Sant Just Desvern

Notícia

El TC sentencia l’Estatut. Ara, més que mai, Independència!


El TC ha estat quatre anys potinejant els recursosd’inconstitucionalitat contra l’Estatut de la Moncloa que va ser plebiscitat pel poble de Catalunya. L’única actitud admissible hauria estat la inadmissió d’aquells recursos. Però no ha estat així.

Finalment, la sentència del TC ha arribat —admetent en bona mesura el recurs del PP— i s’ha traduït enuna segona i severa retallada, passant per damunt de la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes.

La sentència del TC ens situa en una disjuntiva que no admet vacil·lacions. Per un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. A l’altre, 10 magistrats d’un tribunal desprestigiat i convertit en camp de batalla d’interessos inconfessables de PSOE i PP.

Aquesta és la qüestió essencial. Els magistrats delTC s’han erigit en inquisidors de la voluntat popular. No és que l’Estatut del Parlament no tingui cabuda a la Constitució Espanyola, és que tampoc hi té cabuda l’Estatut aprovat per la ciutadania catalana en referèndum.

Aquesta sentència també és un atac a la dignitat ia la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya que demana una resposta democràtica, el més unitària possible i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

No és que el TC hagi sentenciat l’Estatut és que, a la fi, ha sentenciat la via estatutària, atorgant-se un paper pel qual no havia estat concebut i establint així un funest precedent.

Davant d’aquest xoc de legitimitats i el greuge del TC,totes les forces del catalanisme han de ser capaces de donar una resposta unitària i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Per tant, és necessària tant la mobilització civil comuna resposta de les institucions catalanes a l’alçada de les circumstàncies. Però també reafirmar-nos enun full de ruta davant l’actual conjuntura i el final de cicle que expressa aquesta sentència.

Les actuals circumstàncies reclamen alhora una iniciativa política que superi el sostre autonòmic a partir d’una consulta ciutadana que permeti als catalans pronunciar-nos democràticament sobre la conveniència de seguir vinculats a Espanya o participar amb veu pròpia a la Unió Europea. Perquè quan es constata que la voluntat d’entesa de la part catalana no troba receptivitat a l’espanyola sinórebuig, l’únic camí raonable és l’exercici del dret a decidir.

El TC, les seves batusses i sentència ja formen part del passat. El futur immediat passa per donar laparaula a la ciutadania. I aquest no és un dret en abstracte sinó que s’ha d’exercitar com un acte de plena i sobirana normalitat democràtica.

Article publicat al número 17 de la revista L'Estel. Juliol 2010.