EL NOU VAPOR - Juliol 2013
BARCELONA
01.07.2013 . Número 5
actualitat
Anem rebé, el futur només depèn de nosaltres



Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha tancat amb una vibrant intervenció Caminem cap a la independència, avui al migdia, a quarts de dues. Ha demanat confiança: “Anem rebé, el futur només depèn de nosaltres”, ha dit. Unes 600 persones han arribat, malgrat el ruixat, molt local però intens en alguns moments, als Jardins de Can Farrero, a la Marina de Sants.

Caminem cap a la independència, una caminada adherida a les proves Corre per la independència, ha començat a les onze en punt. El punt de sortida ha estat, simbòlicament, la plaça d’Espanya, i el punt d’arribada, els Jardins de Can Farrero, també un lloc emblemàtic, l’espai guanyat en la lluita veïnal dels anys setanta. Els caminants, amb moltes estelades i les lletres Independència, han avançat per la vorera de muntanya de la Gran Via, acompanyats de tabalers i dels clàxons d’ànim dels cotxes, fins a la plaça de Cerdà, que han travessat pel pont (a la fotografia). Han baixat després pel passeig de la Zona Franca, la plaça de la Marina, el carrer Mare de Déu de Port, fins als Jardins.



 

L’escenari de la part final de l’acte, als Jardins de Can Farrero, era davant de la Casa del Rellotge, coberta la façana amb una gran estelada; l’acte, l’ha presentat l’actriu Gemma Deusedas. S’hi han fet les actuacions previstes: la degana Societat Coral la Joia de Montjuïc, el Grup Folk Montjuïc, Catalunya Sardanista… Pere Baltà ha donat la benvinguda als caminants als barris de Paco Candel, els barris d’una gent que hi va arribar fugint de la seva terra, subjugada pel caciquisme.

Lluís Cabrera, d’Els Altres Andalusos, ha reclamat un discurs encara més integrador i inclusiu a l’independentisme. Ha recordat que Catalunya és plena de matrimonis mixtos i que per això no aconseguiran trencar la cohesió social. Ha recordat que Franco va folkloritzar la cultura andalusa, i que al cap dels anys, donant suport a la Feria de Abril del Fòrum, s’han congelat en el frigorífic els sentiments de molta gent, com si encara fossin als anys cinquanta. Ha reinvindicat el folklore andalús autèntic, Carmen Amanya i la rumba, i les semblances entre Catalunya i Andalusia, països mediterranis i mestissos, i ha acabat dient que “la llengua no és per dividir, és per fer l’amor –que no ens divideixin, els talibans”.

Carme Forcadell ha repassat el procés des de l’Onze de Setembre, la manifestació que ens va posar al món: vam guanyar les eleccions, vam aprovar la Declaració de sobirania per una majoria aclaparadora (84 vots a favor, 41 en contra), s’ha creat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, i l’Assemblea participarà en el Comitè pel Dret a Decidir. Transcrivim algunes idees clau i frases de la seva intervenció:

  • Malgrat que el futur és incert, serà millor, més just, més pròsper, més digne, més democràtic.
  • N’hem de ser més, d’independentistes, perquè, sigui quin sigui el camí per arribar a la independència, passa per votar, i “hi ha moltes persones que encara no són independentistes”. “Hem de convèncer tots els no convençuts per fer un país millor per a tothom”. ”Som un sol poble, mai ens dividiran”.
  • “Volem convèncer per vèncer”. El 1714 ens van vèncer, però no ens van convèncer. No ens vam resignar en la derrota: “tenim una voluntat de ser indestructible.”. Som un cas únic al món, de resistència, durant tres segles, d’una nació que no és pas una nació sense estat sinó una nació amb un estat en contra.
  • “Deixem de tenir hispanodependència. No acatem les imposicions del Govern espanyol.”. Els mestres no acataran l’abús de llei de Wert, i nosaltres hem de començar a pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. “El nostre adversari no són Convergència, ni Unió, ni Esquerra, ni el PSC, ni Iniciativa, ni les CUP, sinó els partits espanyols. El nostre adversari és l’Estat espanyol i els dos partits que el representen, el Partit Popular a Catalunya i Ciudadanos. [...] La justícia, la raó, el diàleg i la democràcia són les nostres armes; som imparables.”.
  • “Anem rebé! Tinguem confiança! Som aquí perquè nosaltres ho hem volgut. El futur només depèn de nosaltres. [...] Els polítics  convocaran la consulta. No permetrem que facin una altra cosa”. És la primera vegada que anem tots junts. Si anem junts, ho aconseguirem.

El nostre company Papikol ens avisa –l’endemà de la publicació d’aquesta nota– que ha penjat el vídeo (14′ 11”) de la intervenció de Carme Forcadell al seu blog:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=qNrMSwbkI-s

Mentre l’acte avançava, s’ha anat completant la pancarta mosaic, de 12 metres d’amplada, composta de centenars de petites peces que conformaven la paraulaIndependència. Carme Forcadell hi ha posat l’accent, abans de començar la seva intervenció, amb el text:

Junts fins a la victòria final
Junts podem
Junts ho aconseguirem

Ha tancat la festa l’actuació de Bollywod Varali, amb balls que ens han recordat que l’Índia és la democràcia més poblada del món, i que l’Índia i el Pakistan van aconseguir la seva independència ja fa unes dècades pacíficament, desobeint la llei anglesa.



Font: ANC
http://smxi.cat/anem-rebe-el-futur-nomes-depen-de-nosaltres/
 

23a Mostra d’Entitats del Poble-Sec
1


Ahir el nostre regidor en Jordi Portabella va visitar la 23a Mostra d’Entitats del Poble-Sec.

 
Es va fer una passejada per la Mostra amb el nostre conseller, en Jordi Suñé i dels companys de Sants-Montjuïc: en Carles, l’Antoni i en Pepe.
 
Les diferents entitats mostraren el seu recolzament a la tasca de govern, que està duent en Jordi Portabella en el nostre consistori.
 
En Jordi Portabella va fer una prova de la seva habilitat encistellant la pilota a les petites instal.lacions, que havia muntat el Club de Bàsquet Sant-Antoni-Poble Sec.
 
Fou una jornada molt simpàtica i el bon temps va acompanyar en tot moment!

Fotografies i Crònica: Pepe

 
DECLARACIÓ PÚBLICA DEL SOBIRÀ CONSELL SUPREM DEL RITU ESCOCÈS ANTIC I ACCEPTAT DELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA DAVANT L’EXERCICI DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE CATALÀ


ANTECEDENTS

 
Germanes i Germans, amics i amigues  ciutadans i ciutadanes en primer terme us trameto les salutacions cordials i fraternals del Sobirà Gran Comanador del Consell Suprem del Ritus Escocès Antic i Acceptat dels Països de Llengua Catalana el germà Ramon Perera i Rué el qual li ha estat impossible assistir a l’acte d’avui per motius de salut, actuant un servidor de vostès en qualitat de Sobirà Gran Comanador en funcions.
 
El Gran Orient de Catalunya, té entre d’altres els següents principis, així llegim en els primers articles de la nostra Constitució:
 
Art 1: Sobirania i jurisdicció: El Gran Orient de Catalunya, família catalana de la francmaçoneria universal, es declara potència maçònica simbòlica independent i sobirana que exerceix la seva jurisdicció en el territori nacional català.
 
Art 2: Vocació universal: El Gran Orient de Catalunya treballa per al progrés i per la unitat i la igualtat essencials de tota la humanitat, per damunt de qualsevol diferència de sexe, raça, cultura, llengua, religió o nacionalitat, i propugna, per tant, el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cada persona i de cada poble de la Terra com a fonament  perquè arribin a regnar arreu la llibertat, la justícia, la pau i l’esperit de fraternitat universal.
 
Art 3: Llibertat, igualtat i fraternitat de les nacions: El Gran Orient de Catalunya reconeix i defensa el dret d’autodeterminació de tots els pobles del món, d’acord amb el que estableixen els Pactes Internacionals dels Drets Humans, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 ( e .·. v .·.) i subscrits per la majoria de les nacions democràtiques, i per tant, reconeix i defensa el dret de la nació catalana a constituir-se políticament en la forma que en cada moment els catalans i les catalanes decideixin lliurement i democràtica.
 
Art. 4: Sentit patriòtic: El Gran Orient de Catalunya treballa per l’enfortiment del patriotisme català, com a força cohesionadora d’una construcció nacional democràtica i internacionalment treballa pel reconeixement de la personalitat catalana entre el poble francmaçó i entre totes les nacions.
 
El mateix esperit el veiem en el Sobirà Consell Suprem amb l’afegitó que  els Estatuts del Sobirà Suprem Consell s’adrecen als Països Catalans i defineixen a l’article 6 l’àmbit jurisdiccional, llegim: 
 
“ ... La Jurisdicció del Sobirà Consell Suprem s’estén per tot el territori dels països de llengua catalana, és a dir, el Principat de Catalunya, la Franja de Ponent, el Principat d’Andorra, la Catalunya del Nord, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe i l’Alguer i aquells territoris on s’estableixin Cossos Subordinats ... “.
 
És evident que s’ha de deixar clares les futures relacions entre la nació catalana lliure i la que continuarà sota jurisdicció espanyola o francesa. En aquest sentit  caldrà que durant les negociacions amb l’Estat Espanyol i amb la resta d’agents internacionals  quedin clars els vincles amb els territoris dels Països Catalans i quan aquest vincles es transformin en voluntat política  sigui perquè coincideixen democràticament amb aquesta voluntat. 
 
Pel que fa referència als Països Catalans, l’Estat Català podria tenir una regulació  a la Constitució  Catalana, que permetés  a la resta dels Països Catalans  si ho decidissin, crear una formula com l’alemanya  que reconeix la frontera  vigent amb Polònia però no renuncia a la futura annexió  si el territori ho desitja. O bé també la clàusula d’annexió similar a la que preveu la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord.
 
Davant els moments històrics que viu el nostre poble creiem que és una obligació posicionar-se davant el futur immediat de la societat que com a maçons volem millorar, però al mateix temps també ens esperona a fer-ho, el fet que la nostra Obediència  tan la columna simbòlica com la filosòfica, sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació  del nostre poble. No com una estratègia conjuntural sinó que forma part del nostre patrimoni com a obediència maçònica, de fet seguint els nostres antecessors, ens referim a la Gran Llotja Simbòlica Catalana i Balear fundada l’any 1886 on en la seva acta de constitució llegim a l’article 1 que Catalunya formi un Estat sobirà i autònom, a l’article 2 que Catalunya a les institucions garanteixin la inviolabilitat del dret humà. 
 
MANIFESTEM
 
Què l’actual realitat catalana es basa en una pràctica  persistent per part d’Espanya  que ens limita i ens vol convertir en  residuals, aquesta pràctica  es manifesta amb una trilogia molt clara, en primer terme  dominació política, en segon terme l’explotació econòmica i en darrer lloc l’opressió lingüística i cultural.
 
Dominació política que es concreta, per posar exemples actuals en la Suspensió de la Declaració de Sobirania del Parlament Català la qual  manifesta, dona fe i proclama que Catalunya es subjecte polític i jurídic. 
 
També s’ha de dir que la consulta no és inconstitucional si s’interpreta en termes  democràtics i no en termes de dominació política. El Govern espanyol i també el PP o el PSOE  han dit que no autoritzaran un referèndum perquè els articles  1.2 i 2 de la Constitució ho impedeixen . De fet estan fent una interpretació ideològica. En realitat l’article 1.2 diu que la sobirania nacional  resideix en el poble espanyol al qual no defineix. El referèndum que es proposa te per objectiu precisament  aclarir si els catalans es consideren  part del “poble espanyol” o no. De fet quan es demana diàleg per la qüestió catalana es demana que els partits espanyols actuïn democràticament.
 
L’Explotació econòmica es manifesta sobretot en tres eixos clars i transparents, en primer terme, la manca dels compromisos de l’Estat preferentment en infrastructures i obres públiques que esta agafant un volum considerable, en segon lloc  l’exacció de recursos catalans que passen a d’altres indrets de l’Estat d’aquí el nom que habitualment se li dona d’espoli econòmic i també la manca de recursos financers i crediticis a les empreses i els emprenedors catalans així com a tota la ciutadania en general.
 
I l’Opressió lingüística i cultural té la seva màxima expressió amb els atacs persistents a la llengua catalana en els diferents territoris de la nostra mateixa àrea lingüística i en el cas del Principat hi ha una intenció clara de distorsionar i fer desaparèixer una realitat, l’escola catalana i la immersió lingüística, exemple pedagògic reconegut a nivell internacional. 
 
INSTEM i RECOLZEM
 
A) Al Govern de la Generalitat de Catalunya a seguir la política iniciada pel dret a decidir i que el Parlament tingui el màxim de protagonisme i de consens possible.
 
B) Al Govern de la Generalitat a complir el Pla de Govern 2013 – 2016, presentat pel President de la Generalitat Artur Mas  el proppassat  11 de juny de 2013Aquest Pla es fonamenta en el programa de Govern que va presentar el president de la Generalitat durant el debat d’investidura el passat 20 de desembre de 2012, i també en l’Acord per la X Legislatura signat per CiU i ERC.
 
El Pla de Govern, integrat pels objectius prioritaris del Govern a impulsar durant el període 2013-2016, en serà l’instrument i el full de ruta, atès que la finalitat del Pla és identificar els objectius estratègics de l’acció del Govern que en tots i cadascun dels camps es proposen dur a terme durant aquesta legislatura. 
 
Pel que fa referència a l’Eix 3: Dret a decidir i Transició Nacional i en concret el seus Objectius 
 
1. Impulsar les accions necessàries per fer efectiva una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir el seu futur col·lectiu.
 
2. Crear i desenvolupar les eines necessàries per a la realització de la consulta:
 
. Recerca màxima del consens polític i social.
. Construcció dels marcs legals.
. Diàleg i negociació amb l’Estat espanyol.
. Impulsar els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Donar a conèixer a l’exterior la proposta catalana              del dret a decidir.
 
3. Avançar en la construcció de les estructures d’Estat:
 
Administració Tributària catalana.
Impuls d’un Banc Públic de Catalunya.
Avançar cap a una Administració de justícia pròpia, tot garantint una transició que  asseguri en tot moment el funcionament de l’ordre jurisdiccional a Catalunya.
Impuls de la llei de funció pública catalana.
 
DECLAREM
 
PRIMER Que la consulta es faci amb totes les garanties i el màxim reconeixement legal.
 
En cas d’obstrucció de la realització de la consulta, les experiències històriques, polítiques i jurídiques dels processos de secessió de les últimes dècades permeten afirmar que una comunitat pot accedir a la condició d’estat a través d’una decisió expressada de forma democràtica, amb respecte als drets fonamentals i en un context d’absència de violència. L’expressió de la voluntat majoritària de la comunitat (sigui a través de referéndum o sigui a través de declaració unilateral dels representants de la ciutadania) preval per damunt de les normes constitucionals de l’estat matriu. La decisió fundacional democràtica significa situar-se fora de l’ordre constitucional existent per crear un nou ordre constitucional amb plena legitimitat política i ajustat a la legalitat internacional si es donen les condicions esmentades. Una decisió majoritària del poble de Catalunya expressada en referèndum o a través de la representació de la ciutadania al Parlament de Catalunya en un procés que satisfés els estàndards internacionals consignats permetria constituir un estat propi al marge de les prohibicions derivades de la Constitució espanyola de 1978 i de les seves interpretacions.
 
SEGON  El Sobirà Consell Suprem del Ritu Escocès Antic i Acceptat dels països de llengua catalana demana a la ciutadania que els seu vot vagi en la direcció de manifestar la Independència de la Nació Catalana, per així poder continuar la nostra Història desprès de 300 anys d’interferències nacionals. Aconseguir una majoria suficient de vots favorables a la llibertat nacional i ajudar a construir el nou Estat, la República Catalana Independent. 
 
TERCER  Fem una crida a totes les forces de progrés i democràtiques perquè ens ajudin a nivell internacional  per fer realitat els anhels de Llibertat de Catalunya, així com a tots els maçons i maçones  espargits per tota la faç de la terra.
 
QUART  Davant del moment històric que ens ha tocat viure a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, la responsabilitat pels maçons i maçones i les seves obediències es encara més accentuada, per les particularitats dels nostres objectius com a maçons, objectius Llibertat, Igualtat i Fraternitat dels pobles i dels ciutadans. Per aconseguir aquests objectius els mètodes i els procediments  adequats han de basar-se en la Justícia i la Pau. El veritable mestre maçó té l’amor per principi, l’ordre com a base i el progrés com a finalitat . 
 
CINQUÈ És en aquests moments històrics transcendents quan es valora la salut, la força i la unió de les persones i de les organitzacions. En aquesta línia oferim a totes les llotges, a totes les obediències i al germà maçó i a la germana maçona a nivell individual, debatre unes bases que permetin la unificació de la maçoneria de sobirania nacional catalana per avançar cap a la llibertat de Catalunya i cap a la construcció interna i externa de la futura però ja propera República Catalana Independent.
 
Tot i que una Declaració Pública té un to formal em permeto una lleu llibertat, ja que els maçons considerem que la saviesa  presideix la construcció del nostre edifici, la força el sosté i la bellesa l’adorna, però quan aquesta paraula bellesa és dita per una dona encara agafa més valor, així en el dia de l’Elecció de la Presidenta Núria de Gispert i Català i de la Mesa del Parlament de Catalunya , el 17 de Desembre passat li manllevo el seu darrer paràgraf en el primer discurs de la Legislatura actual la Presidenta del Parlament de Catalunya digué: 
 
“ ... Eleanor Rosevelt estava convençuda que el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis. Permeteu-me que, en aquest moment us faci una crida a tots vosaltres i al poble català que tenim l’honor de representar, una crida a creure en la bellesa dels nostres somnis col·lectius, malgrat les turbulències del present. El futur ens ha de pertànyer. Estic convençuda que el futur serà ben nostre ... “
 
Moltes gràcies a tots i a totes 
 
Gabriel Plana i Gabernet.  Sobirà Gran Comanador en funcions del Sobirà Consell Suprem del Ritu Escocès Antic i Acceptat dels Països de Llengua Catalana
 
La Seu Vella, Orient de Lleida , 15 de juny del 2013 (e .·.  v.·.)

La festa Major de Sants ja té cartell!



Ahir dia 19 de juny a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc es va celebrar el 18è concurs de cartells de la Festa Major de Sants 2013, que com cada any es celebra del 23 al 30 d’agost.

 
Es va revelar el cartell guanyador de la Festa Major de Sants d’enguany. El guanyador del concurs ha estat l’Alberto March Tobella.
 
El cartell és un collage fet amb fotografies d’espais emblemàtics del barri, predominant els colors de la senyera.

Crònica i fotografies: Pepe

Podeu veure i escoltar a l'autor l'Alberto March Tobella:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/06/19/la-festa-major-de-sants-ja-te-cartell/

AGENDA










Programa

Dissabte 6 de juliol

8.30 h.

10.30 h.

10.40 h.

11 h.

12 h.


12.30 h.

14 h.

16 h.
















17.30 h.

18 h.


















19.30 h.

Acreditacions

Constitució de la mesa de la Conferència Nacional

Inauguració a càrrec de Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana

Presentació dels informes previs a la Ponència de la Conferència Nacional
«Anàlisi econòmica del procés d'independència de Catalunya», 
a càrrec de Núria Bosch, autora de l'estudi
«Infraestructures en la transició nacional», 
a càrrec de Marcel Coderch, director de l'estudi
«Les institucions polítiques de la Catalunya independent», 
a càrrec de Ferran Requejo, director de l'estudi

Presentació de la Ponència de la Conferència Nacional
a càrrec de Joan Manuel Tresserras, coordinador de la ponència

Debat d'esmenes

Dinar

Taules rodones en paral·lel
Taula 1: 
«Una república amb més qualitat democràtica: l'apoderament de la ciutadania»
Hi intervenen:
Antoni Furió, catedràtic d'Història de la Universitat de València
Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra
Jordi Sánchez, politòleg
Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB
Modera: Eduard Voltas, periodista i editor

Taula 2: 
«Una república econòmicament més pròspera»
Hi intervenen:
Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya
Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB
Joan Canadell, secretari general del Centre Català de Negocis

Pausa

Taules rodones en paral·lel
Taula 3: 
«La societat civil: protagonista del procés cap a la independència»
Hi intervenen:
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural
Carme Forcadell, presidenda de l'Assemblea Nacional Catalana
Josep Maria Vila d'Abadal, president de l'AMI
Modera: Salvador Cardús, professor del Departament de Sociologia de la UAB

Taula 4: 
«La transició nacional cap a la independència:
estructures d'estat i eines jurídiques necessàries»

Hi intervenen:
Daniel Albalate, coordinador de la Càtedra Pasqual Maragall
d'Economia i Territori de la UB
Heribert Padrol, advocat expert en hisenda pública
Santi Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona
Modera: David Miró, subdirector del diari Ara

Fi de la sessió de dissabte 

Diumenge 7 de juliol

9 h.

10 h. 







11 h. 

11.30 h. 







13 h.

Acreditacions

Taula 5: 
«Els partits polítics catalans en l'exercici del dret a decidir»
Hi intervenen:
Josep Rull, secretari d'Organització de CDC i diputat al Parlament de Catalunya
Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana i portaveu al Parlament
Josep Vendrell, secretari general d'ICV i diputat al Parlament de Catalunya
Modera: Albert Sàez, director adjunt de El Periódico de Catalunya

Pausa

Presentació d'experiències internacionals en els processos d'independència
Hi intervenen:
Linda Fabiani, ex-ministra d'Europa, Afers Exteriors i Cultura del govern escocès
Daniel Turp, catedràtic de Dret Internacional i Constitucional de la Universitat 
de Mont-real i principal assessor i analista dels referèndums quebequesos
Martí Anglada, periodista expert en política internacional
Modera: Alfred Bosch, president del grup d'ERC-Rcat-CatSi al Congrés dels diputats

Cloenda a càrrec d'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana


Els Països Catalans en el procés de transició nacional » Veure vídeo http://www.youtube.com/watch?v=cEbOyBmQoF4&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh&index=2

Estatuir Catalunya. Les accions per establir un nou estat » Veure vídeo http://www.youtube.com/watch?v=mnxuRezpmBA&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh&index=1

 

Infraestructures bàsiques d'estat: energia, aigua, 
telecomunicacions i espectre radioelèctric » Veure vídeo http://www.youtube.com/watch?v=mnxuRezpmBA&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh&index=1

Les institucions polítiques de la Catalunya independent » Veure vídeo http://www.youtube.com/watch?v=dftw019kgB0&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh&index=3

Anàlisi econòmica del procés d'independència de Catalunya » Veure vídeo http://www.youtube.com/watch?v=2w7PilVexIw&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh&index=5

Conferència Nacional (II) 7 de juliol, manca el vídeo del dia 6 de juliol http://www.esquerra.cat/conferencianacional/index.html

 

http://www.esquerra.cat/conferencianacional/jornadesprevies.html







SANT JOAN FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS



De:
 juristes <juristes@assemblea.cat>
Fecha: 26 de junio de 2013 12:50:02 GMT+02:00
Para: undisclosed-recipients:;
Asunto: SANT JOAN FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS
 
 
 Benvolguts,

Des d'Òmnium Cultural i coincidint amb la proximitat de la Festa de Sant
Joan, s'ha fet arribar una moció als Ajuntaments per tal de declarar la
Festa de Sant Joan com la festa Nacional dels Països Catalans.

Està previst que aquesta campanya es dugui a terme durant tot l'any per tal
que en l'edició de la Flama del Canigó 2014 comptem amb el suport de la
majoria dels Ajuntaments dels Països Catalans.

EL TEU POBLE ENCARA NO HA PRESENTAT LA MOCIÓ PER DECLARAR SANT JOAN FESTA
NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS?
FES-HO POSSIBLE!

TEXT DE LA MOCIÓ A FAVOR DE DECLARAR LA FESTA DE SANT JOAN COM LA FESTA
NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

<http://11setembre.omnium.cat/www/flamadelcanigo/ca/festanacional.html>

Descarrega't l'arxiu
<http://11setembre.omnium.cat/docroot/flamadelcanigo/MocioSantJoan2009.pdf>


Ajuntaments adherits a la moció:
http://11setembre.omnium.cat/docroot/flamadelcanigo/MocioSantJoan2009.pdf

Correu enviat per l'Alfred Bou.
El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques catalanes



De:
 juristes <juristes@assemblea.cat>
Fecha: 26 de junio de 2013 13:09:42 GMT+02:00
Para: undisclosed-recipients:;
Asunto: El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques catalanes
 
 
 Benvolguts i benvolgudes,

El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques catalanes: http://bibliotecarisperlaindependencia.wordpress.com/

 
 Posted on 12/06/2013

* El Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres electrònics als usuaris de les biblioteques públiques quan no té competències en el terreny de les biblioteques.

*El requisit per a la selecció de les obres és que estiguin en castellà.

*Amb els diners que el Ministeri de Cultura nega a la Generalitat per a la compra de llibres munta un servei propi.



La premsa és plena d’exemples de l’esperit neocolonitzador de l’actual govern del PP.

’estratègia de l’Administració General de l’Estat contra Catalunya és clara: no es tracta només d’ofegar Catalunya econòmicament (via espoli
fiscal) i obligar-la a l’augment del dèficit per mantenir els serveis mínims, sinó que el ministre Wert va més enllà. Sense cap mena de pudor, sense embuts, Wert vol espanyolitzar (castellanitzar, suposem que vol dir) els nens catalans a l’escola i també espanyolitzar els lectors, decidint quins llibres electrònics  han de llegir els usuaris de les biblioteques públiques catalanes.

Fent una lectura totalment desproporcionada de l’article 149.1 de la Constitució, el Ministeri de Cultura ha anunciat la contractació d’una plataforma de distribució dels llibres electrònics per als usuaris de les biblioteques públiques espanyoles.

Les competències en qüestió de lectura pública, a tota Espanya, són  dels municipis. A Catalunya, la Generalitat, les diputacions i els consells comarcals són els responsables de prestar serveis de suport (nacionals i regionals) als ajuntaments. Amb tot, el Ministeri de Cultura manté la titularitat de les anomenades biblioteques provincials (tres, a Catalunya) tot i que la gestió (i per tant, la despesa) és competència del Govern de Catalunya.

En conseqüència, les competències de l’Administració General de l’Estat en matèria de biblioteques són residuals.  Es revesteix, tanmateix, d’un poder que no té, suplanta els legítims i legals responsables, per endegar un macro projecte de distribució de llibres electrònics.

Convé evidenciar-ho? No és que el Ministeri tingui previst de donar suport econòmic a les CCAA i  als ajuntaments. No, no es tracta d’això. El Ministerio vol ser el titular i el gestor del servei.  N’hi ha per preguntar-se  si, arribats a final d’any,  Wert enviarà una factura a la Generalitat pels serveis prestats o els descomptarà de la balança de pagaments tal i com ja ha dit que farà amb el cost de l’escolarització en col•legis privats d’estudiants catalans que desitgin l’ensenyament en espanyol.

D’acord amb la informació que s’ha fet pública: “Se prevé que el servicio pueda empezar a funcionar a comienzos del año 2014, con una dotación básica de más 200.000 ejemplares o licencias de libros electrónicos, a los que podrán tener acceso todos los ciudadanos con carnet de biblioteca pública. La inversión por parte de la Secretaría de Estado de Cultura asciende a un total de 2.064.000,00 euros”.

Cal recordar que, avui per avui,  amb l’argument que la Generalitat té més dèficit del previst, les biblioteques catalanes no estan rebent cap ajut econòmic estatal per a la compra de llibres? Cal recordar que pel que fa al repartiment de les subvencions en matèria de digitalització -ja n’hem parlat anteriorment- Catalunya, sistemàticament, en rep les engrunes?

La perversió és absoluta: la partida amb la qual el Ministeri bastirà aquest servei és precisament la partida que hauria de servir per signar acords amb les CCAA per tal de comprar llibres per a les biblioteques públiques. No només no se signaran aquests convenis sinó que el Ministeri utilitzarà aquests diners per crear un servei que és de competència autonòmica (o municipal).

I el Ministeri no es conforma amb la contractació de la plataforma. Farà una selecció de llibres amb el criteri que “con carácter general, todas las obras a ofertar, salvo las que formen parte del Lote 5 “Idiomas”, deberán estar en lengua castellana”.

És a dir, el Ministeri de Cultura:

* Incompleix allò que disposa el marc constitucional.

* Atempta contra els principis de la llibertat intel•lectual que deixa molt clar que les obres de els biblioteques han de respondre als interessos dels usuaris.

* Atempta contra la legislació catalana quan diu (art. 4.1.b del Decret
124/1999) que el model de col•lecció és competència municipal.

* Menysté, una vegada més, les llengües de l’estat (oficials o no) que no són la castellana

Cal gaire imaginació per suposar que els usuaris –en genèric- tenen interès en disposar de llibres en català,  gallec, asturià o en euskera? I l’interès no té perquè ser circumscrit als usuaris que tinguin aquestes llengües com a pròpies tot i que representen, evidentment, el major gruix.

S’ha de dir tot:  no prohibeixen que hagi llibres en català o en les altres llengües. Hi seran sempre que els pagui la Generalitat (o el govern autonòmic de cada territori). En definitiva, com de costum, els contribuents catalans pagarem el doble amb els nostres impostos:  els llibres electrònics en català i castellà que es consideri adient de posar en aquesta plataforma i els llibres (en castellà) que el Ministeri hagi decidit que cal comprar. Potser el ministre Wert opina com l’expresident Suárez que la física no es pot estudiar (ni llegir) en català.

Potser el Ministeri ignora que el 48% de la població espanyola viu en territoris amb llengua pròpia diferent de la seva. Què ens hauríem de sentir dir si les biblioteques catalanes decidissin comprar només obres en llengua catalana?.

No ens consta que la Generalitat o altres governs autonòmics hagin proposat al Ministeri un projecte d’aquestes característiques. Sí que ens consta, que demanen  diners per a la compra de llibres.

Només és possible de concloure que aquest projecte pot respondre a dues lògiques: o bé és una demostració – una més- de la  força taurina de què es vantava el ministre Wert, o bé, aquesta contractació respon a pressions comercials. No serà que  algun grup gran editorial té interès en monopolitzar la distribució de llibres electrònics a les biblioteques públiques?.  Potser seria més encertat pensar que no existeix cap disjuntiva i les dues lògiques se sumen.

De fet, aquesta barreja entre força animal i monopoli són les dues grans estratègies que ja des dels govern Aznar s’ha anat consolidant en allò s’anomenat, “els negocis de la tribuna del Bernabeu”.

Esperem, en tot cas, que les institucions polítiques i bibliotecàries catalanes denunciïn i impedeixen el desenvolupament d’aquest projecte. Denúncia i oposició pel que suposa un nou atac a les competències de la Generalitat, als principis legals i tècnics  de la selecció de fons bibliogràfics i, probablement, a les lleis del lliure mercat en establir una única plataforma de distribució de llibres electrònics en castellà  per als usuaris de les nostres biblioteques.

Correu electrònic enviat per l'Alfred Bou 
Anselm Cartañà, l’arxiver de Sants

El dia 4 de juny d’enguany, la Sala de Plens del Districte de Sants-Montjuïc estava plena de gom a gom.
 
Era un acte públic de reconeixement a “l’arxiver de Sants”, l’entranyable Anselm Cartañà.
 
Ha estat i és una persona clau en el Districte de Sants-Montjuïc, un activista en tots els àmbits: soci de la U.E.C-Sants, va participar en la creació de l’Escola Proa, impulsà juntament a altres companys i companyes el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
 
Va contribuir activament a la catalanització de la toponímia del barri, dinamitzador dels cursos de català per a adults i infinitat de contribucions per potenciar el teixit associatiu del Districte.
 
Perquè és l’arxiver de Sants?

Fou l’impulsor en explicar i divulgar la història del barri, culminant amb la cessió dels fons històrics de la UEC de Sants a l’Ajuntament de Barcelona. Personalment va catalogar quasi bé tota la documentació. Finalment s’ha creat un Arxiu Històric al barri obert a tots els conciutadans/anes de Sants, que no té preu.
 
Anselm Cartañà, un gran home!


 

opinió
Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/17997/els-nens-assassinats-de-sant-felip-neri
Els nens assassinats de Sant Felip Neri


La desmemòria és un fet tant perillós i miserable que fa de nosaltres animalons presentistes, éssers que arraconen o  menystenen   el que ens fa diferents dins el món dels animals. Molts parlen com a factor diferenciador de la nostra espècie de la intel·ligència, que segons com podem posar en qüestió, o de la vida de l’esperit, que fins ara ningú no ha vist, o del sexe dels àngels. Tant   és. El que realment ens diferencia és la memòria conscient i de vegades gratuïta, no relacionada amb la simple supervivència. En el cas de les nacions, és aquesta memòria conscient, en aquest cas sí, la que garanteix la seva supervivència, en una metamorfosi en traslladar  la facultat de l'individual al col·lectiu.    Les nacions  que fan de l’oblit la seva raó de ser tenen poc futur, encara que sembli contradictori.

Hi ha dues grans raons per a l’oblit:  la descurança i la tergiversació de la història. Anem a pams, però, i  parlem avui de  la primera.
La història dels pobles es construeix a partir de fites, que se superen o es pateixen generació rere generació. Aquesta fites funcionen com  els mil·liaris romans: et marquen el camí recorregut, però alhora informa del punt on et trobes de manera que saps que encara hi ha un  bon tros per recórrer, o no. Perquè, continuant amb  l’exemple de les vies romanes, el camí que ha de travessar una nació no el sap d’antuvi, l’intueix de vegades, n’és conscient d’altres. Però  cal pensar que rere qualsevol revolt pot haver-hi un espadat que tanqui  abruptament la seva via, la seva història. Nacions hi ha, ha  hagut i haurà, però cap d’elles ha estat, fins avui, immortal. La seguretat de la nació de dur una vida més o menys llarga rau en llegir els senyals que ha anat deixant, i amb aquesta mirada enrere  referma dia a dia la consciència de la seva existència.
La memòria són, per tant, els fitons de la nació. No cal que aquesta sigui una memòria fidel, no cal que respongui fil per randa al succeït. Cal que impregni  l’inconscient col·lectiu de referents que els uneixi en un conjunt de creences compartides. Així, la memòria, el record, legitima la lluita pel futur en proporcionar a la nació els fonaments de la seva identitat. Quan un recorre Barcelona  percep a les seves pedres una memòria que s’ha incorporat als habitants de la ciutat, que forma  part d’una atmosfera col·lectiva que ens fa novament lliberals, bullanguers, pacifistes o arrauxats entre moltes altres coses, i de vegades simultàniament. El patiment de les generacions anteriors traspua a les seves parets, a les esquerdes encara presents de la metralla, o els escuts i senyals, encara visibles, d’antics reis, o tirans, o herois, o prostitutes...
Per això, en veure la miserable placa de Sant Felip Neri esgarrifa pensar si això és tot el que mereixen els nens esventrats, rostits vius al refugi.  Perquè aquesta descurança, com la de tants altres fites de la nostra  història, són passes que potser condueixen a la construcció d’un Estat, però anihilen la nació.





Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18121/la-repressio-canvia-la-cara
La repressió canvia la cara



L’any vinent es commemoren els 300 anys de la caiguda de Barcelona i, amb ella, de les llibertats i constitucions del nostre país. Una dels regals que ens van deixar els ocupants va ser la construcció de la Ciutadella, de la que actualment queden dempeus com a  record el parlament, l’ institut Verdaguer i l’església. Per a construir-la,  i sobretot per deixar un espai buit que no posés obstacles a un possible bombardeig de Barcelona des de la fortalesa,    van fer  enderrocar les cases d’una part important del barri de la Ribera, actual Born, amb l’afegitó, no ja de no abonar cap compensació als propietaris, sinó que havien de ser aquest qui carreguessin amb el cost de la demolició de les seves llars.

 Avui en dia, tres-cents anys més tard, les coses han canviat només superficialment; per demostrar-nos-ho tenim al ministre Wert. No content amb voler aplicar sí o sí una reforma educativa que relega la llengua catalana a les catacumbes del coneixement escolar, practica  la  mateixa política dels ministres de Felip IV (V per  als espanyols): La Generalitat, és a dir, tots i cadascú dels ciutadans de Catalunya, haurà de pagar fins al darrer cèntim del cost que representi escolaritzar en espanyol a les famílies que ho demanin.
Un pensaria, activitat aquesta la de pensar allunyada del tarannà d’aquest personatge, que posats, i sent molt generós, es podria destinar la part que la Generalitat destina a cada alumne del sistema educatiu. Finalment no hi ha cap argument racional, una altra paraula desconeguda per l’antic víking, perquè un nen o nena del sistema públic hagi de rebre una partida inferior a un altre, però no. Cornuts i pagar el beure, en sentit literal.
Així, doncs, repeteixo, tres-cents anys després el govern espanyol ens obliga a pagar, nosaltres mateixos , el desmantellament del nostre model educatiu. Certament, ara no són pedres, envans, bigues, les que cauen producte de la venjança. Amb el pas dels temps, els governants madrilenys s’han “civilitzat”. Enfront dels canons,  els reglaments, decrets i lleis. Contra l’enrunament de la ciutat, l’enderrocament del sistema educatiu. I així, la manca de pols i sang sembla fer més lleugera la repressió. 
Però no ens enganyen, la finalitat és la mateixa, la nostra desaparició embolcallada en suposades globalitzacions de qui no veu més enllà de la serralada que  constreny Madrid.

Font: indirecte.cat - See more at: 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18123/de-nou-gent-i-persones
Bankia i les preferents. De nou gent i persones!


Les crisis serveixen habitualment per despullar els problemes que som incapaços de veure en circumstàncies habituals. La vida ordinària sense trasbalsos ve a ser com el Palau de la Música, del què és difícil valorar els elements arquitectònics  ja que queden amagats pels guarniments. En canvi, en alterar les condicions de placidesa, de confort en que estem instal·lats,  ens assalten totes aquelles incongruències, injustícies, desigualtats i greuges que abans semblaven no veure.

Darrerament tant a Catalunya com a Espanya, s’ha posat al descobert l’estafa de les preferents i el deute subordinat. Per no estendre’m consisteix en vendre als  clients minoristes un producte financer la rendibilitat del qual depèn de factors i conjuntures que el ciutadà mitjà difícilment arriba a entendre. Si per a un ciutadà mitjà  la   comprensió és difícil,  per persones que signen amb l’empremta digital, o que d’escriure poc més saben que posar el seu nom, ja no els dic res.
Aquesta estafa afecta pels que sembla a vora tres-centes mil persones, majoritàriament gent gran que té  captius els estalvis de tota una vida de treball. Amb tot  hi ha casos de criatures que, per una precocitat majúscula, han invertir en preferents i deute subordinat fins els estalvis obtinguts en aniversaris, comunions i d’altres esdeveniments familiars, imagino que cercant esdevenir nous Rockefellers.
Un cop més o menys resumit un cas per tots coneguts em referiré a dos escrits contradictoris sobre aquest tema. En primer lloc, Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional considera que  “no puede considerarse “como un mundo totalmente aparte e independiente el súbito deterioro patrimonial de Bankia (...) sino “la consecuencia de una previa actuación conjunta para sobrevalorar artificialmente el valor de las cajas a fusionar”. “Crearon un producto artificialmente saneado mediante la venta masiva a los pequeños ahorradores de productos de nulo valor financiero” (Cinco dias, 30 de maig de 2013)
Així doncs d’aquest escrit es pot deduir, fàcilment, que es va tractar d’una estafa  dirigida a l’obtenció del petit estalviador d’un capital que no podien obtenir per un  altre mitjà donada la feblesa financera de l’entitat.
Quan un, en la seva innocència, ja pensava que aquest acte establia una responsabilitat penal dels responsables del disseny d’aquesta iniciativa per recapitalitzar i augmentar els actius de l’entitat(entitats en aquest cas ja que Bankia es va crear de la fusió  d’un conjunt de Caixes d’estalvis) apareix la fiscalia anticorrupció i  nega la major.
Així, no s’ha de buscar responsabilitats penals, sinó civils, ja que no hi ha delicte. Entre les raons que esgrimeix per arribar a aquesta conclusió delirant afirma que el producte venut, les participacions preferents, eren un producte legal i vigilat(?) Literalment “Nos encontramos con un producto que en si mismo no puede considerarse fraudulento y que, a la fecha de su comercialización, se encontraba autorizado y regulado por la CNMV” (Cinco dias, 31de maig de 2013).
Doncs toca’t el dallonses i balla, ¡com si algú hagués posat en deute la legalitat del producte, sinó que, en aquest cas,  del que es tracta és  dels mitjans emprats per a la seva comercialització i  els client a qui es va adreçar! És com si diguéssim que exculpen als propietaris de Fòrum Filatèlic, perquè els segells són legals!
I aquest segons escrit prové de la Fiscalia Anticorrupció! El que queda clar, com ja vaig dir una altra vegada, és la divisió del món en persones i gent. I sembla que la gent només hi som  per enriquir a les persones. I sinó, sempre està anticorrupció (que ja té  tela el nom) per salvar-los el cul.

Font: El Triangle


Josep Braut
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18128/el-ministre-te-rao-1
El ministre té raó 1
El ministre José Manuel García-Margallo té raó: l'estat espanyol i el Regne Unit de la Gran Bretanya no són el mateix:



Winston Churchill, sis anys lluitant contra el feixisme.



Francisco Franco, quatre dècades de dictadura feixista, acollint criminals de guerra nazis, així com terroristes d'ODESSA, l'OAS francesa o l'Ordine Nero italià.



Josep Chalmeta
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18187/lespoli-dels-ciutadans
L'espoli dels ciutadans



No parlaré avui de l’espoli fiscal de Catalunya. És prou conegut de tots malgrat les mentides que predica l’Alícia en el seu nou lloc web, on confon i barreja fiscalitat i comerç.

 
Avui parlaré de l’espoli directe i indirecte que el PP aplica als ciutadans de tot l’estat, especialment el mal tracte que dóna als pensionistes.
 
Ara es parla molt de la reforma de les pensions; però sí ja les han reformat i retallat descaradament!!!
 
Veiem-ho: Es van apujar només un 1%. Però les retencions van augmentar un 2%; l’IVA va pujar un 3% i l’IPC un 2,9%. Això és una rebaixa del 6,9%!!! A qui volen enganyar?
                  
I a més, van suprimir per decret la paga addicional compensatòria pel diferencial no previst amb l’IPC.
 
I a més... quantes famílies sobreviuen gràcies a la pensió dels avis perquè els més joves es troben en atur?
 
Si tenim en compte que les pensions “espanyoles” són de mitjana un 37% inferiors a la mitjana europea, què justifica una nova rebaixa? Un pensionista “espanyol” cobra, sempre parlant de mitjanes, un 25% menys que un italià, un 40% menys que un francès, un 22% menys que un anglès, un 35% menys que un alemany, etc.etc. I ens volen rebaixar més?
 
I si ho comparem només amb estats petits, similars a Catalunya, aquells que segons Rajoy no pinten res, cobrem un 28% menys que un belga, un 35% menys que un danès, un 38% menys que un irlandès, un 48% menys que un holandès, i quasi un 70% menys que un luxemburguès.
 
Aquest és un greu, molt greu problema, que no patiríem en una Catalunya independent.
 
Tenim un altre cas, que ha passat bastant desapercebut: la declaració de renda (IRPF) d’enguany, corresponent com és sabut al 2012. Conté dues caselles noves, inexistents fins ara, la 624 i la 629, referida la primera a la base liquidable general i la segona a la base de l’estalvi.
 
I a quin concepte corresponen aquestes caselles? Segons diu la guia de l’Agència Tributària “gravamen complementario para reducir el déficit público del Estado”.
 
És a dir, s’aplica un increment sobre la base liquidable que varia entre el 2% i el 10% per reduir el dèficit de l’Estat, dèficit creat i augmentat any rere any per la incompetència absoluta dels governs espanyols dels últims anys! I el cobren a tots els ciutadans! Això vol dir que qui havia de pagar, paga més; i qui havia de cobrar (devolució), cobra menys, amb diferències que poden arribar a variar des de 200 € fins a 2.000 € aproximadament. Però mentre no fan res per reduir aquest dèficit, a part de cobrar-nos més a tots, o pagar-nos menys (funcionaris, pensionistes,...) i continuen malbaratant els diners amb fortes inversions inútils en l’exèrcit (28.000 milions d’euros de deute), en AVEs innecessaris, autovies sense cotxes, aeroports sense avions, etc. O potser cal afegir-hi alguns sobres secrets...
 
És a dir, ells creen el deute i en socialitzen el pagament!!!
 
Això tampoc ens passaria en una Catalunya independent. Als residents a Catalunya, evidentment.
 
Penso que cada vegada és més clar que hem de seguir fent passos, però que al capdavall ens caldrà anar a la declaració unilateral per fer un referèndum de ratificació posterior. I tenim pressa.
 
Per si algú té dubtes, adjunto un text final: la declaració del Tribunal Internacional de Justícia de 22 de juliol de 2010, plenament vigent:
 
“Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència.
Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei qui determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat existent”. 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18188/cal-reimplantar-el-fuet-a-les-empreses
Cal reimplantar el fuet a les empreses!


El director de Relacions Laborals de la patronal CEOE, José de la Cavada, ha reblat una mica més el clau en aquesta línia de marcar  nítidament la diferència entre persones i gent, una nova, o potser no tan nova, diferència entre dos grans grups socials: els de que tenen sentiments, es relacionen per fer  tirar endavant la cosa pública i l’economia, tal i com han fet al llarg de segles, i la resta, ramat destinat des del seu origen a moure’s a impulsos de la voluntat del primer grup, éssers primaris amb instints en comptes de raó. És aquella diferència, colgada però sempre latent, entre persones i gent.

Diu aquest bon home, i cito literalment que cal “ “revisar” la normativa vigente en el Estatuto de los Trabajadores respecto a los permisos que disfrutan los trabajadores por distintos motivos, como ingresos hospitalarios o intervenciones quirúrgicas de familiares o traslados por defunción de parientes fuera de su lugar de residencia, entre otros. En este sentido, el dirigente empresarial consideró que esta normativa “es copia de las leyes franquistas hiperprotectoras para los trabajadores”. Así, ironizó acerca de disponer de cuatro días para viajar a otra parte de España para asistir a un funeral, “como si hoy en día aún viajáramos en diligencia, como en las películas de John Ford”.”
Quanta raó té. Aquest paripé de sistema democràtic amb vocació social havia arribat a confondre’ns a tots plegats sobre com ha de funcionar realment la societat i quin ha de ser el lloc de cadascú a la cadena productiva. Té la seva lògica que les persones, sotmeses al dur treball de dirigir l’Estat, negociar amb els estat estrangers o controlar la judicatura, hagin de prendre’s, de tant en tant, unes merescudes vacances. Vacances, que, òbviament hem de  pagar tots en agraïment a la seva dedicació.
Ara bé. On s’és vist que la gent tingui sentiments, pathos davant una vida insegura i cada cop més vulnerable? Si mor un familiar, no quatre dies, amb un permís per   les hores justes per la cremació hauria d’haver-hi prou, i presentant com a justificat l’urna de les cendres, o si més no una foto. Malbaratar quatre dies de treball en les exèquies de quelcom intentant equiparar-lo amb algú, no deixa de ser un cop baix a l’economia que, amb tants esforços, aquestes persones que duen sobre les seves espatlles  la feixuga càrrega  de menar-nos ( ells ja saben bé on, a mi no em preguntin),  intenten aixecar. I no siguin malpensats. No per al seu benefici personal. Pel bé de tots i cadascú de nosaltres, gent amorfa, amoral, anònima i desagraïda.
De la mateixa manera que la condemna de 25000 euros imposada a  José de la Cavada per assetjament laboral no ha fet més que demostrar  les febleses del nostre sistema judicial. Una sanció de 25.000 euros per quatre crits! Caldria  recordar als magistrats que van dictar aquesta sentència que bé que funciona de tant en tant un bona fuetada. És la economia, estúpids, i en el seu nom, qualsevol iniciativa en favor de l’augment de la productivitat ha de ser benvinguda, i deixem-nos de sentimentalismes. 


Marta Bastida
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18218/les-momies-de-la-cibeles-i-les-del-pont-aeri-ataquen-novament
Les mòmies de la Cibeles i les del “pont aeri” ataquen novament!
Sembla que totes les mòmies de la transició volen marcar tendència i dir-nos als catalans, que es portarà la propera temporada: primavera-estiu 2013 i tardor-hivern 2013-2014.


 
Començarem amb una, que fa uns quants anys, que va marcar tendència dient: “España va bién”, pero “España no iba bién”, aquestes declaracions les va fer  José María Aznar López. Ara diu que vol tornar, jo li diria en aquest senyor, que es dediqui a altres qüestions, atès que les seves reflexions neofeixistes no interessen a ningú, ni al seu propi partit.
 
He oblidat esmentar, que la passarel.la la va encetar una mòmia que treballa a Brusel.les, el seu nom és Alejo Vidal-Quadras Roca. Sempre diu, que cal: "acabar amb la broma separatista" i "intervenir" l'administració catalana, entenc que la seva experiència familiar a les colònies, l’ajuda a fer aquests tipus de comentaris.
 
Aquesta setmana ha estat gloriosa novament, ai làs!  una, l’emissoreta d’un conegut grup de comunicació, que vol enfonsar i emportart-se totes les subvencions dels nostres mitjans de comunicació públics per convertir-se en hegemònica a Catalunya per “decret llei”, exhibia un “duet” de mòmies de la ma “d’un gran comunicador”, que odia el col.lectiu Ramon Barnils, però no “la seva butxaca”. La primera mòmia, Miquel Roca Junyent va intentar “una operació”, que porta el seu cognom i es va trencar les dents, tot intentant fer carrera a les Espanyes. Ara porta la defensa de la Casa Reial, tot defensant allò que és indefensable! Gràcies a aquest personatge, Catalunya no ha tingut un tracte fiscal just, però a aquesta mòmia, tot això poc l’importa, la fredor és el seu tarannà!
 
La segona mòmia, que acompanyava el duet fou una que va modernitzar les Espanyes, anomenada Felipe González Márquez, però que posteriorment la seva lloable tasca es va embrutir en el País Basc amb la seva obsessió, que darrera de tot basc hi ha un terrorista.
 
El “duet” va desafinar i fins i tot grinyolar, arribant a la conclusió, que “tenim una situació complicada” i “qui no vulgui acceptar el diàleg, s’està responsabilitzant de la radicalització del problema” va afirmar qui defensa allò, que és indefensable i per la part jacobina es va dir: “Només ens en sortirem pactant i units a Espanya i Europa. Pactant el model de convivència, reformant el que calgui reformar sense trencar l’espai públic que compartim”, o sia #mejorhundidos.
 
Però la desfilada aquesta setmana ha culminat amb una nova mòmia, Alfonso Guerra González, que ha estat entrevistat en nom de la llibertat d’expressió dels nostres mitjans públics, on s’entrevisten tots els “unionistes”, silenciant la veu de moltes persones, que exerceixen la “radicalitat democràtica” i que a aquest “locutoret d’opereta” no li agraden.
 
Fou el pare de “Ciudadanos”, moviment de caire neofalangista, creat per rebentar el moviment sobiranista català, però que sovint voregen el rídicul!. Prèviament s’havia entrenat al País Basc, dinamitant qualsevol procés de pau amb el grup terrorista ETA, que no ha estat l’únic!
 
Tornem a la mòmia, el seu discurs fou purament jacobí, tot exhibint les següents reflexions: La manifestació de l’Onze de Setembre “fou organitzada pel poder”. “Jo he tingut l’ocasió de parlar amb moltes persones a Catalunya (tot referint-se a Ciudadanos, és clar) que quan els hi dic: “Surt al carrer a dir-ho, em diuen: Si no puc. Vostè que vol, que no treballi aquí? Què vol, que els meus fills tinguin problemes a l’escola? No, no puc. Però la gent té llibertat de pensament.
 
Conclusió: com a Catalunya som rics, no tenim pobresa, no tenim atur, ningú passa gana, llavors la mòmia en qüestió argumenta que “l’opció més democràtica és que el repartiment de la riquesa sigui igual per a totes les comunitats, o sia: “cornuts i a pagar el beure”
 
Una mòmia estrella, que ocupa el ministeri d’incultura a les Españes, el flamant Ministro José Ignacio Wert Ortega també va fer les seves declaracions, que deixarem per un altre dia i el nostre “locutoret” li va dir: “Ministro, su cara me suena”.
 
La guindeta de la setmana han estat les declaracions d’una mòmia en actiu, que juga molt bé el joc  de “La puta i la Ramoneta”: Josep Antoni Duran Lleida També ha estat entrevistada pel nostre “locutoret”. Per dinamitar el pacte entre ERC i CiU ha fet les següents declaracions: “tot sembla indicar que hi ha moltes raons econòmiques, polítiques i socials per no tenir pressa. Entre altres polítiques, perquè hem d’intentar arribar a la consulta amb com més forces polítiques millor. Per tant, estem en aquest procés, i esperem arribar al 2016, i esperem fer-ho amb Esquerra, i sinó, doncs miri, intentarem que es faci amb altres forces polítiques” traducció MAI!
 
Voldria demanar al President Mas, que no es deixi entabanar pel “lobby del pont aeri” ni “pels cants de sirena unionistes”, que porten a Catalunya a la misèria social i democràtica. No atureu el procés, sigueu valent i tireu endavant, disposeu de tot el suport del poble de Catalunya, tenim pressa President, molta pressa, la pobresa i el drama humà no pot esperar! 


Daniel Camon
»
Desballestament




En una conversa a les xarxes socials, l’interlocutor m’ha recriminat que m’hagi referit a l’Acomiadament col·lectiu de 312 persones anunciat per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com a “desballestament”:

“I d’un ERO se’n diu desballestament? Em sembla que no saps de què parles.”

- Dic “desballestament” de:

- De patir una reducció pressupostària constant i extrema des del 2008. Estem parlant d’una reducció del voltant del 35% del pressupost.

- De patir retallades 3 vegades per sobre de la mitjana de les retallades aplicades al conjunt d’empreses públiques catalanes.

- De l’externalització de programes creats a TVC, com, per exemple, “Veterinaris”. Estic totalment d’acord que TVC ha de ser el motor de la indústria cultural catalana i que una part de la seva emissió ha de ser coberta per les productores catalanes, però això no vol dir externalitzar programes d’èxit ideats per TVC.

- De deixar de contractar 400 persones que tenien contractes mercantils i temporals amb la CCMA des de feia anys i que eren, de facto, personal de l’empresa.

- De no reemplaçar les baixes del personal fixe (ni les temporals, ni les per defunció).

- De mantenir sous altíssims i fora de conveni a directius i càrrecs nomenats a dit.

- De minar la moral de la plantilla amb una pèrdua de poder adquisitiu del 23% del sou en 4 anys. Ara caldrà sumar-hi un 7,5% més, i ja passarem del 30%.

- De prohibir anar a cobrir peces fora un radi quilomètric determinat per no generar hores extres de treballadors (i així deixar territoris orfes de representació).

- De de tancar corresponsalies, tant a l’exterior (Marroc o Amèrica del Sud), com a l’interior (Catalunya Nord).

- D’eliminar les emissions del canal via satèl·lit i deixar sense senyal televisiva de TVC als catalans que viuen a l’exterior.

- De tancar emissores de ràdio i canals de televisió (I-Cat FM, 3XL i mig C33), afeblint així la presència de la llengua catalana a les ones.

- De l’externalització de departaments sencers de TVC, com el Departament Comercial.

- De negar-se a estudiar (de negociar ja ni en parlem) altres mètodes d’estalvi proposats pels treballadors.

…i sí, també d’anunciar un acomiadament col·lectiu de 312 persones fixes que han guanyat la seva plaça per oposició pública, que fan una feina reconeguda internacionalment i nacionalment, que són líders d’audiència mes rere mes i que treballen sota unes sigles, la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) que és de les empreses públiques de comunicació amb menys personal i més barates d’Europa per al ciutadà, uns 35 euros l’any, a canvi d’una oferta audiovisual de 5 canals de televisió, 3 emissores de ràdio i diversos canals web i plataformes digitals, totes elles de qualitat.

I de fer tot això (i més coses) a través d’una direcció deslegitimada, triada pel Parlament de l’anterior legislatura. Una direcció fruit del pacte CiU-PP, ja caducat en tots els fronts excepte en aquest, el DESBALLESTAMENT dels mitjans de comunicació públics catalans –desig explícit de l’espanyolisme-, una eina que ha de ser clau en la construcció del nou Estat català, si és que realment es vol avançar cap a la independència.

Tot això, li vaig dir.

I avui afegeixo: Recordeu que l’agost del 2012, quan el govern de Catalunya va demanar el fons de liquiditat espanyol (i el govern espanyol li va concedir), ens van dir que no hi hauria cap tipus de condició política a canvi? Bé, doncs sembla que les condicions d’aquell crèdit (fet amb els nostres propis diners i que haurem de tornar amb interessos!!!!), ja es van aclarint.

 

Daniel  Camon Pastor
Treballador de Televisió de Catalunya (de moment…)

http://www.media.cat/2013/06/21/desballestament/

 

Font: Media.cat



Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18238/la-simplicitat-de-les-coses-1-la-sindrome-de-la-dona-maltractada
La simplicitat de les coses (1) La síndrome de la dona maltractada



Vivim temps que ens volen vendre com a confusos. De tant escriure i catequitzar sobre mons polièdrics, realitats complexes o variables infinites, l’espectador, és a dir, el ciutadà a peu de carrer, acaba per no saber on té la mà dreta. Per aquesta raó és tant necessari ser radicalment clar  en les anàlisis, que no vol dir ser ni groller, ni extremista.  

Parlem del dret a decidir. Per exemple. On és en realitat la complexitat del problema?
El segle vint que acabem de deixar enrere ens ha proporcionat diverses síndromes que serien aplicables a molts col·lectius en l’actualitat. Des de la coneguda síndrome d’Estocolm, a la síndrome de la dona maltractada o a la síndrome de Manthausen. En tots tres casos, la víctima acaba per  esdevenir còmplice, involuntari,  del victimari.
Així, hi ha un corrent d’opinió que postula que el nostre  dret  a decidir  ha de ser exercit de manera legal, amb un referèndum pactat amb l’estat espanyol. La qual cosa vol dir, en llenguatge de carrer, i que ningú se senti ofès per la metàfora, que hem de demanar permís al maltractador, nosaltres dones maltractades, perquè ens deixi decidir si volem divorciar-nos  o no. Vaja, allò de la dona maltractada que encara creu que pot enraonar amb el maltractador. En tot cas, l’experiència ens diu que davant una situació com aquesta hauríem de cercar aixopluc en un tercer que ens protegís si més no  en un primer moment.
El problema del dret a decidir rau no en el permís, que no ens donaran, sinó en el subjecte que el posseeix. Un cop el nostre parlament ha decidit parlar del poble català com a subjecte de sobirania, la resta són ximpleries, o, si molt  m’apuren,  excuses de mal pagador. Ja és passat el moment en què els catalans, els ciutadans d’aquest país,  haguem  de demanar permís per ser-hi. Hi som. I no és necessari que qui fins ara ens les ha fet passar magres ens autoritzi. I dit això, i com que hi som, tant és la fórmula emprada per decidir el futur, i tant és el futur que decidim. En contra del Tribunal Constitucional i de tots els politòlegs que neguen el nostre dret, jo els diria, com va fer Rovira i Virgili:
"¿Por qué hemos de debatir interminablemente  si constituye Cataluña una nación, una región o un provincia?(…) Y si ya no estuviera en la historia, en la tierra, en la sangre, en la doctrina, estaría en nuestra voluntad.Que  éste es, en último término,  el título jurídico de la libertad de los pueblos: la nacionalidad por la voluntad."
I tot el que triguem en exercir el nostre dret  implica  romandre al cau  de la dissort, encara emmanillats i afegint un blau per dia que passa al nostre castigat cos.

Font: Indirecte.cat 
 - See more at: 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18295/temps-confusos-la-sobirania-del-poble-catala
Temps confusos: la sobirania del poble català




«L’únic obstacle per assolir aviat un estat només pot raure en l’abandonament del procés per part dels de sempre»

Vivim temps confusos. Probablement perquè la nostra implicació, voluntària o no, als esdeveniments fa que la nostra no sigui la millor perspectiva. De vegades cal reduir els problemes, allunyar-se i  despullar-los, per veure que al darrere dels grans i inabastables, semblaria, temes hi ha una simplicitat bàsica. I recordem que simple no és sinònim de fàcil, com modern no és sinònim de bo.

Ara podríem analitzar un reguitzell de conflictes que ens aclaparen: la crisi de la monarquia i del model d’Estat, la fallida del sistema de partits de la transició, el procés sobiranista, el desballestament de l’Estat del benestar, la dictadura alemanya sobre els països del sud. Massa, diria jo, i una anàlisi que vulgui atènyer tots els temes alhora està condemnada a esdevenir incomprensible, per molt intel·ligent que sigui el lector i molt hàbil l’escriptor o publicista. Anem a pams, si em permeten, i una cosa rere l’altra. I comencem per casa nostra.

Cal partir d’un text legal, i d’una part d’aquest text que fins ara no ha estat suprimit, però tot arribarà, i de declaracions en seu parlamentària. El preàmbul del nostre Estatut del 2006 basa la legitimitat de la nostres institucions en raons històriques; al mateix preàmbul s’afirma que una majoria social considera Catalunya una nació; el Parlament declara la sobirania i el dret a decidir del poble català, el fa esdevenir oficialment subjecte polític. Dit això, quina importància pot tenir, realment,  un dictamen del Tribunal Constitucional? Quin poder pot exercir, realment, l’Estat? Quina importància  hem de donar a declaracions més o menys arrauxades vingudes d’enllà l’Ebre?
 
Si la nostra sobirania era difusa
, ara ha pres cos. El pas està donat, i no hi ha marxa enrere, tot i que pot haver reacció, repressió, ocupació formal del territori o suspensió de l’autonomia. Escenaris aquests que, siguem seriosos, no contempla ningú a banda nostàlgics de l’antic règim, tot i que en aquests moments, des de la misèria moral i política del Govern espanyol pren la forma d’intent d’asfíxia econòmica amb la imposició d’un dèficit pressupostari inassolible que se superposa a un espoli fiscal endèmic. Però tot i així, una majoria social ja ha interioritzat aquesta sobirania inalienable, més enllà de les contingències del dia a dia.

L’únic obstacle per assolir aviat un estat que doni forma a la sobirania només pot raure en l’abandonament del procés per part dels de sempre, ja m’entenen. Sortosament, per dur a terme aquest abandonament, en el moment del partit que ens trobem, caldria que l’Estat Espanyol tingués cintura i oferís a Mas una sortida digna. Arribats a aquest punt, ja no val un plat de llenties, però potser sí una bona mariscada.

Per cert, el PSC bé, gràcies.
 



Marta Bastida
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18309/sr-bolano-si-catalunya-es-un-pais-de-malalts-el-psc-esta-a-la-uvi
Sr. Bolaño, “si Catalunya és un país de malalts” el PSC està a la UVI”!


Avui a la tertúlia de 8tv, un dels tertulians, el Sr. Antonio Bolaño ha manifestat el seu parer, respecte al “Concert per la Llibertat del Camp Nou”: “aquest és un país de malalts”.
 
http://www.8tv.cat/migdia/videos/tertulia/la-tertulia-amb-cristina-fallaras-toni-bolano-i-jordi-cabre-3
 
Posteriorment ha argumentat, que “el dret a decidir” és un eufemisme per no dir el mot “independència”.
 
També ha esmentat que no es tant difícil fer una pregunta, o sia fer un referèndum, atès que aquest govern porta 6 mesos i encara ho ha fet res.
 
Ha carregat fort dient que el concert fou subvencionat per la Generalitat, apart que fou transmès per TV3, “que no és la seva”.
 
En aquest país estem “muntant embolics, cal fer política i ser seriosos”.
 
Finalment torna a carregar contra el “Concert per la Llibertat” i esmenta que li recorda “l’1 de maig de l’època de Franco”, però quan  el PSOE, organitzava un acte, implicant tots els mitjans de comunicació – “era propaganda”.
 
Segons ell, la solució no és la independència!
 
Anem a fer memòria:
 
11 de setembre 2007. Durant la recepció oferta pel Sr. Montilla en el pati dels Tarongers, quan era President de la Generalitat, exactament el dia 11 de setembre de 2007, el Sr. Antonio Bolaño, quan era Cap de Comunicació del Sr. Montilla, li va dir en Sr. Jaume Barbeta “Barbeta estás muerto”, cadascú, que ho interpreti com vulgui.
 
http://www.324.cat/noticia/180487/altres/El-Collegi-de-Periodistes-demana-explicacions-a-la-Generalitat-per-les-suposades-amenaces-al-cap-de-Politica-de-La-Vanguardia
 
http://www.324.cat/noticia/180717/altres/El-director-de-Comunicacio-de-Presidencia-demana-disculpes-a-un-periodista-de-La-Vanguardia
 
10 de juliol 2008. El Sr. Antonio Bolaño presenta la seva dimissió com a director general de comunicació del Govern
 
1 d’agost 2012.  El Sr. Antonio Bolaño va titllar al Sr. Ernest Maragall de “traïdor” i “trànsfuga”
 
Aquest mateix mes acusa al Conseller de Cultura Ferran Mascarell d’estar darrera d’una rebel·lió i aconsella fer fora del PSC totes les veus crítiques i fer neteja a la seu del carrer Nicaragua.
 
http://www.elplural.com/2012/08/01/la-traicion-el-conflicto-en-el-psc-esta-servido/
 
Moltes gràcies Sr. Antonio Bolaño, vostè representa “la llibertat d’expressió” i les seves maneres “són d’allò més educades,  respectuoses i democràtiques”, avui ja ha aconseguit afegir a les nostres files uns quants independentistes més! 



Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18351/un-sistema-politic-podrit
Un sistema polític podrit




En una entrevista al diari El Mundo, l’escriptor Amin Maalouf va parlar de les diverses crisis que sacsegen no només el món musulmà, sinó el món en general i va dir que, en bona mesura, la recessió era una derivada de la crisi moral que ens afecta.

Ja sé que, evidentment, quan algú del món musulmà parla d’Occident i de la seva crisi, difícilment pensa en l’Estat Espanyol, i ja no dic res de Catalunya. En el segon cas, ja en tindria ben bé prou amb que ens situessin al mapa. Tot i així, i encara que fem anàlisis materialistes, cal reconèixer a les seves paraules un punt de veritat aplicable a tot Occident, certament, però especialment a l’Estat Espanyol.

Vostès em diran, i amb raó, que la moral no dóna de menjar. Vaja, que la manca de moral sí, i a més si ets hàbil, et fa ric. Però la moral no és, en cap cas, una virtut que hem de lligar al concepte cristià de la paraula. La moral és el fonament, el ciment que permet vertebrar una societat a partir d’uns supòsits de justícia que tots, fins i tot els lladres, perquè ens entenguem, consideren indiscutibles.

La moral significa, doncs, uns paràmetres de comportament globalment acceptables, i ens permeten accedir a una societat de drets i deures, arrecerant el llop que tots, en major o menor mesura, portem dins. Aquesta moralitat, no beateria repeteixo, ha de ser part del tarannà exigible. Evidentment, en diversos graus que mantenen una relació directa a la posició jeràrquica de cada individu dins l’estructura social. Vaja, que un paleta, amb tots els respectes, vagi amb samarreta imperi i ensenyi les natges al ajupir-se seria acceptable, però no sé fins a quin punt ho seria si el protagonista de l’escena fóra el president de la Generalitat, per posar un exemple d’anar per casa.

Tot aquest llarg preàmbul, pel que demano disculpes al lector, ve a compte de l’espectacle de podridura moral i manca del més elemental respecte als ciutadans al que ens estan sotmetent els nostres governants, molt especialment el Govern Espanyol i dirigents del partit que el suporta. No només reclamen als ciutadans una austeritat que no s’apliquen; xulegen dels seus contactes amb la policia, presumeixen de fiscals de confiança, menteixen dia sí dia també, insulten la intel·ligència dels ciutadans als que prenen per súbdits de capacitat mental limitada (idiotes, vaja), es neguen a donar explicacions o les donen per televisió, reparteixen diners en sobres, cobren tres i quatre sous...per no parlar d’una Hisenda que no fa una declaració paral·lela a una persona a la que se l’imputen tretze finques rústiques i urbanes que no ha declarat. I podria seguir.

El ciutadà, en aquestes circumstàncies, no pot restar obligat per cap obligació. No té sentit pagar impostos que d’altres, amb molta més capacitat econòmica, no paguen; resulta absurd respectar la propietat aliena quan t’han robat els teus estalvis d’una vida i la fiscalia anti corrupció diu que no hi ha delicte; a què treu cap respectar a l’altre davant els insults i desconsideracions dels governants suportades dia sí, dia també.

Els sistema polític espanyol està, doncs, pres en una immoralitat que el deslegitima per imposar comportaments ètics a la ciutadania; la crisi econòmica un dia o un altre passarà, com ha estat al llarg del temps. Però el pantà de merda ja vesa i més val que posem remei. Nosaltres marxant per construir quelcom de nou un cop conscients del que no volem. Els espanyols fent neteja. I a fons.

Font: El Triangle
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/07/un-sistema-politic-podrit-36912.php



campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.