Sant Andreu

Notícia

De victòries i derrotes




Potser estaria bé asseure's i pensar un xic per aturar tant de soroll.
El 27O vam renunciar a defensar la República, tots i totes els partits i organitzacions, evidentment alguns amb més o menys responsabilitat. Una decisió que personalment no comparteixo i que encara em costa molt d’entendre. Però això és una realitat que per dolorosa que sigui no podem obviar ni un sol moment.
Ara es pretén que estan menys motivats i menys preparats defensem una investidura simbòlica i immolatòria, doncs tots ja em comprovat el tarannà autoritari i poc democràtic amb que respon l’Estat Espanyol. ... No te cap lògica, lluitem amb un enemic més fort, s ha perdut una batalla però no la guerra, forçar una batalla on tens tots els números de perdre no té cap sentit, només s’entendria si formés part d’una estratègia conjunta de desgast de l’estat a partir del sacrifici legal i personal de centenars d’electes arreu del país. És la tàctica que ens portarà a la República plena?, ara mateix impossible doncs es bassa en el simbolisme i només seria efectiva si hi hagués algú a Europa , amb tarannà democràtic i disposat a enfrontar-se a un estat membre i als tres principals grups polítics europeus, populars, socialistes i lliberals.
Crec que el que toca ara és iniciar el desenvolupament d’una nova estratègia per fer efectiu el mandat 1-O de manera real, amb l’escalfor d’una Generalitat no hostil, i amb una nova tàctica dirigida des del carrer ja que hem comprovat que la via institucional no ha eixit, i q cal una altre via.. Cap estratègia portarà a Espanya a negociar una secessió pactada , ni és podrà fer una transició nacional de la llei a la llei com alguns pretenien.
Per això caldria que totes les organitzacions, partits i entitats que hi van participar en les decisions.. Les contrastessin amb les seves bases i fessin els canvis estratègics i de staff que siguin necessaris. Analitzar que s’ha fet bé i que no, quines àrees socials , polítiques o territorials s’han de reforçar i quines ja s’han treballat prou i estan llestes. Mentre fem aquesta feina no hem de renunciar a seguir plantant cara al Gobierno des dels moviments socials, des del carrer i també des de la via judicial , un camí llarg i complex però del tot necessari.
A títol personal la insurreccional serà la única sortida eficient per fer valdre la voluntat majoritària del poble català , sabent que l’eixamplament d’aquesta majoria serà ja molt complicat però suficient per legitimar el nostre moviment. Sense oblidar que serà la via més difícil d’executar , i la que caldrà més preparació, disciplina i sacrifici per tirar-la endavant, però que tothom recordi l’1 d’Octubre sap que és completament possible la victòria.



Dani Gómez
Militant ERC Sant Andreu