Sant Cugat del Vallès

Notícia

Mantinguem la calma i la serenor

Mireia Ingla, alcaldable d'Esquerra Republicana i portaveu d'ERC-MES

Un cop més en aquest ple de dilluns hem tornat a parlar dels robatoris a domicilis a Sant Cugat. Si bé a dia d'avui s'han estabilitzat a la Floresta, després d'una temporada amb robatoris diaris, a altres zones de la ciutat, com ara a Valldoreix, han augmentat fins a un 80%. No és estrany que el veïnat estigui amoïnat i, fins i tot, empipat.

Des d'aquest grup municipal hem expressat en moltes ocasions, també en el ple, la nostra preocupació per aquesta situació i no només això, sinó que l'hem afrontat amb responsabilitat aportant propostes per mirar de pal·liar aquest creixement exponencial. També hem estat crítics amb el govern del PDeCAT quan ens va semblar que no atenien amb prou diligència una problemàtica que anava in crescendo. A aquest govern cada cop li costa més reaccionar davant de situacions extraordinàries com ara aquest increment de robatoris. La inèrcia no serveix per resoldre problemes, només serveix per sobreviure els quatre mesos que li queden a aquest mandat.

Si hem de ser fidels a la realitat, el nombre de policies locals, malgrat que la competència en matèria de seguretat és dels Mossos d'Esquadra, està lluny del que ens correspondria. I tot i que se n'incorporin més, les baixes i les jubilacions no ajuden a incrementar la plantilla. També es va ser poc diligent a l'hora de convocar la Junta Local de Seguretat, que es va reunir per primer cop en aquest mandat a finals del 2018, gairebé en la seva recta final. Certament el govern ha reaccionat tard i en bona mesura, malament. No és d'estranyar aquest desgavell tenint en compte que a l'inici del mandat l'alcaldessa Conesa, que n'era la responsable, tenia el cap a tot arreu menys a Sant Cugat.

Ara bé, dit això, és inadmissible que hi hagi partits polítics que s'apoderin del debat de la seguretat, presentant-se com els salvadors de la pàtria, com si tinguessin una fórmula màgica per resoldre un problema que ara mateix és conjuntural a tot el país. Repeteixen fins a la sacietat que estem lluny de la ràtio de policia local que ens correspondria, obviant les dificultats per contractar-ne de nous i conscients que més policia no sempre garanteix resoldre els robatoris de forma immediata. Actituds com aquestes encara contribueixen més a sembrar alarmisme entre la població.

També perverteixen l'ús del llenguatge intencionadament quan es refereixen als robatoris a domicili com a 'asaltos a domicilios', o bé quan descriuen Sant Cugat com una ciutat insegura, com si sortir al carrer fos sinònim de ser assaltat. La nostra ciutat és un lloc segur per viure-hi i gaudir. Però ja sabem que la demagògia surt gratis.

Sé que en aquests moments hi ha santcugatencs i santcugatenques afectats per aquesta onada de robatoris i mereixen tot el nostre suport, per això ens comprometem a seguir treballant per revertir una situació insostenible. Però també és de justícia agrair a la policia local i als mossos d'esquadra la seva entrega i professionalitat. Ens cal afrontar aquesta situació excepcional amb calma i serenor. Deixem l'electoralisme a banda.

Columna publicada originalment a Cugat.cat