Sant Quirze del Vallès

Totes les notícies

Ana Surra dijous a Sant Quirze

La diputada d'ERC al Congrés Ana Surra participarà aquest dijous, 14 de desembre, en un acte de campanya a Sant Quirze. L'esdeveniment tindrà lloc a l'escola Purificació Salas (Ronda Arraona 11) i començarà a dos quarts de vuit del vespre. Surra, nascuda a Montevideo, va participar en els moviments estudiantils uruguaians relacionats amb el  maig del 68. Poc abans del cop d'Estat de juny del 73 marxà amb el seu marit a Xile a treballar en l'alfabetització d'adults a les mines i arran del cop de Pinochet es va refugiar a l'ambaixada de Panamà. Després de viure quatre mesos a Panamà aconsegueix fer el salt a Europa, a Bèlgica primer i després a França, on rep asil polític. Allí estudia Assistència Social, treballa a l'ajuntament de Chelles, milita en el sindicat de funcionaris públics i participa activament en la defensa dels immigrants. El 1985 torna al seu país per fer de secretària de direcció en un centre educatiu i l'any 1998 arriba a Barcelona, on ja vivia el seu fill. El 2014 presideix l'associació Sí, amb nosaltres que agrupa estrangers residents a Catalunya partidaris del dret a decidir A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 Surra va ocupar el lloc 47 a la llista de Junts pel Sí de Barcelona, i a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016 fou elegida diputada com independent dins les llistes d'ERC.

Oriol Junqueras i l'alcaldessa de SQV Elisabeth Oliveras (ERC) el passat mes de juliol

Suspenem el començament de campanya a Sant Quirze

Les dotze de la nit d'avui. Aquesta és l'hora marcada pel començament de la campanya electoral de cara a les eleccions del 21 de desembre. Un moment que en l'imaginari col.lectiu associem a la imatge de les persones dels diferents partits fent la tradicional enganxada de cartells.  Aquests comicis, però, neixen viciats: són unes eleccions il.legítimes, nascudes d'un cop d'Estat perpetrat pel que possiblement sigui el partit més corrupte i moralment brut d'Europa per tal de frenar els anhels del poble català, expresats de manera democràtica a les urnes, primer, i al Parlament després. Però hi serem, perquè una urna a nosaltres mai no ens espanta. Amb el President Puigdemont a l'exili amb una part dels Consellers del Govern legítim, avui hem sabut que el Tribunal Suprem espanyol ha decidit perllongar la situació de presó del vicepresident Oriol Junqueras, juntament amb la del conseller Forn i els Jordis. Saludem la tornada a casa de les sis conselleres i consellers que fins fa una estona han estat a Alcalá de Henares i a Estremera i ens alegra que tornin i puguin reprendre una certa normalitat en llurs vides, però el president del nostre partit, Oriol Junqueras, seguirà a la presó, hi seguirà quan aquesta nit comenci la campanya electoral, i a diferència d'altres candidats i caps de cartell, ell no sortirà a les imatges ni podrà explicar els arguments del nostre partit, un partit de 86 anys d'història, zero casos de corrupció i això sí, molt coneixement acumulat de repressió, exili, tortura, presó i mort, entre ells l'únic president democràticament escollit i mort violentament pel feixisme a Europa, Lluís Companys. És per aquest motiu que la secció local d'ERC a Sant Quirze del Vallès hem decidit que aquesta setmana no enganxarem els cartells de la nostra formació en la campanya electoral al poble. Tothom ja ens coneix, sap de la nostra trajectòria, tothom coneix Oriol Junqueras, així que en senyal de protesta i solidaritat amb ell i amb els altres presoners polítics, ajornarem l'enganxada de propoganda electoral.

Donec perficiam

Donec perficiam (en llatí, "fins a aconseguir-ho"). Aquest era el lema de les Reials Guàrdies Catalanes, el cos d'èlit a les ordres de l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió al segle XVIII. I avui, més que mai, el lema manté la seva vigència. A Sant Quirze encara tenim present la imatge de l'esmorzar que vam organitzar dijous passat a la plaça de la vila (gràcies a tothom qui va venir, i als qui no hi vau poder ser però ens heu tramés el vostre suport), perquè el 12 d'octubre a Catalunya no tenim res a celebrar, ni hispanitat ni genocidi. Encara tenim els ressons d'aquell dia, quan l'Estat espanyol respòn a les ofertes i a les demandes de diàleg, amb un missatge clar: l'empresonament de Jordi Cuixart i de Jordi Sánchez, els Presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana respectivament. Prenem nota de llur resposta i sabem que tenim en un calaix la declaració d'independència que el dia 10 a la nit van signar la majoria de les diputades i diputats al Parlament (entre ells, no cal dir-ho, les/els d'Esquerra). Aquest és el nostre tresor. Aquest cop, a diferència del segle XVIII, lluitem sense armes físiques: el nostre poder és el nostre poble, la democràcia, el respecte i la convivència. El carrer, sempre nostre. Per això, en aquesta hora greu en què a Catalunya hi torna a haver presos polítics, des de la secció local d'ERC a Sant Quirze volem reiterar el nostre suport al govern de Catalunya, al nostre Parlament, a les entitats del país i a l'alcaldessa del poble, Elisabeth Oliveras, per tirar endavant. Temps de mantenir-nos tossudament unides i alçades. Donec perficiam.

Donec perficiam

Donec perficiam (en llatí, "fins a aconseguir-ho"). Aquest era el lema de les Reials Guàrdies Catalanes, el cos d'èlit a les ordres de l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió al segle XVIII. I avui, més que mai, el lema manté la seva vigència. A Sant Quirze encara tenim present la imatge de l'esmorzar que vam organitzar dijous passat a la plaça de la vila (gràcies a tothom qui va venir, i als qui no hi vau poder ser però ens heu tramés el vostre suport), perquè el 12 d'octubre a Catalunya no tenim res a celebrar, ni hispanitat ni genocidi. Encara tenim els ressons d'aquell dia, quan l'Estat espanyol respòn a les ofertes i a les demandes de diàleg, amb un missatge clar: l'empresonament de Jordi Cuixart i de Jordi Sánchez, els Presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana respectivament. Prenem nota de llur resposta i sabem que tenim en un calaix la declaració d'independència que el dia 10 a la nit van signar la majoria de les diputades i diputats al Parlament (entre ells, no cal dir-ho, les/els d'Esquerra). Aquest és el nostre tresor. Aquest cop, a diferència del segle XVIII, lluitem sense armes físiques: el nostre poder és el nostre poble, la democràcia, el respecte i la convivència. El carrer, sempre nostre. Per això, en aquesta hora greu en què a Catalunya hi torna a haver presos polítics, des de la secció local d'ERC a Sant Quirze volem reiterar el nostre suport al govern de Catalunya, al nostre Parlament, a les entitats del país i a l'alcaldessa del poble, Elisabeth Oliveras, per tirar endavant. Temps de mantenir-nos tossudament unides i alçades. Donec perficiam.

12-0. Res a celebrar

Demà passat dijous, 12 d'octubre, s'esdevé la Festa nacional d'Espanya, una commemoració feta en base al descobriment d'Amèrica en tal data de l'any 1492. Des d'ERC considerem que l'actuació espanyola al nou continent va ser un genocidi allargat durant segles d'opressió i expoli. El 12 d'octubre les catalanes i els catalans no tenim res a celebrar, ni la festa nacional d'un Estat que no és el nostre ni el genocidi dut a terme per un imperi. És per això que convoquem un esmorzar popular, a la plaça de la Vila, a partir de les 10 del matí. Perquè no tenim res a celebrar. Ens trobarem, parlarem, gaudirem de l'estona plegades. Tothom hi és convidat. Us esperem.

20 de setembre a la plaça de la Vila, la més recent mobilització a Sant Quirze

Quant dius que fa que ens revoltem i somriem ?

L'altre dia, arran d'un desagradable i condemnable episodi viscut pel PSC local a la persiana de la seva seu, aquests anunciaven en un cert to de sorna que la "revolució els somriures ha arribat a Sant Quirze". Està clar que l'ús del concepte "revolució dels somriures" en el context d'una bretolada, té una clara intencionalitat: menysprear i ridiculitzar el moviment i fenòmen polític que viu Catalunya i alhora associar aquest moviment pacífic, cívic i democràtic amb actituds violentes i agressives. Aquesta estratègia, construïda i aplicada amb una ridícula sobrerepresentació, quan no amb la tergiversació i la mentida, fa temps que protagonitza el discurs del PSC arreu de Catalunya. Manifestacions i discursos victimistes o que alerten sobre el risc de confrontació o trencament de la convivència,  són prou recurrents i habituals entre els dirigents del PSC. Tot val per distorsionar i embrutar un procés que fa anys va iniciar el nostre país i que ens ha de conduir a una nova República catalana. La batejada i coneguda com a "revolució dels somriures" és, efectivament, una demostració històrica de com organitzar, a partir de la participació popular i desde la pròpia societat, un moviment de reivindicació política que ni més ni menys vol portar a tot un poble, a tota una nació, a la seva llibertat.  Tot s'ha fet (i es fa)  amb l'esforç de moltíssima gent, amb la il-lusió de grans i joves, amb la persistència d'homes i dones engrescats i esperençats. Però, sobretot, s'ha fet (i malgrat us sàpiga greu es fa) de forma pacífica, festiva, alegre i cívica. Amb imaginació, amb l'ús exclusiu de la paraula en forma de cançons i proclames, amb mobilitzacions multitudinàries, però sense agredir a ningú ni a res. Malauradament, a l'altra banda, en la zona de l'interlocutor, prefereixen (preferiu) prohibir la paraula,  escriure, comunicar-nos,  manifestar-nos ... i al final de tot, com a remat antidemocràtic, ens neguen el dret a votar.

Elisabeth Oliveras i el diputat d'ERC a Junts pel Sí Marc Sanglas a la porta de la Conselleria la nit del 20 al 21 de setembre

Ara és hora, segadors !

Totes ens ho pensàvem, n'erem concients que la resposta de l'Estat espanyol arribaria, i per això no ens hem sorprés ara que ja s'ha produit amb tota la virulència (o no, ja que a Madrid quan es tracta de Catalunya no hi ha aturador i sempre poden anar una bajanada més enllà). 15 detinguts el dia 20 de setembre, actuacions de la Guardia Civil passant-se pel forro els drets més elementals de la democràcia, i tot per ofegar i silenciar la veu d'un poble que vol votar. Però un cop més resistirem. Estem orgulloses de la resposta del poble de Sant Quirze, el mateix dia 20 al vespre, quan tot i la molta gent que havia baixat a Barcelona a concentrar-se davant la Conselleria d'Economia, centenars de persones van acudir a la crida de l'alcaldessa (i militant d'ERC Elisabeth Oliveras) en defensa dels drets i la democràcia, i en suport de les nostre institucions. Estem compromeses, i especialment ho estàn l'Elisabeth i els regidors d'Esquerra al govern municipal, amb que SQV voti l'1 d'octubre. Hi creiem, i seguirem treballant. Perquè estimem Sant Quirze, la nostra Pàtria, Catalunya, i perquè per damunt d'independentistes som demòcrates, i volem que la gent que no n'és partidària també ho pugui expressar a les urnes. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, i tornarem a véncer!

Dissabte, el futur en femení a les Morisques

Dissabte 16 de setembre, a les 6 de la tarda, el parc de les Morisques acollirà l'acte que organitzem per tal de parlar del futur que volem per a Catalunya: reclamem l'acompliment de la llei catalana d'igualtat, que la violència masclista sigui considerada i tractada com a qüestió d'Estat, la necessària garantia d'igualtat salarial entre dones i homes en l'àmbit laboral i la igualtat en els permisos de paternitat i maternitat per ambdós membres de la parella. Aquestes són les aaspiracions que s'han de feer realitat en la república catalana. Per això parlarem d'aquestss i d'aaltres temes amb l'Elisabeth Oliveras, educadora i alcaldessa de Sant Quirze, i la Maria Romaní, artista local.

Una part de la gent d'ERC a Sant Quirze envoltant Josep Pujadas, el nostre company més experimentat, durant l'esmorzar de la Diada

Un cop més, gràcies per tant!

Ha estat un dia llarg, aquest dilluns 11 de setembre del 2017. Llarg i intens, ple d'emocions, de sentiments que ens omplen i, sobre tot, ha estat un dia de clarificació. Després del que hem viscut al matí a Sant Quirze i a la tarda a Barcelona, l'1 d'octubre votarem i votarem Sí. El matí ha començat a la plaça 14 d'Abril amb el tradicional esmorzar popular organitzat un any més per la nostra secció local, àpat al que ha seguit l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova i el cant dels Segadors. Després, a la tarda, la gent d'Esquerra ens hem afegit al milió de persones que han omplert l'Eixample de Barcelona convocats per l'ANC. Gràcies a totes i a tots els qui heu participat avui, als qui heu vingut aquest matí a esmorzar, o fent servir l'esmorzar com a pretext, a passar l'estona amb nosaltres: hem parlat, hem rigut, l'hem fet petar i ens explicat il.lusions. Gràcies a totes i a tots per fer possible que seguim estimant el nostre poble i la nostra Pàtria. Ara, descansem aquesta nit i demà tornem-hi, aprofitem la brutal càrrega de bateries que hem fet avui i treballem sens defallir per l'1 d'octubre, per tal que sigui una realitat, perquè si és real, i estem treballant per què ho sigui, serà un èxit.