Sant Hilari Sacalm

Notícia

Entrevista al cap de llista #Xevi2019

Us deixem amb l'entrevista que li van fer al nostre alcaldable, Xevi Prat, el passat mes de Setembre.
Esperem que la gaudiu:



Bé Xevi, aquest any et presentes com a cap de llista per ERC a Sant Hilari, explica’ns una mica perquè decideixes fer aquest pas. 
Doncs tot va començar fa molt temps, la política sempre m’havia agradat moltíssim. Diguem que les inquietuds internes, la manera com s’han desenvolupat les coses al poble, el fet que es perdés el grup d’Esquerra Republicana de Sant Hilari perquè no va sortir cap regidor a l’Ajuntament i el meu historial (vaig participar al 13D, a les consultes, sóc cofundador de l’ANC, estic vinculat en molts entorns, etcètera) em van fer veure que al meu poble li faltava una mica més i em vaig empènyer –també em van empènyer- a formar i reformar la nova ERC de Sant Hilari. 
 
Els meus companys i jo ens vam començar a moure, a buscar gent, a parlar amb els vilatans del poble i, en definitiva, vam començar de nou.  Perquè simplement hem començat de nou, és nova Esquerra i tots són cares noves. Els nostres companys anteriors ens han cedit el pas amablement i, a partir d’aquí, després de parlar molt, vam prendre la decisió: que jo fos l’alcaldable del poble. Jo en tenia ganes, els companys en tenien ganes i el poble crec que en té ganes, sobretot de canvis. 


I, per aquells que encara no ho sàpiguen, qui és en Xavier Prat?  
Bé jo no vaig néixer aquí a Sant Hilari sinó a un poblet molt petit a prop de Vic, allà ens coneixíem tots i per a mi aquell lloc era el centre del món. En començar a fer-me gran i en moure’m més vaig arribar a Sant Hilari, on vaig conèixer la meva esposa.  Aleshores em semblava  immens, havia passat de viure  en un poble de 800 habitants a un de 6.000! 
 
Recordo que el primer dia em preguntava com ho faria per conèixer a tothom i pensava que no podria, per això la idea era conèixer el poble. Conèixer el poble implica moltes més coses, com es mou, quines entitats té, quina gent està governant... Em vaig començar a bellugar molt pel 13-D i per l’ANC  en l’àmbit local que em va portar a desplaçar-me per molts indrets de Catalunya. Després de l’ANC em vaig posar nous reptes i em vaig endinsar amb entitats: amb Serrallonga (on fem danses, sóc trabucaire i, fins i tot, també vaig fer del mateix Serrallonga) i, per altra banda, al món del futbol on he estat 7 anys com a secretari i 2 de president, ara he dimitit perquè tinc ambicions i ganes de fer més coses, una d’aquestes la política, que ja he dit que per a mi era importantíssim.
 

Que és el que més valores de les persones? 
És molt fàcil, la sinceritat. Quan la mires als ulls i hi pots parlar sabent que està escoltant i para atenció, saps que pots confiar-hi i que no està per altres coses. Quan tens una persona que no et mira als ulls, que es fixa amb el mòbil... Aquella persona perd la confiança perquè no mostra el respecte que s’ha de mantenir quan parles amb algú, la comunicació ja no és sincera. La principal virtut d’una persona: parlar amb sinceritat i confiança i, amb això, pots arribar a molts llocs. 
 

Podríem dir que comença una nova etapa per ERC Sant Hilari? 
Completament segur. No és perquè nosaltres ho hàgim buscat sinó perquè les circumstàncies del poble ens hi han portat. Com que ens hi han portat, nosaltres ens hi hem agafat. L’Esquerra d’abans portava molts anys treballant i s’havien fet molts esforços però les coses de vegades degeneren. 
 
Veien això i les persones que ens vam ajuntar nosaltres, el suport d’amics i també el d’ERC la Selva, la comarcal, vam decidir que tiràvem endavant. Va costar un any i mig prendre la decisió, vam tenir molta feina (i en tenim encara més), però sabem que estem fent un bon paper, que tenim unes bones idees i que podem aportar molt al poble. 
 

Quins valors defensa la vostra candidatura? 
Respecte i col·laboració, entre persones i entitats. L’Ajuntament és un òrgan constituït per diferents persones del poble que “governen” però el que realment dirigeix és el poble. La força entre l’Ajuntament i el poble per a mi és molt important, la corresponsabilitat és dels dos, si el consistori fa una cosa i el poble també la fa, farem futur. Si l’Ajuntament té unes idees però no tenen el suport del poble, hem begut oli! 
 
Tots hem de sumar i l’important és que tots anem a una. La cooperació, l’entrega, el valor, el treball, l’esforç i el lideratge d’un Ajuntament és vital perquè funcioni tot junt, però sempre amb la col·laboració del poble.
 

 Quin poble vol construir la llista que encapçala Xavier Prat? 
Un poble amb moltes persones humanes, amb respecte i col·laboració. Vetllant sempre pel benestar social i l’aplicació de noves tecnologies amb unes comunicacions adequades i una indústria neta que porti ocupació.
 
Sobretot, un poble que fomenti  el turisme, però un turisme que quan la gent vingui quedin meravellats! Sabem que no som perfectes però buscarem aquesta perfecció. Treballarem per tindre un Sant Hilari atractiu des de diferents àmbits, amb una natura molt bonica, amb paratges, amb àrees al bosc que facin sentir a la gent com a casa.
 

I, finalment, quin és el record més bonic que té al poble? I, si haguessis d’escollir un lloc, un espai de Sant Hilari, quin seria?
 
De records en tinc molts! Primer, sense la família jo no estaria aquí. Però recordo amb molta, molta emoció –i recordaré sempre- els moments del Serrallonga, quan sortíem amb trabucs, simulant discussions, encarant-me amb sometents... També hi ha hagut moltes altres coses, com les discussions abraonades del futbol, aquelles que al principi sembla que no te’n surts però després tot tira endavant! 
 
Pel que fa al lloc, el que tinc més present d’aquí són les vistes, sóc molt feliç quan les observo. Un dia estava al mig del bosc (entre setmana sóc informàtic però els cap de setmana treballo al bosc) i recordo una nit cap a les 3 de la matinada, havia acabat de treballar i ja no quedava ningú. Estava tot fosc, eren les llàgrimes de Sant Llorenç i em vaig estirar a veure les estrelles. Preciós. Aquests detalls de quinze o trenta minuts marquen i realment són molt bonics.