ERC Sants - Montjuïc

Notícia

L’Antoni, el pintor del Poble Sec

L’Antoni és un home inquiet, malgrat que aparentment sembli tranquil.
Les seves aficions són infinites i d’aquesta manera desenvolupa la seva creativitat.



 
Avui estem xerrant asseguts en el graó, que tot just està a l’entrada del seu taller del carrer de la Concòrdia, 17 del Poble Sec.





 
L’Antoni és un pintor figuratiu, considera una banalitat l’art abstracte. M’argumenta que molts quadres s’han pintat amb una baieta i quan va a una exposició d’art abstracte i es troba algú, que està badant davant d’un quadre, que és gargot i al final diu que està interpretant el quadre...llavors l’Antoni respira fons!
 
Un exemple de la rebel·lia de l’Antoni, la trobes a l’entrada del seu taller. Té un vàter, on diu textualment:
 
“Si us plau...no em porteu a cap museu, no vull fer companyia a La Fontaine d’en Duchamp (1)”
 
El pintor del Poble Sec em diu:
 
“Sorolla és Déu i en Ramon Casas el seu profeta”
 
Argumenta, que en Sorolla és el mestre perquè els seus quadres tenen llum pròpia i cap pintor ha estat capaç d’imitar el seu traç. M’explica acuradament, com treballava en Sorolla.

I perquè en Ramon Casas és el profeta?

L’Antoni és un gran admirador de la Madeleine. L'absenta (1892), de Ramon Casas. Va trobar la seva pròpia “Madeleine”, que també té ulleres, unes faccions endurides, atès que la seva vida és dura. La “Madeleine” de l’Antoni consumeix cava, perquè enguany l’absenta ja no és una beguda de moda. No treballa en el Moulin de la Galette, però també la seva vida també és molt dura, perquè no li agrada. Darrera del mirall es pot apreciar aquesta gent banal...llogaters de sexe!



“L’origen del món cobert” és un joc de paraules de l’Antoni. M’explica, que es va inspirar en “L’origen del món” del pintor francès Gustave Coubert (2). Cobert en català és un sinònim d’ocult. La seva model es tapa el pubis amb les mans, aquest és el secret del joc de paraules del títol del quadre. Em comenta, que exposa sovint a Alemanya i que té molt èxit. Li sap greu, que no pot fer servir aquest joc de paraules, perquè en alemany, la traducció no té gràcia. El seu origen del món, és molt bonic i delicat. És un quadre actual, perquè pots apreciar, que la model porta un pírcing en el melic, tot el quadre desprèn sensualitat.



M’han fascinat les mans de la model, ai làs! L’Antoni em comenta que va enviar aquest quadre al magatzem durant una bona temporada, perquè no li agradaven les mans, atès que no aconseguia pintar-les com ell volia. El resultat...brodat!

Mentre fem petar la xerrada en Josep Lluís retrata els quadres, tot cercant el millor angle del quadre.
 
“T’agrada el teu retrat?”, una nova broma de l’Antoni. Es pot veure en un cantó del quadre a l’Antoni pintor, que porta un mirall i ensenya el retrat “del possible client”, que s’emmiralla. M’ha fet riure.




 
L’Antoni és un pintor realista, malgrat que alguna vegada s’hagi apropat al hiperrealisme. Defuig del fet, que els seus quadres semblin una fotografia.
 
“El 1r premi”és un quadre, on fa una crítica als jurats dels concursos de pintura. M’explica l’anècdota, que una vegada havia estat un parell de mesos per pintar un quadre, treballant nit i dia. El quadre havia quedat molt bé, el va presentar i no el varen ni seleccionar i finalment concediren el primer premi a un quadre que era una taca gris damunt d’un gris més fosc i amb una pintura blanca, havien pintat un equació matemàtica. Em comenta que va sortir molt enfadat d’aquell concurs i amb la sensació de presa de pel. Aquest fet el va inspirar a pintar aquest quadre.
 
En aquest quadre ha pintat novament “La Madeleine” a la dreta i al costat esquerra “una merda”. Comenta que si enguany en Ramon Casas és presentés a un concurs de pintura, no guanyaria, perquè sempre li donen el premi “a una merda”.


 
L’Antoni comenta que també defuig  de la tècnica del collage, m’explica com aconsegueix donar-li volum a un quadre i diu que ho fa amb la mateixa pintura
 
“No ho diguis a ningú” La model d’aquest quadre és una noia normal. L’Antoni m’explica, perquè el quadre té aquest títol. Primer de tot, la model  volia mantenir en secret la seva nuesa. Recorda, que sempre li deia a l’Antoni “això no ho diràs a ningú”. La mirada de la noia és dolça. El nostre pintor m’explica perquè és una noia normal. Em diu que li va pintar “la panxolina”, fet que demostra que la model havia estat mare. Acaba dient que la noia li sembla molt bonica.




 
“Home” “Dona”. L’Antoni també exporta, com tots els catalans. Parla de la posició adoptada pels models, una posició bastant difícil de pintar. Fou un encàrrec d’una clienta de Colònia (Alemanya), posteriorment es va trobar amb un client, que es va enamorar del quadre i li va encarregar el quadre, però el model havia de ser masculí. A tall d’anècdota, em comenta, que els darrers encàrrecs ha estat masculins.






 
L’Antoni és un pintor de casa nostra, us convido a passar pel seu estudi i a badar davant de la seva obra, no us en penedireu. Us rebrà amb un somriure i amb el seu sentit de l’humor.

Pot ser podem començar a valorar a la nostra gent, que cada dia fa un esforç per crear i trenquem “la dinàmica” del “país veí”, que atorga un premi, quan un artista és mort i enterrat i prèviament ha estat internacionalment més que reconegut i guardonat.

Moltes gràcies Antoni i Josep Lluís ha estat un plaer compartir aquesta tarda amb vosaltres!
 
 

____________
(1) “La Font” El 1917, Marcel Duchamp va irrompre a la comunitat artística de Nova York quan presenta com a escultura “La Font”: un vàter trencat. El treball, que inicialment fou rebutjat, durant els anys 40 fou considerat com el fundador de l'art contemporani. En Marcel Duchamp  basa el seu concepte de l’art amb una filosofia lligada a la naturalesa de la producció i la seva relació amb la societat. Aquest pensament es trobarà més endavant en la majoria de les obres contemporànies, que marca un punt d'inflexió en la història de l'art. En Duchamp considera que ja no cal dominar la tècnica del dibuix, ni de la pintura.
(2) Gustave Coubert va pintar “L’origine du monde” el 1886. És una pintura sobre tela, que representa un nu femení. En primer pla es pot veure un pubis femení. Aquest quadre està exposat al Museu d’Orsay de París
 
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Origin-of-the-World.jpg/300px-Origin-of-the-World.jpg