Sant Just Desvern

Notícia

Diguem prou!

Sergi Seguí

El passat 4 de juliol Esquerra Republicana de Catalunya posava en marxa la campanya “Prou espoli. Ara República Catalana” (http://www.prouespoli.cat/) amb la qual el partit vol evidenciar, encara més, que Catalunya és un país viable si no fos perquè pateix un greu espoli fiscal. Els impostos dels catalans han servit, durant massa temps, perquè l’irresponsable Estat espanyol hagi construït un model econòmic que s’ha demostrat ruïnós i centralista.
 
Som un país que no ens mereixem aquesta situació. Som un país fort, exportador i solvent amb una economia que no caldria ser retallada si poguéssim gestionar els nostres recursos propis. Defensem que cal tenir la clau de la caixa dels nostres impostos per millorar el futur del nostres poble, a nivell nacional i a nivell local
 
Aquest espoli s’agreuja encara més amb la crisi econòmica i financera i els catalans i catalanes ho estem patint en forma de menys benestar, menys serveis i més dificultats per la nostra gent.
 
A Junts per Sant Just creiem en la construcció d’una Catalunya socialment justa i econòmicament pròspera i en defensem  la construcció començant per aquí mateix, pel nostre poble. Per això des de fa alguns plens municipals hem presentat o ens hem adherit a mocions que feien referència a temes socials importants que s’han vist agreujats, precisament, per aquest espoli fiscal que patim a Catalunya:
 
1. Ens hem mostrat en contra de les retallades en el suport a les polítiques d’ocupació de persones amb discapacitat
2. Hem demanat que es resolgués el cobrament de la renda mínima d’inserció a persones del municipi
3. Ens hem posicionat en contra de la reforma laboral sanguinària imposada pel Partit Popular des de Madrid
4. Estem a favor de la iniciativa legislativa popular per la regularització de la dació en pagament
5. Creiem en el manteniment de les llars d’infants municipals.
 
Si no n’hi ha prou amb les raons econòmiques, cal recordar que la cultura i la llengua catalanes ja han estat atacades vàries vegades, així com el sistema d’immersió lingüística a les escoles o el model de comerç amb el decret de liberalització d’horaris, sense comptar amb el dèficit en infraestructures que patim congènitament.