Sant Cugat del Vallès

Totes les notícies


ERC i ICV contra CiU perquè el Govern aparca les vegueries

Les paraules de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, a TV3 han encès el debat polític per les vegueries entre CiU i dos dels exsocis del tripartit, ICV i ERC. Com a impulsors i principals avaladors de la llei de vegueries, els republicans han estat els primers a queixar-se del fet que el nou executiu hagi decidit aparcar l'aplicació de les vegueries, com va confirmar aquest dissabte Ortega. Pel secretari general d'ERC, Joan Ridao, aquesta decisió indica que l'equip d'Artur Mas no vol "enfrontar-se amb Madrid", ni amb les vegueries ni amb la llei de consultes, i que prefereix tornar "a l'oasi de les aigües estancades". Ridao ha fet aquestes declaracions a Terrassa, on avui es feia la consulta sobre la independència. I en el mateix escenari, poc després Oriol Pujol ha recordat que en el cas de les vegueries el Govern "no pot alterar el límit provincial sense l'autorització de l'Estat". I en el cas de la llei que regula els referèndums, també cal autorització de l'Estat per convocar-los. Poc després era Joan Herrera qui recriminava a Joana Ortega el seu anunci d'ahir. Com que la vicepresidenta va dir que la gent no entendria que es creés un altre nivell d'administració en època de crisi, l'ecosocialista ha assegurat que aplicar la llei "no necessàriament ha de comportar gastar més diners, sinó fer les coses d'una altra manera". De fet, creu que fins i tot podrien permetre estalviar diners. Al final, segons Herrera, "l'austeritat serà l'excusa per no fer res". I ha qualificat de "mala notícia" la decisió del Govern.   (Font: ara.cat)

Terrassa es va convertir ahir en la ciutat més gran on s'ha fet la consulta d'independència

Mentre la política institucional segueix al seu particular ritme i encara es refà de les eleccions del 28-N, la societat civil, transversal i organitzada, no ha deixat de fer el seu camí, sovint per davant de les organitzacions polítiques. Bona mostra d'això va ser la consulta d'independència que es va fer ahir a Terrassa, la ciutat més gran on s'ha fet des que Arenys de Munt va obrir el procés un ja mític 13 de setembre del 2009. En la consulta d'ahir van votar 20.168 de les 175.976 persones amb dret a vot (11,4%). El 'sí' a la independència va arrasar una vegada més. Hi van votar a favor 18.135 persones (90,45%), 1.430 van votar-hi en contra (7,13%), 484 en blanc (2,41%) i 119 van ser vots nuls (0,59%). La nota negativa d'una jornada marcada per la normalitat democràtica la van protagonitzar mitja dotzena d'individus que, després d'agredir lleument un voluntari de Terrassa Decideix i ruixar-lo amb esprai picant, van robar una urna amb un centenar de vots que es van haver de comptabilitzar com a nuls, al Parc dels Catalans . Els organitzadors, però, van poder prendre nota de la matrícula del cotxe amb el qual van fugir i els van denunciar. Si bé ahir es va constatar la força de la feina col·lectiva amb ferms fonaments democràtics, la participació discreta va fer aflorar de nou la dificultat d'una organització no professionalitzada per arribar a tots els racons sense ni els recursos ni els mitjans de les convocatòries oficials. Ara bé, també és cert que processos de consulta oficials amb menys participació situen el debat sobre la independència política del país si més no entre els afers que interessen una part important de la població que, malgrat ser conscient del caràcter simbòlic de les consultes, es va prendre la molèstia de votar. Així ho han entès CDC i ERC, tant a nivell nacional com local, que ahir es van abocar en la consulta. Consulta amb nou Govern La consulta d'independència de Terrassa s'ha fet en un context polític diferent a la resta.

Una delegació internacional supervisarà la consulta de Barcelona

(notícia publicada al bloc d'Oriol Junqueras) Tres diputats catalans al Parlament Europeu hem donat suport avui a la consulta d'independència de Barcelona: en Ramon Tremosa (CiU), en Raül Romeva (ICV) i jo mateix, en nom d'Esquerra. Crec que hem de treballar fort en la línia de construir consensos al voltant de l'autodeterminació i de la independència. I hem de posar de manifest que la gran majoria de països occidentals reconeixen el dret de l'autodeterminació com una eina de les relacions internacionals (el Regne Unit, Canadà, Bèlgica, i fins i tot el Sudan o Etiòpia!), mentre que l'Estat espanyol s'ha tancat en banda, i es nega a acceptar l'evolució política europea. Històricament, l'Estat espanyol sempre s'ha quedat enrere en els canvis polítics europeus. Naturalment, la nostra feina, com a societat catalana, és no quedar-nos enrere. I una bona manera seria deslliurar-nos del jou de l'Estat espanyol... Us adjunto la nota de premsa que he enviat als mitjans després de la conferència d'avui en suport de la consulta de Barcelona: Junqueras anuncia que una delegació internacional supervisarà la consulta de Barcelona Els eurodiputats Oriol Junqueras, Ramon Tremosa i Raül Romeva han donat suport avui, al Parlament Europeu, a la iniciativa de Barcelona Decideix Brussel·les, 12 de gener del 2010. L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha anunciat avui que una delegació internacional supervisarà la cnsulta d’independència de Barcelona del proper 10 d’abril. Segons el republicà, és imprescindible que hi hagi actors internacionals que donin validesa a la consulta, atès que el Govern espanyol es nega a reconèixer el dret a decidir dels catalans. ‘Espanya s’està convertint en un cas únic al món occidental. Mentre el Regne Unit, el Canadà, Bèlgica o fins i tot el Sudan accepten els referèndums d’autodeterminació com una eina democràtica de les relacions internacionals, Espanya continua negant aquest dret a Catalunya’, ha sostingut Junqueras.

Mireia Ingla, la nostra candidata

20 de gener: trobada per a tota la militància

Benvolguts i benvolgudes, Tot just hem encetat l’any 2011 i ja se’ns ha girat molta feina! Són molts els reptes que se’ns plantegen, tant al país com a la nostra ciutat. Les eleccions municipals del proper 22 de maig és el nostre objectiu principal. Per tal que ERC pugui incidir en el proper govern municipal, cal que tots i totes ens hi impliquem en la mesura de la nostra disponibilitat professional i personal. Precisament per poder participar en tot el procés de precampanya i campanya, us emplaço el proper dijous dia 20 de gener al casal del carrer Rosselló, a les 20.30h. En aquesta trobada per a tota la militància, se us informarà de com estem plantejant la feina per encarar les eleccions del maig. Farem un debat sobre com veieu la ciutat i quines propostes podríem plantejar als santcugatencs i santcugatenques. Alhora també podríem organitzar-nos per districtes i analitzar la situació actual dels mateixos, aportant possibles solucions per resoldre tot allò que com a ciutadans ens preocupa. Aquestes reunions les anirem celebrant al llarg d’aquests mesos fins a les eleccions municipals. El mateix dia de la reunió, elaborarem el calendari per tal que sigui més fácil l’organització. Espero veure-us-hi a tots i a totes!. Cordialment, Mireia Ingla 

Cinc cares noves a les llistes d'ERC al Vallès

L'executiva nacional d'ERC va aprovar ahir els candidats a les eleccions municipals del 22 de maig de les poblacions de més de 20.000 habitants. Al Vallès hi ha cinc cares noves respecte de les del 2007: Juli Fernández (Sabadell), Mireia Ingla (Sant Cugat), Helena Solà (Cerdanyola), Rosa Rovira (Santa Perpètua) i Rafa Homet (Castellar). Repeteixen el candidat de Terrassa, Isaac Albert; la de Rubí, Arés Tubau, i la de Montcada i Reixac, Marta Aguilar.   (Font: elpunt.cat)

Joan Carretero: "ERC ha de ser el pal de paller de l'independentisme"

Futur "De vegades cal desfer camí per poder-ne fer un de millor" Repte "A les espanyoles cal aglutinar un moviment que treballi per la independència i ERC és qui té història, implantació i força per liderar-lo" MARC COLOMER El 28-N ha sacsejat les estructures polítiques de l'independentisme. El líder de Reagrupament i exconseller per ERC, Joan Carretero, reflexiona sobre el panorama després de les eleccions, en què no va obtenir representació, i suavitza el to amb el seu antic partit. Reagrupament aspirava a un bon resultat i ni tan sols ha entrat al Parlament. Què ha passat? La majoria de la població va situar com a prioritat absoluta acabar amb el tripartit. La fórmula més propera a això van considerar que era CiU. Hi ha un altre factor a tenir en compte: molta gent que s'autoanomena independentista vota CiU tranquil•lament. Hi ha molt d'independentista no practicant. En canvi, Solidaritat ha tret quatre escons. L'ha decebut com han anat les coses amb Joan Laporta? Acceptem el joc democràtic per damunt de tot. Mai direm que la gent s'equivoca. Ens hem equivocat nosaltres. Hi ha hagut gent més famosa que, encara que fos pels pèls, ha sortit elegida. Si els independentistes només es disputaven 150.000 vots, tant era com es repartissin. Va valer la pena aquell congrés d'ERC sagnant del 2008, veient com han anat les coses? Crisi interna, la seva sortida, RCat, la patacada electoral de tots dos... Recordo que jo no vaig marxar d'ERC. Vaig ser-ne expulsat. Si no m'haguessin expulsat, potser encara hi seria. El temps ens ha donat la raó: el segon tripartit va ser un error que s'ha pagat caríssim. Em sap greu que un partit en el qual he militat 20 anys i al qual he dedicat hores li hagi passat això. Espero que serveixi per reflexionar i no per reincidir. I a partir d'aquí, canviar el rumb. És una desgràcia que un partit històric, que va ser cridat fa uns anys a ser el pal de paller de l'independentisme, ho hagi llançat per la finestra. Creu que ERC és a temps de ser el pal de paller de l'independentisme? Ningú més ho pot ser.

El primer ajust de Mas queda lluny de la retallada del 23% dels alts càrrecs

El primer ajust de Mas queda lluny de la retallada del 23% dels alts càrrecs El nou organigrama només redueix en 14 persones l'organització administrativa que va deixar el tripartit Els decrets de reestructuració d'11 dels 12 departaments augmenten les xifres anunciades L'objectiu anunciat per Artur Mas dimarts passat de reduir en un 23% el nombre d'alts càrrecs de la Generalitat, en referència al Govern del tripartit, encara està lluny de fer-se realitat en vista de les xifres que resulten de la reestructuració, aprovada per decret i publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), d'11 dels 12 departaments de l'Executiu català. Segons aquestes dades, i a l'espera que es tanqui l'organigrama amb la composició definitiva de la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals, el nombre de secretaris sectorials, directors generals i càrrecs del mateix rang és de 188. Si a ells s'hi sumen el president, els seus 11 consellers, els 12 secretaris generals i el secretari del Govern, la suma arriba a 213 persones, només 14 menys que les que comptabilitza el tripartit en la seva última etapa al capdavant de la Generalitat. Com passa en qualsevol interpretació política de registres numèrics, les dues parts difereixen en els paràmetres del càlcul, fet que explica en bona part la guerra de xifres que mantenen aquests dies CiU i el PSC (de moment, ERC i ICV-EUiA es mantenen al marge). La discussió radica, en essència, a comptar com a alts càrrecs els presidents i directors dels organismes públics autònoms, com els instituts i les agències. Els socialistes insisteixen que al dependre directament de les conselleries i no tenir òrgans de direcció propis, com passa amb moltes empreses públiques, formen part, per llei, de l'estructura central de l'Administració autonòmica. Un cas paradigmàtic és el del Departament de Territori i Sostenibilitat, al qual s'adscriuen 14 organismes d'aquestes característiques, cosa que eleva la xifra d'alts càrrecs a 29.