EL NOU VAPOR - Agost 2013
BARCELONA
11.08.2013 . Número 6
actualitat
Òmnium ha renunciat a la subvenció de la Generalitat aquest 2013
Article suggerit per en Miquel Pubill

omnium

Òmnium Cultural ha renunciat a cobrar aquest 2013 les subvencions que hi havia establertes en el conveni amb la Generalitat per aquest any. La voluntat de l'entitat és la d'afrontar aquests anys tant importants per l'esdevenir del nostre país des de la màxima independència econòmica i organitzativa possible i finançar-nos de forma gairebé exclusiva a través del capital privat. A hores d'ara,  més d'un 90% del finançament de l'entitat ja prové de les aportacions privades.

Font: Òmnium Cultural

http://www.omnium.cat/ca/noticia/omnium-ha-renunciat-a-la-subvencio-de-la-generalitat-aquest-2013-7405.html 
El Correllengua recorda els deu anys sense Martí i Pol Avui, 13 de juliol 2013, comencen oficialment els actes del Correllengua a Roda de Ter


Avui, 13 de juliol 2013, comencen oficialment els actes del Correllengua a Roda de Ter 

Des de fa disset anys el Correllengua treballa per a difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular de les terres de parla catalana, i tot plegat des d’una aposta lúdica, participativa i transversal.
La CAL és una de les principals entitats promotores del Correllengua que recorre cada any bona part de les comarques dels Països Catalans, centrant la seva actuació al Principat i la Catalunya Nord. A cada ciutat, poble, barri... els actes de Correllengua són impulsats pels nuclis de la CAL o per entitats i persones interessades a col·laborar-hi. Això fa del Correllengua, una de les iniciatives més participatives dels Països Catalans, amb prop de 150 viles, barris i ciutats del Principat i la Catalunya Nord que ja el celebren.


L'edició del 2013

La figura homenatjada, la data i el lloc d'inici 

El 2013 el Correllengua es dedica a recordar la figura de Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter del qual es commemora el desè aniversari de la seva mort. Per aquest motiu la mateixa vila osonenca serà l'escenari deles actes d'inici oficial del Correllengua 2013, el dissabte 13 de juliol.


El projecte de micromecenatge

Entre les novetats d'enguany, cal destacar la campanya de micromecenatge, impulsada des de la CAL per a millorar el suport i cobertura que s'ofereix als organitzadors locals. Durant 40 dies, entre els mesos de març i abril, i a través de la plataforma totSUMA, la campanya va anar reben suports econòmics fins a superar els 5000 Euros que s'havien plantejat com a objectiu. Concertament, es van poder recaptar 5.130 €.


El cartell del Correllengua 2013

Com en edicicions anteriors, la CAL va convocar una nova edició del concurs del cartell del Correllengua. Entre el 4 de març i el 26 d'abril, es va anar rebent les obres candidates. El nom del guanyador/a del concurs es va fer públic en el decurs de la 12a edició dels Premis Joan Coromines que es va celebrar el dissabte 4 de maig, al Teatre de Sant Medir, al barri de Sants de Barcelona. L'obra guanyadora va resultar ser la presentada sota el pseudònim "L'estel del nord", i va recaure en la persona d'Antoni Dalmau (podeu accedir a l'imatge del cartell a l'apartat de material).


El Manifest del Correllengua 2013

Enguany l'elaboració del manifest del Correllengua es va encomanar al filòsof i catedràtic de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras. El contingut del manifest i la primera lectura es va realitzar durant la celebració dels 12ens Premis Joan Coromines, el dissabte 4 de maig. Ja us el podeu descarregar a l'apartat de documentació.

Font 1: CAL
http://www.cal.cat/campanyes_i_projectes_detalle.aspx?id=27

La vila natal de Miquel Martí i Pol, Roda de Ter (Osona), acull avui l'arrencada oficial del Correllengua 2013, moviment que des de fa vint anys demostra la vitalitat de la llengua i la cultura catalanes i fomenta l'ús social del català. Durant la primavera, el Correllengua ha portat la flama de la llengua pels municipis mallorquins, menada pels Joves de Mallorca per la Llengua. Ara la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) comença els actes del Correllengua al Principat al poble del poeta, a qui ret homenatge arran del desè aniversari de la seva mort. El Correllengua recorrerà un bon grapat de comarques fins el 9 de novembre, quan arribarà a Perpinyà.

La CAL i l’entitat local Roda Decideix tenen a punt tot un programa d'actes. El primer, a la plaça Major a les 10.45, és una ruta literària que recorrerà els espais més emblemàtics i fortament vinculats amb la vida i obra de Martí i Pol. Havent dinat, hi haurà un tast de ratafia gelada al Teatre Eliseu, on tot seguit es farà el tercer Gran Concurs de la Llengua, amb representants de tot el territori que demostraran les seves habilitats i coneixements lingüístics. A partir de les 19.00, la plaça Major serà l'escenari dels actes centrals i més solemnes, amb la presència del filòsof Josep-Maria Terricabras, autor del manifest d’enguany. S'homenatjarà Martí i Pol amb l'espectacle 'Reconeixença' dels cantants Jaume Calatayud i Vicente Monera, especialment dissenyat per a la jornada, i a la nit, a l'espai la Carpa, hi haurà un sopar popular, una quina i els concerts de Miquel del Roig i Deskarats. 

A més d'aquests actes, també hi haurà dues exposicions sobre Miquel Martí i Pol i sobre el centenari de les 'Normes ortogràfiques' de Pompeu Fabra, i també parades de productes relacionades amb el Correllengua.

Font 2: Vilaweb 
http://www.vilaweb.cat/noticia/4133398/20130713/correllengua-recorda-deu-anys-sense-marti-pol.html

Els Borinots, «on tour» per l'Índia
Inici


Vídeo:http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=6NpxymFbOD4

Amb motiu del seu 20è. aniversari, a final d'agost participaran en actuacions amb els govindes Prop de 200 membres dels Castellers de Sants viatjaran a l'Índia entre el 24 i el 30 d'agost amb motiu del seu 20è aniversari. Com van fer els Castellers de Vilafranca el 2011, els Borinots participaran al Dahi Handi de la ciutat de Thane, prop de Mumbai, on les colles hindús alcen les seves torres humanes anomenades popularment com a govindes. Milions de persones durant tot un dia són les que mobilitzen el festival anual dels govindes. Són centenars les places que acullen actuacions on els equips es desplacen d'una a l'altra per alçar les seves millors construccions en un espectacle únic i genuïnament indi. Els Castellers de Sants han estat convidats per Jitendra Awhad, membre de l'Assemblea legislativa del Govern de Maharashtra i President del Nationalist Congress Party de Thane, en una d'aquestes places on es commemora el naixement del déu Krishna. De la mateixa manera que fan els castellers, els govindes es reuneixen en equips que tenen com a meta aconseguir construir una piràmide prou alta, amb l'afegit d'arribar a trencar una olla plena de llet i espècies: el handi. Els de Sants viatjaran en tres avions cap a Mumbai la darrera setmana d'agost. El primer vol sortirà el dia 23 i els altres dos el dia 24. El gruix dels castellers arribarà a la capital de l'estat de Maharashtra el dia 25 a la matinada a punt per afrontar una ajustada agenda d'actuacions, assajos amb les colles hindús i visites a altres entitats catalanes que treballen a l'Índia com Somriures de Bombai i Intervida. Durant l'estada, els de Sants comptaran amb una cobertura mediàtica amb un impacte d'audiència estimat en més de 27 milions de persones. Només la celebració del festival dels govindes és emesa en directe per 13 televisions per tot el país indi. La major part del cost dels bitllets d'avió ha estat assumit individualment per cada casteller; la resta, un 25% del total, s'ha finançat a través de la colla gràcies a les actuacions comercials i dos patrocinadors privats, El Mercat de Sants i Gaes. Totes les despeses d'allotjament, transport i manutenció durant l'estada al país van a càrrec de l'organització. 

Font: Nació Digital http://www.naciodigital.cat/laflama/noticia/1932/borinots/tour/india 
Festa Major del Poble Sec 2013



Poble-sequines i poble-sequins,

Com cada any torna la nostra Festa Major. Una Festa Major feta pels veïns i veïnes del Poble-sec, un barri que definiria com treballador, solidari i orgullós de ser-ho.
Aquest conceptes constitueixen l’eix que vertebrarà el que trobareu durant aquest nou dies de festa. El treball dels vostres conciutadans es veurà recompensat amb la vostra solidaritat de participar en tots els actes que es faran, i entre tots aconseguirem el sentiment d’orgull del nostre Poble-sec.
En temps tan difícils com els actuals, s’ha posat més enginy en l’organització per substituir la manca de pressupost i aconseguir que la Festa Major del Poble-sec llueixi més enllà del nostre barri. 

Els actes programats tenen la força de cohesió de les entitats i associacions del barri i, sens dubte, hi trobareu l’espai millor per gaudir de la Festa Major; però sempre amb respecte i civisme; perquè tothom té cabuda en la nostra festa gran.
Ens veurem al carrer, plens d’alegria, a qualsevol dels actes. Us animo a participar activament en tots ells i cada un d’ells al llarg de tots els carrers i places del barri.

Visca la Festa Major i visca el Poble-sec!

Josep Guzmán i Vila
President de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

Actes setmanals

Concurs de Guarniments de Balcons i Façanes 2013
“Per la Festa Major, guarneixo el meu balcó! I tu?”
Les inscripcions es podran lliurar fins el dijous dia 11 de juliol a: placomunitaripoblesec@gmail.com o a les bústies situades en el Centre Cívic El Sortidor, Biblioteca Francesc Boix, CAP Les Hortes, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i al Casal Concòrdia.
Els premis:
Façana guanyadora: 150 €
Balcó guanyador: 100 €
Balcons (segons i tercer premi): obsequi sorpresa
Aparador guanyador: 100 € 
Entrega de premis: diumenge, 14 de juliol a les 13.30 h a la Plaça El Sortidor
Concurs de pintura ràpida
Durant la setmana de Festa Major es podran visitar l’exposició dels quadres participants al concurs a la Galeria ALAS, espai d'art, carrer Concòrdia, 17 IV Concurs Fotogràfic Francesc Boix 2013
Es faran ampliacions gegants dels deu millors treballs seleccionats. Les ampliacions s’exposaran al carrer Blai, del 22 al 31 de juliol “La Futura omple les seves parets d’il•lustracions II”
Durada: de l’11 al 20 de juliol de 2013. De 18h a 22h Inici de l’acció: dijous 11 de juliol a les 18h Inauguració: dissabte 20 de juliol a les 19 h Proposta d’intervenció gràfica a les parets de la sala de La Futura durant les festes del Poble-sec, de l’11 al 21 de juliol.

Podeu trobar totes les activitats a:
http://festamajor.poblesec.org/index.html 

Font: Web Festa Major Poble Sec

http://festamajor.poblesec.org/index.html 
La cuina del món 2013



El dia 6 de juliol d’enguany va sortir “una nova fornada de cuiners” com ens explicava en Josep Guzmán, President de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec i el nostre company l’Antoni Lasheras.
 
La Cuina del Món va néixer fa 11 anys en el Districte de Sants-Montjuïc. Es tracta d’una descoberta de sabors i textures de les diferents cuines, el menjar és un element que diferencia i agermana els pobles.
 
Aquest interessant projecte està destinat a la inserció laboral de tot un seguit de persones, que estan a l’atur. Tot aprofitant les instal·lacions del Centre Cívic del Sortidor , s’organitzen uns tallers de “Tècniques de cuina”. Aquest 2013, 30 alumnes han obtingut el títol de cuiners. Per cada alumne el Districte de Sants-Montjuïc ha invertit 800 euros. Aquests diners són retornats posteriorment al Districte, quan al final del curs, els participants surten al carrer per oferir un tast de cadascun dels països que representen: Bangla Desh, Bolívia, Brasil, Catalunya, Colòmbia, Espanya, Etiòpia, Geòrgia, Guinea Equatorial, Hondures, Itàlia, Iran, Marroc, Pakistan, Perú, República Dominicana, Senegal i Veneçuela, que es quan es celebra la trobada: “La Cuina del món”, es venen tot un seguit de tiquets, que les Poble-sequines i poble-sequins compren, tot aprofitant per sopar a la fresca i tastar nous sabors.
 
En aquest certamen, s’organitzaren tot un seguit de paradetes de mostra i degustació de plats, agrupats per continents:Àfrica, Amèrica Central i el Carib, Amèrica del Sud, Àsia i Europa. Enguany la trobada es va fer a la Plaça de las Navas, perquè el carrer de Blai ha anat quedant petit, fet que representa una gran notícia sociocultural, com ens informava en Josep Guzmán, President de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec.
 
Projectes com aquests cohesionen el barri, defugint el “bonisme” i aplicant una política social justa.






 










 
VIDEOS

D'un temps, d'un país. Corals Allegro i Santa Rosalia

D'UN TEMPS, D'UN PAÍS. CONCERT DE NOVA CANÇÓ. Us convido als concerts que aquest cap de setmana oferirem la Coral Santa Rosalia de Torredembarra (35 anys!) i la Coral Allegro de Barcelona acompanyats de quatre músics i ballarina. Amb el títol D'UN TEMPS, D'UN PAÍS podreu sentir un recorregut per alguns dels temes més emblemàtics de la NOVA CANÇÓ versionada per a cor. No us el perdeu! Dissabte 6 de juliol de 2013 a les 22h Diumenge 7 de juliol de 2013 a les 19h al Casal Municipal de Torredembarra (C/ Capella) Coral Santa Rosalia de Torredembarra Coral Allegro de Barcelona Marina Ciuró, piano i arranjaments instrumentals Ernest Orts, saxo Elies Espí, contrabaix Francesc Aguilera, bateria Raïssa Maria Janer, ballarina Maria Creu Àlvarez, ballarina i coreògrafa Natàlia Casasús, Montse Meneses i Jordi Boltà, directors 


Els segadors. Corals Allegro i Santa Rosalia

Us proposo, que no us perdeu l’actuació de les Corals Allegro i Santa Rosalia, que canten com els àngels! Si cerqueu en el grup trobareu el nostre angelet, la  Montse Bartomeus, escolteu:
 

Al Vent. Corals Allegro i Santa Rosalia (Torredembrarra, 6-7-13

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1549/al-vent-corals-allegro-i-santa-rosalia-torredembrarra-6-7-13 

Pare. Corals Allegro i Santa Rosalia (Torredembrarra, 6-7-13)

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1550/pare-corals-allegro-i-santa-rosalia-torredembrarra-6-7-13

Què volen aquesta gent. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1551/que-volen-aquesta-gent-corals-allegro-i-santa-rosalia

Veles e Vents. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1552/veles-e-vents-corals-allegro-i-santa-rosalia

La gavina. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1553/la-gavina-corals-allegro-i-santa-rosalia 

Que tinguem sort. Corals Allegro i Santa Rosalia 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1554/que-tinguem-sort-corals-allegro-i-santa-rosalia

El canonge de la Seu. Corals Allegro i Santa Rosalia – MOLT DIVERTIDAAAAA!

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1555/el-canonge-de-la-seu-corals-allegro-i-santa-rosalia

El núvol blanc. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1556/el-nuvol-blanc-corals-allegro-i-santa-rosalia 

Paraules d'amor. Corals Allegro i Santa Rosalia 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1557/paraules-damor-corals-allegro-i-santa-rosalia

La gallineta. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1558/la-gallineta-corals-allegro-i-santa-rosalia

L'estaca. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1559/lestaca-corals-allegro-i-santa-rosalia

D'un temps, d'un país. Corals Allegro i Santa Rosalia

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1560/dun-temps-dun-pais-corals-allegro-i-santa-rosalia

Els segadors. Corals Allegro i Santa Rosaliahttp://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1561/els-segadors-corals-allegro-i-santa-rosalia






El Poble-sec ret homenatge a Julieta Serrano

El Poble-sec ret homenatge a Julieta Serrano

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1564/el-poble-sec-ret-homenatge-a-julieta-serrano

El Poble-sec ret homenatge a Julieta Serrano

Amb motiu de la Festa Major del Poble-sec, que comença aquest dissabte, l'actriu Julieta Serrano ha descobert una placa commemorativa a l'edifici que la va veure néixer i passar bona part de la seva joventut al carrer nou de la Rambla, 139. Aquest dissabte 13 de juliol a les 10.40 h s’ha celebrat l’acte de descoberta de la placa en honor a l’actriu Julieta Serrano, que va néixer i viure durant molts anys al barri del Poble-sec. A les 22 h l’actriu serà l’encarregada de llegir el pregó d’enguany i donar el tret de sortida a la Festa Major del Poble-sec. Les entitats del barri han organitzat tot un seguit d’activitats que durant una setmana ompliran el barri de festa i gresca. Font:

BTV http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/13/el-poble-sec-ret-homenatge-a-julieta-serrano/ 

Missatge del President Oriol Junqueras i els vídeos de la Conferència Nacional

Benvolgut / Benvolguda,


El passat 6 i 7 de juliol vam celebrar a l'Hospitalet de Llobregat la Conferència Nacional d'Esquerra Republicana. Durant tot el cap de setmana vam crear un espai de debat sobre el procés d'independència, la transició nacional i el nou país que volem, d'on va sorgir una Ponència Política que ens permet perfilar i concretar millor el projecte polític que oferim a la societat. 

Tan per la qualitat dels debats com per la nombrosa participació dels dos dies, així com per la posada en escena i la bona organització, crec que podem estar molt satisfets d'aquesta Conferència Nacional. Així doncs, aprofito perenllaçar-vos la versió final de la Ponència Política i us animo a veure i a compartir els vídeos més destacats del cap setmana. 
 

Inauguració de la Conferència Nacional per la República Catalana, celebrada els dies 6 i 7 de juliol a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, a càrrec de Marta Rovira, secretària general d'Esquerra.
 

http://www.youtube.com/watch?v=5iAvthxbPN4&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

Presentació de la Ponència Política de la Conferència Nacional per la República Catalana celebrada els dies 6 i 7 de juliol a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat a càrrec de Joan Manuel Tresserras 

http://www.youtube.com/watch?v=h1QsTtj0cNM&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

«Una república econòmicament més pròspera». Taula rodona 2, realitzada dins el marc de la Conferència Nacional per la República 

Moderada per Ferran Espada, periodista, hi van intervenir Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya; Joan Canadell, secretari general del Cercle Català de Negocis; i Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

http://www.youtube.com/watch?v=_SHAVXQCino&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

«Una república amb més qualitat democràtica: l'apoderament de la ciutadania». Taula rodona 1, realitzada dins el marc de la Conferència Nacional per la República Catalana

Moderada per Eduard Voltas, periodista i editor, hi van participar Antoni Furió, catedràtic d'Història de la Universitat de València; Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra; Jordi Sànchez, politòleg; i Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

http://www.youtube.com/watch?v=Qj4MW8T6PGM&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

«La transició nacional cap a la independència: estructures d'estat i eines jurídiques necessàries». Taula rodona 4, realitzada dins el marc de la Conferència Nacional per la República Catalana,

Moderada per David Miró, subdirector del diari Ara, hi van intervenir Daniel Albalate, coordinador de la Càtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori de la Universitat de Barcelona; Heribert Padrol, advocat expert en hisenda pública; i Santi Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona.

http://www.youtube.com/watch?v=lC2zr-Tidi8&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

«La societat civil: protagonista del procés cap a la independència». Taula rodona 3, realitzada dins el marc de la Conferència Nacional 

Moderada per Salvador Cardús, professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi van intervenir Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural; Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana; i Josep Maria Vila d'Abadal, president de l'Associació de Municipis per la Independència.

http://www.youtube.com/watch?v=cfmgoD_trSs&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

Presentació realitzada dins el marc de la Conferència Nacional 

Amb Martí Anglada, periodista expert en política internacional; Eric Defoort, president de l'Aliança Lliure Europea i membre de l'NVA; Linda Fabiani, exministra d'Europa, Afers Exteriors i Cultura del Govern escocès; Ana Stanic, exassessora en Dret Internacional del Govern d'Eslovènia i Daniel Turp, catedràtic de Dret Internacional i Constitucional de la Universitat de Mont-real i principal assessor i analista dels referèndums quebequesos Modera: Alfred Bosch, president del grup d'ERC-Rcat-CatSí al Congrés

http://www.youtube.com/watch?v=8Mrs9llOaBU&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

Cloenda de la Conferència Nacional per la República Catalana, celebrada els dies 6 i 7 de juliol a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, a càrrec d'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana. Presenta Maria Mercè Roca, presidenta de la mesa de la Conferència i candidata d'ERC a les eleccions municipals 2015 a Girona

http://www.youtube.com/watch?v=Xfbq8aGRsFc&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh

Òbviament, la feina no s'acaba aquí, i caldrà seguir acumulant coneixement i afinar el discurs, les formes i el treball del partit perquè el projecte polític que oferim sigui compartit per la majoria dels nostres conciutadans.
 
Cordialment,  

Oriol Junqueras

_______
Us recordem que podeu trobar tota la informació de la Conferència Nacional 2013 al web:
esquerra.cat/conferencianacional.

Els Bandarres celebren el 14è aniversari amb una diada històrica

Els Bandarres celebren el 14è aniversari amb una diada històrica

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1567/els-bandarres-celebren-el-14e-aniversari-amb-una-diada-historica 

Els Castellers del Poble Sec han commemorat el 14è aniversari escrivint una nova pàgina a la història de la colla. Aquest diumenge han superat els registres i han fet la millor diada. Els Bandarres han plantat cara al 2d7, han portat el primer 7d7 de la temporada i, a la tercera ronda, han alçat un 3d7 per sota. 

El jutge Santiago Vidal en un acte de l'ANC, donant arguments jurídics del tribunal de La Haya 

El jutge Santiago Vidal en un acte de l'ANC, donant arguments jurídics del tribunal de La Haya

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1568/el-jutge-santiago-vidal-en-un-acte-de-lanc-donant-arguments-juridics-del-tribunal-de-la-ha

Vídeo suggerit per en Miquel Pubill

Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona, citant la sentècia del tribunal internacional de justícia de La Haya sobre la independència de Kosovo que, entre d'altres coses, diu: "Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica preval aquesta segona". El link d'aquesta sentència de l'Haya és el següent: http://www.icj-cij.org/docket/files/1... I el link del resum de premsa d'aquesta mateixa resolució: http://www.icj-cij.org/docket/files/1... 

Julieta Serrano, ha estat la pregonera de la Festa Major del Poble-Sec 2013


Recepció de les Entitats del Poble Sec en el pati del Centre Cívic del Sortidor
 
El discurs d’en Josep Guzmán l’incansable President de la Coordinadora d’Entitats del Poble, fou com xerrar amb ell. Va fer èmfasi a la gran contribució dels  Poble-sequins, com a organitzadors de la Festa Major.
Va esmentar, que com són temps díficils, s’ha  més enginy en l’organització per substituir la manca de pressupost i aconseguir que la Festa Major del Poble-sec llueixi més enllà del barri!. Va acabar el seu discurs demanant respecte i civisme, argumentant, que tothom té cabuda en la nostra festa gran.
 
Quan va acabar l’acte institucional, els Geganters del Poble-sec, Societat Coral Els Moderns del Poble-sec i Coordinadora de Trabucaires de Catalunya varen acompanyar els veïns i veïnes en el  recorregut de la Plaça del Sortidor a la Plaça de las Navas.
 
Julieta Serrano, ha estat la pregonera de la Festa Major del Poble-Sec 2013
 
El pregó de la Festa Major del Poble-Sec d’enguany, dia 13 de juliol fou a càrrec de l’actriu Julieta Serrano, que va néixer en aquest barri.
 
El pregó va començar a les 10 de la nit a la plaça de las Navas.
 
Fou molt emotiu, perquè la Julieta va recordar les revetlles d’estiu, la coca de pinyons i els seus antic i veïnes. Els seus records vers els Poble Sec foren constants. Es va referir al barri del Poble Sec com barri de gent nouvinguda i model d’integració.
 
El mateix dissabte es va col·locar una placa a la casa, on va néixer la Julieta Serrano, al carrer Nou, 139. Podeu veure el vídeo de BTV: 
 
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/13/el-poble-sec-ret-homenatge-a-julieta-serrano/
 
L’actriu catalana és guanyadora dels següents premis:
Un parell de premis Sant Jordi, Fotogrames de P (Televisió),  Fotogrames de Plata (Teatre), dues nominacions als Premis Goya, dues medalles d’Or de Valladolid, Premi Max (La casa de Bernarda Alba), premi Margarida Xirgu, premi María Guerrero (Villa de Madrid), premi Max (Divinas palabras) i el premi Medalla al Mèrit Artístic (Ajuntament de Barcelona). L’acte fou organitzat pel Centre de Recerca Històrica del Poble-sec.


















Portabella posa la primera pedra per salvar els comerços emblemàtics de Barcelona
16 de juliol de 2013

Troba el manifest puntxant a la imatge

L’Ajuntament de Barcelona crearà, a proposta de Jordi Portabella (ERC), una nova qualificació de patrimoni anomenada “Béns Culturals de Caràcter Històric i Etnològic” per protegir els comerços emblemàtics de la ciutat davant la imminent entrada en vigor de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Així, Barcelona haurà de revisar i actualitzar l’Ordenança sobre Protecció del Patrimoni, per evitar que l’entrada en vigor de la LAU sigui “un cop definitiu” al comerç tradicional de la ciutat.

Quins efectes pot tenir la LAU sobre el comerç de barri?
L’aplicació de la LAU significarà l’extinció de les rendes antigues pels comerços i podria afectar a molts locals comercials, alguns dels quals podrien veure com se’ls apuja el lloguer fins un 20%. Si això passés, molts negocis es veurien obligats a tancar, comerços històrics inclosos.

Amb la proposta dels republicans, aprovada per unanimitat en la Comissió d’Habitat Urbà de l’Ajuntament, s'haurà de fer "una revisió i actualització de l’ordenança sobre protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona per tal d’incloure una nova qualificació anomenada ‘Béns Culturals de Caràcter Històric i Etnològic com a patrimoni moble, immoble i material’ que permeti desenvolupar polítiques de protecció de comerços i botigues de Barcelona”.

Els establiments emblemàtics aporten valor i identitat a Barcelona
L’objectiu de la proposta és blindar la protecció d’aquests comerços de renda antiga que formen part de la identitat de la ciutat. A Barcelona, Paisatge Urbà ja ha comptabilitzat els comerços de més de 100 anys i els de més de 50 anys, identificant en 108 establiments emblemàtics i 164 establiments destacats.

El comerç tradicional, identificat en botigues emblemàtiques o històriques configura també l’entorn, l’espai urbà on es troba situat. Aquest comerç forma part de la història de la ciutat i en conforma la seva personalitat, la nostra identitat. La conservació dels comerços històrics i emblemàtics és un element bàsic de la ciutat i al mateix temps ens aporta atractiu turístic.
El manteniment d’aquestes activitats tradicionals a la ciutat és una garantia per evitar la degradació, despersonalització i banalització de l’espai urbà, amb un perjudici directe a la qualitat de vida de la ciutadania que habita en aquests espais.
 
Actualment, l'Estat espanyol vol imposar 3 lleis que ataquen al comerç de la ciutat: la Llei d'Arrendaments Urbans, la Llei d'Unitat de Mercat i la Liberalització d'Horaris Comercials. Des d'Esquerra Republicana seguirem treballant per aconseguir protegir el nostre model comercial: de proximitat i de qualitat.

Font: ERC - Federació de Barcelona
http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/07/portabella-posa-la-primera-pedra-per.html 
ERC demana per carta a CiU, PSC i ICV un acord pels Pressupostos perquè el PP no decideixi a BCN






13 de juliol de 2013




Jordi Portabella
, president del grup municipal d’ERC, proposa un acord pels Pressupostos entre CiU, PSC, ICV i ERC que eviti el pacte CiU-PP en aquesta matèria i que, per tant, els populars no tinguin “la paella pel mànec” en les polítiques que es fan des de l’Ajuntament Barcelona. 

En aquest sentit, Portabella ha enviat dues cartes, una adreçada a l’alcalde Xavier Trias (CiU) i l’altra a Jordi Martí (PSC) i Ricard Gomà (ICV). En la primera, el republicà demana a Xavier Trias una Taula de Negociació CiU-PSC-ICV-ERC amb l’objectiu de buscar un denominador comú en matèria pressupostària que eviti que el PP decideixi. La segona carta, dirigida a les altres dues forces de l’oposició (exceptuant el PP) proposant-los “una acció unitària amb totes les forces de progrés i a favor del dret a decidir”, ja que segons defensa Portabella “la suma de CiU, PSC, ICV i ERC representa molt més la voluntat majoritària dels electors que no pas la suma CiU-PP”.

El pacte CiU-PP pels pressupostos de Barcelona podria ser imminent

Des del grup independentista de l’Ajuntament es considera que “hi ha indicis clars que hi ha una negociació pressupostària entre CiU i PP que, en cap cas, representaria els interessos dels barcelonins”. Per això, abans que es produeixi aquest acord sota l’excusa que ‘no hi havia cap altra solució’, Portabella s’ha avançat amb una proposta que “s’adiu tant amb el moment nacional com amb el context econòmic de dificultats que estem vivint”.

Així, Portabella ha ofert a l’alcalde Xavier Trias (CiU) al pacte amb el PP, mentre que a PSC i ICV els ha emplaçat a poder negociar per tenir uns pressupostos que ajudin als barcelonins més desafavorits i a tenir en compte el dret a decidir. El republicà espera una resposta afirmativa de totes aquestes forces ja que “existeix un denominador comú: lluitar contra la crisi, el progrés social i el dret a decidir”.
Quins trams de la Via Catalana queden per omplir?
16 de juliol de 2013

La cadena humana per la independència ja té 125.000 inscrits, però hi ha zones buides al nord del recorregut i al sud



Encara no fa ni dues setmanes que es van obrir les inscripcions a la Via Catalana per la Independència de l'Onze de Setembre vinent, que organitza l'Assemblea Nacional Catalana. I avui ja hi ha més de 125.000 inscrits, la majoria dels quals omplen els trams que hi ha entre el Maresme i l'Alt Penedès, és a dir, el tram central de la cadena humana. Allà on hi ha sectors més buits és sobretot al sud, a les comarques de l'Ebre i del Camp de Tarragona, tret d'algunes ciutats on hi ha més ocupació, i en alguns trams del nord, entre Figueres i Girona, els que travessen la Selva i alguns de la costa del Maresme.

Cada tram equival aproximadament a uns cinc-cents metres, i n'hi ha set-cents vint-i-dos. Els primers trams del nord, al Pertús, i al sud, a Alcanar, ja fa dies que van quedar plens. Però és tant al nord del recorregut com al sud on hi ha més espais buits o tan sols mig plens. 

La major part de l'espai que hi ha entre el tram 692 i el 720, és a dir, entre Figueres i el Pertús, és poc ple. Però dins de Figueres pràcticament no hi queda lloc.

Passat Figueres, en direcció cap al sud, hi torna a haver molts trams disponibles, ben bé fins a Girona. Entre el 607 i el 671 hi ha molts sectors amb poca ocupació, tret d'alguns de dispersos que sí que són plens, com ara dins de Bàscara.

A la ciutat de Girona els trams de la cadena humana han quedat pràcticament plens. No hi ha lloc ni tan sols en els trams que hi ha més al sud de la ciutat. 

Però més al sud de Girona hi ha molta disponibilitat en la gran majoria dels trams que travessen la comarca de la Selva, fins a Tordera, on també queda lloc per a inscriure's encara en els trams que travessen la vila. Entre Tordera i Malgrat de Mar hi ha molt lloc disponible; són els trams entre el 528 i el 519.

Si continuem repassant el recorregut cap al sud, encara hi ha molts trams sense ocupar a tota la costa del Maresme, sobretot entre Malgrat de Mar i Arenys de Mar (trams entre el 484 i el 517), passant per Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar i Canet de Mar. Dins els nuclis urbans d'aquests municipis hi ha ben pocs llocs disponibles; en canvi, entremig, molts.

Entre Arenys de Mar i Mataró l'ocupació és alta en la majoria de trams, però encara hi ha lloc, amb uns quants trams amb força espai (466 a 469).

Des de Mataró fins a Badalona pràcticament tot és ple, i entre Badalona i Vilafranca del Penedès, tot, àdhuc una mica més enllà, fins a Santa Margarida i els Monjos.

El sud, per omplir

Tot el tram sud de la Via Catalana és el que de moment és més buit: són els primers tres-cents trams, és a dir, els primers cent cinquanta quilòmetres des del sud cap al nord. Hi ha disponibilitat fins i tot dins de poblacions com l'Arboç, el Vendrell, Torredembarra, Altafulla i, encara, en alguns barris perifèrics de Tarragona. Però sobretot és entremig d'aquestes ciutats on hi ha més lloc disponible: entre el 234 i el 313, la gran majoria de trams encara s'han d'omplir. 

Dins la ciutat de Reus ja no hi ha lloc per a la cadena humana, però tots els trams que hi ha entre Reus i Tarragona encara s'han d'ocupar, amb molta disponibilitat. 

Entre Reus i Mont-roig del Camp també queden per omplir tots els trams de la cadena humana (entre el tram 172 i el 197). Ara, entre Mont-roig i l'Ametlla de Mar, passant per l'Hospitalet de l'Infant, ja no queda lloc. Més al sud, entre el tram 114 i el tram 4, gairebé en un dels extrems de la Via Catalana, l'ocupació és baixa, tret dels trams que passen pel Perelló, l'Ampolla i Amposta.

La web de l'ANC des d'on es poden fer les inscripcions és aquesta:via.assemblea.cat.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4133959/20130716/quins-trams-via-catalana-queden-omplir.html 
La mare dels ous de TV3 no és l’ERO


El rebombori de l’ERO de TV3 fa perdre de vista les peces clau que estan en joc per salvar de veres el model de televisió pública a Catalunya


La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit externalitzar la gestió i la contractació de la publicitat de TV3 i Catalunya Ràdio, un dels eixos estratègics de l’ens, que abans de la crisi i de la davallada publicitària, representava més de 100 milions d'euros d'ingressos per als mitjans públics de la Generalitat cada any. En funció de com s’acabi fent aquesta externalització, que alguns veuen més com una privatització,  TVC perdrà el control dels ingressos i la relació amb el mercat publicitari, peça fonamental per a qualssevol empresa de comunicació. Són quatre les empreses que pugnen pel “pastís”: Publipress Media del Grup Godó -la millor posicionada-, Atresmedia Publicidad de José Manuel Lara, Zeta Gestión de Medios (El Periódico) i Pulsa Media Consulting, vinculada a Unidad Editorial (El Mundo). Totes decidides a fer descarrilar el procés de transició nacional.
Salvar el Grup Godó
 
Fa unes setmanes publicàvem que la divisió audiovisual del Grup Godó, propietat de Javier Godó, ha tancat el 2012 amb importants pèrdues de 4.5 MEUR, concentrades majoritàriament a 8TV. L’any 2012 Emissions Digitals de Catalunya – l’empresa que agrupa les televisions de Catalunya Comunicació del Grup Godó-, va patir pèrdues per valor de 6 MEU, mentre que la societat Radiocat XXI (RAC1) hauria tancat amb un benefici de  prop de 1,5 MEUR. Així, Catalunya Comunicació, el 2012, hauria tingut uns resultats negatius de 4.5 MEUR, dos anys abans ja va tancar amb números vermells per valor de 2,9 MEUR. Segons informació a que ha tingut el directe.cat la filial publicitària del Grup Godó és la que està millor posicionada per emportar-se la  comercialització de la publicitat de TV3 i Catalunya Ràdio, amb la qual cosa comptaria amb una important entrada de flux financer, a més, podria reforçar els seus canals audiovisuals privats, 8TV i RAC1.

El Grup Godó, és editor de La Vanguardia i  El Mundo Deportivo, és propietari de Catalunya Comunicació, empresa dels negocis audiovisuals de Javier Godó, que inclou l’emissora de ràdio RAC1, RAC 105, Estil 9, Barça TV i 8TV.
 
El mes d’agost determinant per  a la concessió del multiplex
 
Una altra peça del moldel audiovisual del país és la concessió dels quatre canals del  multiplex que gestiona el Grup Godó des de 2003, i que expira aquest mes d’agost.  En aquests moments, dels quatre canals en mans del grup Godó, un és ocupat per  8TV, un segon ha estat cedit pagant al  FC Barcelona per a emetre Barça TV, el tercer l’ocupa el cana RAC105 -que durant 24 hores emet videoclips-, i el quart el té rellogat a un canal de televenda;  Estil9.

La renovació o cancel·lació d'aquesta concessió, i com aquesta es faci és un altra peça decisiva per al model televisiu del país, i haurem de vetllar per tal que com a mínim els dos canals que del grup Godó que té rellogats tornin a sortir a concurs per tal que siguin aprofitats per altres possibles operadors capaços d’oferir continguts de qualitiat i que el que emet Barça TV passi a mans del club. 

Font: Directe.cat

http://www.directe.cat/noticia/309381/la-mare-dels-ous-de-tv3-no-es-lero
Treballadors de TV3 presenten avui la seva proposta de cogestió dels mitjans públics




Poden els treballadors decidir sobre el funcionament de l’empresa, la seva direcció estratègica o fins i tot escollir el responsable de recursos humans? L’actual sistema en que la propietat deté tot el control és l’únic possible o tan sols el més eficient? O proposar alternatives més col·laboratives i participatives queda en el terreny de la pura utopia?

Els treballadors de TV3 tenen respostes clares a les anteriors preguntes i demanen ser escoltats. Per això han creat una Comissió de Cogestió per proposar un canvi radical en la forma en que es gestiona la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per tal que els treballadors, no sols puguin opinar sobre possibles millores en el seu funcionament, sinó que la seva veu sigui determinant a l’hora de prendre les decisions importants i fins i tot escollir els membres de la direcció.

Amb una taula rodona al Col·legi de Periodistes i acompanyats pels secretaris generals de CCOO i UGT –Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez respectivament,- i el director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, Albert Serra, la Comissió de Cogestió de TV3 presenta aquest matí els resultats de la seva feina.

La vigília ja van aconseguir que tots els grups parlamentaris avalessin per unanimitat estudiar la seva proposta i el Parlament crearà una comissió al setembre on hi participaran polítics, però també treballadors, experts i entitats cíviques.

Model alemany

En contra del que es pugui pensar, la proposta de la Comissió de Cogestió no neix del no-res, sinó que es basa en el model empresarial alemany. En aquell país, des dels anys 50 existeix una llei que obliga a totes les empreses de més de 2.000 treballadors –públiques o provades- a tenir un Consell de Vigilància compost a part iguals entre la propietat de l’empresa i els treballadors amb capacitat de nomenar i cessar directius, elaborar plans estratègics i també intervenir en el funcionament quotidià dels centres de treball. Un sistema que –segons els experts consultats per aquesta Comissió- ha estat bàsic a l’hora de desenvolupar una cultura empresarial basada en la responsabilitat social, l’excel·lència i la innovació.

Segons defensen al document, en qualsevol empresa hi ha propietat, treballadors i alta direcció. Mentre els dos primers tenen interessos a curt, mig i llarg termini, els tercers només a curt i sovint prevalen interessos personals –encara que alertin de la “integritat” d’alguns dels components d’aquestes altes direccions. Com a exemple destaquen que “durant els 30 anys d’existència, TV3 ha tingut nou directors i la CCMA deu directors generals: un cada 3 anys, menys d’una legislatura”.

Així doncs, el model de cogestió permetria desenvolupar un sistema més “flexible, eficaç i que aprofités el coneixement i experiència acumulades per la plantilla”, o almenys molt més que l’actual model que titllen de “piramidal, opac i clarament deficient”.

ERO a banda

Jordi Vilardell, de la Comissió de Cogestió, en declaracions a Mèdia.cat ha volgut separar aquesta proposta de l’ERO. “Un tema és quina capacitat té el Parlament per dotar els mitjans públics d’un pressupost més o menys gran i l’altre és com es gestiona aquest pressupost. Creiem que hi ha marge per a millorar la gestió”. Però això tampoc amaga que la proposta neix com una resposta a les retallades, empobriment del servei públic i amenaces –ara concretades amb l’ERO- d’acomiadaments. “Volíem fer una proposta en positiu, que servís per ajudar a sortir de l’atzucac atzucac de retallades i degradació dels serveis públics i que a més pensem que és extensible a la resta d’empreses públiques catalanes”.

Per ara han rebut el suport de CCOO, UGT, el Sindicat de Periodistes i el Col·lectiu Ronda, un dels principals despatxos d’advocats de Catalunya que, a més, és una cooperativa. Vilardell destaca que els sindicats han vist en la proposta una “oportunitat per tal de canviar la cultura empresarial catalana” i espera que la seva feina serveixi per “crear un embrió d’un model català d’autogestió”.

Pel que fa a la part política, Vilardell reconeix que l’ha “sorprès gratament” el suport unànime rebut fins ara, un punt que considera imprescindible, ja que “aquest és un acord que precisa de majories àmplies”. Per aconseguir-ho –recorda- ha calgut acumular arguments: “Models de cogestió n’hi ha molts i de tendències molt diferents, l’alemany és més proper al socialdemòcrata, però del moviment obrer i l’esquerra hi ha tota l’experiència cooperativista i per part del liberalisme hi ha les stock options de les empreses punteres del Silicon Valley i els cercles de qualitat japonesos. Són models molt diferents però que tenen en comú democratitzar les empreses. Ara haurem d’estudiar que en podem aprendre de cadascun i que i com es pot aplicar a casa nostra”.

Font: Mèdia.cat
http://www.media.cat/2013/07/26/treballadors-de-tv3-presenten-avui-la-seva-proposta-de-cogestio-dels-mitjans-publics/

Els Bandarres (Els Castellers del Poble Sec) celebren el 14è aniversari amb una diada històrica


El dia 14 de juliol, els Castellers del Poble Sec varen commemorar el seu 14è aniversari. La jornada castellera fou tot un èxit, atès que enfilaren un 2d7, portaren el primer 7d7 de la temporada i, a la tercera ronda varen alçar un castell de 3d7 per sota.
 
La diada va coincidir amb la Festa Major del barri i es va celebrar al carrer de Blai. Durant aquesta diada foren convidats els Castellers de Sant Cugat i el Castellers de Lleida.
 
La gran fita dels Castellers del Poble Sec fou descarregar el primer 7d7 de la temporada i en la darrera ronda han fet un magnífic castell de set i mig, o sia el 3d7 per sota.
 
El resum de la jornada fou aquest:
 
Castellers del Poble Sec: 7d7, 2d7, 3d7xs.
Castellers de Lleida: 5d7, id2d7, 2d7, 3d7.
Castellers de Sant Cugat: id2d7, 2d7, 4d7a, 3d7. 











 
La CCMA i els comitès d'empresa arriben a un preacord per als procediments d'acomiadament col·lectiu de TV3 i Catalunya Ràdio



La CCMA i els comitès d'empresa arriben a un preacord per als procediments d'acomiadament col·lectiu de TV3 i Catalunya Ràdio

La direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i els comitès d'empresa han arribat avui a un preacord per als procediments d'acomiadament col·lectiu de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Després d'un mes de negociacions i gràcies a l'esforç de totes les parts implicades, ha estat possible acordar un text que han de ratificar tant l'assemblea de treballadors com el Consell de Govern de la CCMA perquè es faci efectiu.

El preacord estableix com a causes d'afectació la voluntarietat i l'edat i preveu un període d'aplicació de quatre anys, del 2013 al 2017. Segons el text, el 2013 s'extingirien els contractes dels treballadors voluntaris i d'aquells que facin 61 anys o més. Els anys següents, fins al 2017, s'anirien extingint els contractes de les persones que fessin 61 anys. Si es ratifica el preacord, afectaria un total de 225 treballadors, 205 a TV3 i 20 a Catalunya Ràdio. D'altra banda, es traslladaria la negociació sobre les retribucions salarials a la negociació del conveni, que haurà d'acabar abans del 31 de gener.

La CCMA valora molt positivament la voluntat d'entesa i l'esforç dels membres de les taules de negociació, que han permès arribar a un preacord que representa un pas endavant per garantir el futur i la viabilitat del servei públic de comunicació que presten Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. 

Font: CCMA
http://www.ccma.cat/pccrtv/ccrtvItem.jsp?item=np&idint=1555

CCMA ·31/07/2013 ·

MANGO ataca el català al Passeig de Gràcia de Barcelona


Un cop més, un client ha estat menyspreat i violentat per dirigir-se en català a una botiga de MANGO aquest cop al Passeig de Gràcia, 22, de Barcelona.

Relat dels fets segons l'afectat:
El 24/07/13 al migdia vaig accedir a la secció d'home de la tenda de roba que l'empresa Mango ha obert al passeig de Gràcia 22 de Barcelona. Interessat per uns pantalons texans, em vaig dirigir en català a un dependent que em va demanar que li parlés en castellà. Vaig canviar d'idioma per senyalar-li el que buscava i després li vaig tornar a repetir la mateixa informació en català. El dependent va insistir un cop més que li parlés en castellà. Va ser aleshores quan li vaig fer notar que com a client tenia tot el dret a dirigir-me a ell en català, qüestió que l'empleat d'aquesta empresa va negar rotundament. A aquesta manca de servei i respecte, s'hi van afegir les afirmacions següents: No estamos en Cataluña, estamos en España”, “Cataluña es una región de España”, “El catalán aquí es la segunda lengua” i “Es la gente como usted la que hace que Cataluña no guste. Davant tals aberracions gratuïtes afegides a la ja esmentada manca de servei, se'm van acabar totes les ganes de comprar en aquesta botiga. Mentre marxava encara vaig haver de sentir com aquest dependent d'origen sevillà em reptava que li portés quina llei diu que jo, com a client, tinc el dret a ser atès en català. Bé, la llei en qüestió és la següent: la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Espero que ben aviat pugui tornar a anar a comprar roba al meu país, en el meu idioma, en una empresa fundada a Catalunya.

Per evitar que això torni a passar, cal enviar mails i trucar-los per informar-los bé de la realitat catalana.
Us proposo el següent text:

Als responsables de MANGO.
Davant l'actitud menyspreadora i despectiva vers la llengua catalana d'un treballador de la botiga de Mango del Passeig de Gràcia de Barcelona, cap a un client que li ha demanat uns pantalons utilitzant la llengua catalana, vull fer constar que:
- Cap treballador de MANGO té dret a exigir a un client que aquest se li adreci en castellà.
- Els clients catalans tenen el dret d'usar la seva llengua a Catalunya.
- Els clients catalans també tenen el dret de ser atesos en català, segons 
la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
- La llengua catalana i cap altra és la pròpia i oficial de Catalunya. El castellà només és oficial, però no pròpia.

Per tot això, us demano explicacions dels fets i vull saber quines mesures prendreu per a que un fet tan lamentable no torni a passar.
Atentament,

EL VOSTRE NOM 

Mails:

Atenció al client: atencionalcliente@mango.esatencionalcliente@mango.com
E-mail responsable de premsa: georgina.pratginestos@mango.com
Recursos humans: rrhh@mango.com

Telèfons:
- Atenció al client: 93 860 24 24
- General: 93 860 22 22

Xat online
http://www.mango.com/web/formulari/formshop.php?idioma=ES&pais=001&proc=mangoshop 
“A Espanya s’enriqueixen uns pocs empresaris de la mà de polítics corruptes
Article suggerit per l'Alfred Bou






El Cercle Català de Negocis (CCN) denuncia que el model espanyol és un llast i que la nova Catalunya s’ha d’edificar sobre bases que evitin la corrupció i l’enriquiment d’uns pocs


El Cercle Català de Negocis (CCN) considera que el cas Bárcenas i les “ridícules justificacions” que ha esgrimit avui el president espanyol al Senat certifiquen el que l’associació d’empresaris sobiranistes fa cinc anys que denuncia, que l’Estat “el controla una oligarquia d’empreses que viuen de concessions oficials -el que el CCN denomina “empreses del BOE”-, que s’enriqueixen a base de contractes d’inversions inútils que obtenen de la mà de polítics corruptes”.

El CCN la clava, Espanya ja no és cap solució

“Mentre uns pocs s’omplen les butxaques”, manifesten des del CCN, “Espanya s’enfonsa, els pensionistes s’empobreixen, les petites i mitjanes empreses tanquen i als funcionaris els baixen els sous”. El CCN és contundent i afirma que “s’ha perdut una generació”. Per evitar que se’n perdi una segona, el Cercle insta els catalans -societat civil i classe política- a “marxar per construir un nou país”. Ara bé, adverteixen que aquest nou país “ha de tenir lleis per evitar que es donin casos de corrupció i n’ha de tenir d’altres per promocionar el teixit empresarial català”. Un cop més recorden que el 99,6% d’empreses catalanes són petites i mitjanes empreses, que necessiten una legislació i una política pròpies, que a dia d’avui no té res a veure amb les oportunitats que ofereix el model econòmic espanyol, que bàsicament està enfocat a les grans empreses que creixen a l’ombra de l’administració pública.

Crida del CCN als empresaris i a la societat a participar en la via catalana el #11S2013

Per tot això, el Cercle fa una crida als empresaris i a la societat en general a sortir al carrer el pròxim 11 de setembre i a fer de la convocatòria de la Via Catalana un èxit de participació. “I ho hem de fer tots junts, amb el mateix missatge, per reforçar la imatge que Catalunya és una nació unida a l’entorn de la consecució d’una únic objectiu: assolir la plena llibertat com a poble sobirà”.

Els informes del CCN ho diuen molt clar

Finalment el Cercle recomana revisar l’estudi Cap a on s’encamina Espanya on, amb dades a la mà, es constata la inviabilitat econòmica d’Espanya que es contraposa amb les capacitats econòmiques d’una Catalunya Estat. El podeu consultar en aquest enllaç 

Font: directe.cat

http://www.directe.cat/noticia/311000/a-espanya-senriqueixen-uns-pocs-empresaris-de-la-ma-de-politics-corruptes
Correu electrònic de l'equip de Fènix 11*23, informant que la pel.lícula es pot veure online.
Enviat per l'Eduard Vidal



Companys i amic, espero sigui del vostre interés.
 
Si durant aquestes vacances teniu ganes de tornar a veure Fènix 11*23, ho podreu fer online quan vulgueu i on vulgueu a 
 
Aprofitem també per informar-vos que Fènix 11*23 ha guanyat el premi "400 Colpi" i el Premi a Millor Pel·lícula a la Secció Monte Baldo al Vittorio Veneto Film Festival. També ha rebut el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema en Català de Roda de Berà, i ha estat seleccionada als següents festivals:
  • Rome Independent Film Festival
  • Salisbury International Arts Festival
  • Shanghai International Film Festival
  • Montréal World Fim Festival, en la secció Festival des Films du Monde
  • Secció Oficial Panorama de Cinespaña 2013 de Toulouse
Hem aconseguit donar a conèixer la història de l'Èric al món! Moltes gràcies a tots pel vostre suport!!
 
Us desitgem unes molt bones vacances!
 

opinió
Josep Braut
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18381/sis-trampes
Sis trampes




El Parlament de Catalunya ha encetat un debat sobre la prohibició dels vels islàmics. Aquest debat  té diverses trampes que cal evitar. Molt resumidament ací en teniu sis:


1) Trampa teològica. Caure en el parany de debatre si és o no és una visió errònia i esbiaixada de l'islam, voler llegir i interpretar l'Alcorà. Un parlament no és una facultat de teologia, i un diputat no ha de fer d'ulema.
D'igual manera que no acceptem que parlaments veïns (com el d'Aragó) vulguin fer de facultat de filologia i inventar-se el LAPAO, tampoc nosaltres hem de dir quina és la interpretació correcta d'un determinat text sagrat.

2) Trampa etnogràfica. Caure en el parany de debatre si és o no és típic d'un lloc o d'un altre, si fa poc o molt que es fa servir, i qui ho ha posat de moda allà on no era típic. Tant li fa l'origen i evolució, l'important és que hi ha gent que el vol fer servir (i té dret a fer-ho) i que hi ha gent que el vol imposar (i no té dret a fer-ho).

3) Trampa migratòria. Caure en el parany de creure que totes les persones que venen de països de tradició islàmica són musulmans, i que a Catalunya no hi ha autòctons conversos a l'islam. I és un parany oblidar que hi ha agnòstics i ateus que venen dels països de tradició islàmica.
També és un parany creure que les associacions d'immigrants representen la totalitat del col·lectiu immigrant.

4) Trampa sanitària. Caure en el parany de voler protegir la salut de qui porta vels (èczemes a la pell, síntesi de la vitamina D...) mentre deixem que la gent fumi, begui o prengui el Sol les hores que li doni la gana.
És incoherent, i és tractar la gent com si fossin menors d'edat.

5) Trampa internacionalista. Caure en el parany de voler fer lleis a Catalunya per a resoldre crims i injustícies que es cometen en d'altres països.

6) Trampa simbòlica. Caure en el parany de voler atacar els símbols de l'opressió, en comptes d'atacar directament els opressors. Prohibir el símbol només aconseguirà generar-ne simpaties, i aconseguir que el botxí es pugui presentar com a víctima.

En resum: agredir o amenaçar una persona és un delicte, sigui amb la finalitat que sigui. Obligar una persona a vestir d'una determinada manera és inacceptable, i les autoritats han de castigar l'agressor i defensar la víctima. I l'agressor és una persona concreta, no una peça de roba. Prohibir la peça de roba ataca la Llibertat i la Dignitat de les persones que la volen portar lliurement, i no serveix per a protegir les persones que pateixen imposició.
Té sentit legislar sobre productes i objectes perillosos, com explosius i armes de foc, però una peça de roba no és perillosa en sí.

Els delictes els cometen les persones, no pas els objectes. - 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18439/el-public-i-el-privat-la-feudalitzacio-del-sistema
El públic i el privat. La feudalització del sistema




Hi ha determinats espais que formen part de la possessió en comú de tots els membres de la societat. Els Estats vetllen, o haurien de vetllar, perquè els ciutadans gaudeixin de determinats serveis gràcies a l’obtenció per part de l’Estat d’uns recursos (contribucions, impostos, tributs, diguin-li com vulguin) que aporten els ciutadans i que també han de ser administrats de manera pública i en profit de tots.

L’actualitat espanyola i catalana, però, estan posant en fallida aquests supòsits. Així, en bona mesura, el públic, per exemple els hospitals, passen a mans privades en nom d’una major eficiència. Subvencions que estan destinades a un equipament cultural nacional (el Palau de la Música, vaja) són gestionades com si d’una finca privada es tractés, rebent i donant des de la posició de l’amo del xiringuito; els diners esmerçats en salvar empreses privades (bancs i caixes) permeten pagar sous de tres-cents mil euros a qui els gestiona, mentre s’apropia dels diners de milers de petits estalviadors entrampats amb les entitats financeres mitjançant el frau de les participacions preferents.

Però si tot això no fóra prou greu, que ho és i molt, aquesta feudalització de l’estat, aquest passar allò públic al sector privat, pren especial significació en la informació que des de fa uns mesos rebem sobre els sous de la direcció del partit Popular, i imagino que en d’altres partits, espero que no tots, deu ser semblant.

Semblaria que allò que és escandalós seria l’origen dels sous, sobresous, dietes i complements varis. Això és contingent. Finalment un dia o un altre s’esbrinarà l’origen, algú anirà a presó i serà indultat als quatre dies, trist, certament, però la cosa va així a la política espanyola.

El que és realment greu és l’aspecte essencial del problema, la possibilitat d’un partit polític d’establir per als seus dirigents uns sous com si els recursos amb els quals fa aquests pagaments foren propis. I res més lluny de la realitat.

Els recursos amb els què funcionen els partits provenen, en un 85 o 90 per cent, de les subvenció de l’Estat, dels recursos que cadascú dels ciutadans, també els catalans mentre no construïm el propi estat, aportem a la caixa pública. Igual que els hospitals construïts amb els nostres impostos són cedits a mans privades, també aquest bé, el diner, és pres per mans privades que, com en el cas dels hospitals, no han de retre comptes de l’ús que en fan més enllà de la laxa fiscalització del Tribunal de Comptes. En el cas del partit Popular el que resulta més sagnant és escoltar les crítiques al sobredimensionament del sector públic, mentre els seus dirigents, pressupostàriament personal eventual de l’Estat, cobren salaris per sobre del que percep un ministre, un president del Govern o un president de la Generalitat. I amb diferència.

Aquest partit, i repeteixo, imagino que també d’altres, considera que aquesta caixa pública no n’és tant, de pública; una part és seva, i sobre aquesta estableix els límits del feu que només ell pot regir i distribuir entre els vassalls, altrament dits, militants i amics.

Aquest pas del públic al privat, no és inevitable. Però és responsabilitat del ciutadà, en primer lloc, no deixar-se entabanar. I en segon, actuar, perquè la deixadesa per part de la ciutadania del seu deure de participar a la cosa pública també té una part de responsabilitat en l’apropiació d’allò públic per quatre, els de sempre, grups de poder.

Font: El Triangle
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/07/el-public-i-el-privat.-la-feudalitzacio-del-sistema-37094.php



Daniel Camon
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18493/desballestament
Desballestament


En una conversa a les xarxes socials, l’interlocutor m’ha recriminat que m’hagi referit a l’Acomiadament col·lectiu de 312 persones anunciat per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com a “desballestament”:

“I d’un ERO se’n diu desballestament? Em sembla que no saps de què parles.”

- Dic “desballestament” de:

- De patir una reducció pressupostària constant i extrema des del 2008. Estem parlant d’una reducció del voltant del 35% del pressupost.

- De patir retallades 3 vegades per sobre de la mitjana de les retallades aplicades al conjunt d’empreses públiques catalanes.

- De l’externalització de programes creats a TVC, com, per exemple, “Veterinaris”. Estic totalment d’acord que TVC ha de ser el motor de la indústria cultural catalana i que una part de la seva emissió ha de ser coberta per les productores catalanes, però això no vol dir externalitzar programes d’èxit ideats per TVC.

- De deixar de contractar 400 persones que tenien contractes mercantils i temporals amb la CCMA des de feia anys i que eren, de facto, personal de l’empresa.

- De no reemplaçar les baixes del personal fixe (ni les temporals, ni les per defunció).

- De mantenir sous altíssims i fora de conveni a directius i càrrecs nomenats a dit.

- De minar la moral de la plantilla amb una pèrdua de poder adquisitiu del 23% del sou en 4 anys. Ara caldrà sumar-hi un 7,5% més, i ja passarem del 30%.

- De prohibir anar a cobrir peces fora un radi quilomètric determinat per no generar hores extres de treballadors (i així deixar territoris orfes de representació).

- De de tancar corresponsalies, tant a l’exterior (Marroc o Amèrica del Sud), com a l’interior (Catalunya Nord).

- D’eliminar les emissions del canal via satèl·lit i deixar sense senyal televisiva de TVC als catalans que viuen a l’exterior.

- De tancar emissores de ràdio i canals de televisió (I-Cat FM, 3XL i mig C33), afeblint així la presència de la llengua catalana a les ones.

- De l’externalització de departaments sencers de TVC, com el Departament Comercial.

- De negar-se a estudiar (de negociar ja ni en parlem) altres mètodes d’estalvi proposats pels treballadors.

…i sí, també d’anunciar un acomiadament col·lectiu de 312 persones fixes que han guanyat la seva plaça per oposició pública, que fan una feina reconeguda internacionalment i nacionalment, que són líders d’audiència mes rere mes i que treballen sota unes sigles, la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) que és de les empreses públiques de comunicació amb menys personal i més barates d’Europa per al ciutadà, uns 35 euros l’any, a canvi d’una oferta audiovisual de 5 canals de televisió, 3 emissores de ràdio i diversos canals web i plataformes digitals, totes elles de qualitat.

I de fer tot això (i més coses) a través d’una direcció deslegitimada, triada pel Parlament de l’anterior legislatura. Una direcció fruit del pacte CiU-PP, ja caducat en tots els fronts excepte en aquest, el DESBALLESTAMENT dels mitjans de comunicació públics catalans –desig explícit de l’espanyolisme-, una eina que ha de ser clau en la construcció del nou Estat català, si és que realment es vol avançar cap a la independència.

Tot això, li vaig dir.

I avui afegeixo: Recordeu que l’agost del 2012, quan el govern de Catalunya va demanar el fons de liquiditat espanyol (i el govern espanyol li va concedir), ens van dir que no hi hauria cap tipus de condició política a canvi? Bé, doncs sembla que les condicions d’aquell crèdit (fet amb els nostres propis diners i que haurem de tornar amb interessos!!!!), ja es van aclarint.

Daniel Camon Pastor
Treballador de Televisió de Catalunya (de moment…)

Font: Mèdia.cat
http://www.media.cat/2013/06/21/desballestament/

- See more at: http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18493/desballestament#sthash.VcRkey30.dpuf


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18497/la-democracia-com-a-broma-de-mal-gust
La democràcia com a broma de mal gust





«Som súbdits del president del Govern espanyol i ell ho és dels mercats i al damunt de tot, Alemanya. Tanta història per acabar sent part un nou període carolingi!» 



Quan jo era adolescent, el dictador moria al llit i tots plegats, o això ens semblava, veiem la possibilitat de viure en un sistema més humà, més participatiu, on el poble ordenés la vida en comú i decidís com havien de ser les relacions entre els diferents membres del cos social. En contra del que se’ns ha venut, i encara se’ns ven, la transició no va ser una guerra, però tampoc va ser una bassa d’oli. Setmana sí, setmana també, diverses persones morien a mans dels cossos de seguretat de l’Estat, i tots plegats volíem veure en aquelles morts inútils la llavor d’una societat millor.

Si ara alguna d’aquesta persones tornessin a la vida i veiessin la broma infame que és la democràcia espanyola, probablement els vindrien ganes de morir de nou. Després de setmanes de reclamar la presència en seu parlamentària del president del Govern espanyol per què doni explicacions davant la suposada cambra de la sobirania nacional al voltant  d’unes acusacions que en qualsevol altre país, simplement normal, portarien a la dimissió, ha estat suficient un editorial del Financial Times perquè es besllumi la possibilitat de comparèixer al parlament i donar-ne, d’explicacions.



Aquesta supèrbia del miserable només té sentit des de la comprensió de l’estructura mental d’aquest senyor. Qui fa trenta anys va escriure contra la dèria de les esquerres en defensar els principis igualitaris, no pot entendre que ell, investit durant quatre anys d’un poder que considera absolut  hagi de donar explicacions als súbdits. No entro, perquè no toca, en valorar la seva culpabilitat o innocència. Tanmateix, la  seva estupidesa com a home d’estat ha quedat a la vista de tothom.

Però com bon senyor feudal, participa d’aquest esquema jeràrquic  i estamental; si ell no dóna comptes als seus vassalls, ell és alhora vassall d’altri, a qui ret homenatge i ha fet jurament de fidelitat. Així, nosaltres som súbdits del president del Govern espanyol, aquest n’és dels mercats i al damunt de tot, Alemanya. Tanta història per acabar sent part un nou període carolingi!

Vostès em diran, amb raó, que els carolingis no empraven la prima de risc com a arma de destrucció massiva; vostès potser  considerin que les eleccions posen i treuen governants; fins i tot pot ser, mirin  el què els hi dic, que en la seva innocència algú pensi que amb el seu vot poden modificar les regles del joc per que no perdin sempre els mateixos.

Potser a una Catalunya que, Déu ho vulgui, ben aviat construirà de bell nou el propi estat, serà possible. A un Estat espanyol on parlar de la circulació de les elits és com parlar de  l’Esperit Sant, entreteniment per diletants,  ho dubto.

Font: Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/opinio/6480/democracia/broma/mal/gust - 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18496/vicis-privats-publiques-virtuts
Vicis privats, públiques virtuts











Finalment el Govern del PP ha trobat la manera de treure l’Estat Espanyol de les darreres posicions dins les estadístiques més negatives dels països occidentals! Tant  de temps de dubtes i incerteses  han quedat enrere i ara, sortosament, els ciutadans espanyols no s’hauran d’avergonyir  de les dades  de  l’atur, la pobresa o la  violència  de gènere.

El proppassat  22 de juliol un diari de la Villa y Corte anunciava  les mesures preses pel Ministeri de  Sanitat i Igualtat  per combatre aquest problema de la violència masclista. Les estadístiques calien ser refetes amb nous paràmetres. Així, una senyora  amb un ull de vellut i una fissura de costella ja no formarà part de l’estadística oficial  si no passa, almenys, 24 hores hospitalitzada.
En aquest sentit, seria interessant que el ministeri enviés una circular als maltractadors per tal que ajustin les pallisses, no sigui que se’ls vagi la mà i  malmetin les xifres. D’aquesta manera, quan davant països que s’escandalitzaven de  les dades que sobre aquest problema presentava l’estat espanyol es presentin les noves estadístiques, hauran de reconèixer al govern popular la increïble,  mai millor dit, feina feta.
Jo aplicaria aquest model a d’altres àmbits, i així, per començar, a l’atur i els índex  de pobresa.




Per exemple, si un aturat penja un quadre a casa seva hauria de ser exclòs com a tal de l’EPA, l'enquesta de població activa, ja que, d’actiu,   n’està. Jo fins i tot l’inclouria dins el sector de decoradors i/o estilistes d’interiors, mirin vostès.
En el cas de la pobresa cal dir que hem fet un còmput massa estricte i caldrà, com en el cas de la violència de gènere, revisar els paràmetres. En la línia del ministeri, jo apunto la possibilitat que qui mengi, si més no, un cop cada quaranta-vuit hores  sigui situat per damunt del llindar de la pobresa. Amb una modificació tant senzilla, imagini’ns quants nivells pujaria l’Estat espanyol  en relació als seus veïns en cohesió social!
Certament, igual que pensaran  segur vostès , hi ha temes amb els que no es pot fer broma. La dramàtica situació de milions d’aturats, de nens pels quals s’han de mantenir oberts els col·legis per garantir-los almenys  un àpat el dia,  de  dones que tremolen en sentir les petjades de les seves parelles...no, no és per fer broma. Només es tracta de dur a l'extrem  l'absurd, de palesar  la irracionalitat de la raó  dels populars i el menyspreu envers la ciutadania, envers les persones, en resum.
I més  quan  la màxima conservadora de les aparences, l’estupidesa de qui vol confondre els números amb la vida, ens remet als valors més hipòcrites del segle dinou. El vici sigui, però portes endins.

Font: Indirecte.cat

http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/10503/vicis-privats-publiques-virtuts - 


Daniel Camon
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18549/i-que-els-cavernicoles-bramin-tant-com-vulguin
I que els cavernícoles bramin tant com vulguin!




Estareu al cas que la vinyeta que acompanya aquest text ha estat publicada aquest, dimarts, 30 de juliol, per El Punt Avui al conegut espai satíric “La Punxa d’en Jap”. I què ha passat? Doncs que la caverna mediàtica espanyola (i també alguna d’autòctona) s’ha alçat en armes perquè, diu, se’n riu de les víctimes de l’accident de Galícia… De les víctimes? Ja em direu on!?!?!?!? I per què ho hauria de fer???

Els governs espanyols, quan tenen un problema, no acostumen a mirar de solucionar-lo, sinó que es dediquen a buscar a qui poden encolomar-li la culpa. I en aquest cas, estaven tan cofois amb el seu conductor Fittipaldi i amb la seva premsa, tan seguidista, que quan algú ha tingut el valor d’insinuar que part de culpa de l’accident també podria ser per insuficiències de la infraestructura, no ho han dubtat ni un segon, i se li han llençat al coll.

Ara ja tenen dos culpables sobre qui canalitzar la ràbia del poble, el maquinista (el qual no acabarà sent culpable de la mort de Kennedy de miracle) i un dibuixant que ha gosat fer la seva feina. El fet que aquest últim, a més, sigui català, ha fet humitejar la roba interior de més d’un i més d’una.

Per més soroll que facin i mirin de desviar l’atenció disparant contra tot aquell que els assenyali amb el dit, encara hi ha moltes respostes que no tenim: Per què el sistema de seguretat de l’alta seguretat acaba a 4 kilòmetres d’una corba perillosa? Per què els ferits no van ser atesos a l’hospital més proper a l’accident? Per què estan tan preocupats en anunciar al món que el tren accidentat no és un AVE…?

Solidaritat amb els afectats per l’accident (només faltaria!), però també amb l’il·lustrador Jap, que ha tingut la valentia de fer denúncia quan, allà, gairebé tothom fa oficialisme. I que els cavernícoles bramin tant com vulguin!

Ps. Un cop més, la premsa catalana ha fet un paper lamentable en fer-se enrere d’una decisió pròpia i retirar una peça feta pública després dels crits de la caverna espanyola. Quan tindrem prou dignitat per mantenir-se fidels a les pròpies conviccions? I no parlo només d’aquest cas, amb la retirada de la vinyeta del diari El Punt Avui. En els darrers mesos hi ha hagut casos similars a la televisió pública catalana i en altres mitjans.

Font: Mèdia.cat
http://www.media.cat/2013/08/01/i-que-els-cavernicoles-bramin-tant-com-vulguin/




Josep Braut
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18569/teoria-de-grafs-i-politica-catalana
Teoria de Grafs i política catalana
Al segle XVIII, el matemàtic alemany Leonard Euler  va publicar un estudi sobre els set ponts de la ciutat prussiana de Königsberg, i la impossibilitat de creuar-los tots sense repetir-ne cap. D'aquest estudi va néixer una branca de la matemàtica anomenada Teoria de Grafs. 

D'una manera molt simplista podem definir el graf com un conjunt de vèrtexs i arestes. Els vèrtexs  (o nodes) són les unitats fonamentals que formen els grafs. Les arestes  (o arcs) són les línies que uneixen els vèrtexs. La Teoria de Grafs s'aplica a branques diverses com l'electrònica, les bases de dades o els estudis de mobilitat. També es pot aplicar a la política i la societat.

Fixem-nos en el cas català: actualment tenim set formacions polítiques al Parlament (CUP, ERC, ICV-EUiA, PSC, CiU, C's i PP) , i dues més d'extraparlamentàries, però que tenen certa força (SI i PxC). Aquestes nou formacions polítiques són els nou vèrtexs de la política catalana. Les relacions que s'estableixen entre elles (governs de coalició, acords parlamentaris) són les arestes.

Com ja sabem, la política catalana es pot entendre en dos eixos: l'esquerra-dreta i el Catalunya-Espanya, i això fa que hi hagi pactes (arestes) de tota mena.

D'acord amb els pactes i governs de coalició que s'han fet en els darrers anys, tant a nivell autonòmic com a nivell municipal, podem resumir la política catalana en aquest graf: 



D'aquest graf es desprèn que

A))La formació política que té més arestes és ERC, en té 5.
B))Les formacions amb menys arestes són la PxC i C's, que en tenen dues.
C))Hi ha formacions que tenen arestes només en l'eix esquerra-dreta (ICV), i que les tenen només en l'eix Catalunya-Espanya (SI i C's).
D))Hi ha formacions que poden pactar tant en l'eix esquerra-dreta com el de Catalunya-Espanya. És el cas de CiU, que en poc temps ha passat de pactar amb el PP (pacte en l'eix esquerra-dreta) a pactar amb ERC (pacte en l'eix Catalunya-Espanya).

Si als vèrtexs els donem un valor, basant-nos en el resultat de les darreres eleccions, ens trobem que:

A))ERC, amb el 13.70% dels vots pot pactar amb cinc formacions (té cinc arestes) que sumen el 59.77% dels vots. Òbviament hi ha coalicions possibles (simultàniament amb ICV i el PSC) i d'altres d'impossibles (simultàniament amb la CUP i el PSC).
B))El PSC amb el 14.43% dels vots té tres arestes que sumen el 54.29% dels vots.
C))CiU, amb el 30.7% dels vots té tres arestes que sumen el 41.1%

La suma dels propis vots més els de les arestes fa que ERC ocupi un espai "més central"  (73.47%) que CiU (71.8%) o el PSC (68.72%).

Què passaria si CiU segueix amb el gir sobiranista i el PSC tira cap a l'espanyolisme? Llavors el graf canviaria lleugerament:



ERC ja no podria pactar amb el PSC, i CiU ja no podria pactar amb el PP. L'eix esquerra-dreta quedaria en un segon pla. Això sí, CiU es podria acostar a formacions com SI, i el PSC a C's (i, potser, al PP.... si el PSOE els deixa).
Probablement la CUP seguiria sense voler saber res de CiU, i ICV-EUiA intentaria mantindre alguns ponts amb el PSC.
Recalculant tenim que:

A) ERC tindria quatre arestes i perdria "centralitat": 59.04%
B))CiU tindria dues arestes i perdria "centralitat" : 45.68%
C))El PSC tindria dues arestes i perdria "centralitat": 31.88%
D))Les formacions més extremes, PxC i CUP, seguirien igual.
E) C's guanyaria una aresta, passant a tres, i guanyaria "centralitat": 36.61%
 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18575/la-miseria-moral-llicons-per-a-la-republica-catalana
La misèria moral. Lliçons per a la República Catalana.



Aquest curs que acaba, jo encara compto amb calendari escolar, ha posat al descobert la misèria moral de la democràcia espanyola i el que és més important, ens ha mostrat amb una nuesa esfereïdora allò que, de cap manera, ha de reproduir la República Catalana.
Mirem cap on mirem, tant és fixar l’atenció a l’anècdota com al fet profund, aquest ha estat el curs del desvergonyiment del poder. Del poder real, dic, no del govern Rajoy, que seria tota una altra història. Un poder que té al cap un model d’estat i de societat, de principis morals i de premisses ideològiques, d’estructures de classe i d’estaments diferenciats.
Al llarg del curs hem sofert reformes laborals, imposició de nous models educatius, introducció de dogmes catòlics a les  reformes legislatives... Què els he de dir! De cop i volta, els principis democràtics, autonomistes, lliberals en el bon sentit de la paraula,  han estat esbandits com a boira temporal per deixar davant nostre, pornogràficament, la cara de l’Espanya real.
Jo ja entenc que quan un partit guanya unes eleccions ha de posar en marxa el seu programa; que davant situacions d’emergència, calen respostes heterodoxes; que  la moral és canviant i un turmell a l’aire el  1900 equival a un top less actual. Jo, tot això, ho entenc.
Però en el moment que vivim a Catalunya, amb la perspectiva de la construcció d’un nou Estat, d’una República nostra, hem d’aprendre els models i les premisses ideològiques que no podem permetre’ns el luxe de repetir, ja que en el curt temps que ens resta  dins l’Estat Espanyol ho  estem patint.
No és de rebut pensar en unes eleccions com una tria d’un dictador a termini. Bàsicament perquè qui vol, o qui se sent, un dictador a termini , en el fons voldria ser-ne sine die. No funciona un sistema que permet   l’enriquiment injust d’uns quants, sense cap més mèrit que  els seus cognoms. No pot ser que no hi hagi cap responsabilitat en l’enfonsament d’un país per part de les elits dirigents, i menys encara que el càstig sigui una pensió milionària. No tirarà endavant un estat que no demani responsabilitats per la seva gestió a tots aquells que fan ús dels cabals públics. No s’albira futur a l’apropiació del públic pel privat.
I cadascú d’aquests “nos”, amb un referent clar a la política actual, han de ser una lliçó en la construcció del nostre Estat. Davant  la legislació religiosa, un Estat laic; davant  la malversació, la moralitat  pública i una legislació que  contempli com a delicte la seva infracció; davant la Universitat que posa nota de tall a les beques, però no al que pot pagar-se  els cursos, un ensenyament que trenqui amb la desigualtat originària; enfront la paraula que no compromet, el compromís  vinculant amb la ciutadania; en comptes de  costos de treball, tornar a veure els homes i les dones que generen la riquesa del país; davant les dictadures quadriennals, la democràcia participativa.
La possibilitat de construir la pròpia República permet arrecerar, si més no momentàniament, la nàusea que  ens produeix  l’actual marc institucional.  Tot està per fer, i tot és possible, però maleïts siguem si no sabem construir quelcom de nou i millor.
 

Font: Indirecte.cat

http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/10574/la-miseria-moral-llicons-per-a-la-republica-catalana 


Marta Bastida
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18578/solidaritat-amb-el-poble-de-gibraltar
Solidaritat amb el poble de Gibraltar!



Sempre que vols assabentar-te d’una notícia, és millor anar a la font, que l’ha originat.
 
Tenim el Govern espanyol jugant “a la guerra”, creant problemes, on no n’hi ha i amenaçant al poble de Gibraltar.
 
S’ha creat un grup anomenat “Defensors de Gibraltar”, perquè em pugueu entendre, és una mena d’Assemblea Nacional Catalana.
 
Aquest grup s’ha creat per denunciar les humiliacions, que pateix el poble de Gibraltar i ahir era el seu aniversari.

Ahir vaig trobar aquest petit article en el diari gibraltareny "VOX":http://vox.gi/local/7826-happy-birthday-defenders-of-gibraltar.html
 
He fet una petita traducció, però temo, que no sàpiga expressar els sentiments exactes de tot un poble, haig de confesar que pateixo molt, quan haig de parlar o fer una traducció de l’anglès, perquè els meus coneixements són mitjans, per aquest motiu us deixo l’enllaç, perquè pugueu llegir l’article directament.
 
Defensors de Gibraltar, Feliç Aniversari!
 
Somiem amb el dia en què Gibraltar i la seva gent ja no es veuran amenaçats pel proïsme!
 
Demà farà un any, quan es va fundar el DoG. Molta aigua ha passat sota el pont des de llavors, i una gran quantitat de cops que ara estan rebent d'Espanya. El següent és el que el grup ha de dir: En aquest meravellós dia, però fa un any, els defensors de Gibraltar varen nèixer. Hem evolucionat des de l'GSSNO (lluita Gibraltar contra l'opressió nacionalista espanyol) i molt ràpidament s’ha consolidat el nostre objectiu de denunciar la constant  intimidació i l’assetjament d’Espanya vers la nostra gent i la nostra pàtria, denunciem la situació a través de la premsa, els mitjans socials i gairebé tots els mètodes pacífics, que ens passen pel cap.
 
Els defensors de Gibraltar han recorregut un llarg camí en només un any d'existència. Hem aconseguit moltes coses, però creiem que el millor encara està per arribar. Somiem amb el dia en què Gibraltar i la seva gent ja no es veuran amenaçats pel nostre veí - un veí que utilitza tots els mitjans al seu abast per dur a terme la seva campanya medieval dissenyada per reprimir la nostra existència, un veí que desitja prendren’s la nostra llar 
Difonem la veritat, tenim la humanitat, i mai ens rendim ni cedim. Però mentre existeixin els defensors de Gibraltar continuarem denunciant les accions de l'agressor al món. Continuarem lluitant fins el dia en què Gibraltar i la seva gent estiguin en pau - la nostra lluita és el mínim que podem fer pel nostre poble. 
 
Els defensors de Gibraltar fou fundada amb l'esperança de tenir un futur millor, i amb la idea que només a través de la determinació de la voluntat, la passió i de tot un seguit d’individus, com un sol poble, que pensa en el futur, per aquest motiu cal plantar cara a l'assetjador, garantint que les generacions futures no hagin de passar pel que les generacions actuals i anteriors han passat.
 
L’Estat assetjador té darrerament controlada la premsa, recentment ha recorregut fins i tot a etiquetar, a un grup de pressió pacífica, com a "radicals extremistes ultra-nacionalistes" i "terroristes". Instem a la gent a prendre això com un senyal clar que estem guanyant i estem al cantó de la veritat, Mahatma Gandhi va dir una vegada:
 
"Primer t'ignoren, després es riuen de tu, després t'ataquen, llavors guanyes”
 
Gràcies a tots els que s'han unit a la nostra lluita”
 
Gràcies a tots els que ens han ajudat en el nostre objectiu de qualssevol manera o forma.
 
Gràcies a tots els partits polítics, les organitzacions i els grups d'assessorament, ajuda i paraules d’encoratjament.
 
Gràcies sobretot per tractar amb respecte ens agradaria dedicar aquesta cançó a l'àrdua tasca de les persones incansables del DoG, i per tots els que creuen en nosaltres.
 
"No és la mida del gos en la lluita, però la mida de la baralla amb el gos "
defendersofgibraltar@gmail.com *
http://vox.gi/local/7826-happy-birthday-defenders-of-gibraltar.html 

I per acabar, atès que no cal dir res més, perquè seria sobrer i com a mostra de
solidaritat amb el poble de Gibraltar, us deixo aquesta preciosa cançó del grup
Ja t’ho diré: “Si vens”.
http://www.youtube.com/watch?v=SjcIBQFb6dU



campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.