ERC Sants - Montjuïc

Notícia

La intersindical (I-CSC) Sindicat independentista i de classe.

Ponent:
Sergi Perelló i Miró, Vicesecretari General de la Intersindical.
 
L’intersindical  CSC (en Sergi explica com a primícia que aviat aquest serà el nom formal), es defineix com un sindicat independentista de classe, en aquest sentit és destaca que no és una unió de sindicats, és un sindicat únic.
La seva organització es fonamenta en:
  • 5.500 afiliats
  • 1.000 delegats
  • Tres federacions: Indústria, Serveis Públics i Serveis Privats.
  • 12 unions territorials
La seva presència e més significativa es concreta en la presència a l’administració pública, a grans empreses i en alguns sectors concrets com és el cas del Lleure.
Actualment l’intersindical està tenint un creixement de entre 100 i 200 afiliats nous cada mes, en aquest sentit es destaca que l’afiliació no s’ha aturat durant la pandèmia que estem vivint.

Entorn
En primer lloc cal ser conscients que l’existència de sindicats de classe emmarcats en realitats nacionals (com és el cas de la Intersindical a Catalunya) és molt habitual en moltes nacions europees.
En l’entorn del sindicalisme l’intersindical és el cinquè sindicat de Catalunya i en un any esperen arribar a ser el quart (per dimensió l’ordre és: ccoo, ugt, usoc, cgt, intersindical, altres normalment sectorials).
La relació entre sindicats és molt variable, tot i això és evident que el creixement que el sindicat està vivint genera algunes friccions (especialment amb alguns petits, sense excloure els més grans).
En aquest punt cal entendre com funciona el sistema sindical a Espanya, doncs el marc és d’àmbit estatal (les competències en aquest àmbit són molt escasses), l’estructura es fonamenta en garantir una situació financera que gaudeix de diferents aportacions i subvencions (la Intersindical no disposa d’aquests recursos). Altres barreres són les limitacions per presentar-se en eleccions sindicals si no hi ha una representació prèvia.
Trajectòria
La davallada de la sociovergència va permetre evolucionar el panorama social i polític, en aquest punt el paper del sindicalisme té un paper determinant:
La capacitat de mobilització sindical pot ser determinant, la capacitat d’aturar la producció és determinant, la pregunta així és que hauria passat l’any 2017 si aquest recurs hagés estat en les nostres mans?,  en Sergi considera que els sindicats majoritaris no van estar a l’alçada (una vaga d’un dia no és suficient). 

Alguns reptes del sindicalisme
La classe treballadora és el 80% de la població, tot i això hi ha molta gent que no s’hi reconeix, així la taxa de sindicació està al voltant del 12-13%
El sistema exclou a autònoms, sovint pateixen situacions més precàries que les dels treballadors per compte d’altri, s’estima que el col·lectiu supera les 300.000 persones, és un fet que la figura de l’autònom/a sense treballadors a càrrec s’ha utilitzat per minvar els drets dels treballadors, en aquestes circumstàncies és molt complicat agrupar persones que treballen en un entorn clarament precari i sols, aquest és un dels grans reptes del sindicalisme català.
(A Catalunya hi ha prop de 4 milions de treballadors per compte d’altri  i uns 600.000 autònoms, dels quals la meitat no tenen cap persona contractada).
L’actual expansió del teletreball per causa de l’emergència sanitària que vivim s’ha fet sense cap regulació ni acompanyament per l’administració, no s’ha considerat la conciliació, aquest àmbit s’ha de regular.
L’independentisme es troba en tots els àmbits de la vida social, també en el sindicalisme i es pot trobar en pràcticament totes les organitzacions sindicals.

Quin model hi ha hagut durant els darrers 40 anys i quin model pretén la Intersindical?
El sindicalisme de l’estat espanyol és de retrocés, les diferents reformes han suposat una pèrdua sistemàtica de drets (exemple és el cost de l’acomiadament, des dels 45 dies inicials fins als actuals 20 dies, entre moltes altres pèrdues de drets que s’acumulen any a any).
El model prima la conservació dels centres laborals i la cura de les situacions més estables en contra de la lluita pels guanys de drets, l’alternativa és entendre el sindicat com una eina de transformació, només d’aquesta manera la lluita pels drets s’expandeix a tots la societat.
La proposta de la Intersindical és transitar des de l’actual sistema unidireccional al projecte col·lectiu transformador vers a un futur millor (inviable en el regne d’Espanya), deixar de posar l’accent únicament en conservar drets a avançar en el seu desenvolupament.
En aquest esquema es contraposa una estratègia fonamentada en la capacitat de convocatòria de vaga en sostinguda per importants caixes de resistència superant un model que entén els sindicats com una gestoria o una organització proveïdora de serveis.

Tot es sintetitza en una expressió: “el sindicalisme és una eina de lluita” i com a tal permet acumular forces pel procés d’independència, així en Sergi estima que una presència sindical prèvia arrelada i consolidada al país hauria pogut ser determinant l’any 2017.
La negociació Colectiva s'entén des del punt de vista de la dignitat de les persones, i s’orienta a guanyar drets. 
A la web del sindicat hi ha tota la informació necessària per conèixer la seva activitat i propostes amb major detall.
 
Sants Montjuïc, dimecres 17 de juny de 2020