EL NOU VAPOR
Sants-Montjuïc
01.04.2013 . Número 1
actualitat
Sobre els efectes de la crisi econòmica en la igualtat entre homes i dones i en els drets de la dona
PROJECTE D'INFORME
 
Sobre els efectes de la crisi econòmica en la igualtat entre homes i dones i en els drets de la dona
(2012/2301 (INI))
 
Elisabeth Morin-Chartier

A. Atès que la Unió Europea afronta la crisi econòmica i financera des de la Gran Depressió dels anys trenta i que aquesta crisi està provocant un notable augment de la taxa d'atur als Estats membres, que aquesta crisi té conseqüències particularment greus per a les dones, a les que afecta directament, amb la pèrdua i la precarització dels seus llocs de treball, i indirectament, a través de les retallades pressupostàries en els serveis públics i les ajudes socials, que, en conseqüència, és indispensable tenir en compte la dimensió de la igualtat de gènere a l'hora de fer front a aquesta crisi i desenvolupar solucions per superar-la.
 
B. Atès que, en iniciar la crisi econòmica, l'impacte fou més gran per als homes que per a les dones i que la desocupació entre homes i dones ha anat evolucionant de manera diferent amb el pas del temps, elles no foren les primeres víctimes de la crisi , però que actualment es veuen més afectades pels seus efectes, i a més llarg termini, que aquesta fase està molt menys documentada i que, per tant, les conseqüències sobre les dones tendeixen a infravalorar-les.
 
C. Considerant que les dades oficials no tenen en compte amb molta freqüència a les dones desocupades perquè aquestes tendeixen a retirar-se del mercat laboral i a exercir un treball no remunerat o informal.
 
D. Considerant que les retallades pressupostàries fetes pels governs en aplicar els plans d'austeritat afecten el sector públic, en el qual les dones són una majoria (al voltant del 70% dels empleats del sector), i que les dones s'han convertit ara en les principals víctimes de les mesures d'austeritat.
 
E. Atès que, en el cas de les dones, la disminució del nombre de llocs de treball s'acompanya sobretot d'un ajust de l'horari de treball i que, molt probablement, els efectes de la recuperació es deixaran sentir amb major rapidesa en el sector industrial , el que es traduirà en una recuperació del treball masculí, que augmentarà a una més gran velocitat que el treball femení, aquest darrer es veurà, en conseqüència, afectat d’una manera més duradora per les mesures d'estalvi aplicades als serveis públics.

F. Atès que les conseqüències actuals de la crisi també tindran importants repercussions sobre les dones a més llarg termini donades les seves trajectòries professionals no lineals, llocs de treball precaris, fins i tot informals, mal remunerats, sovint a temps parcial imposat i que al final només els permetran rebre pensions de molt escassa quantia.
 
G. Considerant que els estereotips repercuteixen en l'ocupació de les dones i que la idea que la desocupació dels homes és més greu que el de les dones està fortament implantada.
 
H. Atès que al voltant del 23% dels ciutadans de la Unió Europea vivien en risc de pobresa o d'exclusió social en 2010 i que aquest empobriment de la població afecta en gran part a les dones, que s'enfronten amb molta freqüència a nombroses dificultats: famílies monoparentals, en la seva gran majoria concentrades al voltant de dones, dificultats per conservar o tornar a trobar una feina en aquest context, dificultats per tenir un habitatge i assumir la responsabilitat de persones al seu càrrec (nens, pares, malalts o persones amb discapacitat)
 
I. Atès que s'observa un augment del treball informal i no remunerat, voluntari o no, de les dones per fugir de la crisi, i que, segons un estudi de la OCDE2, el treball domèstic representi el 33% del PIB dels països membres de l'OCDE.
 
J. Atès que les dones varen ser les principals beneficiàries de la creació de llocs de treball entre 1998 (taxa d'ocupació femenina a la UE: 55,6%) i 2008 (taxa d'ocupació femenina a la UE: 62,8%)
a la Unió Europea, i que l'ocupació ha augmentat en un 12,7% entre les dones, enfront d'un 3,18% en el cas dels homes, però que la taxa d'atur segueix sent lleugerament superior entre les dones el 2012
(Un 10,7% en el cas de les dones davant un 10,6% en el dels homes);
 
K. Atès que, el 2011, el 31,6% de les dones treballava a temps parcial, davant un 8,1% dels homes.
 
L. Atès que les dones que entren en la vida activa tenen un paper motor en la volta al creixement i permeten augmentar els ingressos familiars, el que comporta una pujada del consum i la dinamització de l'economia.

1. Recorda que la igualtat entre homes i dones és un dels objectius fonamentals de la Unió Europea i que ha de constituir un dels principis essencials de les respostes donades a l'actual crisi econòmica i financera.
 
2. Recorda que la Unió Europea, després d'haver assolit una taxa d'ocupació femenina del 62,8% el 2008, amb una progressió constant durant més de deu anys, ha vist aquesta taxa reduir lleugerament des de l'inici de la crisi econòmica, fins a situar-se en un 62,3% en 2011; insisteix, per tant, en la necessitat de proposar respostes sostenibles que tinguin en compte la dimensió de la igualtat de gènere en les polítiques de protecció de l'ocupació i de recuperació de la senda del creixement.
 
3. Posa en relleu que, malgrat l'existència de taxes de desocupació comparables entre homes i dones, la crisi ha tingut efectes diferenciats en uns i altres, perquè que les dones han patit una precarització més important de les seves condicions de treball i un descens significatiu dels seus ingressos com a conseqüència de factors com la persistència de la bretxa salarial entre homes i dones, de prop d'un 17% de mitjana, i de les desigualtats resultants en les prestacions per desocupació, l'auge del treball a temps parcial imposat o la multiplicació d’ocupacions precàries o temporals en detriment d'ocupacions més estables.
 
4. Recorda que subsisteixen grans disparitats entre els diferents estats membres de la Unió Europea, ja que les taxes d'ocupació femenina oscil·len entre el 48,6% i el 77,2%, i que situacions dispars requereixen respostes adaptades a cada cas; subratlla així mateix que és necessari disposar d'indicadors comuns fiables per poder avaluar les necessitats i donar unes respostes adients.
 
5. Recorda que, abans del començament de la crisi econòmica, les dones ja constituïen el grup majoritari pel que fa a les ocupacions precàries o a temps parcial es refereix i que aquesta tendència s'ha vist reforçada amb la crisi.
 
6. Subratlla que les dones han tingut un paper fonamental en la resistència a la crisi i que, segons publicacions recents, contribueixen notablement a la millora de la competitivitat i del rendiment de les empreses quan ocupen llocs de direcció, per la qual cosa cal associar urgentment a l'elaboració dels plans de reactivació econòmica per tal d'afavorir la cohesió social.

7. Insisteix que la crisi econòmica i financera actual i les consegüents restriccions pressupostàries no han hipotecar els resultats obtinguts per les polítiques de promoció de la igualtat entre dones i homes ni servir d'excusa per disminuir els esforços desplegats en la matèria.
 
8. Recorda que les retallades aplicades als pressupostos públics comportaran un augment de les desigualtats entre homes i dones, així com de la desocupació entre les dones, majoritàries en el sector públic i principals beneficiàries de les polítiques socials, de manera que incrementaran encara més la feminització de la pobresa.
 
9. Demana a la Comissió i als Estats membres que integrin la dimensió global de la igualtat entre dones i homes en totes les polítiques d'ocupació, prenguin les mesures necessàries per afavorir la reincorporació al mercat de treball de les dones i incloguin aquest enfocament en les directrius per les polítiques d'ocupació de la Unió Europea.
 
10. Acull amb satisfacció la proposta de la Directiva destinada a millorar l'equilibri de gènere en els llocs directius de les empreses.
 
11. Demana als Estats membres que posin en marxa polítiques de formació massiva dels treballadors per preparar-los de cara a l'evolució dels llocs de treball i als nous llocs de treball, tenint en compte la situació específica de les dones, sol.licita que es portin a terme de forma sistemàtica plans de formació en les empreses per preparar lareconversió dels treballadors, proposar canvis de categoria personalitzats i oferir formacions adaptades als sol·licitants d'ocupació i als treballadors poc qualificats.
 
12. Demana a la Comissió i als Estats membres que afavoreixin les polítiques i els programes de formació professional destinats a les dones, per augmentar la seva participació en els diferents sectors d'activitat, preveient mesures de acompanyament específiques perquè les dones puguin conciliar la seva càrrega de treball i de formació amb la vida familiar;recorda l'important paper exercit pel Fons Social Europeu en la inserció professional a través de polítiques de formació i demana als Estats membres i a les autoritats locals que promoguin la seva utilització.
 
13. Recorda que, en un gran nombre d'estats membres, l'accés a la primera feina a temps complet de les dones més joves (amb edats compreses entre els 15 i els 24 anys) està en retrocés des del començament de la crisi, i que, per fer front a aquesta situació, són moltes les que decideixen prolongar els seus estudis, s'observa que, tot i aquesta tendència i el fet que una millor formació suposi en general una millor protecció per a les dones, els seus títols segueixen sent menys valorats que els dels homes.

14. Demana als Estats membres que fomentin la iniciativa empresarial femenina, encoratjant i donant suport a les dones emprenedores, facilitant-los l'accés al finançament, en particular a través dels microcrèdits, i afavorint el desenvolupament de xarxes femenines d'empreses i de patrocini.
 
15. Demana als Estats membres que afavoreixin la iniciativa empresarial femenina en l'economia verda, font de noves ocupacions, assenyala que les energies renovables poden crear noves oportunitats de treball per a les dones emprenedores en àrees en les que la desocupació femenina és particularment alt.
 
16. Sol·licita als Estats membres que donin suport a la creació d'ocupació en el sector de l'economia social i solidària en què predomina el treball femení no remunerat.
 
17. Insisteix en l'aplicació d'una política de transport públic que tingui en compte la igualtat entre dones i homes per permetre que les dones participin més activament en el mercat de treball i en la recerca de feina, oferint-los una autèntica mobilitat i permetent conciliar millor la vida familiar i professional.
 
18. Demana a la Comissió i al Consell que adoptin un pla d'acció que permeti assolir els objectius fixats a Barcelona per a la millora de les modalitats de cura dels nens mitjançant el desenvolupament de guarderies d'empresa o entre empreses, insisteix en la importància de les negociacions col · lectives amb els interlocutors socials per millorar la conciliació de la vida professional i familiar a escala sectorial, nacional i regional.
 
19. Insisteix que la decisió de determinats Estats membres de retallar els pressupostos d'atenció a la infància, tutories escolars i extraescolars i cura de persones repercuteix directament en les dones, que assumeixen la majoria de les funcions suplementàries que això implica.
 
20. Indica que la pobresa femenina no només té l'origen en la recent crisi econòmica, sinó que també resulta d'altres factors: estereotips, bretxa salarial entre homes i dones, absència de conciliació de la vida familiar i professional, una major esperança de vida de les dones i, en general, tots els tipus de discriminació per raó de sexe, que afecten principalment a les dones.
 
21. Observa que la crisi econòmica afavoreix l'assetjament i la violència en totes les seves formes, així com la prostitució, amb les dones com a víctimes, en violació dels drets humans.

22. Demana que, a manca de dades fiables, s'avaluïn les conseqüències de la crisi econòmica en les condicions de treball de les dones: discriminació en la contractació, augment de la càrrega de treball, pressió i estrès en el treball, assetjament moral i psicològic.

23. Demana de nou que l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere porti a terme un seguiment permanent de l'impacte de la crisi econòmica i financera en la igualtat entre dones i homes que es converteixi en una veritable referència per a l'elaboració de polítiques, informant anualment al Parlament i a la Comissió, amb ajuda d'indicadors precisos i fiables.
 
24. Demana a la Comissió que lideri el procés de mitigació de l'impacte desigual en funció del sexe de les polítiques d'austeritat europees i que utilitzi el Semestre Europeu, així com les recomanacions i processos propis de cada país, per garantir que els efectes negatius de l'austeritat a les dones i la igualtat de gènere estan sota control a escala nacional, amb vista a la seva eliminació.
 
24. Encarrega al seu President que transmeti la present Resolució al Consell i a la Comissió.
 
Font: Parlament Europeu
http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2009_2014/documents/femm/pr/921/921039/921039fr.pdf
Manifestació 8 de març 2013
Manifestació 8 de març 2013
ERC Barcelona



Una jornada amb els companys i companyes de l'ANC a Girona
A les 8:00 hores varem sortir puntuals de Barcelona amb l’autocar. Sempre coneixes companys i companyes nous, ràpidament encetes una conversa i quan s’acaba, sempre diem? QUAN?
 
Arribarem a Girona força puntuals, amb el temps suficient per acreditar-nos i entrar al Pavelló-Municipal de Girona-Fontajau.
 
Retrobes novament cares conegudes i un ambient emocionant.
 
S’inicia l’Assemblea i copio el resum-síntesi, que han fet els companys/es d’Assemblea:
 
“Milers de persones han assistit a l’assemblea general de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebrada al Pavelló de Fontajau, on s’ha aprovat el nou Full de Ruta que aposta per “aconseguir que el 2014 quedin establertes les condicions objectives i necessàries per a aconseguir la independència”.
 
A l’assemblea, a més, s’ha donat a conèixer l’acció prevista el proper 11 de setembre per tal d’empènyer en el procés: aconseguir construir una cadena humana que atravessi bona part del país. Una iniciativa conjunta amb Òmnium Cultural que té per objectiu que s’hi sumin el màxim d’entitats del país.
 
“Farem una cadena humana al llarg del nostre país, que demostri la unitat del nostre poble. Us necessitem a tots, ho hem d’aconseguir; vam aconseguir una manifestació històrica, i ara aconseguirem la cadena humana de la independència de Catalunya”,ha dit la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, acompanyada de la presidenta
d’Omnium Cultural, Muriel Casals. L’acció unitària ha de ser un nou cop de força per tal d’empènyer definitivament el procés cap a la independència.
 
En el discurs de cloenda, Forcadell ha afirmat que cal explicar que “l’única manera de sobreviure com a poble és disposar d’un estat”, i ha afirmat que “amb la independència farem un estat més just i democràtic”. Forcadell ha afegit, a més, que “quan la legalitat va contra la democràcia cal trencara-la”. “Cap demòcrata no pot estar en contra del referèndum”, ha conclòs Forcadell, que ha afegit: “Exigim al govern de Catalunya, als partits i als parlamentaris que es constitueixi ja el Consell de transició Nacional”.
 
Aprovació dels informes
 
Després de la benvinguda de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, l’assemblea ha aprovat els informes de gestió i econòmic, i han decidit votar les esmenes dels Estatuts i el Reglament de Règim intern en una jornada de votació descentralitzada que es durà a terme el proper 6 d’abril. “Ara haurem de saltar la paret”, ha afirmat la membre del Secretariat Nacional, Àngels Folch, en la presentació de la proposta de full de ruta que ha estat aprovat. Un document que aposta per transmetre el missatge independentista a tots els barris i ciutats on fins ara no hi ha arribat.
 
Amb l’aprovació del Full de Ruta, l’eina fonamental amb la que l’ANC ha d’encetar aquesta etapa, l’exconsellera Montserrat Tura, l’editora de l’Ara, Mònica Terribas, i el conseller delegat del Grup Hermes, Joan Vall, en la seva funció d’interventors, han certificat els acords presos i han signat l’acta final”.
 
Gràcies a tots el companys i companyes que heu fet possible aquesta jornada inoblidable!
 
Font: http://smxi.cat/lanc-aprova-el-full-de-ruta-i-encara-el-cami-cap-a-la-independencia/
Acte Assemblea Nacional de Catalunya a Fontajau, 16 de març 2013
Acte Assemblea Nacional de Catalunya a Fontajau, 16 de març 2013
ERC Sants-Montjuïc



A ERC Sants-Montjuïc volem el CAP Carreras Candi
Els companys i les companyes d'ERC Sants-Montjuïc, el passat dia 19 de març, donarem suport als veïns de Badal contra el tancament del CAP Carreras Candi.

L'Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta convocaren la manifestació i deciderem afegir-nos ràpidament. El Departament de Salut proposa el tancament del CAP de Carreras Candi, traslladant a tots/tes les pacients al CAP de la plaça de Sants. La nostre gent gran seria la més perjudicada, perquè la seva salut és fràgil i la distància entre Carreras Candi i la plaça de Sants és considerable.

El CAP Carreras Candi fa temps, que està molt abandonat, no hi hagut un manteniment correcte, però aquest no és un motiu per tancar-lo.

Ens varem manifestar pels carrers del barri, fins que varem arribar a la seu del districte de Sants-Montjuïc, on s'estava fent una Audiència. Es va traslladar el rebuig col.lectiu del barri a aquest projecte, que no ens porta enlloc.


Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta teniu tot el nostre suport!
Manifestació AAVV de Badal, Brasil i la Bordeta contra el tancament del CAP Carreras Candi, 19 de març de 2013
Manifestació AAVV de Badal, Brasil i la Bordeta contra el tancament del CAP Carreras Candi, 19 de març de 2013
ERC Sants-Montjuïc




opinió
Josep Braut
»
Pere i el Rei
Fins i tot els republicans de pedra picada hem d'admetre que el diputat Pere Navarro, secretari general del PSC, té raó: als 75 anys el Rei ja té edat de jubilar-se, i als 45 anys d'edat, amb 45 anys d'entrenament constant per a ser rei, el Príncep Felip és la persona més indicada per a ocupar el seu lloc. Ho diu la Constitució (eixe text legal que només es reforma si ho demana frau Merkel) i ho aconsella el sentit comú.  I poques vegades coincideixen els dos elements.

Les reaccions del PSOE i el PP a la proposta de Pere Navarro són injustes, i no critiquen el què es diu —no diu res dolent, i exposa els seus arguments amb respecte— si no el qui ho diu: un català, un perifèric, un mindundi de províncies, un individu aliè a la Villa i Corte.

Així és l'Espanya Eterna de la que ens volem independitzar: arrogant i centralista. Que n'aprengui Pere Navarro, i que n'aprenguin els que encara creuen en l'Espanya Federal.


Manuel Pérez Nespereira
»
Els insults del poder
Tal com diu la Sra. Merkel, les crisis les han de pagar els responsables i no els contribuents d’altres països. Bravo senyora! Gran pensada, sobretot quan  les eleccions  li han anat malament fa temps i  l’oposició, mica en mica es va carregant de raons davant el panorama d’una primera potència europea, i dictadora de polítiques,  a la qual les bosses de pobresa i les desigualtat són cada cop més grans.

Perquè no ens enganyem, les polítiques a les que s’està sotmetent al sud són producte de dos elements bàsics: unes causes endògenes, produïdes per la corrupció i el desig de l’enriquiment ràpid sense afermar els elements imprescindibles de  l’economia general ( llegi’s  bombolla immobiliària, préstecs escombraria...) i de l’altra en funció de la política interna alemanya, de la necessitat de la Merkel d’arreplegar vots ni  que sigui  al preu de trencar l’Europa que s’ha estat construint des de la darrera postguerra.

Si en aquests moments Merkel tingués garantida la reelecció, dubto molt que  gosés trencar el principi bàsic comunitari de no tocar els dipòsits bancaris. Però ara ja tot s’hi val per guanyar l’electorat alemany, i la resta d’estats, atemorits davant la resposta del gegant alemany, diuen sí i obliden que, fàcilment, la recepta que es vol aplicar a Xipre ens la poden aplicar als demés demà passat.

A més, en parlar de culpabilitats, Merkel, Rajoy i adlàters, barregen alls i cols i insulten la intel·ligència del ciutadà mitjà. Rajoy en manifestar que hi ha un problema de tots els “espanyols” i que tots hem de fer un sacrifici per sortir endavant. A veure, en primer lloc, jo no m’he enriquit al període de les vaques grasses, i els Sr. Rajoy faré bé de no escopir massa alt. En segon lloc, amb els ajuts rebuts per la banca, en comptes de retallades podríem fàcilment millorar l’estat del benestar. I en tercer lloc, què ens pren per idiotes? Un senyor com Rato que no veu des del FMI l’arribada de la crisi, enfonsa Bankia i el fan assessor amb un sou marejant de Telefónica, mentre un jubilat, que amb tota la seva bona fe ha dipositat els seus pocs estalvis en Bankia, li subscriuen preferents i pateix a data d’avui una quita, és a dir, li roben  part dels seus estalvis.

I Merkel?  De què se sent  orgullosa? De jubilats sense pensions? De joves amb mini jobs? D’increment de la pobresa?

Què fàcil és donar receptes i aplicar medicines des de la torre d’ivori de la prepotència!


Marta Bastida
»
Quan torturar animals és un art!
Aquesta setmana ha triomfat el Sr. Toni Cantó, el diputat espanyol d’UPyD, va fer una gran intervenció dient: “Els animals no tenen drets, ni tampoc obligacions. I com que no tenen lliure albir ni capacitat de decisió no els podríem considerar subjectes ètics capaços de discernir entre el bé i el mal. Per tant, el tema de la llibertat ens separa dels animals.” És un gran teòric i intel·lectual espanyol, jo l’inclouria en els llibres d’ètica i moral, en podem aprendre molt! Ai Sr. Cantó vol que li faci una gran recomanació (i a la seva col.lega, la Sra. Rosa Díez), preocupi’s del seu partit, perquè s’està podrint per dins i la corrupció el pot esquitxar i deixi pasturar a les pobres bestioles tranquil·les, que no li han fet res!
 
A Catalunya, partits com Ciudadanos tenen molts interessos en tirar endavant les festes taurines “la tauromàquia és un art” està en el seu programa polític, no m’ho invento pas! Perquè és un art? perquè hi ha interessos econòmics per part dels seus membres: els Balañá, per aquest motiu defensen els braus! Quan saben perfectament, que els braus és un negoci en decadència a Catalunya!
 
“La tauromàquia un bé d’interès cultural”això ho va dir el Sr. Wert, tot recordant que és Ministro de Educación, Cultura y Deporte. El Sr. Ministro vol fomentar l’estudi de la tauromàquia i fomentar les escoles per aprendre a torejar. Quin plaer i quin art, veure un animal com es dessagna! I al damunt ho volem fomentar i estudiar!
 
“L’home ha fet de la terra un infern per als animals” –Arthur Shopenhauer



Jordi Fexas
»
Que la testosterona no ens faci traïdors
Quan qui et vol mal, t’agredeix i et provoca. Abans de respondre cal veure quina resposta, més enllà de lògica de respondre per dignitat, és la més adient. És a dir, “que volen aquesta gent” que ens envesteix amb nocturnitat i “alevosía”. El que volen, ja fa més de 300 anys que ho sabem. El “quit” de qüestió, es que cerquen, com esperen que responguem i com esperen que ho fem.
 
L’atac a la llengua del país, a Carcaixent o a Badalona, és un atac al nervi del país, a allò que ens fa ser com ells. És un atac no pas al cos de l’esclau, sinó a la seva ànima per acabar-lo de sotmetre. Ells ho saben i per això ho fan.
 
Ho fan perquè senzillament són així de bèsties i com acabem reaccionant, tan els fa. I si és pitjor el remei que la malaltia, doncs també, tan els fa. És possible que això sigui cert. Històricament ho han demostrat abastament, la subtilesa i la intel·ligència no han estat mai el seu fort a l’hora de gestionar els conflictes amb els súbdits de la perifèria.
 
Ara bé, aquests moments excepcionalment complicats que vivim com a país, només voldria que la testosterona no ens faci traïdors. Que no caiguem de quatre potes en les seves provocacions. En els titulars del Mundo, s’han fet el seu espai, en són una bona prova d’això.
 
És a dir, més neurona i menys testosterona. A més neurona tenim la possibilitat de guanyar, a base de testosterona ens han demostrat els darrers segles que sempre guanyen ells.
 
L’embat amb Espanya, no el guanyarem en la confrontació de dignitats nacionals,  sinó en el de les legitimitats democràtiques. El desbordament democràtic de les costures estretes i recosides de la legalitat espanyola, serà el desllorigador de la nostra llibertat nacional. El punt més feble d’aquesta Espanya del segle XXI, als Països Catalans i al món. És precisament la baixa o ínfima qualitat democràtica de la cultura i la dinàmica del seu sistema polític i les bases jurídiques i constitucionals en la que es sustenta.
 
I és aquí, sense renunciar a gesticular la defensa de la nostra dignitat nacional, en que modestament crec que hem de centrar tots els nostres esforços d’estratègia política. Aquí i en la gestió de l’explicació dels orígens de la crisis i dels instruments que necessitem per sortir-ne, a tots aquells que viuen al nostre país però no el  viuen. A totes i tots aquells que la seva vida i la interpretació del món transita entre el “Sálvame” i el “Salvados” entre la partida de botxes al costat del “pipi can” i la tapa de bar amb els “paisanos”. Ara i amb ells, és on ens juguem la partida, no tan amb un ministre i un projecte de llei que al capdavall si l’acaben aplicant serà perquè nosaltres mateixos hem descarrilat en els nostres objectius, aquí a casa nostre.
 
Som molts més que no somniàvem, som més forts que no voldríem i estem més “collats” que no pensàvem. I precisament per aquestes tres coses, és que podem, si volem i si en sabem, bastir una majoria democràtica sòlida i amplíssima que faci inevitable un divorci que en les ments i els imaginaris, de facto ja existeix. 


Manuel Pérez Nespereira
»
Salvador Seguí en el record
El dia 10 de març de 1923 va ser assassinat Salvador Seguí, el noi del sucre. El diumenge 10 de març de 2013 feia, per tant, 90 anys d’aquest crim i va coincidir amb la sortida al carrer dels sindicats a tot el territori peninsular. Bon moment, em penso, per reivindicar la memòria del que ha estat el més important sindicalista català i espanyol i probablement un dels més destacats de tota Europa. Però no.

Els sindicats, i en general els partits d’esquerra, amb comptadíssimes excepcions, han fet de l’oblit selectiu un arma i, curiosament, això en bona mesura els deixa inermes davant l’ofensiva neoliberal. Reivindiquen, quan se’n recorden els que consideren seus, i negligeixen la memòria dels que vinculen sovint de manera incorrecta amb,el “altres”.

Certament Seguí va ser dirigent de la CNT, però a banda de la UGT, quin més sindicat hi havia? I a Catalunya, quina força real tenia la UGT? El valor de Seguí, més enllà de la seva adscripció a un Sindicat van ser els avenços socials que va ajudar a conquistar des d’una òptica sindicalista, catalanista i no anarquista.

Quan ara, en plena ofensiva contra els nostres drets, renunciem a figures com el noi del sucre donem pàbul a un discurs conservador que fereix. Sembla, des d’aquest discurs, que la limitació de les jornades laborals, el pacte de salaris, el dret a l’assistència mèdica, les jubilacions, han estat producte de la bondat del sistema capitalista, una préstec en bons moments econòmics que ara hem de tornar. I nosaltres sortim al carrer i escrivim les nostres opinions amb els ulls de les someres, només mirant en la direcció que ens marquen.

La consecució de les millores socials de tota mena han estat producte de la lluita i la mort de moltes persones, de condemnes injustes, de morts infames. Com a apunt deixo la història dels Archs: el pare afusellat a Montjuïc a finals del segle dinou i al fill mort en aplicació de la llei de fugues els anys vint dels segle passat.

Mentre el sindicats mantinguin el discurs presentista; mentre la defensa dels drets no giri la vista al preu que va costar el seu assoliment; mentre Seguí, com a icona, no sigui reivindicat, el futur del moviment obrer organitzat, del sindicalisme i els partits d’esquerra serà una contínua lluita a la contra. Una derrota a curt termini inevitable.


campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116
08028 Sants-Montjuïc
T.