Sant Quirze del Vallès

Notícia

Quant dius que fa que ens revoltem i somriem ?

20 de setembre a la plaça de la Vila, la més recent mobilització a Sant Quirze
20 de setembre a la plaça de la Vila, la més recent mobilització a Sant Quirze
L'altre dia, arran d'un desagradable i condemnable episodi viscut pel PSC local a la persiana de la seva seu, aquests anunciaven en un cert to de sorna que la "revolució els somriures ha arribat a Sant Quirze".

Està clar que l'ús del concepte "revolució dels somriures" en el context d'una bretolada, té una clara intencionalitat: menysprear i ridiculitzar el moviment i fenòmen polític que viu Catalunya i alhora associar aquest moviment pacífic, cívic i democràtic amb actituds violentes i agressives.

Aquesta estratègia, construïda i aplicada amb una ridícula sobrerepresentació, quan no amb la tergiversació i la mentida, fa temps que protagonitza el discurs del PSC arreu de Catalunya. Manifestacions i discursos victimistes o que alerten sobre el risc de confrontació o trencament de la convivència,  són prou recurrents i habituals entre els dirigents del PSC. Tot val per distorsionar i embrutar un procés que fa anys va iniciar el nostre país i que ens ha de conduir a una nova República catalana.

La batejada i coneguda com a "revolució dels somriures" és, efectivament, una demostració històrica de com organitzar, a partir de la participació popular i desde la pròpia societat, un moviment de reivindicació política que ni més ni menys vol portar a tot un poble, a tota una nació, a la seva llibertat. 

Tot s'ha fet (i es fa)  amb l'esforç de moltíssima gent, amb la il-lusió de grans i joves, amb la persistència d'homes i dones engrescats i esperençats. Però, sobretot, s'ha fet (i malgrat us sàpiga greu es fa) de forma pacífica, festiva, alegre i cívica. Amb imaginació, amb l'ús exclusiu de la paraula en forma de cançons i proclames, amb mobilitzacions multitudinàries, però sense agredir a ningú ni a res.

Malauradament, a l'altra banda, en la zona de l'interlocutor, prefereixen (preferiu) prohibir la paraula,  escriure, comunicar-nos,  manifestar-nos ... i al final de tot, com a remat antidemocràtic, ens neguen el dret a votar. El paper jugat pel PSC en aquests moments de la història de Catalunya serà recordat per una actitud prou trista. Us dediqueu a posar-vos de perfil, ballar i tancar locals públics a la participació politica. Mentrestant conciutadans vostres són reprimits, perseguits i detinguts per intentar cometre un " delicte aberrant" que es diu votar.

Fa temps que políticament esteu d'esquenes a la ciutadania de Catalunya. D'això fa anys que me n'he adonat. Bé, jo i molts de socialistes catalans de tota la vida que, afortunadament, avui estan al costat dels anhels i drets del poble.

Però em sorprèn, em genera neguit,  que esteu políticament tan desubicats i perduts que això us porta a errades imperdonables en política. Deixant a banda la patètica i interessada confusió entre anècdota  i categoria ... creieu de veritat, balladors de perfil que no deixeu votar, que la "revolució dels somriures" ha arribat a Sant Quirze amb la pintada a la persiana de la vostra seu ? Molt malament.

La " revolució dels somriures" va arribar a Sant Quirze fa anys. Va arribar quan, per exemple, veïns i veïnes del nostre poble que s'autoorganitzen i fleten més de vint autocars per anar a la Via catalana (fa ja quatre anys, balladors !). Va arribar quan el nostre Ajuntament es va posicionar - amb una majoria de 13 a  4 -  com a municipi per la independència (això va ser abans que el Pedro Sánchez fos secretari general del PSOE per primer cop ). Fa anys que la revolució és mussolenca. Una altra cosa és que vosaltres us hàgiu enterat.

Josep Coll, un revolucionari somrient
Militant d'ERC a Sant Quirze del Vallès