Sant Just Desvern

Notícia

Govern de CIU

El nou govern de CIU ja és una realitat, des de fa un parell de mesos ja treballa pel bé del país. Pel bé de la totalitat del país o pel bé d’una part del país? Aquesta és la pregunta important per veure si el govern farà un tipus de polítiques inclusives, en que la gran majoria de ciutadans del país es sentin representats o, per contra, realitzarà una gestió pública encaminada a afavorir una part de la societat i no la seva totalitat.

Per a valorar el govern, sóc partidari de donar 100 dies de gràcia per a què puguin començar a desenvolupar el seu programa de govern. Però, hi ha un fet tan vistós que no he pogut aguantar els 100 dies.

En aquest govern hi ha consellers d’àmbits molt diversos, però n’hi ha un que ressalta per sobre dels altres per la seva manca d’imparcialitat i la seva defensa de la gestió privada i mercantilista, en contra de la cosa pública. El conseller al qual faig referència es l’honorable Boi Ruiz i Garcia, de sanitat (pública o privada, no s’esmenta). Una persona provinent de la Unió Catalana d’Hospitals, patronal dels hospitals privats de Catalunya, entitat a on ha ocupat una sèrie de càrrecs de màxima responsabilitat, com el de secretari general de 1994 a 2008, i el que ocupa en el moment, tot promovent la duplicitat de càrrecs, què és el de president, des de l’any 2008 i que, a priori, no sembla abandonar.
Una persona que s’ha destacat per les seves declaracions a favor d’un copagament sanitari encobert, tot defensant que els pacients hospitalitzats paguin una part de les despeses, la seva medicació o els seus àpats, però sense esmentar el preu, freqüentment alt, del paracetamol. Què passarà si hi ha persones que no s’ho poden pagar, les tirarà al carrer per impagament (com si fos una hipoteca)?, defensor de la gestió privada dels hospitals, com s’ho farà per a portar-ho a bon port, subcontractarà serveis per a què a aquests siguin privats? i, també, defensor de l’entrada de capital privat en els hospitals públics, fet que fa pensar que si els hospitals públics tenen pèrdues, quina empresa privada voldrà invertir si no es que se li garanteix que obtindrà beneficis, acció que farà que els usuaris de la sanitat pública tinguin un pitjor servei, perquè uns diners que podrien servir per a millorar la qualitat dels hospitals públics aniran a enriquir les butxaques d’uns pocs particulars.

El que convindria recordar-li a aquest Honorable es que vivim en l’estat del benestar, una forma d’estat que ha permès el creixement econòmic d’una majoria de persones i que es caracteritza pels principis d’estat protector que garanteix l’educació, la sanitat i les pensions per a tots els seus ciutadans independentment de la seva riquesa, el seu gènere, la seva orientació sexual i el seu lloc de naixement dins l’estat. Per tant, amb el copagament sanitari encobert s’està acabant amb aquesta forma d’estat i estem entrant en un nou estat, un estat que, en determinats casos, no garanteix la dignitat dels seus ciutadans.

Per acabar l’article, m’agradaria fer-li una pregunta al conseller: Per quins interessos vetllarà? Pels interessos dels hospitals privats, patronal que presideix i que és a on ha desenvolupat la major part de la seva vida professional, o els interessos dels hospitals públics, que mai ha defensat i que sempre ha dit que haurien d’estar regits per criteris privats?

Article publicat al setmanari 30 graus. Gener 2011