Salou

Notícia

UN ALTRE TURISME ÉS POSSIBLE.

Un altre turisme és possible.



A Salou, tothom opina sobre el turisme i és lògic, ja que és una de les destinacions turístiques més importants de Catalunya. Sovint, però, es fa des d’una visió parcial o sense concretar. Una temàtica que dona per molt. Per això, amb aquest article, des d’Esquerra de Salou fem aquesta reflexió general.
 
En els darrers mesos, han sorgit veus demanant la intervenció de les administracions públiques per tal de millorar i minimitzar l'impacte del turisme sobre la població i sobre el municipi. En la nostra opinió, cal recordar-los que Salou és una ciutat turística i la seva economia es basa en el sector serveis. Una activitat que sovint genera desocupació d'una part considerable de la població local durant la tardor i l'hivern. Per tant, la gent del territori no podem estar en contra d'una inversió potent com el futur Hard Rock, que està previst que comporti la creació de 2.176 llocs de treball directes a temps complert durant els primers cinc anys i d'11.500 llocs de treball totals, directes i indirectes. Una xifra que equival a una tercera part de l'atur registrat al Camp de Tarragona l'any 2017 que va ser de 31.268 persones. Es tracta, doncs, d'un tipus d'inversió coherent amb la realitat socioeconòmica del municipi i del territori.
 
És clar que aquests nous llocs de feina que es crearan han de ser de qualitat i que cal lluitar contra la precarització laboral, la mala praxi en les contractacions i en les externalitzacions de serveis que algunes empreses del sector fan emparats per la legislació laboral vigent, son símbols característics d’aquesta precarització creixent.
 
Així doncs, quan es reclamen serveis de qualitat s'ha de començar per tenir en compte el personal del sector, els treballadors i les treballadores que tracten amb els visitants. Ells i elles són la cara visible de les empreses i els responsables directes del servei final al client, la part més important d’aquest negoci. I tenir-los en compte vol dir oferir-los formació permanent i unes condicions laborals adequades. Per això, pensem que és un error buscar benefici estalviant en el cost del personal, clau perquè els serveis funcionin i un factor que influeix de manera decisiva en el grau de satisfacció de la clientela i en la seva decisió de tornar o de parlar bé del lloc visitat, junt amb l’estat de les instal·lacions. Doncs no es pot pretendre augmentar la qualitat dels servei i la percepció de qualitat de la nostra destinació si les accions de les empreses locals van en direcció contraria.
 
Per tot això, considerem que quan el sector privat exigeix a l'administració pública millores i qualitat en la prestació dels serveis públics, cal que es qüestioni, també, si les empreses del sector turístic busquen l'excel·lència en els serveis que ofereixen.
Creu el sector hoteler i de la restauració, per posar només un exemple, que fan bé la gestió de residus com a grans productors? ¿Creu la patronal del sector turístic que els seus associats o altres agents del sector (stakeholders) compleixen amb la normativa laboral?
 
Els recursos humans, les persones, són el bé més preuat, l'ànima, de l’empresa i, per això, és necessari reivindicar del nostre model turístic madur,on una de les moltes accions és aquesta, precisament tant en el sector públic com en el privat, llocs de treball de qualitat i Responsabilitat Social Corporativa. Són aspectes tan importants com la innovació, les millores en els equipaments, el compromís amb la sostenibilitat, la renovació del nostre model turístic madur,etc,

Les administracions públiques poden exigir a les empreses, i encara més a aquelles que es beneficien de la seva actuació, un comportament ètic en la gestió dels recursos humans, és a dir, un respecte als drets dels treballadors i de les treballadores. Per això és inacceptable la problemàtica de "les Kellys" (professionals de la neteja de pisos i d'habitacions d'hotel), entre d'altres. Gent que treballa subrogada a preus i condicions miserables quan els convenis del sector marquen uns altres salaris. Cal fer complir la llei i si la llei és injusta, llavors cal canviar-la.
 
Existeix una sostenibilitat en quant a la convivència entre turistes i comunitat local? Són conscients els ciutadans de Salou o qualsevol altre municipi turístic, dels beneficis generats pel turisme per tal que s’impliquin favorablement a l’hora de conviure-hi?. Segurament si estan mal pagats i amb horaris i contractes  “estranys” o només poden treballar 4 /5 mesos de 12 que té l’any, difícilment percebin els beneficis que aporta el sector
 
Un altre aspecte a tractar són els pisos turístics il·legals. A Salou, si ho encarem bé, encara som a temps de posar-hi una mica d'ordre, com s’està fent a altres ciutats. És imperatiu actuar, seria una pena arribar a situacions com les de Barcelona, Palma, o d’altres que generen un afebliment de la convivència entre comunitat local i els visitants .S’ha d’actuar el més aviat possible.
 
Cal complir les ordenances i altres normatives locals en aspectes com el mal ús dels contenidors de la brossa, sorolls, ocupació de via pública, imatge i qualitat del comerç. També cal que l'Ajuntament actuï amb fermesa  en tot el municipi, sense discriminar cap zona, pel que fa als jardins, neteja, manteniment mobiliari urbà, voreres, estat de les platges, seguretat  etc. Tothom, turistes i vilatans, ens mereixem el millor Salou possible i el millor turisme possible. Uns per gaudir amb la seva visita. Altres per gaudir d'unes condicions laborals dignes i justes. I ambdós per una bona convivència i activitat sostenible que suposi beneficis per a uns i altres. Un turisme de qualitat, un altre turisme, és possible.
Alexandre Boquet
Regidor ERC Ajuntament de Salou