Degut al fet històric de la guerra de successió, que va començar (1702-1714) amb l’enfrontament dels partidaris de Felip V (Castella i França) i els de l'arxiduc Carles (Corona d’Aragó i l’aliança de l’Haia). A Catalunya, Felip V va ser nomenat comte de Barcelona, però sectors importants de la població desconfiaven del fet que Felip V respectés les constitucions i les institucions catalans, i per això el juny del 1705 decidiren reconèixer l’arxiduc Carles com a comte de Barcelona, i representants catalans signaven amb Anglaterra el pacte de Gènova, pel qual Anglaterra es comprometia a garantir, fos quin fos el resultat de la guerra, les constitucions catalanes. El novembre del 1705, Carles era proclamat a Barcelona rei i així començava una guerra civil a la Península, ja que Castella reconeixia Felip V. Malgrat alguns èxits inicials, les tropes borbòniques van ocupar el regne de València i d’Aragó després de la batalla d’Almansa (1707) i van anular les institucions i les constitucions. A partit del 1711, el curs de la guerra va canviar substancialment a causa de dos factors. Primerament, la mort de l’emperador d’Àustria, Josep I, va fer que el seu germà Carles fos designat successor seu. Aquest fet va provocar el capgirament de la política d’aliances europea, ja que l’equilibri al vell continent es tornava a veure amenaçat, aquesta vegada per l’acumulació territorial d’Àustria. En segon lloc, a Anglaterra, els conservadors, que eren partidaris de la pau, van guanyar les eleccions generals i es van desentendre de l’acord signat amb els catalans per l’anterior govern liberal. L’any 1713 es va signar el tractat d’Utecht, pel qual les potències aliades reconeixien Felip V com a rei d’Espanya, mentre que Espanya renunciava a les possessions europees (Bèlgica, Nàpols, Sardenya i Sicília). La gran beneficiada va ser Anglaterra, que va consolidar la seva hegemonia marítima i va aconseguir Gibraltar i Menorca.