Sant Boi de Llobregat

Notícia

Esquerra Republicana i CUP de Sant Boi donen per finalitzades les negociacions per concórrer a les eleccions municipals de 2019 sense un acord per articular una candidatura conjunta.

A Sant Boi l’alcaldia ha estat ostentada per un únic partit des de la reinstauració de la democràcia: el PSC. A les properes eleccions municipals que se celebraran el maig de 2019, el partit socialista acumularà ja 40 anys en el govern; alguns dels seus regidors gairebé també. Des d’Esquerra Republicana pensem que el seu projecte presenta clars símptomes d’esgotament. Ha arribat l’hora de canviar les dinàmiques imperants amb un projecte renovador i transformador, des de l’esquerra política i social, i construït des de la base.

Les eleccions de 2015 van suposar la tornada del republicanisme d’esquerres al consistori després d’un període d’absència. Aquests tres anys llargs de mandat ens han servit per constatar que el govern municipal socialista, amb la complicitat dels seus habituals socis de govern d’Iniciativa, ha teixit al llarg dels anys unes xarxes clientelars i comunicatives amb les que és complex competir des de les estructures i les estratègies clàssiques. Però també ens han permès constatar que existeix un espai social i polític a l’esquerra d’aquest govern i que reclama d’una articulació en clau institucional. És per això que fa molt temps que pensem que cal construir una alternativa republicana i  d’esquerres, amb voluntat de governar i capacitat per fer-ho, que aglutini diversos agents polítics i socials de la ciutat al voltant d’un projecte atractiu i de progrés.

A partir de les bones sinergies teixides entre els grups municipals d’ERC i Gent de Sant Boi, han estat diverses les iniciatives que s’han impulsat conjuntament des del treball conjunt dels dos espais polítics. La campanya “Aturem el PDU”, l’acte commemoratiu dels 40 anys de la primera Diada a la nostra ciutat després del franquisme, dues edicions de la Impuríssima i l’estreta col·laboració en la campanya del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, són els principals exemples, així com gran quantitat de posicionaments al Ple Municipal. Amb aquest bagatge, i conscients del repte, l’assemblea local d’Esquerra Republicana va validar la idea d’explorar vies d’entesa amb altres actors polítics i socials de la ciutat. L’executiva local va recollir el mandat, sorgit de les bases, de dialogar, no només amb la CUP de Sant Boi, sinó també amb altres agents que poguessin compartir la necessitat d’articular institucionalment l’espai polític i social que sabem que existeix a la nostra ciutat i que necessita d’una traducció a les urnes i al govern de Sant Boi.

És en els darrers mesos que el procés de negociació entre ambdues formacions s’estableix de manera formal i es debat la possibilitat de concórrer a les eleccions municipals de 2019 amb una única candidatura formada per membres de la CUP i Esquerra i amb la participació de persones independents vinculades a l’associacionisme de la ciutat. Malgrat que es debatia sobre la millor fórmula per configurar una llista que convencés a totes les parts, des de l’inici se sabia que existia l’escull de les marques supremunicipals de les candidatures -Acord Municipal en el cas d’Esquerra i Poble Actiu en el de la CUP- que determinen la composició del consell comarcal i la Diputació en funció dels vots que s’obtenen a cada municipi. Tant Esquerra com la CUP han explorat alternatives per satisfer les dues parts, però les dinàmiques nacionals d’ambues formacions han impedit que hi hagi un acord en aquest sentit. Tothom, des de la legítima defensa del seu espai polític, ha pensat i proposat fórmules per fer-ho possible, però no s’ha aconseguit resoldre.

Davant la dificultat de conformar una candidatura conjunta que satisfés a ambdues organitzacions, Esquerra va posar damunt la taula de negociació la possibilitat de consensuar part del programa electoral i elaborar un acord estratègic per al canvi polític a l’Ajuntament de Sant Boi. La nostra voluntat, malgrat que la fórmula electoral fos anar en candidatures diferents, era explicitar la intenció d’articular aquesta alternativa a partir d’acords post-electorals. La proposta va ser rebutjada frontalment adduint que, en cas de mostrar dues opcions polítiques amb programes similars i amb pactes post-electorals anunciats abans de les eleccions, l’electorat es decantaria per la més coneguda, és a dir, ERC. Amb aquesta negativa per part de la CUP, es van donar per concloses les negociacions, emplaçant-nos a reprendre les converses un cop la ciutadania hagués parlat a les urnes el maig vinent i amb l’acord de no entrar a una batalla fratricida que pogués dificultar enteses posteriors.

Esquerra s’ha mostrat generosa i ha actuat amb honestedat en tot moment, posant de manifest amb total transparència les nostres limitacions a l’hora de negociar segons quines qüestions, especialment les referents a l’àmbit no estrictament local. Vam deixar clar, fins i tot, que no teníem inconvenient en que la candidatura conjunta tingués un nom diferent d’ERC o CUP. En aquest sentit, vam proposar construir un espai ampli, de base assembleària, des de l’inici, però la CUP va preferir fer un acord directe entre tots dos partits abans de proposar a d’altres actors que s’hi sumessin. També vam garantir en tot moment que, més enllà que la correlació de forces actual ens situés en una posició avantatjada per a negociar, la nostra voluntat era que el primer lloc de la hipotètica llista conjunta l’ocupés una persona independent que aportés valor afegit al projecte. Això volia dir, tenint en compte la nostra determinació de construir llistes paritàries cremallera, que la primera persona d’ERC a la llista es podria haver ubicat a partir del tercer lloc de la candidatura. Malgrat negociar amb mà estesa i fer tots els esforços per superar els esculls, el progressiu deteriorament del debat també ens fa pensar que hi havia la voluntat de culpar Esquerra del trencament de les negociacions, davant de la incapacitat col·lectiva de trobar solucions a les dificultats externes que apareixien.

ERC no entrarà a la dinàmica dels retrets amb altres col·lectius amb qui compartim objectius i amb qui podríem arribar a compartir estratègia i tàctica com s’ha comprovat en aquests mesos de converses, però consideràvem necessari explicar la nostra manera de veure i viure el final d’aquestes converses. Un final que desitgem que sigui provisional ja que els reptes que té aquesta ciutat requereixen de molta generositat i d’amplis consensos. Lamentem la posició de la CUP respecte a les negociacions i el to del seu comunicat, així com que les dinàmiques nacionals hagin interferit d’aquesta manera en un acord que es plantejava en sentit estríctament local. Malgrat tot, no defallirem en la nostra intenció d’articular aquesta alternativa d’esquerres a Sant Boi, amb un projecte clar per a la ciutat a llarg termini, i amb vocació de governar-la, que no es conformi amb criticar allò que no està bé sinó que vulgui arremangar-se per transformar-la. És per això que seguim estenent la mà a tothom qui cregui que cal articular aquesta alternativa, aquest bloc republicà i d’esquerres, i mantenim oberta a tots els col·lectius, agents i persones, la proposta de bastir un acord estratègic per al canvi polític a l’Ajuntament de Sant Boi. La nostra ciutat s’ho mereix.