Sant Andreu

Totes les notícies

Sant Andreu

Iniciatives ERC Sant Andreu Consell Plenari Districte de Sant Andreu del 13 de desembre 2018

            El proper dijous 13 de desembre a les 18:30 tindrà lloc, a la Sala Andreu Cortines de la seu del Districte de Sant Andreu (Plaça Orfila) el penúltim plenari del mandat.             Aqui teniu les nostres iniciatives:            Proposició: Atès la històrica demanada de manca d’espais que pateix l’Escola Mestre Enric Gibert i Camins Atès que al plenari de març d’aquest any 2018 es va aprovar per unanimitat proposició del GM d’Esquerra Republicana de Catalunya instant el govern del Districte de Sant Andreu a arribar a un acord amb el propietari del solar situat a la cantonada dels Carrer Concepcion Arenal i Carrer del Vallés per la adquisició del mateix i posar-lo a disposició de l’Escola i de Consorci d’Educació de Barcelona a fi i afecte de ampliar els espais educatius i de lleure del centre. Atès que la situació ha empitjorat els darrers temps per la caiguda del mur confrontant amb el solar adjacent, i les actuacions necessàries per garantir la seguretat.   Que Govern Municipal de Districte de Sant Andreu doti la partida econòmica al pressupost 2019 per executar l’adquisició del solar situat a la cantonada dels Carrers Concepción Arenal i carrer del Vallés i dur a terme les intervencions i adequacions necessàries per que l’Escola Mestre Gibert i Camins en faci ús.               Prec: Atesa la situació dels habitatges de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, a la zona nord de la Trinitat vella; alscarrers Padre Perez del Pulgar i Torrent de la Parera. Atès el deteriorament que pateixen aquests habitatges, el patiment, la incertesa i la sensació d’abandonament en la que continuen instal·lats les veïnes i els veïns que hi viuen Atès el temps transcorregut i els deteriorament progressiu a la que continuen veient-se es sotmeses aquestes habitatges. Que es concreti, en aquest plenari, quines mesures s’han pres fins ara, quina és la concreció d’aquestes mesures a dia d’avui i en quins terminis i de quina manera es pensa resoldre aquesta greu problemàtica urbanística que continua sent, a dia d’avui, una de les més greus que pateix el Districte de Sant Andreu.

Comunicat ERC Sant Andreu respecte la necessitat d'una distribució de genere equilibrada als carrers i espais publics del Districte de Sant Andreu

          L’any 2009, a instancies del Grup Municipal d’ERC a Sant Andreu es va entrar proposició al Consell Plenari de Districte de Sant Andreu, aprovada per unanimitat de tots els grups, demanant que 3 de cada 4 noms proposats per Plenari a la Ponència de Nomenclàtor fossin dones.           D’un anàlisi exhaustiu, carrer per carrer, dels 7 barris del Districte, vàrem comprovar que els carrers amb nom de dona suposaven un 5% del total de noms dels nostres carrers, places i vials (59,89% toponimics, 34,82% homes) quan les dones suposen un 53% de la població de la nostra ciutat, motiu pel qual la nostra proposició cercava revertir aquesta invisibilització de les dones als espais públics del Districte.           Aquest passat Consell Plenari del Districte de Sant Andreu, celebrat el 3 de juliol de 2018, es van presentar set propostes de canvi de noms de carrers i vials per elevar a ponència de nomenclàtor. D’aquestes set propostes nomes una era un nom de dona, el canvi del Carrer Pare Pérez del Pulgar per Trinidad Sánchez Pacheco. La resta de noms proposats van ser tres noms d’home i tres noms toponímics.           Si aixequem el focus mes enllà d’aquest plenari i analitzem tot el mandat, veiem que nomes s’ha presentant un nom mes a aprovació definitiva del Consell Plenari, el Parc d’Antonio Santiburcio a les Antigues Casernes de Sant Andreu, i el nostre sentit de vot va ser també contrari al·legant l’acord del Consell Plenari de posar tres quartes parts de noms de dona als nostres carrers.           Així doncs, portem vuit noms el elevats a ponència de nomenclàtor des de districte, dels quals nomes un és nom de dona.           Davant de tots aquests fets, des del Grup Municipal d’ERC Sant Andreu vam decidir que el posicionament de vot respecte les propostes de noms elevades a plenari seria contraria mentre es contravingués l’acord de Consell Plenari de Sant Andreu d’augmentar el numero de carrers i vials amb nom de dona als nostres barris.

De victòries i derrotes

Potser estaria bé asseure's i pensar un xic per aturar tant de soroll. El 27O vam renunciar a defensar la República, tots i totes els partits i organitzacions, evidentment alguns amb més o menys responsabilitat. Una decisió que personalment no comparteixo i que encara em costa molt d’entendre. Però això és una realitat que per dolorosa que sigui no podem obviar ni un sol moment. Ara es pretén que estan menys motivats i menys preparats defensem una investidura simbòlica i immolatòria, doncs tots ja em comprovat el tarannà autoritari i poc democràtic amb que respon l’Estat Espanyol. ... No te cap lògica, lluitem amb un enemic més fort, s ha perdut una batalla però no la guerra, forçar una batalla on tens tots els números de perdre no té cap sentit, només s’entendria si formés part d’una estratègia conjunta de desgast de l’estat a partir del sacrifici legal i personal de centenars d’electes arreu del país. És la tàctica que ens portarà a la República plena?, ara mateix impossible doncs es bassa en el simbolisme i només seria efectiva si hi hagués algú a Europa , amb tarannà democràtic i disposat a enfrontar-se a un estat membre i als tres principals grups polítics europeus, populars, socialistes i lliberals. Crec que el que toca ara és iniciar el desenvolupament d’una nova estratègia per fer efectiu el mandat 1-O de manera real, amb l’escalfor d’una Generalitat no hostil, i amb una nova tàctica dirigida des del carrer ja que hem comprovat que la via institucional no ha eixit, i q cal una altre via.. Cap estratègia portarà a Espanya a negociar una secessió pactada , ni és podrà fer una transició nacional de la llei a la llei com alguns pretenien. Per això caldria que totes les organitzacions, partits i entitats que hi van participar en les decisions.. Les contrastessin amb les seves bases i fessin els canvis estratègics i de staff que siguin necessaris. Analitzar que s’ha fet bé i que no, quines àrees socials , polítiques o territorials s’han de reforçar i quines ja s’han treballat prou i estan llestes.

"De Sant Andreu a la República”

”De Sant Andreu a la República”, aquest és el lema de la nova executiva escollida el passat 29 de gener pels militants al Congrés Comarcal de Sant Andreu. L’executiva marca una línia continuista de l’anterior executiva presidida per Dani Gómez. Aquesta executiva estarà presidida per l’actual Conseller Portaveu de Sant Andreu per ERC Carlos R. Escuredo, i el seu equip de treball serà el següent: President: Carlos R. Escuredo. Secretària d’Organització: Gemma Serrasolses Secretària d’Acció Política: Anna Nebreda Secretari de Política Municipal: Eduard Alonso Secretària de Mobilització: Montse Reyes. Secretari de Política Parlamentària: Ruben D. Borràs. Secretari de Comunicació i Xarxes: Gerard Àlvarez. Secretari de Finances: Paulí Morer Secretària de la Dona: Marina Sánchez. Secretari de Formació: Enric Martí Desitgem molta sort i encerts a la nova executiva d’ara en endavant!  

És Festa Major a Sant Andreu i nosaltres #Semprehisom

Nosaltres sempre hi som!!! A les lluites, a les campanyes per conquerir la República i a la Festa Major de Sant Andreu. El dijous, dia 7 de desembre, i amb motiu de la Festa Major us animem a venir al nostre local ( Carrer Agustí Milà 27 baixos ) a tastar cerveses... Un acte que organitzem amb Flor de Llúpol  per celebrar que som junts (totes i tots), que és festa, i que estem decidits a guanyar!!! Voleu provar les millors cerveses? El dijous a les 21 h teniu una cita al nostre Casal. Veniu al tast de cerveses artesanals més animat des districte!!! Els tickets estan disponibles al casal... Us hi esperem!!!

PER UNA REPÚBLICA FEMINISTA LLIURE DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

El 25 de novembre, dia contra la viòlencia envers les dones, es posa novament de manifest que una societat igualitària i garant del respecte dels drets humans no és possible quan la meitat de la població és reiteradament discriminada, violentada i assassinada simplement per la seva condició de DONA. Aquest any, s'han produït 22 feminicidis als països catalans i la línia d'atenció a les dones en situació de violències del principat, ha rebut 4252 trucades durant els 5 primers mesos d'enguany. L'1 d'octubre, l'estat espanyol va exercir una brutal repressió contra les persones que exercien legítimament el seu dret de vot. Les dones van patir doblement aquesta violència, ja que va estar plegada d'agressions sexistes cap a dones de totes les edats. Catalunya  ha decidit fugir d'un estat arcaic i retrògrad que no dóna solució a les seves problemàtiques. La ciutadania no pot permetre's viure en un estat a on la violència masclista sols és considerada com a tal quan qui l'exerceix és la parella o l'exparella de la dona. Que no atorga ni la meitat d'ordres de protecció i allunyament a les dones i infants víctimes de violència. Ni en un estat a on es retalla la Llei d'Igualtat efectiva entre dones i homes aprovada pel Parlament de Catalunya i sorgida del consens social. Per poder revertir aquesta situació, la República Catalana és més necessària que mai. Necessitem un estat impregnat de valors feministes que faci ús de totes les eines que tingui a l'abast per acabar amb aquesta xacra. Tant pel que fa als casos més flagrants -els assassinats i les violacions- com també totes aquelles violències simbóliques i quotidianes  -com la invisibilització de les dones o la hipersexualització dels seus cossos- que suposen un menyspreu, una discriminació i una desigualtat cap a les dones. Àngela Davis afirmava: "Radical vol dir simplement anar a l'arrel del problema". L'objectiu del moviment feminista és precisament lluitar per arrencar l'arrel del sistema hetereopatriarcal i un nou estat suposa una oportunitat per fer-ho possible.

Primera entrevista a Robert Fabregat, cap de llista del Casal Lluís Companys per a les properes eleccions del 21 de desembre.

El passat 7 de novembre va tenir lloc al Casal  d'ERC-Sant Andreu el Congrés Comarcal per a escollir els candidats i candidates a les properes eleccions del 21 de desembre. Unes eleccions a les que ens aboca l'aplicació del 155, però en la que les forces republicanes ens hi comprometen en la cerca d'unes majories que facin indiscutible la proclamació de la  República que ens cal per tirar endavant el nou país que necessitem. En aquest Congrés van ser escollits en Robert Fabregat, que anirà al lloc 29 de la llista per Barcelona, la Marina Sànchez que anirà al lloc 58 i en José Luis Sáez que hi concorrerà en el lloc 65. Us oferim ara, una primera entrevista amb en Robert Fabregat, per tal de fer una primera aproximació a la persona que ens representarà, en primer lloc, a les llistes. Properament us presentarem la Marina i en José Luis i, per acabar amb aquest bloc informatiu, us oferirem una segona entrevista a en Robert en la que entrarem més a fons en els continguts de la nostra campanya. Robert, com acaba un químic essent president de la Federació de Barcelona d'Esquerra Republicana i presentant-se ara de candidat a les properes eleccions al Parlament? Doncs, és complicat eh? A mi que m'agrada molt la meva carrera professional: la recerca, la química, la farmàcia... Vaig entrar al Casal d'Esquerra de Sant Andreu gràcies al senyor José María Aznar i a les vagues contra les lleis d'educació Universitàries que va fer l'Aznar, i llavors vaig començar a ficar-me en política. Tenia clar que era independentista i d'esquerres i vaig entrar al Casal i, a partir d'aquí, el dia a dia i anar fent feina... Sempre he estat una persona que m'he implicat molt en moltes coses i, per aquest motiu, al cap d'un temps em van proposar ser el president del Casal de Sant Andreu i al cap d'uns anys que em presentés com a president de la Federació de Barcelona. Però sempre que m'he posat en alguna cosa m'hi he posat per... o m'hi poso o no m'hi poso!..

La victòria d'una majoria

Fa un temps pensàvem que els protagonistes eren aquelles persones que sortien a la tele, en debats, tertúlies, diaris i entrevistes... això ha canviat. Els protagonistes som la gent del carrer, del forner al mecànic, del taxista al professor i del metge al carter. Els protagonistes som aquells que un cap de setmana vam decidir dormir en centres educatius, amb amics, familiars, companys de feina, veïns o fills. Els protagonistes som aquells que vam anar repartint menjar per tota aquella gent que es quedava a dormir a aquelles escoles. Aquella gent que organitzava activitats per tot el cap de setmana, portava jocs o pel·lícules i es llevava ben d’hora per fer cafè, sí, aquelles persones també són protagonistes. Les persones, que ben d’hora l’1 d’Octubre, ja eren a l’escola o arribaven per fer cua, organitzar les meses, els apoderats, interventors o RA... també ells són protagonistes. Però, el protagonisme també es guanya, no només amb accions, sinó amb actitud. Aquella actitud, que, tota aquesta gent mencionada, va tenir per protegir les urnes. Sí, aquelles urnes que van arribar a l'escola gràcies a TOTA aquesta gent.  Tota aquella gent que va aguantar cops, empentes, garrotades de porra, puntades i violència en general, també són protagonistes. Aquella valentia, dignitat, fermesa i coratge de tota la gent aquell dia és la gran victòria d’una majoria, una majoria que va defensar una escola perquè d’altres poguessin votar, decidir el seu futur democràticament. Aquesta majoria, molt tocada per tot el que està passant, és la que el dia 21D tornarà a guanyar, perquè com ja he dit, la valentia no és només una forma d’acció, sinó també d’actitud. I estic totalment convençut que tota aquella gent que va defensar, votar i guanyar l’1O segur que ho tornarà a fer el 21D. Sí, el 21D també s’han de protegir les urnes, però les protegirem d’una manera totalment diferent, amb vots a favor de la democràcia, amb vots a favor de la República declarada i en contra la violència i la repressió.

Mirar enrere per tirar endavant

Que aixequi la ma aquell que en algun moment de la seva vida no ha desitjat tenir una maquina del temps que li permetés tornar enrere per rectificar o reviure un instant concret en el temps. Darrerament, per ser mes concrets, les ultimes setmanes, a mi aquesta sensació em passa recurrentment. Davant d’una sensació amarga de desencís i necessitat de respostes, res m’agradaria més que tornar a la nit del 30 de setembre. I no, no per canviar-hi res. Aquella nit, com molts de vosaltres, em va tocar viure-la d’una manera molt especial. I va ser una d’aquelles nits que duren vides. Li podríem posar molts adjectius, però resumint molt, va ser una d’aquelles nits que no voldries que s’acabés mai. I ara, amb la distancia, passat més d’un mes, algú pot creure que vàrem ser ingenus, i dubtar del que fèiem allà, però nomes cal tancar els ulls i recordar les cares de la gent aquelles hores a mesura que arribàvem les pizzes, el material, els voluntaris i representants de l’administració, i després, lamentablement també, i posant-nos en el millor dels casos, rebent els vídeos i les imatges del que passava en altres centres, als nostres barris, al nostre poble. I jo em pregunto, algú pot dubtar que els que vàrem dormir 2 nits a les escoles i, en alguns casos, vàrem passar més de 72 hores fora de casa no estàvem disposats a tot i ja ens hi estàvem deixant tot? Algú dubta de quina va ser la reacció en veure les imatges i vídeos de l’actuació de les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado? Feu memòria, fem memòria, por, suor fred, impotència, calfreds, incredulitat, ràbia, llàgrimes, laments... I això no ens fa ni mes covards, ni li fa una mica d’ombra a la dignitat que vàrem mostrar, ni li treu un bri de mèrit a la fortalesa que aquelles hores vàrem mostrar als saber-nos junts, al saber-nos units, en saber-nos fortes. Ningú no ens va enganyar. Ningú ens va dir que seria fàcil. I en tot cas, ningú mes que nosaltres mateixos creient que cívica i pacíficament ho podíem tot.