Sant Andreu

Totes les notícies

PER UNA REPÚBLICA FEMINISTA LLIURE DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

El 25 de novembre, dia contra la viòlencia envers les dones, es posa novament de manifest que una societat igualitària i garant del respecte dels drets humans no és possible quan la meitat de la població és reiteradament discriminada, violentada i assassinada simplement per la seva condició de DONA. Aquest any, s'han produït 22 feminicidis als països catalans i la línia d'atenció a les dones en situació de violències del principat, ha rebut 4252 trucades durant els 5 primers mesos d'enguany. L'1 d'octubre, l'estat espanyol va exercir una brutal repressió contra les persones que exercien legítimament el seu dret de vot. Les dones van patir doblement aquesta violència, ja que va estar plegada d'agressions sexistes cap a dones de totes les edats. Catalunya  ha decidit fugir d'un estat arcaic i retrògrad que no dóna solució a les seves problemàtiques. La ciutadania no pot permetre's viure en un estat a on la violència masclista sols és considerada com a tal quan qui l'exerceix és la parella o l'exparella de la dona. Que no atorga ni la meitat d'ordres de protecció i allunyament a les dones i infants víctimes de violència. Ni en un estat a on es retalla la Llei d'Igualtat efectiva entre dones i homes aprovada pel Parlament de Catalunya i sorgida del consens social. Per poder revertir aquesta situació, la República Catalana és més necessària que mai. Necessitem un estat impregnat de valors feministes que faci ús de totes les eines que tingui a l'abast per acabar amb aquesta xacra. Tant pel que fa als casos més flagrants -els assassinats i les violacions- com també totes aquelles violències simbóliques i quotidianes  -com la invisibilització de les dones o la hipersexualització dels seus cossos- que suposen un menyspreu, una discriminació i una desigualtat cap a les dones. Àngela Davis afirmava: "Radical vol dir simplement anar a l'arrel del problema". L'objectiu del moviment feminista és precisament lluitar per arrencar l'arrel del sistema hetereopatriarcal i un nou estat suposa una oportunitat per fer-ho possible.

Primera entrevista a Robert Fabregat, cap de llista del Casal Lluís Companys per a les properes eleccions del 21 de desembre.

El passat 7 de novembre va tenir lloc al Casal  d'ERC-Sant Andreu el Congrés Comarcal per a escollir els candidats i candidates a les properes eleccions del 21 de desembre. Unes eleccions a les que ens aboca l'aplicació del 155, però en la que les forces republicanes ens hi comprometen en la cerca d'unes majories que facin indiscutible la proclamació de la  República que ens cal per tirar endavant el nou país que necessitem. En aquest Congrés van ser escollits en Robert Fabregat, que anirà al lloc 29 de la llista per Barcelona, la Marina Sànchez que anirà al lloc 58 i en José Luis Sáez que hi concorrerà en el lloc 65. Us oferim ara, una primera entrevista amb en Robert Fabregat, per tal de fer una primera aproximació a la persona que ens representarà, en primer lloc, a les llistes. Properament us presentarem la Marina i en José Luis i, per acabar amb aquest bloc informatiu, us oferirem una segona entrevista a en Robert en la que entrarem més a fons en els continguts de la nostra campanya. Robert, com acaba un químic essent president de la Federació de Barcelona d'Esquerra Republicana i presentant-se ara de candidat a les properes eleccions al Parlament? Doncs, és complicat eh? A mi que m'agrada molt la meva carrera professional: la recerca, la química, la farmàcia... Vaig entrar al Casal d'Esquerra de Sant Andreu gràcies al senyor José María Aznar i a les vagues contra les lleis d'educació Universitàries que va fer l'Aznar, i llavors vaig començar a ficar-me en política. Tenia clar que era independentista i d'esquerres i vaig entrar al Casal i, a partir d'aquí, el dia a dia i anar fent feina... Sempre he estat una persona que m'he implicat molt en moltes coses i, per aquest motiu, al cap d'un temps em van proposar ser el president del Casal de Sant Andreu i al cap d'uns anys que em presentés com a president de la Federació de Barcelona. Però sempre que m'he posat en alguna cosa m'hi he posat per... o m'hi poso o no m'hi poso!..

La victòria d'una majoria

Fa un temps pensàvem que els protagonistes eren aquelles persones que sortien a la tele, en debats, tertúlies, diaris i entrevistes... això ha canviat. Els protagonistes som la gent del carrer, del forner al mecànic, del taxista al professor i del metge al carter. Els protagonistes som aquells que un cap de setmana vam decidir dormir en centres educatius, amb amics, familiars, companys de feina, veïns o fills. Els protagonistes som aquells que vam anar repartint menjar per tota aquella gent que es quedava a dormir a aquelles escoles. Aquella gent que organitzava activitats per tot el cap de setmana, portava jocs o pel·lícules i es llevava ben d’hora per fer cafè, sí, aquelles persones també són protagonistes. Les persones, que ben d’hora l’1 d’Octubre, ja eren a l’escola o arribaven per fer cua, organitzar les meses, els apoderats, interventors o RA... també ells són protagonistes. Però, el protagonisme també es guanya, no només amb accions, sinó amb actitud. Aquella actitud, que, tota aquesta gent mencionada, va tenir per protegir les urnes. Sí, aquelles urnes que van arribar a l'escola gràcies a TOTA aquesta gent.  Tota aquella gent que va aguantar cops, empentes, garrotades de porra, puntades i violència en general, també són protagonistes. Aquella valentia, dignitat, fermesa i coratge de tota la gent aquell dia és la gran victòria d’una majoria, una majoria que va defensar una escola perquè d’altres poguessin votar, decidir el seu futur democràticament. Aquesta majoria, molt tocada per tot el que està passant, és la que el dia 21D tornarà a guanyar, perquè com ja he dit, la valentia no és només una forma d’acció, sinó també d’actitud. I estic totalment convençut que tota aquella gent que va defensar, votar i guanyar l’1O segur que ho tornarà a fer el 21D. Sí, el 21D també s’han de protegir les urnes, però les protegirem d’una manera totalment diferent, amb vots a favor de la democràcia, amb vots a favor de la República declarada i en contra la violència i la repressió.

Mirar enrere per tirar endavant

Que aixequi la ma aquell que en algun moment de la seva vida no ha desitjat tenir una maquina del temps que li permetés tornar enrere per rectificar o reviure un instant concret en el temps. Darrerament, per ser mes concrets, les ultimes setmanes, a mi aquesta sensació em passa recurrentment. Davant d’una sensació amarga de desencís i necessitat de respostes, res m’agradaria més que tornar a la nit del 30 de setembre. I no, no per canviar-hi res. Aquella nit, com molts de vosaltres, em va tocar viure-la d’una manera molt especial. I va ser una d’aquelles nits que duren vides. Li podríem posar molts adjectius, però resumint molt, va ser una d’aquelles nits que no voldries que s’acabés mai. I ara, amb la distancia, passat més d’un mes, algú pot creure que vàrem ser ingenus, i dubtar del que fèiem allà, però nomes cal tancar els ulls i recordar les cares de la gent aquelles hores a mesura que arribàvem les pizzes, el material, els voluntaris i representants de l’administració, i després, lamentablement també, i posant-nos en el millor dels casos, rebent els vídeos i les imatges del que passava en altres centres, als nostres barris, al nostre poble. I jo em pregunto, algú pot dubtar que els que vàrem dormir 2 nits a les escoles i, en alguns casos, vàrem passar més de 72 hores fora de casa no estàvem disposats a tot i ja ens hi estàvem deixant tot? Algú dubta de quina va ser la reacció en veure les imatges i vídeos de l’actuació de les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado? Feu memòria, fem memòria, por, suor fred, impotència, calfreds, incredulitat, ràbia, llàgrimes, laments... I això no ens fa ni mes covards, ni li fa una mica d’ombra a la dignitat que vàrem mostrar, ni li treu un bri de mèrit a la fortalesa que aquelles hores vàrem mostrar als saber-nos junts, al saber-nos units, en saber-nos fortes. Ningú no ens va enganyar. Ningú ens va dir que seria fàcil. I en tot cas, ningú mes que nosaltres mateixos creient que cívica i pacíficament ho podíem tot.

Per què cal votar en clau independentista el 21 de desembre?

A gairebé 5 setmanes d’aquestes eleccions imposades per l’article 155 i la repressió del regne d’Espanya hi ha gent que es pot estar fent aquesta pregunta i ens toca a nosaltres donar una resposta. La mateixa pregunta pot néixer de vàries reflexions diferents, algunes més deshonestes que altres certament, però no per això la volem/podem defugir. Una d’elles és punyent aquests dies; perquè tornar a votar independentista si després de tots els fets des del 6 i 7 de setembre fins al 27 d’octubre no som independents? Per què tornar a confiar en qui ha reconegut que no estava preparat per implantar la República que vam declarar políticament? Podríem optar per la via ràpida: qualsevol altre opció és avalar, per activa o per passiva , ja no solament la repressió de l’Estat , i no sols la intervenció de la Generalitat per l’aplicació del 155. Doncs no podem obviar que hi ha gent perseguida i reprimida per organitzar un referèndum , un fet que no és delicte en el marc jurídic espanyol. No és legal?, potser, és delicte? No. Des del 20 de setembre que l’Estat amb el suport i l’empenta donada per C’S, PSC i PP han vulnerat el seu propi marc jurídic per imposar-se , fins al punt de la repressió física contra la població pacífica l’1 d’octubre amb un miler de ferits, posant en evidència la naturalesa autoritària del Regne d’Espanya, on la seguretat jurídica no existeix, ni la separació de poders. No parlem solament la del legislatiu i l'executiu, i tampoc del poder judicial absolutament controlat pel Partit Popular, parlem també del quart poder , el mitjans de comunicació, dominats per poders fàctics de l’estat i on la veritat està per molt per sota de les ordres del poder. Repressió, por, tensió, violència i humiliació , algú amb dos dits de front vol que aquests valors governin Catalunya? La destrucció de l'autogovern, del model escolar, social i cultural d’una nació de la qual neguen l’existència, i qui prefereixen combatre amb violència quan es nega a ser simplement tolerada per voler ser respectada.

Violències sexuals envers les dones.

El proper dilluns 20 de novembre tindrà lloc al Casal Lluís Companys una xerrada  col·loqui sobre les violències sexuals envers les dones. Aquest acte està inscrit dins de les jornades del dia 25 de novembre: Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. L'acte estarà conduit per l'Alba Alfageme, psicóloga especialitzada en violències masclistes i presentat per la nostra companya Marina Sànchez.  

Homenatge a Josep Moratalla

El passat 3 de novembre va morir, a l'edat de 99 anys, en Josep Moratalla. Per a la gent de Sant Andreu en Josep Moratalla ha estat una persona molt especial. Una d'aquelles persones amb les que, tot i que hi havia diferències polítiques, (ell militava al PSC), calia escoltar... I una persona que, també, va saber escoltar sempre En Josep Moratalla va ser un home compromés durant tota la seva vida. De jove va militar al Bloc Obrer i Camperol, desprès al POUM. Va fer la guerra, va patir l'exili, va tornar i desprès de moltes calamitats va fer vida activa, activísima a Sant Andreu. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de Sant Andreu. Des d'ERC Sant Andreu volem retre-li homenatge. Un homenatge a la seva actitud vital, sempre present, sempre compromesa, en uns temps molt difícils i molt durs. Ara que ens tornem a trobar ens sitacions molt dures, amb companyes i companys empresonats per tirar endavant allò al que s'havien compromés. Ara que reivindicar la democràcia s'està tornant urgent. Ara que el somni d'un pais més just, més civilitzat, més modern, més a l'abast de les ciutadanes i ciutadans que el viuen s'ens complica de nou... Ara et trobarem a faltar, per seguir discutint... Ara ens cal ser tan forts com ho vas ser tu (i tanta altra gent de la teva generació) i estar a l'alçada de les idees que defensem, com tu vas estar sempre a l'alçada de les teves. Adéu Josep!  

Participació ciutadana?

Quim Pañart Conseller de Districte de Sant Andreu Durant els darrers dies del mes d'agost algunes veïnes i veïns del barri de Navas es varen posar en contacte amb mi per explicar-me el que s'havien trobat, just en tornar de les vacances: L'inici de la construcció de diversos carrils-bici, al carrer Sant Antoni Maria Claret i al carrer Indústria. Les voreres presoneres  amb una tanca, els aparcaments de zona verda desapareguts, els contenidors per a les escombreries canviats de lloc ( i amb més dificultats per arribar-hi) les zones de càrrega i descàrrega anulades... Les veïnes i veïns, astorats, retornaven (els que havien pogut marxar) a un barri que els resultava desconegut. L'Ajuntament de Barcelona empeny així un ambiciós pla per a dotar la ciutat de més carrils bici i començar a canviar els hàbits de transport de la ciutadania. Com a projecte pot sonar, no només interessant i ambiciós, sinó, certament necessari. La pega ha estat (com en molts altres casos) la forma de tirar-lo endavant. No hi havia cap mena d'informació previa. Les veïnes i els veïns s'ho han trobat sense saber ni quan s'acabaran les obres, ni com quedarà el carrer, ni on seràn els contenidors i (tampoc) si podran o no aparcar els seus vehicles. En el cas dels botiguers i botigueres la perplexitat és encara més manifesta. La tanca fa els seus negocis invisibles des del carrer i posa en majors dificultats el procés normal (i imprescindible per a ells) de càrrega i descàrrega de mercaderies així com el tractament dels residus que produeixen. Un dels veïns m'explicava que, en canviar els contenidors de les escombreries de costat, els camions que han de buidar-los no ho poden fer perquè, els que pasen per aquella ruta tenen el mecanismes de càrrega preparats per buidar-los a la banda on eren abans. Amb la qual cosa hi ha un nou problema afegit, els contenidors resten plens de brossa i amb la calor desprenen una olor fétida. És evident que les coses no es poden fer d'aquesta manera.

Acte a la plaça Comerç amb Patricia Gomà i Joan Tardà

El proper dilluns 28 d'agost començarem els actes de la precampanya del referèndum d'autodeterminació del nostre pais. Començarem a Sant Andreu i comptarem amb la presència , la paraula i l'experiència de dues persones a les que no cal presentar: Patricia Gomà i Joan Tardà. Reiterarem, de nou,la necessitat, els motius,  i els arguments que ens porten a demanar-vos que voteu Sí el proper 1 d'octubre, i ho farem en uns moments que són, per a totes i tots, dolorosos i difícils. .Ens cal,més que mai, tirar endavant i , entre totes i tots, aconseguir construir el país que mereixem i pel que fa tant de temps que lluitem. Us esperem el dilluns que ve per compartir el camí cap a la llibertat !!!