Sant Cugat del Vallès

L'esport a Sant Cugat

Cal destacar la feina dels mitjans de comunicació de Sant Cugat per l’ampli seguiment que fan de totes les activitats i competicions esportives que tenen lloc a Sant Cugat, en les quals hi participen els nens i joves santcugatencs. Són milers de persones, esportistes i famílies, les que mou l’esport a tot Catalunya els caps de setmana. Practicar l’esport no només vol dir tenir cura de la salut física i mental sinó que a més a més, l’esport significa també cultura, integració, educació i cohesió social. Vull aprofitar aquest altaveu per fer un reconeixement als clubs esportius que fomenten tots aquests beneficis que aporta als nostres fills i filles, la pràctica d’un esport: sacrifici, compromís, esforç i respecte al contrincant. És sincerament d’admirar la feina que fan els delegats, coordinadors, entrenadors i directius dels nostres clubs esportius. Tot aquest mèrit el vull fer extensiu a tots els esportistes i llurs famílies. Malauradament no puc fer el mateix amb la política esportiva de l’Ajuntament de Sant Cugat. És cert que tenim un centre d’elit com és el CAR i que la ciutat compta amb la presència de molts clubs privats, però els clubs municipals sense ànim de lucre, clubs que utilitzen les instal•lacions municipals, clubs dirigits per gent que de forma totalment desinteressada fan mans i mànigues per gestionar-los amb els pocs recursos que tenen, mereixen que la Regidoria d’Esports i el seu titular siguin al seu costat, aquests clubs treballen per als ciutadans de Sant Cugat i aquesta també hauria de ser la prioritat del govern municipal. No cal ni dir que són temps difícils i que per tant, resulta complicat gestionar tantes coses quan els recursos són escassos. Però cal que els governs siguin responsables amb les prioritats dels ciutadans. L’esport no és només oci, no és només una activitat extraescolar més, no és un luxe. Per això no s’entén aquesta política de falta de coordinació amb els clubs, falta d’inversió en el manteniment de les instal•lacions esportives existents, falta de recursos per a les empreses concessionàries que gestionen les instal•lacions esportives municipals, falta de comunicació amb els clubs sobre les seves necessitats.

Els 330 treballadors de la planta de Sharp a Sant Cugat temen retallades

Els treballadors de la planta de Yamaha a Palau-solità i Plegamans es van concentrar ahir davant del Parlament per mostrar el seu rebuig al tancament de la fàbrica i per exigir “el suport i la intervenció de les institucions catalanes”. Mentrestant, a la sessió de control del Parlament, el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va culpar el tripartit de la decisió de Yamaha i va assegurar que posarà “la llei damunt la taula” per tractar que “retiri” la mesura. En un primer moment, Mena havia dit que el govern no hi podia fer res, perquè era una decisió corporativa. Ara es mostra combatiu, tot i que també recorda que el sector de la moto cau, perquè està“ofegada i perseguida per les normes d'ús en àmbits rurals”. El futur de la planta de televisors de Sharp a Sant Cugat del Vallès és incert. La multinacional japonesa encara no ha decidit quin volum de feina assigna a la fàbrica catalana, tot i que és una informació que hauria d'haver donat ja per fer la programació de cara al nou any fiscal, que comença a l'abril. La direcció es va reunir ahir amb el comitè d'empresa i malgrat que els va assegurar que la planta no perilla, perquè la voluntat de Sharp és continuar fabricant a Catalunya, també va admetre que ara com ara s'està estudiant com obtenir noves comandes, ja que falta feina. Com explica Eduard Pomar, president del comitè d'empresa, el temor actual és que hi hagi retallades de personal. Actualment treballen a Sant Cugat 330 persones. La fàbrica vallesana té una capacitat per produir un milió de televisors, tot i que ni en les millors èpoques s'han superat les 800.000 unitats. El 2010 se'n van fer 300.000, lluny de la xifra de mig milió que marcava el pla industrial presentat per la companyia a principi d'any. Una de les opcions que es planteja Sharp és reestructurar la producció i fins i tot s'ha parlat d'un canvi de negoci a través d'un pacte semblant al de Sony-Ficosa. El proveïdor de components d'automoció ha assumit les instal•lacions i la plantilla de Sony només fabricarà televisors aquest any.

Entrevista a Joan Ridao

Els republicans volen demostrar en les properes eleccions municipals que després de la desfeta del 28-N, quan van deixar de ser la tercera força política del país, només és possible la remuntada. Però, més enllà d’aquests comicis, a la seu del carrer Calàbria es percep que es tracta d’un any clau per a l’organització. El partit es prepara per un congrés en el qual s’haurà de triar una nova direcció. Encara que tothom es reserva, per primera vegada en aquesta entrevista, el secretari general, Joan Ridao, es postula per la presidència si percep el consens de les bases i el suport de l’actual president, Joan Puigcercós. per Rafael de Ribot / Maria Coll Després de la desfeta electoral del 28-N com es planteja ERC les properes eleccions municipals? El 2007 van fer una mica més de set-centes llistes al Principat i a hores d’ara ja estem en sis-centes. Segurament no arribarem al mateix nivell que fa quatre anys, però espirem a mantenir la tercera plaça a la política municipalista. Estem preocupats, perquè les eleccions del Parlament estan molt a prop, però estem treballant. Tenim dos paraigües per arribar a acords municipals Acord Municipal (AM) i Acord Independentista (AI). Ja han fet acords amb Reagrupament a Barcelona, Puigcerdà, Sant Cugat i Girona. Quina lectura s’ha de fer d’aquesta aliança? Els acords amb Reagrupament són puntuals segons la dinàmica d’aquests municipis. No és un acord general ni va més enllà d’aquestes eleccions, però estem satisfets. Tampoc vol dir que ERC ara prioritzi recompondre un espai minoritari a partir d’alguns efectius que van marxar del partit ara fa un any. El nostre objectiu no és sumar, sinó multiplicar. Multiplicar cap a on? Perquè la divisió també els perjudica... Volem recuperar el perímetre que ERC havia assolit el 2000. Volem ser capaços d’atreure el centreesquerra, els independentistes, els catalanistes i els sobiranistes que veuen ERC com una garantia per defensar l’autogovern de Catalunya.

Les JERC tornen a reclamar aules d'estudi a la ciutat

Les JERC demanen a l'alcaldessa, Mercè Conesa, que s'habilitin aules d'estudi que cobreixin 'les necessitats dels estudiants de la ciutat'. La branca juvenil d'ERC denuncia que no s'ha complert una declaració institucional que instava l'equip de govern a elaborar un pla definitiu sobre aquesta qüestió. Les JERC destaquen que dos anys després d'aquest acord la ciutat encara no disposa de places suficients i que en èpoques d'exàmens els estudiants santcugatencs han de buscar llocs fora de la ciutat. La demanda de la formació republicana es concreta en la necessitat d'una aula d'estudi nocturna i una ampliació dels horaris. Les JERC es mostren optimistes i creuen que a final de curs hi haurà aules habilitades per als estudiants. La moció aprovada el 2009 tenia l'origen en una proposta de la formació juvenil que va esdevenir una declaració institucional.   

Junqueras demana a la UE que es prepari a reconèixer la independència de Catalunya

En el marc del debat sobre el Sudan del Sud, l’eurodiputat d’Esquerra ha remarcat que el dret de l’autodeterminació s’està convertint en una eina clau per resoldre pacíficament els conflictes polítics Brussel·les, 2 de febrer del 2011. L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha demanat a l’Alta Representant de la Unió Europea, Catherine Ashton, que doni suport a la creació de l’estat del Sudan del Sud, després que els sud-sudanesos mostressin un suport abassegador a la independència en referèndum. Segons Junqueras, la Unió Europea ha de fer costat als processos democràtics dels països en vies de desenvolupament, perquè la democràcia és la millor garantia d’estabilitat, de seguretat i de prosperitat tant pel nord d’Àfrica com per la Mediterrània. L’eurodiputat republicà també ha remarcat que el dret a l’autodeterminació s’està convertint en una eina essencial per resoldre els conflictes polítics, per exemple a Kosovo o al Sudan del Sud, i se n’ha mostrat satisfet perquè significa que la definició de les fronteres està, cada cop més, en mans de la sobirania popular. ‘Fins ara les fronteres les marcaven les armes o els matrimonis entre cases reials, però poc a poc, el dret a l’autodeterminació s’està reconeixent amb la pràctica política. Quan Catalunya, Escòcia o Flandes votin a favor de la independència, la UE haurà de ser coherent i reconèixer ràpidament aquests nous estats que naixeran amb la voluntat d’enfortir la Unió’, ha afirmat Junqueras.   

ERC insta el Govern a rectificar la supressió d'ajudes a les comunitats catalanes a l'exterior

RC no està d'acord amb la supressió de les ajudes a les comunitats catalanes a l'exterior –comunicada mitjançant una carta de la secretària d'Exteriors de la Generalitat, Roser Clavell (ERC)– i ha demanat al Govern que rectifiqui la seva postura. El diputat Pere Aragonès ha declarat que des del bàndol republicà no volen pensar que el Govern "considera els catalans de l'exterior ciutadans de segona", i que per aquesta raó instaran l'executiu a no reduir les ajudes. Tot i això, Aragonès ha admès que aquestes subvencions poden ser menors a causa de les restriccions pressupostàries. Aragonès ha denunciat que la supressió de les ajudes podria suposar un incompliment de l'Estatut, en concret de l'article 13, que preveu l'obligatorietat de la Generalitat de prestar assistència a les comunitats catalanes de l'exterior. El diputat republicà ha avançat en un comunicat que presentarà una bateria de preguntes al Govern sobre aquest assumpte i que reclamarà una reunió extraordinària del Consell de Comunitats Catalanes a l'Exterior per tal que s'abordi la qüestió.  

Conesa torna a refer el cartipàs

Després que dimarts l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ampliés les competències del regidor Jordi Puigneró dins el govern municipal –amb Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana–, en breu tornarà a refer el cartipàs; de fet, ahir el Diari Oficial de la Generalitat va publicar el nomenament de la fins ara tinenta d'alcalde de Territori i Medi Ambient, Marta Subirà, com a directora general de Polítiques Ambientals de la Generalitat. Subirà deixarà les seves competències a l'Ajuntament de Sant Cugat –tot i seguir de regidora– i, al seu lloc, Conesa hi posarà el fins ara regidor de Comerç i Obres Públiques, Josep Romero. El nomenament de Romero encara no és oficial. Quan Conesa va prendre possessió del càrrec d'alcaldessa –el 28 de desembre–, la regidora Carmela Fortuny va abandonar l'equip de govern, ja que va assumir la direcció general de l'Institut d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat, mentre que l'encara regidor Xavier Martorell va ser nomenat director general d'Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat. Arran d'aquests canvis, el portaveu i alcaldable d'ICV-EUiA, Joan Calderón, va assegurar ahir que Conesa té un “govern provisional” i va afegir que “el govern dels «millors» està convertint el govern municipal en el govern dels suplents”.  (Font: elpunt.cat)

Principi d'acord ERC-Reagrupament per concórrer conjuntament a les eleccions

ERC i Reagrupament Independentista han arribat a un principi d'acord per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals. A l'espera del vistiplau de les respectives assemblees, les dues forces han acordat que l'alcaldable republicana, Mireia Ingla, encapçalarà la llista electoral. Segons un comunicat d'ERC, l'entesa mantindria 'gran part' dels programes electorals de les dues formacions. En canvi, l'elaboració de la resta de la llista electoral queda pendent de negociació. Les dues forces també mantenen les portes obertes a altres formacions independentistes, en referència a la CUP i Solidaritat, per presentar-se en la mateixa candidatura. L'alcaldable republicana, Mireia Ingla, ha valorat la gran sintonia amb els responsables de Reagrupament i s'ha mostrat convençuda que finalment s'arribarà a un acord definitiu.  El membre de la gestora local de Reagrupament Artur Royo ha explicat que aquestes converses pretenen recuperar l'esperit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de treballar conjuntament.  

Les JERC recorden que fa 72 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat

Les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC) recorden que aquest dimecres fa 72 anys que les tropes franquistes van entrar a Sant Cugat, en aquell temps anomenat Pins del Vallès. Els republicans volen fer memòria històrica per recordar el període que va arribar després, el franquisme, i reivindicar la necessitat de recuperar els valors republicans d'abans d'aquesta època. Les JERC han volgut recordar els 'maltractaments' que va patir el poble català durant el franquisme, sobretot contra la llengua i la cultura.  Els independentistes també han aprofitat l'ocasió per reivindicar la necessitat de tornar a un sistema polític republicà, ja que la monarquia 'comporta una falta de democràcia'.