EL NOU VAPOR - Maig 2013
BARCELONA
06.05.2013 . Número 3
actualitat
El nostre Regidor en Jordi Portabella, en Jordi Suñé i en Josep Chalmeta a la Festa del Comerç de Sants
“Trobo que els comerciants van tenir una molt bona pensada demanant a l’Ajuntament, que a l’inici es resistia, de poder treure el comerç al carrer”


Amb l’arribada de la primavera també és habitual que arribi als barris de Sants i Hostafrancs la Mostra de Comerç al Carrer, que s’ha celebrat aquest passat dissabte. “Totes les festes quasi sempre van bé, i aquesta en concret va millorant”, ha valorat avui LLorens Porxas, president de Sants Establiments Units. “Nosaltres l’esforç més fort el vam fer amb el teatre de titelles”, diu. I afegeix: “Els nens s’ho passen de meravella”. Enguany havien renovat el repertori amb els contes de "El Patufet", "La rateta que escombrava l’escaleta" i "La llegenda de Sant Jordi". A més, a tots els assistents els van regalar l’edició impresa dels contes que s’explicaven. 
Pel que fa al conjunt de la mostra, Porxas comenta: “El públic crec que la valora molt bé perquè l’afluència és cada any igual o superior”. “Hi ha hagut molta gent i ha estat molt positiu”, coincideix en valorar Lluís Llanas, president de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta, que explica que, a més del lúdic i comercial li han volgut donar un sentit solidari. “Hem volgut comprometre’ns amb l’Anna Vives perquè sigui la catalana de l’any”, comenta. “Veure una persona amb capacitats diferents i que ha pogut fer aquesta feina amb molt d’esforç i segurament amb molta ajuda és un valor important per defensar”, diu Llanas. 
Per la mostra també s’hi va passejar Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc, que opinava: “Un any més l’he vist fantàstica perquè a part que està molt ben organitzada, com sempre, tenim un dia que acompanya.” “Trobo que els comerciants van tenir una molt bona pensada demanant a l’Ajuntament, que a l’inici es resistia, de poder treure el comerç al carrer”, comenta per la seva banda Jordi Portabella, regidor d’ERC. 

Font: Sants 3 Ràdio
Fotografia: Jordi Suñé

Jordi Portabella i Oleguer Forcades de Sants 3 Ràdio
Jordi Portabella i Oleguer Forcades de Sants 3 Ràdio
2014 Decidim Llibertat!
2014 és la data assenyalada perquè Catalunya realitzi un referèndum en el qual els catalans puguin decidir lliurement si desitgen que Catalunya es converteixi en un estat independent. Amb aquest motiu Esquerra Republicana de Catalunya, segona força política catalana, organitzava una xerrada informativa explicant la necessitat d´un estat propi i com afectaria aquesta nova situació en el futur al públic assistent a l'acte, en aquest cas, en la seva gran majoria originaris de països com l´ Índia, Pakistan i Bangladesh. Un col·lectiu, el sud asiàtic, molt integrat als barris catalans gràcies als petits comerços que regenten i que estan molt interessats a conèixer com seria el seu futur i el dels seus fills en la nova Catalunya. L'acte s'ha realitzat en el Casal de Barri Folch i Torres de l'emblemàtic barri del Raval i han participat el Sr. Oriol Amorós, Diputat al Parlament de Catalunya, la Sra. Patrícia Gomà, Presidenta de la Federació de Barcelona de d´ERC, la Sra. Montserrat Torres, Presidenta de la sectorial de Polítiques d'Immigració i el Sr. Robert Masih Nahar, Vice-president de la Federació Catalana de Criquet.

Crònica i fotografies:  
Robert Masih Nahar
Montserrat Torres,  Robert Masih Nahar, Patrícia Gomà, Oriol Amorós
Montserrat Torres, Robert Masih Nahar, Patrícia Gomà, Oriol Amorós
'2014 decidim llibertat' i Sant Jordi 2013
El dia de Sant Jordi va començar molt aviat per molt companys i companyes, perquè a les 8 del matí ja estaven preparant la paradeta.
 
Tot el dia fou molt intens, els companys de les JERCS varen vendre pràcticament totes les roses i ens varen donar suport en tot moment.
 
Aquesta parada a la Plaça de Sants, apart de celebrar la diada de Sant Jordi va estar motivada per la campanya: '2014 decidim llibertat'. Durant tota la jornada els companys i les companyes repartirem tot un seguit de fulletons per explicar als veïns i veïnes de Sants, que la única sortida que tenim els catalans i catalanes és tenir el nostre propi estat.
 
Quan sovint xerres amb la gent de barri, pots copsar, que l’independentisme és com una taca d’oli, que cada dia s’escampa més!
 
L’anècdota més repetida fou la dels ensurts amb els globus. El dia fou molt assoleiat i les temperatures s’enfilaren bastant. Sovint s’inflaven molts globus i quan no quedava espai a la paradeta, els deixaven en un raconet, on tocava el sol i quan n’agafaves un esclatava i sense agafar-lo també, espantant-nos a tots, perquè no ens ho esperàvem pas!
 
A la parada el llibre de ficció més venut durant la diada de Sant Jordi fou la novel·la sobre el setge de 1714 "Victus", escrita per Albert Sánchez Piñol, que coincideix amb les dades del Gremi de Llibreters de Catalunya.
 
El segon llibre més venut fou “La Ciutadella. Símbol d'opressió nacional”; escrita pel nostre company, Manuel Pérez Nespereira. L’argument del llibre, com el seu títol ja suggereix, és la construcció d’una fortalesa militar —la Ciutadella— que va esdevenir un instrument per garantir la submissió de Barcelona, alhora que un símbol d’aquest intent de posar fi a la personalitat nacional de Catalunya. L’enderroc de la Ciutadella, a partir del període de revolucions encetades el 1835, es va convertir en objectiu dels moviments resistents a l’uniformisme i a l’opressió borbònica.
Aquest llibre constitueix una crònica fidel del que va ser i va representar la Ciutadella durant més de cent cinquanta anys, els que s’emmarquen entre dues dates simbòliques: el 1714 i el 1868. La data d’una derrota i la d’una esperança que no va esdevenir realitat.
 
Però ara i ben aviat, aquesta esperança, si que esdevindrà una realitat!

Fotografies: Pepe 
Plaça de Sants
Plaça de Sants



Els germans Badia in memoriam
Avui s’ha fet un homenatge als germans Josep i Miquel Badia. Ambdós germans foren dirigents d’Estat Català. Durant la República, en Francesc Macià els hi va encarregar la seguretat de Catalunya i això no va agradar a determinats anarquistes, partidaris del pistolerisme i per aquest motiu foren assassinats per Justo Bueno davant del número 38 del carrer de Muntaner, on s’ha fet l’homenatge.
 
Avui era un dia gris i plujós. En aquest acte d’homenatge als germans Badia han assistit moltes persones. El nostre president, Oriol Junqueras, l'editor Quim Torra, i també hi ha estat present l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, Elisenda Paluzie, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras i Miquel Calçada..
 
La lluita dels germans Badia no s’ha acabat, ans al contrari ha reivindicat el nostre president Oriol Junqueras i ha manifestat: “és la millor oportunitat que hem tingut en 300 anys per arribar a la independència” tot referint-se al procés sobiranista endegat.
 
L’acte s’ha acabat amb el “Cant dels Segadors”.
 

Fotografies: Josep Lluís G



1 de maig - El compromís de lluita pels drets socials i nacionals són indestriables!
Avui a les 10 del matí ens hem concentrat a la Plaça Goya al Barri de Sant Antoni, davant del Monument a Francesc Layret. A l’acte han assistit en Noël Climent, membre del Fòrum Sindical, en Gerard Gómez del Moral, portaveu nacional de les JERC, Esther Capella, portaveu d'Esquerra Republicana al Senat i Alfred Bosch, portaveu del grup d'ERC-RCat-CatSí al Congrés.
 
El nostre diputat Alfred Bosch ens ha recordat la trajectòria d’aquest gran defensor del moviment obrer.
 
En Francesc Layret va conèixer en Salvador Seguí a l’Ateneu, abans que “el Noi del Sucre” és convertís en el principal líder del moviment anarcosindicalista a casa nostra.
 
En Francesc Layret després de passar per diversos grups i partits va deixar de banda la Unió Federal Nacionalista Republicana, quan aquesta organització va pactar amb diversos grups lerrouxistes, fundant el 1917 el Partit Republicà Català de conviccions fermament republicanes i catalanistes. En Layret volia convèncer en Salvador Seguí perquè treballés juntament amb en Companys per tal de fer una coalició. La mort d’en Layret, la d’en Seguí i posteriorment la d’en Companys varen dificultar la unió entre moviments sindicalistes de caire catalanista i republicà.
 
El compromís de lluita pels drets socials i nacionals són indestriables!.

Més tard ens hem afegit a la manifestació unitària, que han convocat tots el sindicats CCOO, UGT i USOC i CGT (que havia arrencat abans). La manifestació ha començat a la plaça Urquinaona i la capçalera de la manifestació portava una pancanta dient: 'S'ho estan carregant tot. Lluita pels teus drets'. 

El panorama és negre perquè ens trobem davant d'un bloqueig d'una gran part de convenis col·lectius que finalitzen la seva vigència el proper juliol i noves retallades en el sector públic.
Els reptes de la sostenibilitat i solvència del sistema de salut a Catalunya
Ahir a la seu Nacional d’ERC es va celebrar aquest acte, que està inscrit dins de les sessions preparatòries de la Conferència Nacional, que es farà el proper mes de juliol.
 
L’acte va començar a les 10:30 hores, donant la benvinguda i presentació en Pere Culell (secretari nacional de Política Social i Ciutadania).
 
La taula estava integrada per:
 
Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
 
Ma Àngels Martínez Castells, doctora en ciències econòmiques  i presidente de Dempeus per la Salut Pública.
 
Gràcia Ferrer, com a moderadora. És presidenta de la Comissió Sectorial de Salut.
 
La cloenda de l’acte fou a càrrec del nostre president: Oriol Junqueras.
 
En aquest acte va intervenir agents i representants del sistema de salut públic.
 
Es va parlar de com és el nostre sistema sanitari actual, com està afectant la crisi i l’espoli i com volem que sigui el nostre futur sistema de salut.
 
D’aquest acte es varen treure tot un seguit de conclusions:
 
  • Criminalització del sistema públic, quan la seva gestió està moltes vegades en mans privades.
  • Pèrdua de drets i trivialització de les necessitats de les persones
  •  “Salut” i “Sanitat” dos conceptes diferents.
  • Gràcies a un sistema de Salut, la gent és més autònoma i solidària.
  • No hi ha progrés d’una civilització sense un sistema de salut públic.
  • El govern espanyol ha declarat la guerra a la ciutadania (privatitzant el sistema de salut públic, despreocupació vers la taxa d’atur dels joves, els desnonaments...).
  • Els nostres metges cal que recuperin la figura del metge higienista, quan Barcelona lluitava per sortir de les seves pròpies muralles.
  • El PIB no serveis per calcular la riquesa d’un país.
  • Desmercantilització i democratització de la salut pública.
  • Integrar la prevenció a l’atenció primària.
  • Interessant, que l’Escola i Salut treballin conjuntament.
  • Millorar la gestió de la despesa i si cal apujar taxes.
  • No es poden qüestionar contínuament als professionals de la salut, tot lluitant contra la desmotivació del professional sanitari  (especialment els MIR).
  • Recuperar l’espai de tracte: pacient vs. metge
  • La Salut és una estructura d’Estat.
  • Un problema: la baixa natalitat catalana.
  • Fer una segona transició sanitària a tall d’exemple: una reforma psiquiàtrica, perquè ens trobem davant d’una cronicitat a la salut mental, que en lloc de fer-nos dependents, cal trobar noves aliances entre salut i societat per tal d’acompanyar a les persones i ajudar-les a la seva recuperació.
  • Cal una Agència de Valoració Externa, integrada per professionals imparcials.
  • Crear una mapa sanitari coherent.
  • Si es redueix la cartera de serveis, cal consultar als professionals.
  • Treure i extirpar la corrupció dels hospitals.
  • Manteniment de l’utillatge i materials, que actualment no es fa.
  • La recerca i innovació, no es poden retallar.
  • Tirar endavant l’antic Pla d’Innovació i Salut comunitària i donar una autonomia als infermers i infermeres.
  • Valors: equitat, justícia i compassió.
  • Endreçar el sistema, tot creant grups de millora.
  • A les emergències hi ha massa burocràcia i poca gent dedicada a l’atenció directa. 
Un debat enriquidor, un autèntic think thank de la Salut!
Premis Joan Coromines – 12a edició

Els premis Joan Coromines s’atorga cada any, a persones i entitats, que s’ha distingit en la defensa i difusió de la llengua i cultura catalanes.
 
Enguany, la dotzena edició dels Premis Joan Coromines es varen celebrar al barri de Sants.
 
L’acte va començar a les 20:30 hores a l’entranyable Teatre de Sant Medir.  La benvinguda fou a càrrec d’una representant de la CAL de Sant, el Regidor de Sants-Montjuïc Jordi Martí va fer una breu discurs de benvinguda i posteriorment es va fer la nominació del guanyador del III Concurs de Cartells del Correllengua, que es va atorgar al dissenyador gràfic  Antoni Dalmau.
 
A les 20:50 h, aproximadament va començar el lliurament dels guardons. En primer lloc va pujar a l’escenari la gran actriu Montserrat Carulla, que ens va llegir un poema molt emotiu. Va rebre un reconeixement a la seva dilatada trajectòria com a actriu dins el teatre català i als platós de TV, amb més de 52 anys d’èxits a dalt dels escenaris.
 
Posteriorment es va lliurar un guardó a Racó Català en reconeixement a la trajectòria social i nacional del diari digital creat el 1999, un espai d’opinió i informació independent que cobreix tot el que passa al conjunt dels Països Catalans, amb més de 300.000 usuaris mensuals.
 
En tercer lloc es va guardonar a l’Assemblea Nacional Catalana en reconeixement a la creació del full de ruta que assenyala el camí de les llibertats nacionals i per l’èxit de la gran manifestació del passat 11 de setembre.
 
En quart lloc es va premiar al Centre Social de Sants, que obtingué el guardó com a Entitat Local en reconeixement als seus 40 anys de lluita per les llibertats nacionals i per ser un referent de la lluita veïnal i urbanística del barri de Sants.
 
En cinquè lloc es va lliurar un guardó a l’entranyable Núria Feliu en reconeixement a la seva trajectòria professional, com a actriu, cantant i poetessa, portant el segell de Sants a tot el país. És una “barcelonina universal” ambaixadora de la cultura catalana per Europa i Amèrica.
 
A les 21:15 hores en Miquel Sellarès, director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya va pronunciar un Parlament més que interessant de la situació política de Catalunya.
 
Posteriorment es va procedir a fer una Lectura del Manifest del Correllengua 2013 elaborat pel filòsof i professor de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras.
 
Per tancar l’acte es va fer un recital de cançó a càrrec de Francesc Mir (veu) , Pep Rius (guitarra) i Ramon Beltran (piano).
 
L’acte va acabar a les 22:00 hores però va continuar amb un sopar.
 
Font: CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana)

AGENDA

AGENDA

Reunions dimecres al Casal

Companys/es,

Us volem recordar, que tots els dimecres a partir de les 20:00 hores fem una reunió al Casal.

Us necessitem a tots i a totes!

Us esperem!

Salut,

ERC Sants-Montjuïc

----------------------------------------

Convocatòria del Segon Consell de Barcelona.

Benvolguts i benvolgudes,

Ens plau enviar-vos la convocatòria del segon Consell de Barcelona del 2013 que se celebrarà el proper dimecres:

Dia: 8 de maig
Hora: 19'30 h
Lloc: Seu Nacional (C. de Calàbria 166)

Esperem poder-vos-hi saludar.

Cordialment,

Miquel Mateu
President del Consell de Barcelona

Patrícia Gomà
Presidenta de la Federació de Barcelona

-----------------------------------------
Convocatòria a la Conferència Nacional 2013

Benvolgut company / Benvolguda companya,

Ens plau convocar-te a la sessió plenària de la Conferència Nacional 2013, que se celebrarà els dies 6 i 7 de juliol a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat (avinguda Josep Tarradellas, s/n). Les acreditacions es podran recollir a partir de les 8.30 h, i l'inici de la sessió tindrà lloc a les 10.30 h, amb el següent ordre del dia:

Dissabte 6
Obertura.
Elecció de la Mesa.
Presentació dels informes sectorials previs a la Ponència Política.
Ponència: debat i votacions.
Taules rodones.

Diumenge 7 (matí)
Experiències internacionals en processos d'independència.
Cloenda a càrrec d'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana.

Per poder participar a la Conferència Nacional 2013 cal tenir la condició de persona militant, simpatitzant o amiga. Així mateix, per participar a la sessió plenària de la Conferència Nacional 2013 cal inscriure's prèviament, entre el 8 i el 31 de maig, a través del web esquerra.cat/conferencianacional.

Esperant la teva assistència, et saludem ben cordialment.

La Comissió Organitzadora
Barcelona, maig de 2013

_______
Programa de la Conferència Nacional
Podeu accedir al programa sencer de la Conferència Nacional a través del web esquerra.cat/conferencianacional

_______
Quota d'inscripció
La quota d'inscripció a la Conferència Nacional 2013 és la següent:

5 euros: Federacions territorials del País Valencià, Illes Balears i Pitiüses i Catalunya Nord. Federacions regionals de l'Ebre, Girona, Alt Pirineu-Aran, Penedès, Camp de Tarragona, Catalunya Central i Lleida.

8 euros: Federacions comarcals del Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

10 euros: Federació regional de Barcelona i Federació comarcal del Baix Llobregat-l'Hospitalet.

_______
Documentació

Podeu accedir a la documentació de la Conferència Nacional 2013 (Reglament, Ponència i Full d'esmena) a través del web esquerra.cat/conferencianacional. 


opinió
Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/17583/dictadures-quadriennals
Dictadures quadriennals
Winston Churchill, amb qui espero que no m’identifiquin ni ideològicament ni física, a força de parlar molt ( però molt)  va dir alguna cosa  sensata. La democràcia era el menys dolent  dels sistemes polítics. Clar, en aquesta afirmació quedava implícit que la democràcia tenia determinats ressorts que calia corregir, que era perfectible, que, com tota obra humana era manifestament millorable.
El cas espanyol, deixem avui a banda Catalunya, és una demostració fefaent d’aquesta necessitat d’amillorament. Actualment la democràcia espanyola ha esdevingut una dictadura  que es va renovant cada quatre anys. La democràcia, tal i com es perpetra, només gaudeix de certa lluentor els vint dies de campanya, i sovint, ni durant aquests.
Se’ns podrà objectar que  els ciutadans escullen els seus governants, afirmació gratuïta, a totes llums. Quan un tria entre els pots de melmelada la que vol  posar a les torrades, poso per cas, hi ha de taronja, de pruna, de albercoc...Imagineu—vos que en compreu una que anuncia a l’envàs que és de taronja i en obrir-la us n’adoneu que és de pruna. Aniríeu  a l’establiment a retornar-la, i força empipats a més. En canvi, un polític anuncia un pot de mel. Ens dóna, un cop escollit,  mig quilo de sal  i a sobre hem de sentir que ho fa per responsabilitat.
La política, així entesa , esdevé el màrqueting de les mentides. Allò important no és el programa, sinó el fer veure que hi ha un programa. Quan arribis dalt, ja cercaràs una excusa (el govern anterior, els mercats, Europa, la crisi,  el Sant Pere gros) per fer el que et sembli.
Així, doncs, el ciutadà veu la política com el que malauradament ha esdevingut. Una eina al servei d’unes elits, que maneguen el poder i utilitzen tots els mitjans al seu abast per vendre’ns  un pot del que no sabem el gust de la melmelada.
Aquesta  democràcia fictícia es podria corregir des de la societat civil, amb la creació de plataformes, iniciatives, xarxes  d’interessos, que fessin arribar al poder,  seguint els camins legalment  establerts, iniciatives per esmenar aquelles polítiques que es perceben nocives o perjudicials, més enllà del partit polític al Govern. En comptes d’això, la recepció del poder no  atén més que  els cants de sirenes de les grans corporacions, els lobbys empresarials, la gran banca...de manera que, a l’hora de la veritat,  pesa més una conversa telefònica amb Botin que un milió i mig de signatures.
Cal que el poder polític connecti novament amb la societat i, en plena era de les tecnologies de la informació, no ha de ser tant difícil, em sembla a mi. Però aquesta relació de proximitat entre Poder polític i ciutadania, i viceversa,  té un perill que determinats grups no volen menystenir, que els fa més por que una pedregada: la possibilitat d’afebliment del “seu” poder, del qual han estat gaudint durant segles. Com que consideren que permetre’ns votar cada quatre anys ja ha estat un  gran “regal” no toleraran, de cap manera, perdre els ressorts reals del poder a l’Espanya “democràtica”.

Font: Indirecte.cat

http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/10049/dictadures-quadriennals


Manuel Pérez Nespereira
»
Immersió lingüística i feixisme
Avui he llegit un titular que venia a dir que la immersió lingüística era feixisme. Em va sorprendre que la persona que manifestés una opinió amb la que estava d’acord pertanyés al grup Intereconomia, però vaig pensar que no sóc ningú per tancar el pas a qui finalment  veu  la llum.
Certament, recordo quan de nen anava a l’escola al poble, una aldea gallega en la que només parlàvem en gallec, i se’ns imposaven classes en espanyol sense parar comptes del   petit   detall que, per a molts dels que hi érem allà, aquest idioma poc ens caldria en la nostra vida quotidiana. D’altra banda, a ningú se li passava pel cap preguntar als pares quin havia de ser la llengua d’estudi, com tampoc en aquella època havia uns parlaments que poguessin discrepar dels criteris educatius del Govern.
Realment aquella immersió en una llengua altra que la pròpia, imposada per un règim  sense cap més legitimitat que la brutalitat i  el terror, era una forma més del feixisme que amarava la nostra societat , el nostre món en blanc i negre. A més d’un idioma  rebíem  unes consignes i una història que  difícilment podíem considerar pròpia. Era la història del vencedor, del posseïdor de la veritat essencial, aquella que no es discuteix sota pena de presó o exili, tant és interior com a exterior. Un règim que estigmatitzava el que havia estat opositor, que negava sovint la seva mateixa existència i que feia, o intentava, que els fills arribessin a odiar els pares si aquests havien pensat, actuat, escrit o viscut de manera heterodoxa segons els limitats criteris d’aquella gent.
Efectivament va ser aquella una època  en el que les escoles promovien l’odi, atiaven fantasmes que el mateix règim havia creat i  menystenien qui fora diferent, tant era viu com mort.
Jo pensava , en la meva innocència, que l’afirmació d’aquest tal Julio Ariza anava per aquí. Però no. Llegint les seves declaracions sembla que la cosa treia cap en referència al model educatiu català. Llàstima! Per una vegada que em semblava que podia coincidir amb aquests, van i la foten en desenvolupar el titular! Sembla que per aquest senyor tenen menys  valor els parlaments democràtics actuals que un sistema autocràtic.

Font: indirecte.cat
http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/9987/immersio-linguistica-i-feixisme


campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.