Sant Boi de Llobregat

Notícia

XII Premi Joan Sardà, l'entrega de guardons més reivindicativa

L'entrega de guardons del XII Premi Joan Sardà va ser més reivindicativa que mai. L'acte va tenir lloc el passat dimarts dia 5 de juny al teatre de Cal Ninyo i va aplegar prop d'un centenar d'assistents que van poder veure en directe com Esquerra Sant Boi atorgava el Premi al Compromís Nacional a l'Associació Catalana pels Drets Civils, formada per familiars de presos i preses polítiques, i el Premi al Compromís Social al reconegut científic santboià Manel Esteller.

L'acte va ser conduït per la militant més antiga de la secció local d'Esquerra Teresa Vives i va comptar amb la presència de representants de diverses entitats i partits com la Fundació Marianao, Súmate, Unió de Pagesos o l'ANC i amb voluntaris de Protecció Civil. El portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Miquel Salip va dirigir un abrandat discurs que posava en valor tots els esdeveniments que han tingut lloc al país des de l'entrega de premis de 2017, en la que vam reconèixer la tasca de la Mesa del Parlament encausada per permetre el debat sobre el referèndum, i va fer especial referència al primer d'octubre i als dies que el van seguir. 

Per part de l'Associació Catalana pels Drets Civils va recollir el guardó Bernat Asensio, fill de l'ex-consellera Meritxell Borràs, visiblement emocionat en dirigir-se a l'audiència. El premi li va entregar l'ex-secretària primera de la Mesa del Parlament Anna Simó, guardonada l'any anterior. El també premiat Juan Sánchez, de l'Associació de Persones amb Discapacitat Aramis, va ser l'encarregat de lliurar el guardó al Compromís Social al doctor Manel Esteller. En el seu parlament, l'eminent científic va reivindicar les figures dels consellers i conselleres privades de llibertat i també que cal un sistema educatiu i una sanitat a les que tothom hi tingui accés.

Per cloure l'acte d'entrega de guardons, l'ex-diputada Anna Simó va dirigir-se als assistents recordant també als presos i preses polítics, amb una menció especial a la Carme Forcadell. Va esperonar a tothom a no oblidar-los, especialment a les dones tancades que són a les primeres a qui s'invisibilitza. També va lloar al doctor Esteller, de qui va dir que ha fet una proesa esdevenint un científic referent en el seu camp, i que perquè futures generacions puguin excel·lir com ell ha fet sense que esdevingui un fet puntual, la República Catalana és l'únic camí.