Sant Cugat del Vallès

Notícia

Ells i elles al Tribunal Suprem i nosaltres al carrer

Mireia Ingla, alcaldable d'Esquerra Republicana i portaveu d'ERC-MES

El dimarts passat va iniciar-se el judici de la vergonya i de la ignomínia. Tots sabíem abans que comencés que en realitat el que es pretén és jutjar la democràcia i avui, després de sentir l'acusació i la veu dels nostres companys i companyes, n'estem convençuts.

Això és el que van deixar ben clar tant l'Oriol Junqueras com el Raül Romeva. Ells són empresonats per raons polítiques i així ho van dir clarament al Tribunal. L'exercici de l'autodeterminació no és un delicte, organitzar un referèndum no és un delicte, de fet el legislador ho va suprimir expressament del codi Penal l'any 2005 i votar tampoc pot ser un delicte. Davant del TS hem sentit fins a dia d'avui veritables lliçons de dignitat i compromís polític, en la veu de persones de pau, honestes i coherents. En aquest judici, qui hauria de seure a la banqueta dels acusats és l'estat espanyol i tot el règim del 78 en bloc.

Aquesta serà la clau, la manca de garanties jurídiques i el relat d'una fiscalia i d'una advocacia de l'estat que fa aigües per tot arreu. Per començar no poden declarar en català, la traducció consecutiva i no simultània és un mal recurs ja que no permet la immediatesa i dilata moltíssim més les declaracions. A més, porten tuits com a prova, factures que són proforma, inexactitud de dades, es parla de set cotxes de la policia davant del departament d'economia quan en realitat eren dos i als acusats de malversació encara no els han ensenyat ni una sola factura que acrediti cap despesa relacionada amb l'organització del referèndum.
Si aquests professionals han hagut d'aprovar unes dures oposicions per obtenir la seva plaça estem ben arreglats. I per si tot això fos poc resulta que com acusació particular hi ha asseguda una formació política d'extrema dreta xenòfoba i masclista que tindrà pagada amb els diners de tots els espanyols i espanyoles la campanya electoral de les eleccions del proper 28 d'abril. De moment tot en ordre.

No és menys important la vulneració dels seus drets fonamentals. Afrontar un judici des de la presó és molt complex. No hi ha temps material per preparar prou bé les sessions amb els teus advocats ni tenir els teus moments de descans i reflexió. Però més encara si la presó és a més d'una hora de trajecte fins al Tribunal Suprem, t'has de llevar abans de les sis de la matinada, has de fer escala als calabossos de l'Audiència Nacional, has d'esperar pacientment que comenci el judici, les sessions són maratonianes i arribes un altre cop a la teva cel·la catorze hores després i a sobre no et pots ni dutxar ni sopar calent.

Junqueras, Romeva, Forn, Cuixart, Forcadell, Bassa, Rull, Turull i Sánchez porten un any o més empresonats i en el que portem de judici encara no hem entès perquè. Però ja estan pagant una condemna arbitrària i injusta. No ens calen més raons per fer avui una vaga general.

Columna publicada originalment a Cugat.cat