EL NOU VAPOR - 11 de Setembre 2013
BARCELONA
24.09.2013 . Número 8
actualitat
L'ENTREVISTA AMB...L’Antoni, el pintor del Poble Sec







L’Antoni és un home inquiet, malgrat que aparentment sembli tranquil.

Les seves aficions són infinites i d’aquesta manera desenvolupa la seva creativitat. 

 

Avui estem xerrant asseguts en el graó, que tot just està a l’entrada del seu taller del carrer de la Concòrdia, 17 del Poble Sec.





L’Antoni és un pintor figuratiu, considera una banalitat l’art abstracte. M’argumenta que molts quadres s’han pintat amb una baieta i quan va a una exposició d’art abstracte i es troba algú, que està badant davant d’un quadre, que és gargot i al final diu que està interpretant el quadre...llavors l’Antoni respira fons!
 
Un exemple de la rebel·lia de l’Antoni, la trobes a l’entrada del seu taller. Té un vàter, on diu textualment:
 
“Si us plau...no em porteu a cap museu, no vull fer companyia a La Fontaine d’en Duchamp (1)”
 
El pintor del Poble Sec em diu:
 
“Sorolla és Déu i en Ramon Casas el seu profeta”
 
Argumenta, que en Sorolla és el mestre perquè els seus quadres tenen llum pròpia i cap pintor ha estat capaç d’imitar el seu traç. M’explica acuradament, com treballava en Sorolla.

I perquè en Ramon Casas és el profeta?

L’Antoni és un gran admirador de la Madeleine. L'absenta (1892), de Ramon Casas. Va trobar la seva pròpia “Madeleine”, que també té ulleres, unes faccions endurides, atès que la seva vida és dura. La “Madeleine” de l’Antoni consumeix cava, perquè enguany l’absenta ja no és una beguda de moda. No treballa en el Moulin de la Galette, però també la seva vida també és molt dura, perquè no li agrada. Darrera del mirall es pot apreciar aquesta gent banal...llogaters de sexe! 



“L’origen del món cobert” és un joc de paraules de l’Antoni. M’explica, que es va inspirar en “L’origen del món” del pintor francès Gustave Coubert (2). Cobert en català és un sinònim d’ocult. La seva model es tapa el pubis amb les mans, aquest és el secret del joc de paraules del títol del quadre. Em comenta, que exposa sovint a Alemanya i que té molt èxit. Li sap greu, que no pot fer servir aquest joc de paraules, perquè en alemany, la traducció no té gràcia. El seu origen del món, és molt bonic i delicat. És un quadre actual, perquè pots apreciar, que la model porta un pírcing en el melic, tot el quadre desprèn sensualitat.

 
M’han fascinat les mans de la model, ai làs! L’Antoni em comenta que va enviar aquest quadre al magatzem durant una bona temporada, perquè no li agradaven les mans, atès que no aconseguia pintar-les com ell volia. El resultat...brodat!

Mentre fem petar la xerrada en Josep Lluís retrata els quadres, tot cercant el millor angle del quadre.
 
“T’agrada el teu retrat?”, una nova broma de l’Antoni. Es pot veure en un cantó del quadre a l’Antoni pintor, que porta un mirall i ensenya el retrat “del possible client”, que s’emmiralla. M’ha fet riure.





L’Antoni és un pintor realista, malgrat que alguna vegada s’hagi apropat al hiperrealisme. Defuig del fet, que els seus quadres semblin una fotografia.
 
“El 1r premi”és un quadre, on fa una crítica als jurats dels concursos de pintura. M’explica l’anècdota, que una vegada havia estat un parell de mesos per pintar un quadre, treballant nit i dia. El quadre havia quedat molt bé, el va presentar i no el varen ni seleccionar i finalment concediren el primer premi a un quadre que era una taca gris damunt d’un gris més fosc i amb una pintura blanca, havien pintat un equació matemàtica. Em comenta que va sortir molt enfadat d’aquell concurs i amb la sensació de presa de pel. Aquest fet el va inspirar a pintar aquest quadre.
 
En aquest quadre ha pintat novament “La Madeleine” a la dreta i al costat esquerra “una merda”. Comenta que si enguany en Ramon Casas és presentés a un concurs de pintura, no guanyaria, perquè sempre li donen el premi “a una merda”. 

 
L’Antoni comenta que també defuig  de la tècnica del collage, m’explica com aconsegueix donar-li volum a un quadre i diu que ho fa amb la mateixa pintura
 
“No ho diguis a ningú” La model d’aquest quadre és una noia normal. L’Antoni m’explica, perquè el quadre té aquest títol. Primer de tot, la model  volia mantenir en secret la seva nuesa. Recorda, que sempre li deia a l’Antoni “això no ho diràs a ningú”. La mirada de la noia és dolça. El nostre pintor m’explica perquè és una noia normal. Em diu que li va pintar “la panxolina”, fet que demostra que la model havia estat mare. Acaba dient que la noia li sembla molt bonica.





“Home” “Dona”. L’Antoni també exporta, com tots els catalans. Parla de la posició adoptada pels models, una posició bastant difícil de pintar. Fou un encàrrec d’una clienta de Colònia (Alemanya), posteriorment es va trobar amb un client, que es va enamorar del quadre i li va encarregar el quadre, però el model havia de ser masculí. A tall d’anècdota, em comenta, que els darrers encàrrecs ha estat masculins. 

 



 
L’Antoni és un pintor de casa nostra, us convido a passar pel seu estudi i a badar davant de la seva obra, no us en penedireu. Us rebrà amb un somriure i amb el seu sentit de l’humor.

Pot ser podem començar a valorar a la nostra gent, que cada dia fa un esforç per crear i trenquem “la dinàmica” del “país veí”, que atorga un premi, quan un artista és mort i enterrat i prèviament ha estat internacionalment més que reconegut i guardonat.

Moltes gràcies Antoni i Josep Lluís ha estat un plaer compartir aquesta tarda amb vosaltres!
 
 







____________
(1) “La Font” El 1917, Marcel Duchamp va irrompre a la comunitat artística de Nova York quan presenta com a escultura “La Font”: un vàter trencat. El treball, que inicialment fou rebutjat, durant els anys 40 fou considerat com el fundador de l'art contemporani. En Marcel Duchamp  basa el seu concepte de l’art amb una filosofia lligada a la naturalesa de la producció i la seva relació amb la societat. Aquest pensament es trobarà més endavant en la majoria de les obres contemporànies, que marca un punt d'inflexió en la història de l'art. En Duchamp considera que ja no cal dominar la tècnica del dibuix, ni de la pintura.
(2) Gustave Coubert va pintar “L’origine du monde” el 1886. És una pintura sobre tela, que representa un nu femení. En primer pla es pot veure un pubis femení. Aquest quadre està exposat al Museu d’Orsay de París
 
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Origin-of-the-World.jpg/300px-Origin-of-the-World.jpg
 
AGENDA







Som l’Assemblea i t’esperem dijous

Només l’Assemblea Nacional Catalana tenia la capacitat d’aglutinar persones de tota mena, al marge dels partits polítics, i al costat dels partits polítics a la vegada, en la Via Catalana cap a la Independència. Només l’Assemblea tenia una xarxa territorial prou extensa i prou densa per organitzar la Via. Som moltíssims. Som gent de tots els barris, amb idees polítiques variades, units per la voluntat de fer un país lliure, un país millor. Aquest dijous, 26 de setembre, a les 19.30 h, ens trobarem a les Cotxeres de Sants (Sala d’actes, 4a. planta edifici plaça Bonet i Muixí), en l’assemblea general de Sants-Montjuïc per la Independència. Si no hi has assistit mai, t’hi esperem. Estem segurs que t’agradarà venir-hi. I si hi has assistit i ja ens coneixes de sobres, què et direm? Que tenim pressa, que tenim feina i que tenim les ganes i l’empenta per fer-la. 

 

Hora: 19.30H
Lloc: sala d’actes Cotxeres de Sants (4a planta edifici plaça Bonet i Muixí)

Ordre del dia:

  • Valoració de la Via i ressó internacional
  • Anàlisi del moment polític actual
  • Full de ruta de SMxI i de l’ANC a partir d’ara
  • Propers actes planificats
  • Torn obert de paraula
Font: Sants-Montjuïc per la Independència - ANC
http://smxi.cat/

FESTA MAJOR D'HOSTRAFRANCS


FM Hostafrancs 2013

Pere Camps, veí del barri i director del festival BarnaSants, llegirà el pregó el divendres 27 de setembre a les 20.30 h a la Sala de Plens del Districte. Serà el tret de sortida d'una edició molt especial, ja que la Federació d'Associacions, Entitats i Comissions d'Hostafrancs (FAECH) celebra els seus vint-i-cinc anys. Serà una edició de la Festa amb moltes novetats i sorpreses.

Pere Camps, veí del barri i director del festival BarnaSants, llegirà el pregó el divendres 27 de setembre a les 20.30 h a la Sala de Plens del Districte

Ja està tot a punt perquè Hostafrancs gaudeixi de la seva festa major. Durant el primer cap de setmana de la Festa Major tindrà lloc la VIII Fira Medieval amb espectacles, mercat i activitats infantils. Com cada any serà als carrers de la Creu Coberta i Consell de Cent.

Dissabte 28 de setembre podreu participar en activitats esportives com el torneig de futbol sala, bàsquet al carrer, campionat d'escacs, o bé apropar-vos a les activitats musicals com la IX Trobada de Cant Coral, les exhibicions de hip hop, la demostració de dansa clàssica. A les nou del vespre una de les activitats tradicionals de la festa major, el ball de rams a la pl. Joan Pelegrí. A les 22.30 h tindrà lloc el sopar de germanor i el ball de Festa Major amb el Duet Fly Me. Encara que no aneu al sopar, podeu anar a ballar.

Diumenge 29 de setembre començarà la jornada amb la benedicció i fira de magranes al c. de Vilardell, a les 11 del matí cercavila de gegants del barri amb els Gegants del Pi. També podeu assistir a la missa concelebrada, la ballada de sardanes o al concert d'havaneres que es farà a la tarda al c. Vilardell.

Dimarts 1 d'octubre a les 19 h, un debat molt interessant sobre les Festes Majors en temps de crisi, a la Seu del Districte (Creu Coberta, 104) i que també podreu seguir en directe per ràdio a través de Sants 3 Ràdio (103.2 FM). En el debat hi participaran: Ricard Estruch (Festa Major de Gràcia), Sònia Miró (Festa Major de Sants), Albert CApella (Festa Major Poblenou), Miquel Serrano (Festa Major de Sant Andreu) i Josep Espín (Festa Major d'Hostafrancs).

Dijous 3 d'octubre quan els infants surtin de l'escola podeu anar al Festival infantil al Casinet d'Hostafrancs amb l'actuació del grup La luthier Harmonia de la Maquineta Produccions. A partir de les 20 h, podeu gaudir d'una ruta de Festa Major per la història d'Hostafrancs. Si us ve de gust d'anar-hi, us heu d'inscriure al Casal Artesà d'Hostafrancs (c. Sant Roc, 26 de 17 a 20 h) o bé per correu electrònic junta@faech.cat.

Divendres 4 d'octubre a partir de les 17.30 h xocolatada infantil i espectacle d'animació al c. Vilardell. A les 19.30 h TastAlbarri!, junt amb els Tabalers de Sant Antoni podreu fer un recorregut per diversos establiments del barri que s'han volgut unir a la festa. Per poder participar en aquest recorregut "gastronòmic" prèviament s'haurà de comprar un tiquet amb el qual es podrà pagar cada establiment. Compra de tiquets a Casal Artesà d'Hostafrancs (c. Sant Roc, 26 de 17 a 20 h). A les 22 h VII Festival de Música Jove al c. Vilardell.

Dissabte 5 d'octubre, destaca la Bicicletada Solidària. La Festa Major pedaleja per als més necessitats. Els aliments recollits aniran destinats al Centre Canpedró de Sants. Inscripcions a junta@faech.cat o al telèfon 934 230 988. Col·laboració mínima; dues ampolles d'oli. A la tarda de dissabte els nens podran participar en el Firajoc que es fa al pati del Centre Montserrat Xavier. A les 21 h espectacle pirotècnic a la plaça Joan Pelegrí, i a partir de les 23.15 h Concert amb l'Orquestra Di-versiones. Una banda que reviu les millors cançons de l'estiu dels anys 60 i 70 d'una manera desenfadada i que cada any és tot un èxit. Per a tots els públics, al c. Vilardell.

Diumenge 6 d'octubre, darrer dia de la festa podeu anar al XXI Vermut de la Festa Major (cal tiquet).

Durant la Festa Major podeu participar en el Concurs Fotogràfic Instagram i al Joc d'Hostafrancs. I també visitar l'exposició de l'11è concurs de cartells de la Festa Major d'Hostafrancs a l'aparador del Casinet. L'exposició de fotografies sobre els 25 anys de la FAECH al Casal Artesà i l'Exposició del 21è concurs de dibuix infantil al Casinet d'Hostafrancs.

Font: Districte Sants-Montjuïc
http://w110.bcn.cat/portal/site/Sants-Montjuic/menuitem.f5935397edf91bce9f449f44a2ef8a0c/?vgnextoid=2258c1b8cb701410VgnVCM1000001947900aRCRD
&vgnextchannel=b1c199f2b97ea210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt
=formatDetall&lang=ca_ES
 




VÍDEOS

Ni distàncies, ni fronteres

Ni distàncies, ni fronteres

Recopilació d'imatges de la via catalana internacional.

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1583/ni-distancies-ni-fronteres 

La Via Catalana obre el reconeixement internacional per a Catalunya 

La Via Catalana obre el reconeixement internacional per a Catalunya

El director de VilaWeb, Vicent Partal, analitza l'impacte internacional i les possibilitats de reconeixement d'una Catalunya independent. 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1584/la-via-catalana-obre-el-reconeixement-internacional-per-a-catalunya

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2x01 (20 de setembre de 2013) 
 
ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2x01 (20 de setembre de 2013)

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres Primer programa de la segona temporada Inclou, entre d'altres seccions: LA DADA: Albert Macià, responsable del Grup d'Estudis del Cercle Català de Negocis ens explica que la inversió internacional a Catalunya no ha disminuït pel procés sobiranista, al contrari (15:01) FERRAN BEL, alcalde de TORTOSA i vicepresident de l'AMI, parla del procés independentista (20:38) Entrevista amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, CARME FORCADELL, al plató (27:54) JOANA ORTEGA,vicepresidenta del Govern i vicepresidenta de relacions institucionals d'UDC, passa el TEST del programa (45:32) 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1586/escrivint-la-independencia-2x01-20-de-setembre-de-2013

Toni Soler respon a la carta de Duran i Lleida a La Vanguardia 

Toni Soler respon a la carta de Duran i Lleida a La Vanguardia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1587/toni-soler-respon-a-la-carta-de-duran-i-lleida-a-la-vanguardia

Catalan Way. La Via Catalana al Món

Catalan Way. La Via Catalana al Món

Vídeo suggerit per en Miquel Pubill

La Via Catalana Internacional cap a la Independència ha estat organitzada pel Consell de les Assemblees Exteriors de l'ANC amb la col·laboració de les Comunitats Catalanes de l'Exterior i de Catalans al Món. Coordinació rebuda de material i edició a càrrec de l'Equip Audiovisual de l'ANC. Un gran agraïment als catalans, les catalanes, els amics i les amigues de Catalunya que han participat a la Via Catalana Internacional a Wien, Szczecin, Roma, Córdoba, Hong Kong, Everest, Sarajevo, Curitiba, Rio de Janeiro, Castelar, Montevideo, Rosario, Buenos Aires, Boulder, Los Angeles, São Paulo, Quito, Toronto, Paraná, Tokyo, Hamburg, Edinburgh, Berlin, Koeln, Mumbai, Mannheim, Frankfurt am Main, Lisboa, München, Tulum, Beijing, Houston, Auckland, Mexico DF, San José, Santiago de Chile, Oslo, Puebla, Trondheim, Guadalajara, Manchester, Helsinki, Geneve, London, Johannesburg, Zurich, New York City, Miami, Bergen, Reykjavík, Asunción, Copenhagen, Perth, Brisbane, Vancouver, Wellington, Managua, Sydney, Lima, Bogota, Stockholm, Melbourne, Brusselles, Bangkok, Lausanne, Seattle, Montréal, Atlanta, Raleigh, Dublin, Praha, Jerusalem, Mbour, Boston, Paris, Zadar, Budapest, Washington, Dubrovnik, Venezia, Doha, Medellín, Shenyang, Cincinnati, Luxembourg, Toulouse, Den Haag, Panama, Cork, Dubai, Querétaro, Kassel, Guangzhou, San Francisco, Independence, Dallas, Chicago, Minneapolis, Seoul, Warszawa, Athenai, Andorra la Vella, Paris-Eurodisney, Serekunda, Belo Horizonte, Ljubljana, La Baule, Strasbourg, Gibraltar, Stuttgart, Hesseng, Alghero, Lyon, Bilbao, Pokhara, Shanghai... (i les ciutats que s'hagin afegit després de l'edició d'aquest vìdeo). 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1589/catalan-way-la-via-catalana-al-mon

Un economista premi Príncep d'Astúries no descarta que calgui bombardejar Catalunya 

Un economista premi Príncep d'Astúries no descarta que calgui bombardejar Catalunya

Vídeo suggerit per l'Alfred Bou

L'economista Juan Velarde, premi Príncep d'Astúries, no descarta que s'hagi de bombardejar Catalunya. En declaracions a Telemadrid, Velarde ha recordat que Espartero "va haver de bombardejar Barcelona", i quan la periodista li ha preguntat si creu que s'arribarà ara a aquest extrem, diu: "Això ja ho veurem". Podeu escoltar les paraules exactes de Velarde en el vídeo que teniu sobre aquestes línies. Les referències als bombardejos sobre Catalunya comencen al minut 2.45. L'economista recorda que en els diaris de Manuel Azaña hi havia un comentari que deia que Espanya "havia de bombardejar periòdicament Catalunya". A parer seu, el poder central ha de ser "dur i seriós". "Per ara són frases. Jo crec que ha d'endurir-se", ha apuntat. Velarde ha matisat després que creu que Catalunya s'adonarà abans que no pot seguir pel camí per on va. "El que és dolent, el que és pèssim, és que per emparar aquestes qüestions econòmiques es llancen mecanismes separatistes, nacionalistes, i s'han llançat sempre, des de tota la història del segle XIX", subratlla Velarde, tot recordant l'anomenat 'tancament de caixes'. Acte seguit, ha recordat el bombardeig de Barcelona per part d'Espartero, però alhora ha opinat que aquesta és una situació "molt extrema". "Jo crec que acabarà entenent-se a Catalunya que seguir per aquest terreny és molt dolent". En preguntar-li sobre què passaria si se li donés el concert econòmic a Catalunya, ha augurat que "ho patiria" l'economia espanyola, i seria una "càrrega". Font: Ara 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1588/un-economista-premi-princep-dasturies-no-descarta-que-calgui-bombardejar-catalunya

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries - Jotes des de la barraca 

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries - Jotes des de la barraca

Vídeo suggerit per en Pepe

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1590/quico-el-celio-el-noi-i-el-mut-de-ferreries-jotes-des-de-la-barraca 



#Via Catalana – #Tram 761


La cadena humana en aquest tram ha estat d’allò més tranquil·la, cívica, però també molt original.
 
La gran afluència de persones ha generat, que quasi bé dues cadenes paral.lel.les. En encadenar-me al costat d’una amiga, hem hagut d’escoltar un comentari per part d’una persona, que encara no s’ha assabentat, que la bombolla immobiliària ha esclatat, perquè pensava, que el tram li pertanyia, hem oblidat de preguntar-li quin preu tenia el m2 del tram?
 
Però la simpatia era la tònica general. Fèiem intercanvi de fotografies, tu retrataves una colla i posteriorment retrataven la teva.
 
Persones amb una simpatia impressionant i feliços “com un anís” de viure aquesta Diada. 


 
M’ha cridat l’atenció una àvia, que passejava el seu nét tota ufana, el nen una autèntica preciositat, exhibia una barretina i una samarreta, tot dient: “100% català”, argumentava l’àvia, que la seva mare era molt creativa!



Avis, que portaven la cara pintada amb la senyera, uns nois força originals, que patinaven: un d’ells amb una càmera al cap!, en “Renato” un gosset amb una cara dolça, que portava una estelada i apart disposa d’un ampli vestuari i no s’escapa el blaugrana! Una nena petitona feina volar l’estelada, corria amunt i avall, intentant que l’estelada que portava a l’esquena s’enlairés.










Miraves a la teva dreta i a la teva esquerra i t’adonaves, que aquesta Diada ha estat novament una autèntica festa!
 
Petites històries d’un petit tram, PERÒ D’UN GRAN POBLE!
 
VOLEM LA LLIBERTAT!  









 
Via Catalana #Tram Camp Nou
Fotografies: Robert Masih Nahar









El Camp Nou va viure aquest 11 de setembre una gran jornada, atès que un dels trams de la Via Catalana passava per Ca'n Barça.
 
Tots els assistents a l’acte es varen encadenar a les grades i varen omplir 7 fileres de tota la segona grada de la tribuna de l'estadi.
 
Segons l’organització, al voltant d’un miler de persones varen assistir a la cadena en aquest punt.
 
Dues hores abans de l'inici de l'acte, als voltants del Camp Nou es va viure un ambient insòlit. Mentre els nombrosos participants de la cadena escalfaven motors amb una batucada a ritme del grup de percussió Esgarriats, de Sant Guim de Freixenet (Lleida), els turistes que visitaven el Museu del Barça o que compraven samarretes a la botiga oficial del club, es mantenien aliens al que passava al seu voltant.
 
Els participants varen arribar al lloc una hora abans que comencés la cadena i fou a les 17.14 quan els crits d '"independència" varen ressonar amb més intensitat
 
Un nou dia històric per Ca’n Barça després del “Concert per la Llibertat” i esperem que aviat Catalunya pugui tenir les seves pròpies seleccions.

Moltes gràcies als companys de la "futura" Selecció Catalana de Criquet!
 
A vegades les imatges són més valuoses que les paraules! 







 












Twitter s'omple de #ThankYouLatvia #PaldiesLatvija #Gràcies Letònia


L'ANC proposa de convertir en tendència dominant aquesta etiqueta

Poc després de saltar la notícia de la posició favorable del govern de Letònia a un possible reconeixement d'una Catalunya independent, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha proposat als usuaris de Twitter de piular missatges amb l'etiqueta #ThankYouLatvia ('gràcies Letònia'). En ben pocs minuts, la xarxa social s'ha omplert de piulades amb aquesta etiqueta.

En un apunt a mig matí al seu compte de Twitter, l'ANC diu: 'Fem que sigui TT per fer arribar el nostre agraïment i ser notícia a la premsa letona! Som-hi!'

També circulen molts missatges amb les etiquetes #GràciesLetònia i#PaldiesLatvija.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4143587/20130913/twitter-somple-thankyoulatvia.html

Hissada de la senyera a la plaça del Setge de 1714 del Poble-sec

















El districte de Sants Montjuïc ha instal·lat una gran senyera, amb un pal de 8 metres d’alt a la plaça del Setge de 1714, situada al barri del Poble-sec. Aquesta bandera quedarà instal·lada permanentment en record dels fets de 1714. El dilluns al vespre es va fer l'acte d'hissada de la senyera que va estar presidit pel regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí i pel president de la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec, Josep Guzmán.  





Font: Sants 3 Ràdio
http://www.el3.cat/noticies/noticia.php?p=6528 -
Poble Sec: La Via Catalana és un èxit rotund!


Els del PSxI volem agrair a tots els que vau participar a la Via Catalana per la Independència perquè vam aconseguir superar les expectatives!

Més d’1.600.000 persones, segons el govern català, van formar ahir la cadena humana que travessava Catalunya des del Pertús fins a Alcanar. Es va superar, així, la quantitat calculada a la manifestació massiva de l’Onze de Setembre de l’any passat a Barcelona. Els trams que pertocaven al Poble-sec per la Independència, els trams 763 i 764, estaven plens amb diverses fileres de cadenes, així com tota l’avinguda del Paral·lel. Va ser una Diada històrica marcada sobretot per l’ambient festiu i pacífic de la gent.

Volem fer un agraïment a tots aquells catalans que us vau desplaçar fins a les Terres de l’Ebre perquè gràcies a vosaltres vam assolir l’èxit. Un exemple més de l’esperit solidari que marca la societat catalana. Moltes gràcies! Els autocars de PSxI cap a Camarles eren plens!

 

Avui és just l’endemà i encara haurem d’esperar quina és la resposta dels polítics a aquesta demostració de força tan clara i contundent de bona part de la societat catalana: volem un estat propi.

Aquí teniu un recull de fotografies de la jornada! I us convidem a enviar-nos les vostres fotografies perquè quedi ben clar que la cadena era plena de gom a gom! Alguns poblesequins ja ens n’han començat a enviar:

Tram763:








Tram763:


 


Aquest tram va disposar de la col·laboració d’una gran animadora! 



Vam acabar a les 6 h cantant els Segadors i fent castells amb la colla delsCastellers del Poble-Sec (@bandarres):



També volem agrair a en Lluc (@lluku) tota la feina feta amb el mural independentista a les Tres Xemeneies. 



I per acabar, una mostra d’alguns dels voluntaris del PSxI que van aconseguir fer possible l’organització de la Via:



Font: Poble Sec per la Independència
http://psxi.wordpress.com/ 

Poble Sec: II Marxa de Torxes per la Independència


















COLUMNA DEL POBLE-SEC

  • Reunió de 21 a 22h a la plaça del Setge de 1714, repartiment de torxes
  • Inici de la marxa 22h

Recorregut: c/ Elkano – pl. Navas – c/ Olivera – av. Rius i Taulet – c/ Mèxic – c/ Sant Fructuós – c/ Sant Germà – Gran Via de les Corts Catalanes – c/ Moianès

  • Arribada de 22.30-23h a la plaça de Celestina Vigneaux.





























3.000 persones participen en la Marxa de Torxes de Sants-Montjuïc









La nit del 10 de setembre, unes 3.000 persones, segons dades dels organitzadors, van participar en la marxa de torxes de les assemblees territorials de l’ANC de Sants-Montjuïc i del Poble-sec. Ho van fer des de dos punts de sortida, la plaça Bonet i Muixí, a Sants, i la plaça del Setge de 1714, al Poble-sec; tot acabant a la plaça Celestina Vigneaux, on van trobar-se per fer la lectura conjunta del manifest. 
“És sobretot un acte reivindicatiu”, recordava la presentadora de l’acte final, per honorar els caiguts el 1714 en la guerra de successió “defensant les llibertats de la ciutat i del país”. En la lectura del manifest es va recordar la història del setge de Barcelona i de la caiguda de l’11 de setembre de 1714. D’aquest fet històric se’n van destacar l’autoorganització dels ciutadans davant la incapacitat del govern de defensar-los i l’agermanament de la nació que va representar tot i la derrota final. “La victòria només té un nom, i demà, 11 de setembre, tot el poble l’exigirem al carrer: independència”, concloïa el manifest. 
En els parlaments finals també va intervenir-hi Agustí Giralt, historiador local i veí del barri, que va parlar del setge que va patir la ciutat de Barcelona el 1714 i que va durar més d’un any. “A tots els que som nascuts en barris obrers, l’única herència que podem tenir són les lluites i és la memòria”, va dir Giralt. A més, també va recordar que “el 10 de setembre de 1714 Barcelona respirava per darrer cop en llibertat” però que l’11 de setembre “no estem celebrant una derrota, estem celebrant la resistència i l’esperança”. 
Per tancar l’acte es van “destruir els decrets que ens van arrabassar la dignitat”. Un d’aquests documents és el Decret de Nova Planta, que, tal com es va explicar, implicava, entre altres coses, la supressió de les institucions polítiques pròpies, una forta imposició fiscal, la desaparició de les vegueries, l’abolició de les universitats catalanes i la imposició del castellà com a llengua oficial en l’administració i l’ensenyament. A l'acte també hi va participar la Coronela de Barcelona i els tabalers dels Diables de Sants entre d'altres. 
Finalment, es va cloure l’acte amb el cant dels segadors i amb una llesca de pa amb vi i sucre pels assistents. 
Joan Mollà, coordinador de Sants Montjuïc per la Independència, comenta que estan molt satisfets de l’assistència del veïnat i destaca, a més, que és una activitat en que l’organitzen conjuntament diverses entitats santsenques i que “això crea xarxa al barri”. 

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

Font: Sants 3 Ràdio
http://www.el3.cat/noticies/noticia.php?p=6533
Els nostres barris se sumen a l’èxit de la Via Catalana












A les 17.14 d’ahir 11 de setembre bona part de les campanes de les parròquies santsenques i la campana olímpica de Montjuïc ressonaven indicant que era l’hora acordada per enllaçar-se i crear la Via Catalana, que tenia el seu pas als nostres barris pels carrers de Sants, Creu Coberta, plaça d'Espanya i el Paral·lel on la via es va multiplicar amb nombroses files per la gran quantitat de participants. A peu de carrer, va ser el moment en què els milers de persones que havien sortit es donaven les mans i al crit repetit d’“independència” escenificaven la creació de la Via Catalana. 
Entre els centenars de persones que hi havia al pas de la via per la plaça de Sants també va ser-hi Núria Feliu. “No hi ha paraules, hi ha emocions”, deia la cantactriu santsenca. Segons ella, “podem trigar una mica més o una mica menys però aquest sentiment no hi ha ningú que ens ho pugui treure”. 
No van faltar-hi tampoc els santsencs de la Companyia Elèctrica Dharma que, a peu de carrer, van interpretar diverses peces, entre elles, Els Segadors o La presó del rei de França. Altres entitats santsenques també van participar en la Via Catalana com per exemple La Coronela, els Gegants de Sants, els tabalers dels Socarrimats de l'Infern, el bestiari dels Diables i els Tabalers de Sants... A la plaça d’Espanya també es van organitzar algunes activitats, com la hissada d’una estelada o la instal·lació d’un missatge en anglès llegible només des del terrat del centre comercial Les Arenes, destinat principalment a donar a conèixer el missatge de la Via Catalana als turistes que hi pugessin. 
”Més que una cadena va ser una manifestació, hi havia moltes files, miraves la carretera i la veies plena de gent, de gom a gom”, explica Joan Mollà, coordinador de l’assemblea territorial de l’ANC a Sants-Montjuïc. “La valoració que en fem és essencialment positiva”, conclou. Mollà lloa, a més, la feina del centenar de voluntaris dels nostres barris que han participat en l’organització i la de totes les entitats que hi han col·laborat. “Hem tingut un suport considerable de tot l’entramat de la societat civil dels barris”, comenta. 
Per altra banda, sis autocars i una quarantena de cotxes, en total gairebé 400 persones, van sortir al matí des de les Cotxeres de Sants per omplir el tram 380, a l’entrada de Cervelló. En aquest cas era una iniciativa organitzada pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta enfocat, principalment, a les entitats i on també hi van participar un bon nombre de veïns de Font de la Guatlla. “Hi havia gent de sobres”, comenta Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat, que considera que “va anar tot molt bé i va funcionar tot molt bé”. 

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

EL 3

Font: Sants 3 Ràdio
http://www.el3.cat/noticies/noticia.php?p=6534
Es Districte de Sants-Montjuïc, a la mar






Sants-Montjuïc per la Independència



Fotografia: Vilaweb

Amb l’excusa d’implantar l’ensenyament trilingüe, el Govern colonial de les Illes Balears tracta d’aplicar un decret que arracona el català a les escoles a partir d’aquest mes de setembre, amb l’inici del nou any acadèmic. La comunitat docent secunda la vaga indefinida, en protesta pel primer acte de força del decret: la suspensió de sou i feina dels directors de tres centres que s’hi han oposat. A les Illes s’han plantat en condicions molt adverses, en un acte de coratge individual, de solidaritat i de decència.

Què volen aquesta gent? Ja ho sabem prou. Ens sulfuren els atacs a la llengua catalana, amb la seva marginalització a les Illes, amb els milers de famílies que no hi poden escolaritzar els fills al País Valencià, amb la ignominiosa denominació de lapao, amb la manca d’oficialitat a la Catalunya Nord i amb l’amenaça de fer-nos pagar al Principat les classes particulars d’unes famílies que actuen com si fossin colons.

Ahir dimarts al vespre, a la reunió de coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència, vam estar d’acord de proposar a la nostra propera assemblea, dijous de la setmana que ve, 26 de setembre, fer una aportació a la caixa de resistència que han organitzat els mestres.

Intuïm que Madrit (el Madrid oficial) pot haver comès un error greu. La ciutadania que vam baixar als carrers i les places i vam anar on calia per unir-nos per la Via Catalana cap a la Independència ens hem desempallegat del provincianisme espès que han procurat inculcar-nos durant dècades, durant segles. També hem dit prou, en aquesta riba. Com a Sants-Montjuïc per la Independència, haurem d’esperar fins a la nostra assemblea per ingressar diners a la caixa de resistència –però qui ha escrit aquestes línies ho faràavui mateix!

CAIXA DE RESISTÈNCIA
2056-0009-74-4102003418
Colonya Caixa Pollença
(a nom de l’Obra Cultural Balear)

Font: Sants-Montjuïc per la Independència
#Via Catalana – #Tram 12 - Les Cases d'Alcanar






Fotografies: Montserrat Gallofré












 
SPANIEN KAPUTT: Un assessor de Merkel a favor de la independència de Catalunya.








Article suggerit per l'Alfred Bou




Gerro d'aigua freda per al govern espanyol ...

Europa comença a comprendre que el procés cap a la llibertat del poble català no és broma. De manera empírica són molts el europeistes que veuen amb bons ulls la independència de Catalunya per dos motius bàsics.

1r Catalunya serà aportadora neta a les arques de la UE 2n  Un Espanya sense Catalunya es veurà obligada a, per fi, fer canvis en la seva estructura d'estat,eliminar autonomies i els privilegis econòmics que gaudeixen Madrid i Euskal Herria.


El professor Roland Vaubel:

El dret de secessió és necessari per tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans. Ho diu el prestigiós economista Roland Vaubel,assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim , en un estudi recent. El mes passat va publicar aquest estudi, titulat  L'economia política de la secessió a la Unió Europea , que analitza els processos d'independència a l'Europa occidental, posant atenció sobretot a Catalunya i Escòcia. Vaubel considera que els guanys d'aquests processos seran més grans , per a totes les parts, que no els inconvenients.

El professor opina que garantir el dret de secessió és la manera de fer que les unitats polítiques (no parla de fronteres) s'adeqüin més al que volen els ciutadans, perquè el que ha donat forma a la majoria de les fronteres actuals són els accidents de successió dinàstica i les conquestes militars brutals '.

Vaubel considera que les regles de la secessió s'han d'acordar i aplicar internacionalment , de manera que l'estat escindit tingui l'obligació de respectar les minories i de mantenir la llibertat de circulació de capital i de mercaderies. I d'una manera que faci explícites les regles sobre com s'han de dividir els actius i els passius els dos estats resultants del procés.

Però també alerta que en els casos de secessió no pot haver per ara un àrbitre imparcial, perquè troba que "les organitzacions internacionals tenen interès en la centralització. Són esbiaixades contra la secessió. '

No hi ha base per dir que Catalunya quedaria fora de la UE.

I en aquest sentit Vaubel critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia quedarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. La seva posició no té fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals '.

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu: "Si Catalunya es separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre han d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no compleixen les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional. 'I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú.

Desmunta els arguments del no:

En l'estudi desmunta algunes de les objeccions que es fan contra la secessió. Per exemple, la que no es respectaran els drets de les minories. 'No hi ha cap raó per suposar que la majoria de la gent a la regió secessionista sigui menys tolerant que la majoria de la gent en l'estat predecessor. Al contrari, com que l'estat escindit és més petit que no el predecessor, a les minories en aquest nou estat els serà més fàcil de sortir i és més probable que siguin tractades amb més tolerància que no les minories a l'estat predecessor. '

I fa aquesta consideració: 'No hi hauria problemes de drets humans si Escòcia, Catalunyaa, al País Basc, Galícia, Flandes, Còrsega, el Sud del Tirol o la Macedònia grega s'independitzessin. L'article 2 del Tribunal de la UE protegiria les minories amb més eficàcia si obligués als Estats membres a garantir el dret de secessió de les seves regions, de la mateixa manera que l'article 50 assegura als Estats membres el dret d'anar es de la Unió. '

En aquest punt, recorda que hi ha molts estats ( entre els quals no hi ha Espanya ) que respecten els drets de les minories justament perquè 'són països que han l'existència a la secessió: Suïssa (1291), Suècia (1523), Països Baixos ( 1579), Grècia (1827), Bèlgica (1831), Noruega (1905), Finlàndia (1917), Irlanda (1922/1944), Islàndia (1944), els països del Bàltic (1990), Eslovènia (1991), Croàcia ( 1991), Bòsnia i Hercegovina (1992) i Montenegro (2006) '.

Raons econòmiques de pes:

'A la majoria dels casos, els estats que s'independitzen tenen uns ingressos per cap més alts que la resta', recorda Vaubel. 'No és cap coincidència. Les regions més pròsperes com Catalunya són contribuents nets. subvencionen les altres regions amb el sistema d'impostos i transferències. Es desenvolupa, per tant, un gran interès en la secessió. Per exemple, el trencament de Iugoslàvia va començar amb la secessió d'Eslovènia i de Croàcia. A Europa occidental, Flandes i Catalunya són un bon exemple. '

En aquest cas recorda que per a molts autors és condemnable la reducció de les transferències interregionals que pot implicar la secessió. 'Amb tot-diu-, el dret de secessió no per a la redistribució interregional. Tan sols la limita. 'I raona aquesta afirmació: el dret de secessió esgrimeix quan la contribució econòmica que fa un territori a la resta de l'estat és més gran que els beneficis que obté pel fet de pertànyer-hi. Segons Vaubel, el dret de secessió permet aturar els perjudicis de la redistribució interregional per les regions que contribueixen en excés.

 

Recorda també que els estats tenen més interès en el lliure comerç, en els moviments de capital. 'Un país petit depèn més de les importacions i, com no pot intervenir en els preus del mercat mundial, l'aranzel òptim és zero.' 

NO HI HA A DIR RES MÉS ... 

Font: SpanienKaputt
http://spanienkaputt.wordpress.com/2013/05/10/un-asesor-de-la-merkel-a-favor-de-la-independencia-de-catalunya/

Admiremos a Cataluña - Suso de Toro









Article suggerit per en Miquel Pubill

 
Lo que ha ocurrido en Cataluña hace historia en las luchas democráticas y es ejemplar, como tantas veces Cataluña nos ha dado una lección. Pero las lecciones las aprende quien no tiene prejuicios y quiere aprender.
Suso de Toro
 
12/09/2013 - 20:31h
 
Los medios de comunicación de alcance estatal, todos ellos radicados en Madrid, crearon durante décadas una conciencia de España que falseó su realidad. En ese falseamiento Cataluña fue ignorada y despachada bajo clichés interesados, así la generalidad de la población española ignora todo de Cataluña y en cambio está llena de prejuicios hacia los catalanes. Nos pintaron una Cataluña provinciana,
encerrada, aburrida, fracasada, obsoleta... Pero la Diada de este año marca un punto y aparte, es un desmentido a todo eso y muestra un país lleno de energía.

En adelante los españoles mirarán hacia allí con curiosidad unos y con temor y desconfianza otros, pero muchos querrán comprender lo que ha ocurrido. Lo que ha ocurrido se veía venir si uno se acercaba allí y se molestaba en escuchar lo que decían y sentían las personas que allí vivían pero simplemente se lo ocultaron, en cambio la prensa informaba con mayor o menor extensión un mes sí y otro también de que un niño no podía recibir clases en castellano, de que perseguían a las corridas de toros... Todo parecían mezquindades. Y de repente aparecen más de un millón de catalanes pidiendo la independencia. ¿Dónde estaba tanta gente que no nos lo contaron?

Pero aunque parezca increíble el día siguiente a un acto cívico y político tan importante, no sé si tendrá parangón en Europa, pudimos leer titulares que se mofaban e informaciones que lo minusvaloraban alimentando la ceguera de sus lectores. Lo que ha ocurrido en Cataluña hace historia en las luchas democráticas y es ejemplar, como tantas veces Cataluña nos ha dado una lección. Pero las lecciones las aprende quien no tiene prejuicios y quiere aprender. Particularmente reconozco que tengo prejuicios pero también me gusta aprender y de los catalanes aprendí muchas cosas. Aunque esté mal visto en España, no tengo pudor en reconocer que admiro a la sociedad catalana.
Como gallego, soy ciudadano de un país derrotado que no ha sido capaz de sobreponerse a su historia, que no supo detener expolios ni humillaciones, falto de orgullo colectivo y nervio cívico y, como español, vengo de un país fratricida e incívico, marcado por un régimen que lo degradó hasta el extremo, una experiencia histórica traumática y profunda que suele ser despachada interesadamente como “la dictadura”. Y por eso descubrí y envidié las semillas de libertad y civilidad que llegaban desde Cataluña, desde la renovación pedagógica de “Rosa Sensat”, cuando aún interesaba la educación como liberadora, hasta la lucha obrera del PSUC y los libertarios, la firmeza en el exilio de Pau Casals, la “nova cançó” y Lluis Llach “al`Olimpia” y también sus“Campanades a mort” por los obreros asesinados en Vitoria, su lucha por el autogobierno nacional...

En Barcelona reconocí a la ciudad siempre atenta a la cultura que recibía la música de Beethoven y de Wagner en el Palau, donde en Julio de 1937 Schoenberg ensayaba con la orquesta “Moses und Aron” cuando comenzaron los bombardeos fascistas, donde Picasso y Picabia ensayaban su libertad, la ciudad a donde peregrinó el Quijote, y con él su autor, para alabar la industria del libro.

Allí como autor me sentí acogido y respetado sin que importase en que lengua escribía ni de donde venía ni que padrinos tenía, allí conocí a mi mejor editora y a los mejores editores y a la gente más inteligente y aguda de la industria del libro y de las artes. Y me descubro ante obras literarias como el “Quadern Gris” de Josep Pla, que si España considerase que la literatura en catalán también era suya, no
es el caso, tendría por una de las cuatro o cinco obras grandes suyas del siglo XX.

Naturalmente que también entreví las limitaciones y defectos de la sociedad catalana, los tiene como todas, pero mi admiración por sus virtudes está muy por encima. Sin ser catalán soy catalanista, lo confieso.

Todo lo resumo en que hubo un momento en mi vida en que me vi obligado por primera vez a plantearme marcharme de mi país, Galicia, y no dudé a dónde iría y dónde había un pueblo abierto que me podría acoger. No lo dudaba.

Y con esta Diada acaban de darnos una nueva lección de civismo y libertad. Para comprender cuán necesaria es esa lección hay que tener presente lo que ocurrió el mismo día en Madrid, un ataque fascista que no es ninguna anécdota. La medida de la libertad y del aire que se respira en la capital del Estado y en el conjunto del Estado la dará el tratamiento que se le dé a ese ataque: ¿se le aplicará la ley
antiterrorista? ¿Serán ilegalizados y perseguidas esas organizaciones como hicieron los políticos y la justicia española en Euskadi? Y, cuando aparecen multitud de policías bien pertrechados cada vez que la ciudadanía defiende legítimamente sus derechos, ¿por qué no estaba en esta ocasión en las cercaníasdel lugar para protegerlo? Qué asco.

Lo que nos ofrecieron a todos los catalanes en su día fue ciudadanía libre y alegre frente a canallas amargados y matones. Al ministro que amenazó con el Ejército le oponen gente de todas edades con bocadillos, camisetas y banderas. No se valorará la dimensión de ese gran acto cívico si no se cae en la cuenta de que no era una manifestación como la que hubo hace unos meses. La Via Catalana fue el
resultado de un trabajo organizativo de meses, cada persona se anotó y se dirigió al lugar donde le correspondía en el mapa de la cadena. No fue un calentón de un día o una semana, un momento de enfado que ocupa las calles, sino que cada ciudadano o ciudadana se buscó su camiseta y se apuntó con tiempo para ocupar su lugar correspondiente. No se trataba de una multitud de manifestantes sino de
una ciudadanía organizada voluntariamente y desde abajo, hablamos de un pueblo decidido que tiene una decisión tremendamente madurada porque la ha ido elaborando a través de los años y de sucesivas experiencias que le fueron demostrando una tras de otra que el Estado español no reconocía sus demandas y no protegía su lengua ni tampoco sus intereses. No es una ocurrencia repentina.

En los últimos años cada vez que comenté el proceso social y político catalán con políticos de partidos estatales siempre me respondían “es que Mas...”, “realmente lo que quiere Convergencia...”, “...las banderas...”, “...es que la burguesía catalana...”, “es que Esquerra...”. Por más que les insistía repetían sus cómodos prejuicios y lo reducían a una dialéctica de partidos, casi nadie tuvo la humildad de ir desde Madrid a Barcelona y no digamos a otras ciudades catalanas a preguntar y escuchar a la gente. No comprendían que era la gente, no los partidos; Mas sólo se puso al frente de un movimiento social de gran profundidad porque no tuvo más remedio. Lo que hicieron los medios de comunicación madrileños y la política española fue menospreciar a los catalanes, reducirlos a una gente aturdida y conducida astutamente por unos malévolos políticos enemigos de España. Lo que hicieron fue negarle la dignidad personal a esas personas, precisamente a los
habitantes de un país que siempre le dió lecciones de civismo a España. Tendrán muchos defectos los catalanes pero son una sociedad con una complejidad y densidad cívica como no conozco otra. Lo que ahora tienen delante es la realidad, los catalanes no eran unos chalanes aprovechados y unas sanguijuelas, como nos contaron, sino que tenían dignidad. Toneladas de dignidad colectiva y personal.

Hoy por hoy, de Cataluña sólo podemos aprender. Paul Celan escribió sobre una Alemania que era maestra de la muerte, Cataluña en cambio es una maestra de civilidad: mucho mejor le hubiese ido a España si la hubiese escuchado y aprendido sus lecciones. No quiero imaginar una España sin Cataluña.
Los franquistas invocarán la sagrada unidad de la patria y el deber del Ejército, aunque no lo hicieron cuando entregaron las provincias españolas del Sahara a la monarquía marroquí por orden de sus amos norteamericanos. Y los nacionalistas españolistas en general invocarán una constitución, dictada por Yahvé y que se bajó Moisés del monte, ya tenían en el Tribunal Constitucional a quienes la
interpretaron en su día como les interesaba a ellos y ahora tienen presidiéndolo a Pérez de los Cobos, que ya nos informó de lo que piensa de los catalanes. Pero quienes creemos en la democracia y no somos catalanes tenemos el deber de reconocer que ejercen la democracia y su libertad y sólo podemos esforzarnos en imaginar el modo de que Cataluña sea lo que libremente desee su ciudadanía y
que ello no suponga que pasen a ser gente extraña a nosotros. Pues así lo sentimos.

Font: El Diario.es
http://www.eldiario.es/zonacritica/cataluna-Diada_2013_6_174692550.html

#TotsSomCarlesMateu: Convocada una concentració de suport al conductor d'Almenara -










Per aquest divendres a la mateixa població, promoguda a les xarxes socials amb l'etiqueta #TotsSomCarlesMateu · Ha estat condemnat a sis mesos de presó per haver-se negat a parlar en espanyol a la guàrdia civil · Recollides més de quatre mil signatures a la campanya a la xarxa per la retirada de la pena de presó.

Les mostres de suport al conductor d'Almenara (Plana Baixa) Carles Mateu Blay, que divendres fou condemnat a sis mesos de presó per haver-se negat a parlar en espanyol en un control rutinari de la guàrdia civil, es multipliquen. Avui s'ha convocat per aquest divendres a Almenara mateix (plaça 8 de març, 20.30), coincidint amb les festes de la localitat, una concentració de suport a Mateu sota el lema 'Tots som Carles Mateu'. La concentració ha estat promoguda a les xarxes socials amb l'etiqueta #TotsSomCarlesMateu, que en les darreres hores ha estat molt utilitzada a Twitter.

Tremosa porta el cas a la Comissió Europea

L'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) ha portat avui el cas a la Comissió Europea. Tremosa confia que la Comissió trobarà inacceptable que 'assaltar la Blanquerna surti gratis i parlar en català impliqui sis mesos de presó', amb referència a les multes ridícules que podrien rebre els feixistes que van atacar violentament la seu de la Generalitat l'11 de setembre. D'aquí a uns dies se sabrà si la pregunta parlamentària que ha entrat a la institució és acceptada a tràmit.

Per Tremosa, 'Espanya és així i per això cal no deixar-ne passar ni una i canalitzar-ho tot a través d'Europa, com fan els països nòrdics'. A més, recorda que al final d'any la Comissió ha d'elaborar un informe sobre la violació de drets relacionats amb el nazisme.

En cas que s'accepti a tràmit la pregunta de Tremosa, Europa podrà demanar explicacions a l'estat espanyol sobre el cas, investigar si efectivament hi ha hagut una mala pràctica i fer-ne una avaluació i una declaració oficials.

Campanya a la xarxa per a demanar que es retiri la pena de presó, amb més de quatre mil signatures

Mentrestant, a la xarxa, a Change.org, ha arrencat una campanya de recollida de signatures adreçada al Síndic de Greuges del País Valencià, José Cholbi Diego, perquè faci les gestions pertinents a fi que la pena de presó de Mateu sigui retirada. De moment ja ha aplegat més de quatre mil signatures.

El text de la campanya diu:

'José Cholbi Diego, Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana: 
Exigim la retirada immediata de la pena de presó a Carles Mateu Blay per parlar valencià a la Guàrdia Civil, perquè és un dret poder expressar-se en una llengua cooficial davant de l'administració.'

'Canvi de criteri jurídic increïble'

Mateu havia guanyat el judici en primera instància, i n'havia resultat absolt, però el fiscal va recórrer contra la sentència i ara l'Audiència Provincial l'ha revocada i ha acceptat les peticions del fiscal. Per una altra banda, la denúncia que Mateu havia presentat contra la guàrdia civil per denúncies falses ha estat finalment arxivada i, per tant, els agents de la guàrdia civil que van retenir-lo no seran jutjats. 'És una situació surrealista; he passat de ser la víctima a ser el delinqüent', s'exclama Mateu a VilaWeb, perplex.

La defensa de Mateu ha dit a VilaWeb que la sentència de l'Audiència havia canviat el criteri jurídic. Segons el text, el conflicte lingüístic entre Mateu i els policies, que l'obligaren a parlar en espanyol en el control, formava part d'una estratègia d'ell per a deixar passar el temps abans de fer el control d'alcoholèmia, cosa que esdevenia un delicte penal de desobediència a l'autoritat penat amb presó. Val a dir que el control d'alcoholèmia li va ser fet, amb resultat negatiu.

Aquesta interpretació jurídica dels fets, que Mateu considera senzillament increïble, contrasta amb la del primer jutge, pel qual havia estat determinant la declaració d'un dels agents de la guàrdia civil, que havia negat i desmuntat les acusacions i denúncies dels seus companys. A més, durant el judici, un altre agent havia reconegut sense escrúpols que, efectivament, havia demanat a Mateu que parlés en espanyol.

Segons la defensa de Mateu, serà difícil de recórrer contra aquesta sentència, ara per ara. Però Mateu no descarta de portar el cas a algun tribunal superior, per tal com considera que és un cas greu d'agressió i de discriminació lingüística.

Morera: 'S'han trencat totes les regles democràtiques i vivim una greu involució'

El cas ha suscitat una forta indignació al País Valencià. Compromís iERPV van dir ahir a VilaWeb que el cas era 'molt preocupant' i que no es pensaven quedar plegats de braços. El síndic de Compromís, Enric Morera, encara anà més enllà i acusà l'Audiència de Castelló, que havia revocat la primera sentència absolutòria i finalment va condemnar el conductor, de fer prevaldre l'amistat del seu president, Carlos Domínguez, amb Carlos Fabra. 'L'Audiència de Castelló no imparteix justícia, sinó que manifesta l'amistat amb Fabra', va dir Morera a VilaWeb, i recordà que ja hi havia hagut casos semblants i que el clima que es viu en aquesta audiència és d'amiguisme. 'Que algú siga condemnat a presó per haver parlat en valencià vol dir que s'ha perdut el control, que s'han trencat totes les regles democràtiques i que vivim una greu involució.'

Cerdà: 'Què hi fem encara ací, en aquest estat que ens agredeix?'

Per una altra banda, Agustí Cerdà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià, va explicar ahir que l'equip jurídic del partit estudiava el cas 'per a presentar els recursos que facen falta a les instàncies que calga', a més de començar una 'campanya política a tots els nivells per a denunciar el cas'. Per Cerdà 'els valencians ja estan farts de ser agredits per funcionaris de l'estat que a més són pagats pels valencians mateix'. 'Què hi fem encara ací, en aquest estat que ens agredeix?', es demana. Cal recordar que Esquerra ja va portar aquest mateix cas al congrés espanyol per la greu discriminació lingüística que implicava, abans de saber-se aquesta sentència.

Els fets

Tot va passar el 21 de desembre de l'any passat en un control rutinari a la sortida d'Almassora (Plana Alta), poc després de les 17.00. Una patrulla de la guàrdia civil va fer aturar en una rotonda de la CV-18, a la sortida d'Almassora, Carles Mateu per a un control d'alcoholèmia. Ell anava a recollir el fill a l'escola. El fet que el cotxe que conduïa fos el de la seva cunyada i no el seu va suscitar preguntes dels agents sobre la documentació. Aleshores ja s'intuïa que alguna cosa no acabava de funcionar, però en Carles no es podia pas pensar què acabaria passant. 'Vaig veure de seguida que es van molestar perquè jo parlava en valencià i no canviava de llengua. Però no m'imaginava que pogués acabar així! De fet, puc dir que m'han retirat el carnet de conduir per haver parlat en valencià; és escandalós i intolerable.'

Des d'aquell moment, la conversa va esdevenir un atac i una humiliació contra en Carles, que no pogué arribar a casa fins al cap de més de tres hores 'amb tres denúncies falses que sumen mil euros i, curiosament, dotze punts del carnet de conduir'. Mentre va estar retingut, en Carles va haver d'aguantar insults de tota mena i fins i tot més d'una empenta. Van obligar-lo a esperar-se dins el cotxe fins que no arribés un altre agent responsable d'atestats. Quan finalment va arribar, els dos primers guàrdies civils se’n van anar i van deixar-li tota la documentació d'en Carles i les denúncies corresponents. Aquest tercer agent és qui, dies més tard, va desmuntar davant el jutge les acusacions dels seus companys.

Per sorpresa de tots, 'inclòs l'agent d'atestats, que era molt més dialogant que no els altres', la denúncia a Carles Mateu era perquè, s'hi deia, no portava el cinturó de seguretat, no havia fet servir l'armilla reflectant i s'havia negat a sotmetre's al control d'alcoholèmia. Mateu ha declarat des del primer moment que eren denúncies falses i sense cap fonament. 'Em va caure el món a sobre! Era tot fals! Li vaig explicar a l'agent i ell va dir que això ja no depenia d'ell i que no hi podia fer res, però va veure com jo portava l'armilla posada i lògicament els resultats de les proves'.

http://www.change.org/es/peticiones/josé-cholbi-diego-síndic-de-greuges-de-la-comunitat-valenciana-retirada-de-la-pena-de-presó-a-carles-mateu-blay-per-parlar-valencià-a-la-guàrdia-civil?share_id=APlyfXqMyH&utm_campaign=signature_receipt&utm_medium=email&utm_source=share_petition

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4145588/20130923/totssomcarlesmateu-convocada-concentracio-suport-conductor-dalmenara.html

Toni Soler replica Duran i Lleida













"Si la opinió del líder democristià serveix per prohibir que la gent voti, es converteix en una coartada", assegura el comissari del Tricentenari a Barcelona
Lluís Goñalons
El comissari del Tricentenari a Barcelona, Toni Soler, ha replicat avui la carta que ha publicat el número dos de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida en la que no vol "ni la independència de Catalunya ni la continuïtat" i dóna a entendre una suposada tercera via. Soler creu que el líder democristià "expressa una opinió, però si això ha de servir per prohibir que la gent voti es converteix en una coartada". Ho ha dit avui en una entrevista a 'Els Matins' a TV3.

La rèplica de Soler arriba després que el líder democristià, Duran i Lleida, hagi apostat a través d'un article publicat avui a "aparcar el blanc i el negre", la continuïtat i el separatisme respectivament. Tambe ha dit que “la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) no pactada és respectable i més viable que la pactada. Però durant anys i anys deixaria Catalunya aïllada en un món cada vegada més interdependent, on només les grans unitats regionals tenen la possibilitat de sobreviure”. Segons Soler, la opinió de Duran pot mutar en "amenaça", fet que el comissari rebutja taxativament. 

"Jo, en un referèndum, votaria que sí", ha reconegut Soler. "SiCatalunya és independent, les coses no han de canviar tant perquè hi hagi una explosió de violència. No em vull sentir amenaçat. El dret a decidir està per damunt de tot això", ha dit Toni Soler en l'entrevista a TV3.

Font: El Singular Digital
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/09/toni_soler_replica_duran_i_lleida_96110.php
Els guies turístics de Barcelona es queixen de la banalització de la seva professió










Els guies turístics de Barcelona es queixen que en els darrers temps, cada cop estan pitjor.
 
Per aquest motiu, aquest 29 de setembre l’han anomenat “el dia del Guia”, tot oferint tours gratuïts al Parc Güell, tant en català com en castellà i l’horari és el següent: 11:00, 12:00, 13:00, 16:00, 17:00 i 18:00 hores.
 
Els tours comencen a l’entrada principal del parc (carrer d’Olot), les persones interessades, només s’hauran de presentar al Parc Güell.
 
Perquè el dia del Guia? Aquest dia l’ha creat el col·lectiu de guies turístics de Barcelona, perquè tots els ciutadans de la ciutat reconeguin la seva feina com a intèrprets del nostre patrimoni i a tots els problemes que s’enfronta el col·lectiu en aquests moments.
 
El passat mes d’agost d’enguany i en aquest mateix escenari, el Parc Güell es varen manifestar per l’intrusisme de guies no professionals, que fan la feina, però rebaixen els preus. Segons La Llei de Turisme de Catalunya, els monuments d’interès nacional només hi poden fer visites guiades, els guies turístics professionals, que disposen de l’habilitació de la Generalitat, però la realitat és diferent, atès que tenen molta competència il·legal.
 
Demanaren a la Generalitat  o a l’organisme competent que faci complir la llei.
 
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/08/16/els-guies-turistics-denuncien-intrusisme-professional/#None 
MOLTES GRÀCIES!!!



La Via Catalana ha marcat un abans i un després a casa nostra. Res serà com abans.

 

Us vull donar les gràcies a tots i a totes, perquè aquest butlletí és una realitat gràcies a les aportacions de tots i de totes.

 

Vull felicitar a l’Oleguer, en Jordi i a tot el seu equip de Sants 3 Ràdio per la magnífica cobertura i professionalitat, més que demostrada durant aquests dies i sempre.

Sants 3 Ràdio és una magnífica eina, que fa que cada el nostre barri faci un pas endavant vers la llibertat.

 

Moltes gràcies en Robert Masih Nahar per les teves imatges del Camp Nou, impressionants!. Esperem que ben aviat pugueu representar a Catalunya en el món i sigueu la Selecció Catalana de Criquet!

 

A la Montserrat, mil gràcies per les seves fotografies des de Les Cases d’Alcanar, precioses!

 

Agrair el temps, que m’ha dedicat l’Antoni i en descobrir el teu món i felicitar-te per la seva trajectòria artística. Espero, que la teva galeria Antoni ben aviat sigui un punt de referència al Poble Sec. Ets el pintor del Poble Sec!

Les magnífiques fotografies d’en Josep Lluís Gonzalez, un gran professional, que espero que surti de l’anonimat ben aviat. Ets el fotògraf del poble!

 

Gràcies Miquel i Alfred sempre m’envieu el darrer vídeo, el darrer article, no us perdeu cap informació!

 

Felicitar a la Rossana i a l'Alberto Barandika, perquè s’han estrenat.

L'Alberto que ha escrit un poema dedicat a la llibertat. El dia que Euskadi i Catalunya siguin lliures, seràs l'home més feliç de la terra. Galícia tardarà més, pot ser marxaran abans els companys i companys de les Illes!

La Rossana aposta per les bones maneres a la política, però els nostres veïns no tenen remei!

En Manuel, que és “una màquina” i sempre ens interpretes la realitat, tot constrastant-la amb el nostre passat.

Pepe, gràcies per les jotes, a veure si ens animem força!

Als companys i companyes de l’Assemblea Nacional Catalana de Sants-Montjuïc, perquè dediquen tot el seu lliure al país.

A tots els companys i companyes del Casal, perquè junts i juntes feu aquest butlletí, sense vosaltres no haguera estat possible!

 

Salut i República!





opinió
Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18790/la-via-dels-catalans
#ViaCatalana tram 761 Paral•lel: La via dels catalans













Avui no és dia de parlar de fets objectius. No es tracta de l’espoli, del menysteniment de la  llengua, de la supèrbia dels governants de Madrid, de la parcialitat del Tribunal Constitucional  o de la crisi que ens colpeja per una manca de recursos imposada.


No  es tracta de res d’això. Ni  de si tenim raó, memòria, tradició o història que justifiquin la nostra existència. Tots  aquests elements tindran el seu moment de glòria, de ser exposats  i defensats en reunions de savis molt savis que saben més que ningú.

Avui, tot això, no importa.

Perquè avui és el dia de la voluntat d’ésser, de mostrar al món l’esforç  tenaç d’un poble que ha resistit  i ara vol triomfar.
Avui és allò subjectiu, immesurable, qui treu el cap. Avui el país no ha fet una via. Avui una nació ha començat a fer via.

Font: Directe.cat 
http://www.directe.cat/noticia/316174/viacatalana-tram-761-parallel-la-via-dels-catalans


Rossana Bressan
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18908/questio-dimatge-1
Qüestió d'imatge


Un dels motius de la Via Catalana era també crear una imatge espectacular i positiva que tingués ressonància internacional. El resultat és un gigantesc puzzle de fotos que s'esta difonent electrònicament i en paper on ens reconeixem. Són imatges entranyables, divertides, artístiques, dinàmiques i en cap d'elles veig negativitat, malhumor o agressivitat.

L'Estat espanyol ens ha regalat les imatges inquietants de la guardia civil mentres controla que la cadena humana no s'estengui ni de 100 m al Pais Valencià i les de l'agressió dels feixistes a l'acte institucional de la Generalitat a Madrid.

S'ha trigat un any a compondre la imatge de la cadena humana que és el resultat de molt treball i ben organitzat, i això se sabia a tota Espanya. És que fora de Catalunya no han tingut temps de preparar-ne una més amable?

La política és comunicació, convenciment i seducció, i la comunicació és també, i molt, visual. No sembla gaire atraient el que ens estan proposant.





Un cant a la llibertat de l'Alberto Baradinka
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18909/libertad
Libertat




















Manuel Pérez Nespereira
»
Partits polítics i empreses



Els darrers dies he sentit a dir una frase, més aviat una definició del que són els partits polítics, que m’ha provocat certa icterícia. A la meva edat és difícil que quelcom em vingui plenament de nou, excepte la  prepotència, la supèrbia i el “butroneo” dels poderosos. Segons aquesta definició, emprada des de mitjans de dretes i d’esquerres arran del cas Bárcenas, un partit és com una empresa i , òbviament, un tresorer no pot fer res significatiu  amb desconeixement dels superiors, secretaris generals i president, vaja.

L’argument, emprat per responsabilitzar a la direcció del PP de les malifetes del seu responsable de finances és cert i irrefutable, però si respon a una realitat, aquesta és aberrant. Una empresa, per definició, actua en funció de l’obtenció d’uns beneficis mitjançant la inversió de capitals privats que, els propietaris i accionistes, arrisquen a  la cerca dels suposats beneficis. Diguem-ne que el capital amb que treballa és, torno a dir en teoria, autogenerat. Inverteixo, arrisco, guanyo i inverteixo.

En canvi, un partit polític és un organisme de caràcter constitucional. El 80 o 90 per cent del seus ingressos provenen dels impostos que tots i cadascun dels ciutadans paguem. No hi ha, en teoria, risc, més enllà de préstecs demanats en funció d’uns resultats previstos que a posteriori no es donen i deixen l’organització tocada. Hi ha exemples de dretes i d’esquerres. Per tant, i en base a aquests dos arguments, jo no tinc res en contra que un alt executiu d’una empresa privada guanyi una morterada. Si al consell d’administració i/o els accionistes els hi sembla bé, aquí pau i després glòria.

Ara, quan un dirigent d’un partit polític, com a dirigent,  guanya un sou determinat, aquest sou li paguem vostès, jo,  i fins els abstencionistes. La immoralitat de sostenir una independència de gestió de les arques dels partits, sense cap més control que quadrar els números, esdevé pornogràfic quan el sou d’un president de partit dobla el del president del govern de l’Estat, del president de la  Generalitat i  posin vostès el càrrec públic que vulguin. I finalment,  tant un sou com l’altre surt del mateix lloc.

Si els partits polítics són, com jo crec, una pota bàsica, encara que no única, de qualsevol sistema democràtic, potser caldria trencar amb la vella política dels cònsols romans. Aprofitar la proximitat al poder per fer en uns anys  la riquesa d’una vida.

Font: Nació Digital

http://www.naciodigital.cat/opinio/6696/partits/politics/empreses - 



campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.