EL NOU VAPOR - Juny 2013
BARCELONA
01.06.2013 . Número 4
actualitat
Paradeta a Prosperitat Centre
Ahir al matí varem muntar una paradeta a Nou Barris, exactament a Prosperitat Centre entre el carrer Pablo Iglesias amb el carrer de Joaquim Valls.
 
Era un matí un xic gris i varen caure quatre gotes, però finalment  va aguantar força bé i al migdia va sortir el sol.
 
L’objectiu era explicar  el beneficis de la República Catalana i esvair els dubtes i pors de la ciutadania.
 
Ens va sorprendre a tothom la bona acollida, que varem tenir.
 
Un veí ens va dir, que ja era hora, que estiguéssim en el barri.
 
Un altre comentari fou elogiant al nostre president Oriol Junqueras, tot dient, que tot el que tenia de gran ho tenia de noble.
 
Un senyor gran deia: Cuando?
 
Esperem, que aquesta paradeta hagi servit per engrescar a molts ciutadans i ciutadanes del barri, perquè vagin al Casal de Nou Barris, atès que aquest també fou un dels nostres objectius.
 
Els companys i les companyes es varen fer un bon fart d’inflar globus, la mainada s’acostava a la parada, demanant un globus i també varem acabar “les existències de caramels republicans”
 
La gent ens coneix i ningú ens va fer cap lleig.
 
Al migdia, quan ja plegàvem la paradeta, la sensació general era de satisfacció.
Infraestructures Bàsiques d’Estat: Energia, aigua, telecomunicacions i espectre radioelèctric
El dia 9 de maig a la Fundació Irla es va presentar aquest projecte, encapçalat per en Marcel Coderch (enginyer en telecomunicacions pel MIT), a la taula hi havia com a ponents: Pep Salas (Analista energètic i especialista en energies renovables) Montserrat Mata (Enginyera i presidenta de la Sectorial d’Enginyers de l’ANC) i com a moderador en Ferran Casas (periodista i cap de política del diari ARA)
 
Una de les responsabilitats prioritàries d’una administració estatal es assegurar el proveïment d’un conjunt de serveis bàsics imprescindibles pel correcte funcionament de tot l’entrellat econòmic i social del país, i fer-ho en condicions econòmicament assequibles pels ciutadans, de competitivitat per a les empreses i garantint al mateix temps la sostenibilitat ambiental. En un estat modern, entre
aquests serveis hi trobem: l’electricitat i l’energia en general, l’aigua, i les telecomunicacions i els mitjans de comunicació audiovisual.
Aquests serveis depenen, en gran mesura, d’unes infraestructures que requereixen l’ús del domini públic i de recursos naturals comuns, que tradicionalment havien estat gestionades des del sector públic. Per raons històriques, i sobretot per la liberalització promoguda per l’ideari neoliberal, en les darreres dècades, el sector privat també te una participació important en el proveïment i gestió d’aquests serveis, i en el desenvolupament de les corresponents infraestructures.
Tanmateix, i atesa l’estructura econòmica d’aquests sectors —que fa que tinguin la consideració de monopolis naturals potencials— segueixen estant fortament regulats des dels estats ja que l’administració no pot defugir la responsabilitat ultima de proveir aquests serveis en condicions adequades.
El procés de transició cap a una Catalunya independent, i la construcció d’unes estructures d’estat pròpies, han d’incloure necessariament plans detallats de com organitzar aquests sectors vitals per l’economia i les persones, amb l’avantatge de que podem fer-ho sense les rèmores del passat i amb una visió de futur lliure de prejudicis, d’errors històrics i de les pressions que determinats
grups han exercit i exerceixen sobre l’Estat espanyol.
Aquesta es una feina que hem de fer a consciencia, guiant-nos pel marc regulador europeu al que directa o indirectament segur que seguirem lligats. Aquest marc esta format per un conjunt de directives que haurem de traslladar a la legislació catalana, i que mentrestant han d’orientar totes les passes que anem fent. A mes, en relació a a algunes d’aquestes infraestructures,i per raons tècniques o reglades, haurem de seguir cooperant amb l’Estat espanyol de la mateixa manera que fan tots els estats europeus entre si: en condicions d’igualtat, i defensant els nostres propis interessos.
L’objectiu d’aquest no es abastar la globalitat de la construcció de la regulació catalana de les infraestructures bàsiques que, lògicament, haurà d’encarar el Govern i el Parlament de la futura República
Catalana, sinó que te per objectiu analitzar i detectar els elements claus que podrien entorpir el funcionament de la nostra societat en el període immediatament posterior a la independència, i també fixar les grans línies estratègiques que caldria desenvolupar un cop assolida la independència plena.
En altres paraules: fer una anàlisi dels punts forts i de les debilitats que tenim avui en relació als serveis bàsics, i plantejar les mesures que caldria prendre en un primer moment per assegurar la viabilitat de la transició cap a la independència, i per evitar que es vegin entorpides les activitats normals del dia a dia de la nostra societat, projectant cap al futur una visió de com s’hauria de construir l’Estat català en aquests àmbits.
Per dir-ho ras i curt, que tinguem aigua i llum l’endemà de la independència, i que segueixin funcionant el metro, els telèfons mòbils i la televisió, per poder seguir treballant en la construcció del nou Estat amb totes les garanties de normalitat social i econòmica.
Plenari de Sants Montjuïc

El transport públic centra bona part del Consell Plenari de Sants-Montjuïc

El dia 14 de maig d'enguany, es va celebrar el consell plenari del Districte de Sants-Montjuïc, que va encetar Jordi Martí, amb l’informe del regidor del Districte. En aquest primer punt va destacar, extensament, l’acord d’inversions fent amb el PP. També va parlar de Can Batlló: “Creiem que és un element que en les darreres setmanes s’ha visualitzat allò pel que hem estat treballant durant més d’un any i mig”, va dir Martí destacant que amb les actuacions que s’han estat fent Can Batlló s’obre al barri. “Estem molt satisfets”, sentenciava. Encara sobre Can Batlló, Martí també va destacar l’inici a finals d’any de la construcció dels pisos de protecció oficial. A més, va referir-se a l’acord polític i social per la urbanització del carrer Antoni de Capmany i el calaix de les vies. “Ens congratulem tots d’haver pogut arribar a aquest acord”, deia, que permetrà començar a l’octubre les obres d’Antoni de Capmany que duraran uns 8 mesos. 
En la part decisòria, l’equip de govern portava dues propostes. La primera va ser la segona aprovació inicial de modificació del PGM de la muntanya Montjuïc pels canvis que s’hi han introduït des que es va fer la primera aprovació inicial, en l’anterior mandat. La proposta es va aprovar amb el vot favorables de CiU i Unitat per Barcelona i l’abstenció de la resta de grups. 
La segona proposta va ser donar el nom de Mossèn Carles Oller, entre el carrer Sant Eloi i els jardins d’Elías Ortiz, als barris de la Marina, d’acord amb la proposta del Nomenclàtor de Barcelona. “En relació a la incidència que va tenir la persona amb tota la feina social i de suport a la gent que fa anys va viure en aquesta zona del barri de Nostra Senyora del Port”, va explicar el regidor Jordi Martí. En aquest cas també es va aprovar la proposta. 
Pel que fa a les intervencions per iniciativa de la resta de grups de l'oposició el primer en tenir la paraula va ser el PSC. La consellera Núria García va fer notar l’ increment d’establiments de pública concurrència, apartaments turístics i altres activitats comercials al Poble-sec que, segons va dir, han trencat l’equilibri d’usos del barri. Per això la seva proposta consistia en la creació d’una taula de diàleg amb entitats, veïnat i grups polítics per buscar les vies d’actuació. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat i en posteriors torns de paraula el grup també va demanar, per una banda, que es busqui un local adient a l’associació La Llar de l’Afectats d’Esclerosi Múltiple, i per l’altra, que el govern del Districte busqui nous espais per fer esporta als barris de la Marina. 
El grup d’ICV-EUiA va centrar part de les seves intervencions en el transport públic. Així, en primer lloc i en una intervenció d’Eduard Altés, va demanar que el districte insti a TMB a “que ampliï el nombre de parades en el tram de les línies d’autobusos que passen pels barris de La Marina del Port i de La Marina del Prat Vermell”. “Els barris de la marina segueixen tenint moltes mancances en comparació amb altres barris de Barcelona”, va assegurar Altés. I per reforçar el seu discurs també va intervenir un veí exposant el seu testimoni. En aquest cas la proposició va ser aprovada amb els vots favorables de del PP, el PSC, Unitat per Barcelona, el propi d’ICV-EUiA i l’abstenció de CIU. 
Entre d’altres temes el grup d’ICV-EUiA també va proposar que “s’obri un procés participatiu entre les entitats, escoles i els veïns i veïnes del barri de Sants-Badal per poder donar un ús provisional al solar públic de 2.500 metres quadrats del carrer Roger 48”, reservat per a diversos equipaments públic que per ara no es construiran. 
El transport públic va tornar a ser present en el debat proposat pel grup d'ERC, en aquest cas en relació al barri de la Bordeta quan es va demanar què s’ha fet per recuperar el servei de la línia d’autobusos 91 i 115 en dies festius. Sobre altres assumptes, el conseller Jordi Suñé, va fer una proposta que “pot ser interessant perquè els veïns i veïnes i les entitats puguin participar encara una mica més de la vida del districte”: va proposar incloure en els ordres del dia de tots els Consells de Barri del Districte un punt per valorar propostes a portar en consideració al Consell Plenari del Districte. La proposta va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups. 
Finalment el grup del PP també va tornar a parlar de transport públic, de nou, als barris de la Marina. José Antonio Calleja va explicar que el no acabament de les obres del metro “comporta que hi hagi un seguit d’obres iniciades però no finalitzades” que generen molèsties al veïnat. Per això, va proposar que mentre no es reprenguin les obres, es tapin els forats que han deixat escales o estructures d’ascensors que actualment es troben amb un tancament provisional. Finalment, i encara sobre el transport va preguntar per calendari previst per instal·lar un o més ascensors a la parada de metro de plaça de Sants.

Font: Sants 3 Ràdio
http://www.el3.cat/noticies/noticia.php?p=6234

Estrena oficial d’Exilis: 6 de juny a la Filmoteca!!
Benvolgut company,
 
Sóc Miquel Bofill, que vaig ser senador d'ERC per Girona de 2004 a 2011.

El dijous 6 de juny, a les 19:00, a la Filmoteca de Catalunya (plaça Salvador Seguí, 1, Barcelona), s'estrena la pel·lícula documental Exilis, en la qual he participat al costat d'altres persones com Cristià Aguadé, militant històric d'ERC, fill de Jaume Aiguader, alcalde repúblicà de Barcelona. Hi estàs convidat, i la veritat és que m'agradaria molt que t'ho poguessis combinar per assistir-hi.

 

D'altra banda, t'agrairia que en fessis difusió per tal que hi hagi una presència significativa de gent d'Esquerra de Barcelona, en el que potser serà un dels últims actes públics a Catalunya en què participarà Cristià Aguadé (té 91 anys) que vindrà de Xile expressament per assistir a aquesta estrena.

 

Exilis, dirigit per Diego Meza, un cineasta xilè resident a Barcelona,  és un documental xilenocatalà/catalanoxilè, d'aproximadament una hora, amb una mirada contemporània a la realitat múltiple de l'exili, sobre l’exili català a Xile, sobre el retorn, sobre la implicació dels exiliats i els retornats en les societats on viuen, sobre l’exili xilè durant la dictadura de Pinochet… a través d’un diàleg intergeneracional viu.

 

En pots fer un petit tast en els 2 minuts del trailer, aquí: http://exilisdocumental.wordpress.com/

 

Sortim en el trailer: Amalá Saint-Pierre Aguadé (besnéta de Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona en temps de la República, nascuda a París, en l’exili de la seva mare Agna Aguadé, després del cop d’Estat de Pinochet), Agna Aguadé, Cristià Aguadé (català exiliat a Xile, fill de Jaume Aiguader), Roser Bru (catalana exiliada a Xile, reconeguda pintora, aquesta setmana justament li han donat un dels Premios Altazor, Premios a las Artes Nacionales de Chile, mare de l’Agna), Rafaela de Buen (exiliada republicana a Xile d’origen basc), Montserrat Abelló (la meva mare, exiliada a Xile i retornada a Catalunya, poeta), Miquel Bofill (és a dir jo mateix, nascut a Xile, “retornat” a Catalunya amb els meus pares; se’m veu en l’inici durant una intervenció en català al ple Senat durant el debat de la Llei d’estrangeria)… i Sílvia Pérez Cruz (cantant uns versos de Pere Quart, un altre conegut exiliat a Xile i dels primers retornats a Catalunya).

 

Cordialment,

 

Miquel Bofill

Les institucions polítiques de la Catalunya independent

«Quan es composa música s’ha de saber sempre

com juga al póker qui ha d’executar-la»

Duke Ellington

 

L’objectiu d’aquest informe és presentar, en línies generals, un esbós de disseny institucional d’una Catalunya independent. Un disseny que, d’acord amb els models democràtics més avançats que ofereix la política comparada actual, estigui ben preparat per gestionar i projectar al món els valors, les característiques i els interessos del país i dels seus ciutadans.

Tanmateix, cal tenir en compte dues precaucions inicials que aniran apareixent al llarg de l’informe. En primer lloc, és conegut que cap model teòric, per sòlid que sigui, no funciona de la mateixa manera a dos llocs diferents, i que cap concreció institucional empírica és aliena a les seves condicions contextuals de contorn. En segon lloc, també és conegut que els diferents elements que conformen qualsevol disseny institucional tracten d’optimitzar un conjunt de valors i d’objectius que, en ser plurals, a la pràctica, sovint esdevenen contradictoris.

D’aquesta manera, els processos d’institucionalització a les democràcies liberals habitualment reflecteixen un equilibri entre aquests diversos valors i objectius, que fa que molt sovint cap d’ells pugui ser maximitzat. Aquest segon aspecte resulta especialment rellevant en alguns dels elements del disseny institucional contingut en aquest informe, com les formes de govern, els sistemes electorals, l’organització territorial o els models d’estat de benestar.

La possibilitat d’entrar en un procés constituent a Catalunya esdevé una oportunitat única per establir una democràcia moderna, de qualitat ètica, funcional, de caràcter obert, i que esdevingui un punt de referència dins dels sistemes polítics del món. Per aconseguir aquest objectiu resulta convenient que els «enginyers» institucionals de la Catalunya independent coneguin bé tant els principals conceptes i teories actuals de la democràcia, com les conclusions que ofereixen les anàlisis empíriques i la política comparada de les democràcies liberals. L’objectiu final és establir un sistema institucional òptim a partir de les particularitats concretes de la societat catalana i del seu previsible desenvolupament futur. De manera semblant al que sabem que ha passat en l’evolució de la vida en el planeta, en els sistemes polítics actuals la funcionalitat requereix a vegades augmentar la complexitat institucional respecte als models tradicionals de les democràcies, i altres vegades requerirà disminuir aquesta complexitat.

Aquest informe es centra en el disseny institucional estricte. No considera, per tant, qüestions més específiques, com ara la incorporació de mesures contra la corrupció —un tema clàssic des de que hi ha coneixements històrics sobre sistemes polítics— o la regulació d’estructures i procediments que incentivin la imbricació d’una gestió públic-privada en alguns àmbits. Tanmateix, en termes generals, els autors d’aquest informe defensen la inclusió de procediments en el sistema institucional que incorporin entitats independents, amb prestigi professional, en la presa pública de decisions de les institucions (agències independents), així com mesures que augmentin els criteris de transparència, eficiència i participació més enllà del disseny «estàtic» estricte de les principals institucions del nou Estat.

L’informe està estructurat en vuit seccions: 1. Tipus de democràcia; 2. Formes d’estat: 3. Formes de govern; 4. Sistema electoral; 5. Organització territorial; 6. Estat de benestar; 7. Control de constitucionalitat; i 8. Reforma constitucional. Cadascuna d’aquestes seccions està estructurada a partir dels apartats següents: 0. Abstract; 1. Introducció; 2. Anàlisi; i 3. Conclusions —aplicades al cas de Catalunya.

La focalització territorial adoptada refereix al Principat de Catalunya. És a dir, el document no entra en la consideració del disseny institucional d’un hipotètic projecte d’articulació política dels Països Catalans.

Aquesta articulació requeriria una reflexió en bona mesura diferent que, per raons d’espai, oportunitat i simplicitat, hem preferit no abordar en aquest informe.

http://www.esquerra.cat/conferencianacional/institucions_politiques-web.pdf 




Anem rebé, el futur només depèn de nosaltres

Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha tancat amb una vibrant intervenció Caminem cap a la independència, avui al migdia, a quarts de dues. Ha demanat confiança: “Anem rebé, el futur només depèn de nosaltres”, ha dit. Unes 600 persones han arribat, malgrat el ruixat, molt local però intens en alguns moments, als Jardins de Can Farrero, a la Marina de Sants.

Caminem cap a la independència, una caminada adherida a les proves Corre per la independència, ha començat a les onze en punt. El punt de sortida ha estat, simbòlicament, la plaça d’Espanya, i el punt d’arribada, els Jardins de Can Farrero, també un lloc emblemàtic, l’espai guanyat en la lluita veïnal dels anys setanta. Els caminants, amb moltes estelades i les lletres Independència, han avançat per la vorera de muntanya de la Gran Via, acompanyats de tabalers i dels clàxons d’ànim dels cotxes, fins a la plaça de Cerdà, que han travessat pel pont (a la fotografia). Han baixat després pel passeig de la Zona Franca, la plaça de la Marina, el carrer Mare de Déu de Port, fins als Jardins.

L’escenari de la part final de l’acte, als Jardins de Can Farrero, era davant de la Casa del Rellotge, coberta la façana amb una gran estelada; l’acte, l’ha presentat l’actriu Gemma Deusedas. S’hi han fet les actuacions previstes: la degana Societat Coral la Joia de Montjuïc, el Grup Folk Montjuïc, Catalunya Sardanista… Pere Baltà ha donat la benvinguda als caminants als barris de Paco Candel, els barris d’una gent que hi va arribar fugint de la seva terra, subjugada pel caciquisme.

Lluís Cabrera, d’Els Altres Andalusos, ha reclamat un discurs encara més integrador i inclusiu a l’independentisme. Ha recordat que Catalunya és plena de matrimonis mixtos i que per això no aconseguiran trencar la cohesió social. Ha recordat que Franco va folkloritzar la cultura andalusa, i que al cap dels anys, donant suport a la Feria de Abril del Fòrum, s’han congelat en el frigorífic els sentiments de molta gent, com si encara fossin als anys cinquanta. Ha reinvindicat el folklore andalús autèntic, Carmen Amanya i la rumba, i les semblances entre Catalunya i Andalusia, països mediterranis i mestissos, i ha acabat dient que “la llengua no és per dividir, és per fer l’amor –que no ens divideixin, els talibans”.

Carme Forcadell ha repassat el procés des de l’Onze de Setembre, la manifestació que ens va posar al món: vam guanyar les eleccions, vam aprovar la Declaració de sobirania per una majoria aclaparadora (84 vots a favor, 41 en contra), s’ha creat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, i l’Assemblea participarà en el Comitè pel Dret a Decidir. Transcrivim algunes idees clau i frases de la seva intervenció:

  • Malgrat que el futur és incert, serà millor, més just, més pròsper, més digne, més democràtic.
  • N’hem de ser més, d’independentistes, perquè, sigui quin sigui el camí per arribar a la independència, passa per votar, i “hi ha moltes persones que encara no són independentistes”. “Hem de convèncer tots els no convençuts per fer un país millor per a tothom”. ”Som un sol poble, mai ens dividiran”.
  • “Volem convèncer per vèncer”. El 1714 ens van vèncer, però no ens van convèncer. No ens vam resignar en la derrota: “tenim una voluntat de ser indestructible.”. Som un cas únic al món, de resistència, durant tres segles, d’una nació que no és pas una nació sense estat sinó una nació amb un estat en contra.
  • “Deixem de tenir hispanodependència. No acatem les imposicions del Govern espanyol.”. Els mestres no acataran l’abús de llei de Wert, i nosaltres hem de començar a pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. “El nostre adversari no són Convergència, ni Unió, ni Esquerra, ni el PSC, ni Iniciativa, ni les CUP, sinó els partits espanyols. El nostre adversari és l’Estat espanyol i els dos partits que el representen, el Partit Popular a Catalunya i Ciudadanos. [...] La justícia, la raó, el diàleg i la democràcia són les nostres armes; som imparables.”.
  • “Anem rebé! Tinguem confiança! Som aquí perquè nosaltres ho hem volgut. El futur només depèn de nosaltres. [...] Els polítics  convocaran la consulta. No permetrem que facin una altra cosa”. És la primera vegada que anem tots junts. Si anem junts, ho aconseguirem.

El nostre company Papikol ens avisa –l’endemà de la publicació d’aquesta nota– que ha penjat el vídeo (14′ 11”) de la intervenció de Carme Forcadell al seu blog:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=qNrMSwbkI-s

Mentre l’acte avançava, s’ha anat completant la pancarta mosaic, de 12 metres d’amplada, composta de centenars de petites peces que conformaven la paraulaIndependència. Carme Forcadell hi ha posat l’accent, abans de començar la seva intervenció, amb el text:

Junts fins a la victòria final
Junts podem
Junts ho aconseguirem

Ha tancat la festa l’actuació de Bollywod Varali, amb balls que ens han recordat que l’Índia és la democràcia més poblada del món, i que l’Índia i el Pakistan van aconseguir la seva independència ja fa unes dècades pacíficament, desobeint la llei anglesa.

23a Mostra d’Entitats del Poble-Sec
Ahir el nostre regidor en Jordi Portabella va visitar la 23a Mostra d’Entitats del Poble-Sec.
 
Es va fer una passejada per la Mostra amb el nostre conseller, en Jordi Suñé i dels companys de Sants-Montjuïc: en Carles, l’Antoni i en Pepe.
 
Les diferents entitats mostraren el seu recolzament a la tasca de govern, que està duent en Jordi Portabella en el nostre consistori.
 
En Jordi Portabella va fer una prova de la seva habilitat encistellant la pilota a les petites instal.lacions, que havia muntat el Club de Bàsquet Sant-Antoni-Poble Sec.
 
Fou una jornada molt simpàtica i el bon temps va acompanyar en tot moment!

Fotografies i Crònica: Pepe
 
"Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012, una història política

DATA

Dilluns, 3 de juny del 2013 a les 20:00 h

HORA

20:00 h

"Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012, una història política"

LLOC

 

Casa del Llibre
Rambla Catalunya, 37
BARCELONA

DESCRIPCIÓ

Presentació a Barcelona del llibre "Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012, una història política", de Joan B. Culla del proper dilluns 3 de juny a les 20 hores.

A la presentació, que tindrà lloc a la Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37), intervindran Joan B. Culla, autor del llibre i Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana. 

Manifest de reconeixement a l’Anselm Cartañà
DATA

Dimarts, 4 de juny del 2013 a les 19:30 h

HORA

19:30 h

Manifest de reconeixement a l’Anselm Cartañà

http://reconeixementcartana.blogspot.com

LLOC

Sala de Plens del Districte de Sants-Motjuïc
Creu Coberta, 104
BARCELONA

Joan Tardà a Ciutat Vella: 'Pels drets nacionals i socials'
DATA

Dimarts, 4 de juny del 2013 a les 19:30 h

HORA

19:30 h

Joan Tardà a Ciutat Vella: 'Pels drets nacionals i socials'

 

LLOC

Casal de Barri Folch i Torres
C/Reina Amàlia 31 - Plaça Folch i Torres
BARCELONA

Convocatòria del Consell de Barcelona
DATA

Dimecres, 5 de juny del 2013 a les 19:00 h

HORA

19:00 h

Convocatòria del Consell de Barcelona

 

LLOC

Seu Nacional 
C. de Calàbria, 166
BARCELONA

Documental Exilis
DATA

Dijous, 6 de juny del 2013 a les 19:00 h

HORA

19:00 h

Documental Exilis

 

LLOC

Filmoteca de Catalunya
plaça Salvador Seguí, 1
BARCELONA

Nit Irla 2013
DATA

Dijous, 6 de juny del 2013 a les 19:00 h

HORA

19:00 h

NIT IRLA 2013

 

LLOC

ATENEU BARCELONÈS Sala Oriol Bohigas 
Carrer de la Canuda, 6
BARCELONA


opinió
Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/17732/el-valor-de-la-vida-humana-homenatge-als-caiguts-per-un-sistema-injust
El valor de la vida humana. Homenatge als caiguts per un sistema injust.

Les crisis  tenen la virtut de arrencar els accessoris que ens amaguen  la   realitat  i enfrontar-nos a la vida despulladament. Són moment en què perceben les sirenes com a perills i no com a promeses, en què les paraules tornen a tenir els seus significat pregon i les màscares cauen al terra per mostrar-nos la imatge del que som i ens hem negat a reconèixer.

Posaré només dos exemples, penso que prou entenedors. Ahir va haver un nou suïcidi relacionat amb un desnonament. Amb tota seguretat, per la edat de la persona, a penes 40 anys, hi havia a més del fet del desnonament d’altres  drames que desconeixem i  el fet de perdre la casa seria, em jugaria la mà, la circumstància que finalment  el duria a  penjar-se i donar per conclosa la seva existència. Aquesta serà, no ho dubtin, una mort de segona, que serà reflectida el dia que va tenir lloc, un fet lamentable  se’ns dirà. La crisi, així, haurà estat una parca insensible, una fatalitat que afegir a la nostra ja dura existència.

Aquests dies el ministre de justícia espanyol  anuncia una reforma de la llei de l’avortament que exclourà la malformació del fetus com a causa objectiva d’interrupció de l’embaràs. La mare haurà de portar al món  un ésser  que durà una existència de sofriment compartit amb la família, i a més, simultàniament, es veurà mancat de qualsevol mena d’ajut dels mateixos poders de l’estat que l’obliguen a néixer. Aquests mateixos dies es parla de la retallada, gairebé fins la desaparició, de la llei de dependència.

La duresa d’aquesta situació (de la que només n`’he posat dos exemples com podia parlar de la reforma laboral, la privatització de la sanitat, la inhumanitat de negar una pròtesi per falta de diners, i tantes d’altres) ens situen cara a cara amb la veritable naturalesa del capitalisme i el pensament liberal. La defensa de la persona no és, en cap cas, la defensa de la gent. Las llibertat només té sentit dins els seus estrets paràmetres mentals. El poder, la capacitat per decidir la vida i la mort de la gent, roman incòlume a les mateixes mans de fa , quants? Dos-cents, tres-cents, quatre-cents anys?

Perquè aquestes detenidors del poder són persones, no com el comú dels ciutadans que només és gent o massa. Persones que enfonsen un banc i obtenen com a càstig una pensió  que  equival al nostre sou de no sé  quantes vides. Unes persones que ens prohibeixen avortar, però porten les seves filles a l’estranger. Unes persones que destrueixen  el sector públic per  agegantar els seus beneficis. Unes persones que de  les caves promeses públiques se’n desdiuen, perquè les úniques vàlides són les donades als petits cercles de sempre.

I mentre, nosaltres, mantenim el síndrome de Manthausen. Sí, molts cauen al camí, gasejats o afusellats. Però qui et diu que no seré jo qui  me’n surti?

 



Marta Bastida
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/17733/lapao-lapapyp-i-el-volgut-decliu-dels-humanistes
LAPAO, LAPAPYP i el volgut decliu dels humanistes
“A tu Miquel, que has inspirat aquestes reflexions, tot desitjant  que et recuperis el més ràpidament possible”
 

 
Aquesta setmana la gent s’ha quedat bocadada amb les bestieses aprovades a les Corts d’Aragó per part del PP i el PAR, tot aprovant la nova llei de llengües.
 
Encara que sembli una broma de mal gust, anomenen LAPAO a la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i al català que es parla a la Franja de Ponent, i per acabar amb el sarcasme, anomenen LAPAPYP a la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca.
 
I perquè s’imposi el rigor de la bestiesa han creat l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que s’encarregarà de “desnormalitzar” els topònims de l’Aragó.
 
Com va passar al País Valencià, posteriorment a les Illes i ara a l’Aragó, l’estratègia es esborrar l’empremta catalana.
 
LAPAO  i  LAPAPYP són bestieses, mancades de qualsevol rigor filològic i un insult a la intel·ligència humana. Reivindico amb fermesa els estudis de Dialectologia Catalana del dialectòleg Joan Veny i les entrades del professor Joan Corominas ens els seus Diccionaris etimològics: espanyol i català, així com altres filòlegs, que han dedicat la seva vida a l’estudi dels diferents dialectes del català.
 
No s’ha perdut el sentit comú, no, ans al contrari, aquesta ofensiva ja fa molt de temps, que s’estava cuinant, primer per part del “jacobinisme” del PSOE i ara culmina amb la dreta més retrograda i desacomplexada d’Europa,  que és el PP.
 
Els diferents governs centrals han anat endegant una política de marginar les Humanitats i els nostres humanistes, aquesta política de menyspreu, fa temps que està “de moda”,representant un risc molt greu, perquè així poc a poc anem perdent gent amb criteri propi i la nostra democràcia és va afeblint, tot creant una ciutadania més manipulable.
 
No vull entrar i queixar-me de la perversió del sistema, ans al contrari, convidar a tothom a la reflexió i retre un homenatge als nostres humanistes i avui especialment als nostres filòlegs.
 
Ens els darrers anys hem assistit a la marginació d’intel·lectuals de primera fila, com ara: “els tres Joans”, gurus de la filologia: en Joan Solà, Joan Corominas i en Joan Veny, avui reivindico la seva aportació a la ciència i faig una crida en Ferran Mascarell i els Ministres de Cultura de la futura República de Catalunya, perquè retornin a la Filologia i a les Humanitats en general, el lloc que els hi pertoca i així tindrem una ciutadania, que no es deixarà manipular.
 


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/17825/la-legalitat-i-el-gos-de-pavlov
La legalitat i el gos de Pavlov
Hi ha moviments que un només poden  entendre des de la constatació que la nostra és encara, en molts casos, una ment colonitzada. Ensinistrats com els gossos de Pavlov a respondre a determinats estímuls sempre de manera semblant, quan ens canvia el medi continuem amb les mateixes actituds prèvies.

Només posaré dos exemples, un d’epidèrmic i un altre més de fons.

En una compareixença comuna d’Artur Mas i Mariano Rajoy al Saló de l’Automòbil, el nostre president va reclamar, més aviat diria demanar, la construcció del corredor mediterrani. No deixa de ser aquesta una qüestió prioritària per al desenvolupament de tot el llevant, des de Roses fins a Màlaga, vaja. Però aquesta petició porta un implícit gens negligible,  la permanència dins l’Estat Espanyol. Perquè, de veritat pensen vostès que l’Estat Espanyol construiria una infraestructura  que seria rendibilitzada per un futur Estat català? Home, jo més aviat em penso que l’Estat Espanyol aplicaria allò de quedar-se sense un ull si a canvi l’adversari es queda sense els dos.

Un segon cas és aquesta reiterativa  tornada de cercar els camins de la legalitat per a celebrar la consulta. Veiem. Pot ser que dins la legalitat vigent aconseguim una hisenda pròpia, el respecte al nostre model educatiu, un tracte fiscal més equilibrat, la presència amb veu a l’estranger...Dins la legalitat actual, amb voluntat política, potser es podrien assolir tots aquests avenços, tot i que jo, i vostès, tinguem els nostres dubtes. Ara, un referèndum legal per exercir el dret a decidir? Però en quin país vivim!!!

No cal ser un gran jurista per entendre que, en aquests moments, la legalitat passa per ajustar-se a una Constitució que situa la sobirania en el poble espanyol, no en els pobles d’Espanya. Buscar un encaix  sense trencar aquesta cotilla és impossible, i dir tota una altra cosa és enganyar-se, o voler enredar la troca, al seu criteri el que considerin més adient.
Així doncs, tant en un cas com en l’altre, mantenim els esquemes apresos al llarg de tres-cents anys, i continuem considerant  la legalitat espanyola  un espai de confort que no gosem trencar. No som capaços, malgrat les bones perspectives  presents, de veure més enllà de la relació de subjecció actual.

Per això, probablement un primer pas seria desmitificar  els actes legals i dignificar la il·legalitat imprescindible en certs moments històrics. Imagino, que cap de vostès haurà pensat mai que la II República va derivar de la legalitat del sistema de la Restauració.

Doncs això.

Font: indirecte.cat

http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/10117/la-legalitat-i-el-gos-de-pavlov


Marta Bastida
»
Pa amb tomàquet si, margarina no!

A tu Antoinette per la teva amistat i per fer-me sempre costat! A tu Arve, perquè el teu diccionari occità-francès sigui un èxit i que cap jacobí de pa sucat amb mantega et faci callar! I a tu Jaume per obrir-me les portes de Perpinyà!

Pa amb tomàquet si, margarina no!

L’obsessió del Sr. Wert i companyia per espanyolitzar als nens i nenes catalans no té límit. Per aquest motiu cal la fermesa de la Consellera Rigau i la insubmissió de tots els nostres docents: mestres i professors. Cal apel·lar al nostre model educatiu d’èxit, reconegut arreu del món.

El govern espanyol, ni la seva comparsa neofalangista (oposició) guanyaran. Ja poden inventar lleis i portar-nos al Constitucional, que no se’n sortiran.

Catalunya no és Occitània. A França varen agafar la gran cuina occitana i la varen etiquetar, com a francesa i a la preciosa llengua occitana, l’anomenaren patois

Recordo fa un temps, que un pobre i desgraciat jacobí (PPSOE) em va dir, que la música que escoltava era residual i que per quin motiu escrivia en català. Ai amic PPSOE, ben aviat t’hauràs de menjar les teves despectives paraules amb pa amb tomàquet, que no amb margarina! 

Benvolguts/des senyors/res del PP i oposició neofalangista, la història els ha agafat amb el pas canviat, no se’n sortiran per molt LAPAO i LAPAPYP, que a la Franja ja sonen els tambors de guerra, la Catalunya Nord vol ser catalana i Occitània comença a despertar!

Benvolguts/des senyors/res del PP i oposició neofalangista, no substituiran el pa amb tomàquet per la margarina. Si em permeten un nou apunt, a Occitània, els jacobins rancis, no han aconseguit eliminar l’oli de la dieta dels occitans i substituir-lo per la mantega.

El meu consell personal facin la seva revolució i deixin tranquils als catalans, que el temps passa i molt ràpid i nosaltres ja estem fent l’equipatge per marxar.

Au revoir!



Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/17997/els-nens-assassinats-de-sant-felip-neri
Els nens assassinats de Sant Felip Neri
La desmemòria és un fet tant perillós i miserable que fa de nosaltres animalons presentistes, éssers que arraconen o  menystenen   el que ens fa diferents dins el món dels animals. Molts parlen com a factor diferenciador de la nostra espècie de la intel·ligència, que segons com podem posar en qüestió, o de la vida de l’esperit, que fins ara ningú no ha vist, o del sexe dels àngels. Tant   és. El que realment ens diferencia és la memòria conscient i de vegades gratuïta, no relacionada amb la simple supervivència. En el cas de les nacions, és aquesta memòria conscient, en aquest cas sí, la que garanteix la seva supervivència, en una metamorfosi en traslladar  la facultat de l'individual al col·lectiu.    Les nacions  que fan de l’oblit la seva raó de ser tenen poc futur, encara que sembli contradictori.
Hi ha dues grans raons per a l’oblit:  la descurança i la tergiversació de la història. Anem a pams, però, i  parlem avui de  la primera.
La història dels pobles es construeix a partir de fites, que se superen o es pateixen generació rere generació. Aquesta fites funcionen com  els mil·liaris romans: et marquen el camí recorregut, però alhora informa del punt on et trobes de manera que saps que encara hi ha un  bon tros per recórrer, o no. Perquè, continuant amb  l’exemple de les vies romanes, el camí que ha de travessar una nació no el sap d’antuvi, l’intueix de vegades, n’és conscient d’altres. Però  cal pensar que rere qualsevol revolt pot haver-hi un espadat que tanqui  abruptament la seva via, la seva història. Nacions hi ha, ha  hagut i haurà, però cap d’elles ha estat, fins avui, immortal. La seguretat de la nació de dur una vida més o menys llarga rau en llegir els senyals que ha anat deixant, i amb aquesta mirada enrere  referma dia a dia la consciència de la seva existència.
La memòria són, per tant, els fitons de la nació. No cal que aquesta sigui una memòria fidel, no cal que respongui fil per randa al succeït. Cal que impregni  l’inconscient col·lectiu de referents que els uneixi en un conjunt de creences compartides. Així, la memòria, el record, legitima la lluita pel futur en proporcionar a la nació els fonaments de la seva identitat. Quan un recorre Barcelona  percep a les seves pedres una memòria que s’ha incorporat als habitants de la ciutat, que forma  part d’una atmosfera col·lectiva que ens fa novament lliberals, bullanguers, pacifistes o arrauxats entre moltes altres coses, i de vegades simultàniament. El patiment de les generacions anteriors traspua a les seves parets, a les esquerdes encara presents de la metralla, o els escuts i senyals, encara visibles, d’antics reis, o tirans, o herois, o prostitutes...
Per això, en veure la miserable placa de Sant Felip Neri esgarrifa pensar si això és tot el que mereixen els nens esventrats, rostits vius al refugi.  Perquè aquesta descurança, com la de tants altres fites de la nostra  història, són passes que potser condueixen a la construcció d’un Estat, però anihilen la nació.

Font: Indirecte.cat

http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/10224/els-nens-assassinats-de-sant-felip-neri



campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.