Sant Joan Despí

Notícia

Defensem la memòria històrica dels Santjoanencs i Santjoanenques:

  • Stolpersteine.
  • Alliberament camp.
  • Ubicació d'Stolpersteine
La reparació i la dignificació de la memòria de totes aquelles persones que han viscut l'horror del feixisme esdevé un dels eixos piramidals de la nostra formació, Esquerra Republicana com a partit polític, ha patit reiteradament la repressió generada pels règims polítics totalitaris.

Malgrat tot, no obviem a totes aquelles víctimes d'altres organitzacions polítiques, sindicals, altres partits, etc., entenent que la restauració de la memòria col·lectiva esdevé una eina transcendental de les societats democràtiques.

Un fenomen que ha d'esdevenir com a prioritari més enllà d'una adscripció política determinada.

El passat dijous 21 de maig Esquerra Republicana de Sant Joan Despí va presentar al ple municipal, una moció que guardava relació amb aquesta missió, concretament el restabliment de la memòria d'un Santjoanenc que va viure en primera persona les conseqüències del nazisme: José Roldan Oliach, qui va néixer a la nostra ciutat el 21 d'abril de l'any 1922. Després de finalitzar la Guerra Civil va haver de fer front al dur camí de l'exili, establint-se a França i fugint de les represàlies franquistes.

Després de la caiguda de l'Estat Francès en mans de les tropes nazis, Roldán Oliac va ser capturat i enviat a la presó de Watenstedt, sent posteriorment deportat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) en condició d'apàtrida i amb el beneplàcit imprescindible del franquisme. Hi va arribar el dia 20 d'abril de l'any 1944 i el seu número de presoner va ser el 64067, li va ser atorgat també un triangle blau que el definia com a apàtrida i com a captiu. Va romandre a aquest emplaçament un any, fins que finalment va recuperar la llibertat el 5 de maig de l'any 1945.

En el moment de l'alliberament es va col·locar una pancarta al mur principal del camp on es podia llegir: "Els espanyols antifeixistes saluden a les forces alliberadores", rendint així un auto homenatge als deportats republicans que hi residien; qui amb el seu esforç i patiment havien aguantat estoicament l'infern que els va tocar patir. El seu sofriment personal va més enllà, ja que la seva família té una importància historiogràfica notable: el seu germà, Joan Roldán Oliach, va ser nomenat com a cap del Comitè Antifeixista de Sant Joan Despí l'any 1936, entitat administrativa que intentava minimitzar els efectes del cop d'Estat Franquista. D'altra banda, el seu altre germà, Esteve Roldán Oliach, va ser afusellat al Camp de la Bota amb 21 anys per la seva adscripció a la CNT.

Segons dades extretes d'un estudi realitzat pel Departament d'interior i Relacions institucionals del Govern català, amb l'ajuda de la Universitat Pompeu Fabra i de l'entitat Amical de Mauthausen, la xifra de republicans i republicanes deportats a camps nazis ascendeix fins a les 8964 persones.

D'aquest total, 7347 van ser enviats a Mauthausen, 751 a Dachau i 638 a Buchenwald. La resta de persones van ser enviades a camps adjacents del territori, com a Neuengamme, Flossenbürg o Ravensbrück. El 59% dels deportats totals van morir, i el 4% van ser assignats com a desapareguts. Un 37% va ser alliberat i del total, un 22% eren catalans.

El camí que hem realitzat fins a la presentació d'aquesta moció ha estat marcat per la investigació rigorosa i pel contacte amb diverses entitats especialitzades en la matèria. Des del moment en què vam tenir constància del fet que existia una persona de la nostra ciutat que havia estat deportada a Mauthausen, hem intentat acumular el màxim volum d'informació possible amb la finalitat de què el seu cas pogués ser conegut pel subconscient col·lectiu de la ciutat.

Després de realitzar diverses consideracions prèvies vam acordar que la millor manera de dignificar la seva memòria seria la col·locació d'una llamborda commemorativa a la seva residència, un projecte que ja s'aplica a altres contextos europeus, un projecte conegut com a Stolpersteine. En aquestes plaques hi consten diverses qüestions biogràfiques que han marcat la vida del personatge que es vol homenatjar, com ara la seva experiència vital, la data del seu ingrés al camp de concentració i el seu posterior alliberament, o bé la data de la seva defunció.

Es tracta d'una idea importada d'Alemanya que va començar a desenvolupar l'artista Gunter Demnig l'any 1992. El 16 de desembre d'aquell any, Demnig va col·locar el primer llambordí davant de l'ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d'extermini nazis. L'any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Es tracta d'un gest de respecte i humanitat que vol contraposar-se a l'exterminació irracional del nazisme. La primera pedra relativa al territori català es va col·locar el 2015 a Navàs, i també s'han instal·lat a Sabadell, Igualada, Manresa, Girona, Navàs i Cervera. A l'Estat espanyol, Catalunya és pionera en la col·locació d'aquestes plaques per iniciativa del Memorial Democràtic.

Després de conèixer en profunditat les característiques d'aquest projecte ens vam posar en contacte amb la sectorial de memòria històrica d’ERC, qui va rebre la iniciativa amb entusiasme i ens va mostrar el seu total suport. A més a més, vam iniciar un contacte ininterromput amb el Memorial Democràtic, institució que s'encarrega de gestionar la col·locació de les llambordes.

Intentar esbrinar la trajectòria vital de José Roldán Oliach, ha estat un camí altament interessant, que ens ha portat a conversar amb diverses personalitats expertes en matèria històrica. Com per exemple la reunió que vam tenir amb l’historiador local Miquel Ruiz, el màxim expert en la matèria pel que fa a la repressió franquista al Baix Llobregat. La seva informació va ser extremadament útil per a conèixer el context familiar del col·lectiu Roldán, confirmant diverses hipòtesis que ja havíem definit prèviament, i confirmant els nostres presagis que guardaven relació amb la forta repressió que havia patit la seva família. La feina d'arxiu també ha estat ininterrompuda, una tasca que s'ha perllongat gairebé quatre mesos fins a la presentació de la moció final, realitzant una recerca en documentació oficial i en diverses bases de dades que guarden relació amb aquesta temàtica.

Una altra entitat a qui hem d'agrair enormement la seva col·laboració és l'Amical de Mauthausen, una associació fundada el 1962 en un context de clandestinitat, la seva finalitat és la de defensar els drets morals i materials de les persones deportades als camps de concentració nazis. La reunió presencial que vam realitzar a la seva seu va ser altament positiva, en un ambient proactiu la proposta va ser rebuda amb molt interès, i va ser en aquest context on vam poder verificar tota la informació que havíem acumulat. Obtenint noves dades biogràfiques i ampliant el bagatge relatiu a la persona represaliada.

Més enllà de donar suport a la col·locació de la llamborda commemorativa, l'Amical ens va fer una proposta pedagògica altament interessant: l'adhesió del municipi a la Xarxa de memòria i prevenció del feixisme "Mai més". Es tracta d'una xarxa a escala municipal, on s'integren diversos centres educatius i entitats, juntament amb la col·laboració de les ciutats, on es realitzen diverses activitats que guarden relació amb la difusió de l'horror nazi i la prevenció del feixisme. Hi tenen un pes especial els centres de secundària, ja que és en aquests espais on es realitzen una sèrie de projectes pedagògics.

Aquest plantejament ens va semblar molt adient, i vam decidir incloure aquest punt a la nostra moció. El totalitarisme es combat amb la il·lustració, donar a conèixer uns fets ens ajuda a prevenir-los, i no existeix millor context que l'escolar per a debatre, conversar i educar en plena llibertat. Vam poder parlar amb el president de l'entitat, que ens va mostrar el seu suport i la seva ajuda, una acció que agraïm enormement, establint una col·laboració que esperem que es perllongui en el temps.

També va ser d'ajuda la visita que vam realitzar a l'arxiu municipal de Sant Joan Despí, on ens va atendre l'equip d'arxivers municipals. Gràcies a la seva ajuda vam poder verificar totes les dades que havíem acumulat després de la investigació històrica, i vam poder verificar la seva presència al municipi en la cronologia que havíem establert prèviament. També vam poder definir quina va ser la seva residència i establir contactes amb familiars de segon grau, una feina que no ens pertocava però que vam realitzar desinteressadament per a indagar en la història del nostre municipi. Amb l'arxiu municipal, vam establir una via de comunicació que s'ha mantingut ininterrompudament fins a la presentació de la moció.

La proposta va ser aprovada amb el suport de tots els grups polítics a excepció del Partit Popular. A la mateixa vam convidar a l'Ajuntament a contactar amb el Memorial Democràtic amb la finalitat d'iniciar el procediment de col·locació de la llamborda, també vam convidar al consistori a què estudiï la possibilitat de sumar-se a la Xarxa Mai Més de prevenció del feixisme, realitzant una exposició de les seves tasques principals.

Finalment, també vam voler reivindicar la tasca de l'arxiu municipal, convidant que se'n faci ús de la seva imprescindible tasca documental.

Des del grup municipal celebrem que la proposta hagi estat ben rebuda, farem seguiment del compromís adquirit al ple i seguirem treballant per la recuperació i la dignificació de les víctimes del feixisme. I especialment en el context actual, on el nazisme i el feixisme és banalitzat de manera reiterada. L'ascens ininterromput dels partits d'extrema dreta al territori europeu ens convida a impulsar activitats i accions que combatin el seu ideari programàtic, sent extremadament conscients de la devastació que va provocar al llarg del segle XX.

Des d'Esquerra Republicana de Catalunya SJD no defallirem en aquesta missió, i ERC serà serem sempre punta de llança en matèria de restitució històrica, sigui en el context nacional o municipal.

Els valors republicans de justícia, tolerància i respecte s'edifiquen sobre el municipalisme, eixos piramidals en els quals es basa la nostra acció política, uns principis que seguirem aplicant i pels quals seguirem lluitant de manera incansable.

Joan de Buen,
Executiva local d'ERC SJD.