EL NOU VAPOR - Novembre 2013 - BARCELONA
BARCELONA
30.11.2013 . Número 11
actualitat
HUMOR









L'acudit per Puyal




Font: Tribuna.cat
http://www.tribuna.cat/acudit//per-puyal-11-11-2013.html





Font: Tribuna.cat
http://www.tribuna.cat/acudit//per-puyal-18-11-2013.html



Font: Tribuna.cat
http://www.tribuna.cat/acudit//per-puyal-25-11-2013.html
......................................................................................................

Humor casteller

 

..................................................................................................... 

Humor "federalisto"

 



SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS I COMPANYES DE RTVV

Canal 9: epitafis finals

Amb l’aval moral que em dóna no haver ocupat mai un càrrec a l’organigrama en RTVV, com molts dels meus companys, ni d’haver-me enriquit de cap de les maneres gràcies a ella... Ni d’haver-la balafiat, ni redimensionat, ni maltractat, ni assetjat sot a cap concepte moral o sexual... Després d’haver-me dedicat, com molts companys, i durant molts anys, a treballar i a defensar-la com a servei públic, fins i tot quan més prostituïda ha estat... Després de veure com l’escorxaven de dins cap a fora de contingut... Després d’assistir al desmantellament del departament de programes a poquet a poc, amb externalitzacions als ‘amiguitos’... Després de comprovar com qualsevol paregut entre la realitat informativa i l'oferida als teleespectadors era motiu de denúncia... Després de veure decisions laborals més properes a pràctiques de la Camorra que a les del conveni col·lectiu... Després de passar per dos processos d’oposició interna per pujar de categoria laboral de manera legal sense cap èxit, com molts companys... Després d’haver proposat, de manera desinteressada, formats de programes nous, idees noves, i continguts nous per canviar el model televisiu, com molts companys... Després d’haver vist com gent amb nòmina pagada pels valencians feia jornades laborals a la seu que el Partit Popular te al carrer Quart... Després de veure com s’omplien autobusos als mitins de Mariano Rajoy des de Burjassot...
Després de tot això... I de no col·laborar amb la desfeta, de no mirar cap a un altre costat, de dir no quan ho he considerat oportú, com molts companys han fet... Després de tot això, com et dic, i d’haver sobreviscut professionalment a l'arraconament sistemàtic, com molts altres companys, excel·lents professionals, i d’haver de reinventar-me en el meu temps lliure, com molts companys... I de dos anys de tortura psicològica amb l’ERO... I després que el TSJ haja dit que eixe ERO era nul, i que ens havien de tornar la nostra feina... I que la sentència ens haja reconegut la manca de voluntat negociadora per part de l’empresa... Després de tot això, i amb el tros de fetge que em queda grapat, he hagut de presenciar com uns diputats del Partit Popular imputats per corrupció, com ara Ricardo Costa, han tingut la poca vergonya de deixar-me sense feina, a mi i a més de 1600 companys... Després de tot això, a milers de valencians els han llevat el dret a escoltar i veure la seua radio i la seua televisió en la seua llengua... Han fet així a les Corts Valencianes, clic, i han votat que sí... Que sí que estan a favor de tancar i liquidar Radiotelevisió Valenciana… Així de ràpid: clic, clic, clic... 49 clics… Com si res, com si li pararen la corda a una joguina, cansats de jugar amb ella perquè ja han trobat una altra que els fa més goig… Clic, i au, tots a una veu, diputats voteu... Com si res... Com si en lloc d’ocupar les institucions democràtiques, foren de la seua propietat… 

Com si no ens haguera costat gens concebre la Radiotelevisió Valenciana, gestar-la i parir-la fa 24 anys a una societat on no s’estilava parlar en valencià... Una societat que, un nou d’octubre de 1989 va encendre la tele amb tota la il·lusió del món i va escoltar i veure com una presentadora d’Oliva que li deien Xelo Miralles els va dir, “Hola, bona nit, benvinguts a Canal 9”... Doncs, després de tot açò, han anat i han fet clic, dirigits pel seu cabdill, Alberto Fabra, i han decidit fer callar RTVV... L’han apagada amb les mateixes mentides que repeteixen com lloros i que no es convertiran en veritat per molt que les repetisquen ací i a Madrid... L’han tancada amb la mateixa prepotència que ens han tractat als treballadors des que va començar tot aquest procés de desnonament premeditat i pre-dissenyat... Han acabat amb ella amb la mateixa manca democràtica que han exhibit davant universitats, estudiants, ajuntaments, empresaris, sector audiovisual, la FORTA, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió, i diferents organitzacions europees que els han demanat que no ho feren... I res, com si menjares peres i les cagares senceres... Han fet clic després de tot açò... Després de tot açò... Qui sap si no seran ells qui, amb el 'clic' de la ciutadania el dia de les eleccions, enfilen cap sa casa.


Autora: Fani Grande
http://lafilladelllaurador.blogspot.com.es/2013/11/canal-9-epitafis-finals.html?m=1

.................................................................................................

28/11/2013

País Valencià

Fum tòxic contra l’autogovern valencià, per Sergi Tarín

El PP utilitza la majoria a les Corts per decretar el tancament de RTVV

Sergi Tarín / València

49 llumenetes a favor i 42 en contra. És el final de Ràdio Televisió Valenciana. L’hemicicle es torna mut i els diputats de l’oposició es giren d’esquena a la presidència. Des de la tribuna, la coreografia rep l’aplaudiment del comitè d’empresa. L’esquerra, recíproca, s’alça i els torna l’elogi. Mentrestant, la bancada del PP esdevé un jardí d’estàtues. Ningú no es mou ni respira. Un crit fosc comença a rajar des de moltíssimes goles: “¡No teniu vergonya!”, “¡Lladres!”, “¡Ens esteu destrossant les vides!”. Multiplicades per la immensa cúpula buida del parlament, les veus sonen esfereïdores. I la pedra renaix en carn. Carn en moviment. Els diputats del PP abandonen els escons a la carrera.

A fora, el drama escampa com un fum tòxic. Qui ho respira, brama, plora. Hi ha qui es du la samarreta a la boca com per ofegar el vòmit. És un caos de rostres fantasmagòrics. La locutora Amàlia Garrigós s’atropella contant que els policies els han sacsejat, espentat i identificat. Són pocs. Són els mateixos. Apenes un centenar dels 1.700 acomiadats. “Molts tenen por, estan cansats, han emmalaltit”. Reis Juan, periodista, busca posar nom a l’innomenable. La sensació de soledat i ràbia galopa com un virus. Hi ha qui roda d’abraçada en abraçada enmig d’una borratxera macabra. Hi ha qui es desencaixa poc a poc, com si bufara un aire contaminat de perplexitat i sulfúric. “La decisió més vergonyosa que pot prendre un president és furtar-nos l’autogovern”, relata Vicent Mifsut, del comitè d’empresa, dins del rogle de mitjans. És un últim intent erm de serenitat institucional enmig la derrota.
 

Terminologia d’eutanàsia

Abans, el ple de liquidació de RTVV ha durat quatre hores. Una sessió destemplada, feta a retalls i en la que s’han produït fins a tres votacions: per validar el decret de nomenament del nou director general, per escollir la fórmula de lectura única en l’elecció i per extingir la senyal. Tot pura estratègia reglamentària on el PP ha evadit debat i explicacions. José Ciscar, vicepresident i mentor del tancament, ha fet la primera intervenció, fulminant, injecció de verí ràpid a la vena malalta. “És senzill, pur sentit comú. Una decisió urgent per no dilatar el buit”. Una terminologia d’eutanàsia que prompte ha passat a boca de Jorge Bellver, portaveu del grup dretà i encarregat d’explicar el darrer diagnòstic abans del lliurament de les despulles.
 

“No és per a mi cap honor defensar esta proposició de llei, però sí una gran responsabilitat”, ha assegurat Bellver per justificar a continuació que s’havia de “prioritzar” i que no podien “llevar la paga de Nadal als funcionaris i continuar pagant telesèries”. “Ni retallar la Sanitat ni l’Educació”, ha afegit tot inaugurant la tornada que ha repetit sense esma la desena de voltes que ha pujat a la trona. Una reproducció fidedigna de verbs, subjectes, predicats i complements d’inestimable estalvi per als redactors del llibre de sessions.

Grandiloqüència desesperada

Per la seua banda, l’oposició ha assajat una indignació del tot inútil. Un fet que ha derivat en impotència i, de vegades, en una grandiloqüència desesperada fins al punt de comparar la fi de RTVV amb la batalla d’Almansa, els furors de la legió durant la Guerra Civil o el colp d’estat de Pinochet a Xile el setembre de 1973. Un dels més vehements ha estat Josep Moreno, diputat del PSPV, que ha adoptat el paper de Salvador Allende sota les bombes de l’aviació xilena al Palau de la Moneda: “Valencians que m’escolteu, qui sap si per última vegada...”

Però l’únic soroll de munició que ahir s’escoltà en les Corts foren els badalls avorrits dels parlamentaris del PP i l’anar a vindre de l’expresident Francisco Camps. “¡L’últim debat! ¡Quina llàstima!”, ha assegurat amb sorna mentre Moreno continuava enumerant bombarders al cel tancat de la cambra. “Hui és una derrota històrica. Vull fer una convocatòria a tota la societat valenciana per a què acabe el temps en què els farsants es fan passar per polítics”, ha recitat tot concloent amb que l’únic element perillós per a la sanitat i l’educació públiques “és la compulsió del PP a la delinqüència”.
 

I del cel a la terra. En esmolada oració ha convertit el seu discurs Ignacio Blanco, portaveu adjunt d’Esquerra Unida, qui ha pujat a la trona de negre rigorós i, amb minuciosa litúrgia, l’ha coberta amb la samarreta de “RTVV no és tanca”. Una vegada fet l’altar, ha iniciat l’ofici del sepeli: “Hui estem de dol i alguns (dirigint-se a la tribuna de personalitats) han vingut al cadafal per presenciar un auto de fe”. Llavors, Juan Cotino, president de les Corts, l’ha tallat en vore usurpades les funcions sagramentals. “S’estan clavant amb la Inquisició. És normal que es queixe”, ha ironitzat Mònica Oltra.

“Guanyareu, però no ens convencereu”, ha citat Blanco a Miguel de Unamuno tot per qualificar els diputats dretans com a “dignes successors de Millán-Astray”, fundador de la Legió Espanyola i cèlebre per la seua frase de “Muira la intel·ligència i visca la mort”. “¿Com que l’oposició té la responsabilitat?”, li ha contestat Blanco a Bellver: “la responsabilitat és seua per crear una trama corrupta, regalar 200 milions als clubs de futbol, desprotegir a les víctimes front a Vicente Sanz, fer un ERO il·legal, censurar, manipular i degradar”. I ha acabat en un crit final unamunià: “Tancareu, però no ens tallareu. ¡Botiflers!”


Més frugal en l’oratòria ha estat Enric Morera, portaveu de Compromís, qui ha demanat la dimissió d’Alberto Fabra “per a no continuar fent mal a la nostra autonomia i el nostre benestar”. Morera ha lamentat que els valencians siguem “un laboratori i un conillet d’índies” i ha llançat una última observació al Consell: “anem a denunciar-los com a membres de la junta d’accionistes de RTVV per a què responguen amb la seua butxaca pels 1300 milions de deute generats a colp de dèficits anuals i ampliacions de capital”. L’advertència ha generat una remor lacònica entre la bancada del PP i Morera els ha dirigit l’índex per última vegada: “Vagen cridant el seu advocat. No vaig de farol”.
 
                        
Font: La Veu del País Valencià
http://www.laveupv.com/noticia/6185/fum-toxic-contra-lautogovern-valencia-per-sergi-tarin 

 



VÍDEOS



24/11/2013

Comerciants de Sants denuncien inspeccions de treball durant la Fira Catalana 

Comerciants de Sants denuncien inspeccions de treball durant la Fira Catalana

Els comerciants del carrer de Sants denuncien una inspecció de treball aprofitant la celebració de la Fira Catalana, la mostra tradicional de cada tardor que vol dinamitzar la vida comercial. Els inspeccionats han estat una vintena de paradistes que no els sembla bé el moment en què s'ha fet. Els inspectors han entregat un document en què sol·liciten als responsables d’algunes parades de presentar la documentació requerida el proper dilluns a l’Inspecció Territorial de Treball de Barcelona. La inspecció no només s’ha fet a les parades de comerciants, sinó també a entitats com l’Associació d’Intercanvi de Plaques de Cava d’Hostafrancs, sense ànim de lucre i que ha estat convidada pels organitzadors per donar a conèixer la seva activitat al públic. Els organitzadors de la Fira Catalana de Sants no entenen que durant aquesta festa del comerç del carrer, que se celebra una vegada l’any, s’aprofiti per inspeccionar els comerciants.

Font: Btv  
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1621/comerciants-de-sants-denuncien-inspeccions-de-treball-durant-la-fira-catalana

.......................................................................................................

24/11/2013

Amb la independència, què passa amb les pensions
?

Amb la independència, què passa amb les pensions?

Us expliquem de forma fàcil els arguments pels quals Catalunya, amb la independència, les pensions estarien garantides. Basat en l'article "Independència i pensions, la mentida més innoble" del Col·lectiu Wilson. Subtitulado en Español. Guió i producció: The Catalan Project Disseny de les icones: nounproject Veu en off: Agnès Aran Música: Akashic Records Disseny de so: Xevi 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1622/amb-la-independencia-que-passa-amb-les-pensions .

....................................................................................................... 

24/11/2013

La plaça dels Països Catalans, pendent d’una reforma integral

La plaça dels Països Catalans, pendent d’una reforma integral

La imatge de la plaça dels Països Catalans empitjora. Aquest espai està pendent d'una renovació total des de fa anys, però això no serà possible fins que Adif no acabi les obres de l'AVE. La plaça dels Països Catalans continua molt degradada. Fa un any l’Ajuntament va invertir gairebé 300.000 euros per millorar-ne el paviment, renovar-ne l’enllumenat i netejar-ne la pèrgola, unes actuacions que no han millorat l’aspecte de l’espai. Està pendent d’una reforma total, però encara s’haurà d’esperar per veure’n els resultats. Segons l’Ajuntament, l’obra l’ha de finançar Adif i no començarà fins que no acabi les obres de l’AVE.

Font: Btv http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/15/placa-dels-paisos-catalans-reforma-integral/#None 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1626/la-placa-dels-paisos-catalans-pendent-duna-reforma-integral  

.....................................................................................................

27.11.2013
 

Aprovada provisionalment la modificació del PGM per preservar Montjuïc com a pulmó verd de la ciutat

Aprovada provisionalment la modificació del PGM per preservar Montjuïc com a pulmó verd de la ciutat

La Comissió d'Hàbitat Urbà ha donat llum verda a la modificació del Pla general metropolità per ordenar els usos que es fan a la muntanya de Montjuïc. L'objectiu del projecte és preservar el parc, de més de 300 hectàrees, com a pulmó verd de la ciutat. Els canvis hauran de ser ratificats en el plenari del 20 de desembre i aprovats definitivament per la subcomissió d'Urbanisme.
Font: Btv 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1633/aprovada-provisionalment-la-modificacio-del-pgm-per-preservar-montjuic-com-a-pulmo-verd-de 

....................................................................................................... 

27.11.2013

La font del Gat, una de les més conegudes de la ciutat

La font del Gat, una de les més conegudes de la ciutat

Als Jardins de Laribal hi ha una de les fonts més conegudes de Barcelona: la font del Gat. Diu la llegenda que la va descobrir un gat el 1885, per això té aquest nom i la carassa que va esculpir Joan Antoni Homs. Durant el segle XIX, la font del Gat va ser un punt de trobada per a les classes populars de Barcelona, que anaven fins allà per fugir de la rutina de la ciutat. Fins a tal punt va arribar a ser famós aquest espai i tot el que allà s’hi vivia que Joan Amich va dedicar-li una cançó. Però a poc a poc, els barcelonins van deixar d’anar-hi i avui la font gairebé no té visitants. Font: Btv http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/22/la-font-del-gat-una-de-les-mes-conegudes-de-la-ciutat/

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1634/la-font-del-gat-una-de-les-mes-conegudes-de-la-ciutat

.......................................................................................................
 
27.11.2013 

Controvèrsia per la ubicació d’un pipicà a tocar d’una escola bressol als Jardins de Màlaga

Controvèrsia per la ubicació d’un pipicà a tocar d’una escola bressol als Jardins de Màlaga

La remodelació dels Jardins de Màlaga desperta opinions diverses entre els veïns. La majoria estan satisfets amb la creació d'una zona més àmplia, però la futura ubicació de la nova zona exclusiva per a gossos genera discrepàncies. Aquest nou pipicà se situarà en un solar que és a tocar de l’Escola Bressol El Fil. Alguns pares d’alumnes de la llar d’infants consideren que no és un lloc apropiat perquè és massa a prop de l’equipament. Font: Btv - http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/22/controversia-per-la-ubicacio-dun-pipican-a-tocar-duna-escola-bressol-als-jardins-de-malaga/

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1635/controversia-per-la-ubicacio-dun-pipica-a-tocar-duna-escola-bressol-als-jardins-de-malaga
........................................................................................................

28.11.2013

L'ANC presenta el vídeo 'Catalunya mestissa!'
 

L'ANC presenta el vídeo 'Catalunya mestissa!'

Un cop fet públic el seu posicionament respecte el moment polític actual, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) presenta el vídeo "Catalunya mestissa!",un testimoni de persones que defensen el seu anhel d'independència, alhora que reivindiquen el mestissatge com a element fonamental de la societat catalana, una societat amb arrels també andaluses i d'altres zones de l'Estat espanyol. Fet en col·laboració amb la plataforma "Altres Andalusos", els testimonis reivindiquen la validesa de totes les formes de viure la catalanitat i defensen la pluralitat de la població catalana actual. Els participants reivindiquen també una independència social que faci justícia a les generacions que als anys 40s-70s van immigrar de diverses zones de l'Estat espanyol per treballar i per buscar una vida millor. Demanen la independència d'una Catalunya orgullosa de la seva història social, que recordi que la lluita per la llibertat i per la justícia és un patrimoni nacional viu i compartit. Els participants defensen que aquest esperit revifi avui per empènyer Catalunya cap a la independència, aconseguint que l'esforç de generacions i generacions de catalans vagi pel benestar propi i pel dels fills i nets, en un país cohesionat, obert i amb futur.

Font: ANC - http://www.youtube.com/watch?v=f79k6o4FDAg

Vídeo suggerit per en Daniel Camon.

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1636/lanc-presenta-el-video-catalunya-mestissa

........................................................................................................
 



AGENDA












AGENDA ESQUERRA REPUBLICANA


 

Dijous 28 de novembre
Economia solidària
per a una Catalunya lliure

19 hores, Barcelona
Abacus, sala Juli Vela (Còrsega, 269)

Dimecres 4 de desembre
Transició nacional: 
una oportunitat per a un nou model 
de col·laboració público-privada

19 hores, Barcelona
Casal de Sords de Barcelona

Font: 
http://www.irla.cat/cicleeconomia/index.html



 

Font: 
http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_curs/joaquim_amat_piniella_escriure_contra_el_silenci

.
.......................................................................................................

El 14 de desembre acte a l'Auditori Fòrum de Barcelona; «Votar és la via. Tots per un #noupaís»

Benvolgut, benvolguda,

Les properes setmanes seran decisives per a que el 2014 els catalans celebrem una consulta sobre la independència que de forma clara i inequívoca doni la veu i el poder al poble de Catalunya per a que, junts, decidim el nostre futur.

Des de fa mesos la mobilització ciutadana ha empès amb força el procés per a la celebració de la consulta i per a assolir la independència de Catalunya i des d'Esquerra Republicana treballem colze a colze amb la societat civil als barris, a les viles, pobles i ciutats dels nostre país per assolir aquests objectius. 

En aquests moments decisius tots els qui defensem que votar és la via per a dirimir el debat social i nacional al nostre país i que la celebració d'una consulta sobre la independència és quelcom just i necessari, hem de fer sentir la nostra veu per a garantir que el procés avança amb força i de manera clara i nítida. 

És per això que des d'Esquerra Republicana estem organitzant un gran acte de reivindicació de la consulta i del nou país que junts volem construir per al dissabte 14 de desembre a les 18h a l'Auditori del Fòrum a Barcelona.

Comptem amb la teva participació i et demanem que ens ajudis a fer difusió de la convocatòria entre les teves amistats, a la feina, a la universitat i a tothom que vulgui fer pinya per la democràcia i per la llibertat.

En els propers dies t'anirem informant via correu electrònic, a www.esquerra.cat i a les xarxes socials, de les novetats sobre aquest acte, les persones que hi participaran, etc.

Així mateix en els propers dies des de les Federacions territorials d'Esquerra Republicana rebràs informació detallada dels autobusos que s'organitzaran d'arreu del país per a facilitar l'assistència.

Per a facilitar l'organització a l'acte et preguem que, tant si vens amb autocar com amb mitjans propis, confirmis l'assistència al correu electrònic corresponent:

Barcelona federaciobcn_forum@esquerra.org
Baix Llobregat baixllobregat@esquerra.org
Barcelonès Nord francesc@ribot.cat
Maresme maresme@esquerra.org
Vallès Occidental vallesoccidental@esquerra.org
Vallès Oriental epalau@esquerra.cat
Penedès i Garraf penedes@esquerra.org
Girona fedgirona@esquerra.org
Camp de Tarragona camptarragona@esquerra.org
Anoia anoia@esquerra.org
Bages bages@esquerra.org
Berguedà bergueda@esquerra.org
Osona osona@esquerra.org
Solsonès abajona@esquerra.cat
Lleida fedlleida@esquerra.org
Terres de l'Ebre smarti@esquerra.cat
Alt Pirineu altpirineu@esquerra.org
País Valencià paisvalencia@esquerra.org
Illes illes@esquerra.org


http://www.esquerra.cat/votareslavia/index.html



 ......................................................................................................

Més informació:
http://www.esquerra.cat/agenda

 

 




FEDERACIÓ DE BARCELONA




Acte a Gràcia (13N): "La independència és la nostra oportunitat per assegurar les pensions"




Amb el títol "La independència és la nostra oportunitat per assegurar les pensions" el pròxim dimecres 13 de novembre la Federació de Barcelona organitza un acte amb Oriol Amorós (diputat barceloní d'ERC al Parlament de Catalunya) per explicar a la gent gran els beneficis d'aconseguir la independència.

L'acte, emmarcat en la campanya 'Barcelona pel Sí', té com objectiu explicar la viabilitat del sistema de pensions i subsidis en una República Catalana. La trobada es farà a la Violeta de Gràcia (C/Sant Joaquim 12) a les 18h i els assistents podran berenar, ja que hi haurà xocolata i coca. Us hi esperem!

Mentrestant, si vols accedir a més informació sobre la viabilitat de les pensions i els subsidis en un Estat català.
Les pensions i subsidis estaran garantits a la República Catalana
A Catalunya hi ha més treballadors i treballadores per cada pensionista que a la resta de l’Estat. A més a més, la renda del treball a Catalunya és més elevada que la mitjana. Per tant, amb les nostres cotitzacions aportem més recursos dels necessaris per fer front a les nostres pensions, generant superàvit a la Seguretat Social. 
D'altra banda, amb la independència desapareixerà el dèficit fiscal i podrem invertir en sortir de la crisi: crear llocs de treball, i per tant, més cotitzants. Segons les dades dels economistes del Col·lectiu Wilson, en una Catalunya independent els i les pensionistes podran cobrar fins a un 10% més de pensió del que cobren ara. Per aprofundir més, recomanem aquest article del Col·lectiu Wilson: "Independència i pensions, la mentida més innoble" (http://www.wilson.cat/ca/comunicats-conjunts/item/213-independ%C3%A8ncia-i-pensions-la-mentida-m%C3%A9s-innoble.html).
Picture
Les pensions no estan assegurades dins de l'Estat espanyol.
En el sistema espanyol les pensions no es paguen amb un fons acumulat al llarg dels anys, sinó que són els treballadors i les treballadores en actiu qui, amb les seves cotitzacions, paguen les pensions de jubilació: és l’anomenat “model de repartiment”. D'aquesta manera: a) Com més persones hi ha en actiu, més elevades poden ser les pensions, b) Com més altes són les rendes del treball, més aporten a la Seguretat Social i més garantides estan les pensions. 

Si la situació econòmica de l’Estat no canvia, les pensions no estan assegurades a Espanya. L'única garantia que els i les pensionistes cobrin les seves pensions és que hi hagi prou cotitzants a la Seguretat Social. Però en l'actualitat, com més augmenta l’atur, més augmenta el risc del sistema de pagament de les pensions. A més a més, el govern de l'Estat s'està plantejant retallar les pensions i endarrerir l'edat de jubilació. Com si això no fos suficient, el govern espanyol ha invertit el 97% del Fons de Reserva de les pensions a finançar el seu propi deute (a 10 i 20 anys), diners d’un fons destinat a pagar les pensions en moments econòmics difícils.

VÍDEO: Amb la independència, què passa amb les pensions? (Font: The Catalan Project)

http://youtu.be/k6eLw5CfEpM 

..................................................................................

14/11/2013

Oriol Amorós: "Si l’economia de la República Catalana va bé, les pensions aniran bé"


Oriol Amorós
, diputat d’ERC al Parlament de Catalunya, ha defensat aquest dimecres la viabilitat del sistema de pensions en una República Catalana. “Si l’economia va bé, les pensions aniran bé. I la viabilitat econòmica de Catalunya està fora de dubte. No ho dic jo, ho diu el Frankfurter Allgemeine, el principal diari econòmic d’Alemanya”, ha explicat. Aquestes declaracions les ha fet durant un acte específic per a gent gran sobre independència i pensions que ha organitzat la Federació de Barcelona a la Violeta de Gràcia. La xerrada, s’ha fet en el marc de la campanya “Barcelona pel Sí”.

Davant unes 80 persones, el republicà ha explicat com es pagaran les pensions en una Catalunya independent. “Les pensions no es paguen a través d’una guardiola on hem anat guardant els diners, com pensa molta gent. Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors en actiu”. Per tant, “a la República Catalana destinarem, com ara, una part de l’esforç dels nostres treballadors a pagar les pensions”. (Si vols entendre com funcionarà el sistema de pensions en una Catalunya independent, et recomanem aquest vídeo: "Amb la independència, què passa amb les pensions?").

En aquest sentit, Amorós ha estat clar: “Tot indica que, sense espoli fiscal i amb sobirania econòmica, l’economia catalana anirà a millor, i per tant, no només podem garantir la viabilitat de les pensions sinó que, fins i tot, alguns estudis indiquen que la República Catalana podria arribar a pagar fins a un 10% més de pensió del que ara paga l’Estat espanyol”.

Durant l’acte, el diputat independentista ha fet un repàs històric sobre l’origen del sistema de pensions i ha explicat com s’ha arribat fins al punt que l’Estat espanyol ha hagut de fer ús del Fons de Reserva de les Pensions, un fons que existeix per situacions límit. En aquest sentit, Amorós ha fet una defensa aferrissada de les pensions i ha assegurat que “un dels motius principals pels quals vull la independència és per garantir l’Estat del Benestar”.

Finalment, Oriol Amorós ha volgut traslladar als assistents de l’acte que “el procés cap a la independència no serà bufar i fer ampolles”. És per aquest motiu que el republicà ha demanat a la gent que sigui valenta “per aconseguir el nostre somni”. “El dia després de la independència ens passarà com els berlinesos, que ens preguntarem perquè no vam fer caure abans el Mur de Berlín”.

FotoFotoFoto


Font: 
http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/11/oriol-amoros-si-leconomia-de-la.html

.................................................................................. 
 
EN JORDI PORTABELLA...DIA A DIA



7/11/2013
 
Portabella: "L'augment del preu de l'aigua va en contra de la recuperació econòmica" 

Jordi Portabella (ERC) ha expressat la seva disconformitat a la pujada desmesurada i “incessant” del preu de l'aigua amb una abstenció, conscient de la seva condició de soci de govern a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El republicà s'ha mostrat bel·ligerant davant el nou increment del preu de l'aigua que avui ha aprovat l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb els vots favorables de CiU i PSC. “L'augment del preu de l'aigua va en contra de la recuperació econòmica”, ha reblat. “Veiem amb molta preocupació l'increment incessant dels darrers anys", molt per sobre de l'IPC. Portabella ha explicat que “aquest rebut de l'aigua afecta a 2,8 milions de persones i en els dos últims anys s'ha apujat un 18%”. Un increment que segons el republicà “és excessiu i no té aturador”. Els independentistes consideren que aquesta pujada afecta molt negativament al consum domiciliari, amb un 8,5% d'increment i ha avisat del perjudici que suposa per a l'activitat industrial. Tal i com ha explicat Portabella “nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb una aposta molt ferma per a la reindustrialització però els increments dels serveis bàsics que s'estan produint signifiquen un fre per l'enlairament de la indústria, dificultant molt la competitivitat industrial i la implementació de noves empreses”. 

 
http://portabella.cat/dia_fitxa.php?id=388


11/11/2013

Portabella denuncia que el PP apuja els impostos dels barcelonins des de Madrid 

Jordi Portabella ha denunciat que “el govern central i el PP incrementen de manera desproporcionada la fiscalitat als barcelonins i barcelonines i lamina fortament l’autonomia municipal”.

El president d'ERC+Dcat+Rcat ha destacat que amb la recent aprovació de la Llei de fiscalitat del govern espanyol (Llei 16/2013 de 29 d’octubre), l’Ajuntament es veurà obligat a pujar un 10% el tipus impositiu de l’IBI que ja havia fixat el govern de Xavier Trias en les ordenances fiscals del 2014.

La nova Llei espanyola prorroga per el 2014 i 2015 (Art.8 de la Llei) l’increment del 10% del tipus impositiu (IBI) fixat per el 2012 i 2013. Atès que el redactat de la Llei impedeix als ajuntaments aplicar una reducció que compensi aquest increment de l’Estat, l’impost repercutirà en un nou augment no previst en la proposta inicial de l’Ajuntament.

Portabella (ERC) considera que aquesta mesura “lamina” l’autonomia fiscal de l’Ajuntament ja que no deixa cap marge de maniobra per poder modificar l’impost més important de l’Ajuntament. D’altra banda, el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat preveu un augment del 10% del valor cadastral de Barcelona la qual cosa repercutirà igualment sobre el rebut de l’IBI. 



http://portabella.cat/dia_fitxa.php?id=390 

.................................................................................

TAULA RODONA SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE 

Violència de gènere

Participants: Montserrat Vilà (Plataforma Unitària contra les violències de gènere), Sílvia Casola, Meritxell Benedí, una representant de “Ca la Dona”, Carme Rincón (secretària de la Dona d’ERC Barcelona). Modera: Patrícia Gomà (presidenta d’ERC Barcelona).

http://www.youtube.com/watch?v=91OmFlKWepM&feature=share 

.................................................................................

26/11/2013

Les aportacions d'ERC als Pressupostos de Barcelona pel 2014


Jordi Portabella
, president del grup municipal d'ERC+DCat+RCat, ha pactat amb l'Alcalde Xavier Trias els Pressupostos del 2014 amb l'objectiu de “no deixar als barcelonins orfes dels serveis que afecten a la seva qualitat de vida”. Així, el republicà, conscient de la seva limitada força aritmètica dins del consistori, ha assegurat que "
si els Pressupostos fossin els meus, els hauria fet d'una altra manera”.

En aquest sentit, el líder independentista de l'Ajuntament de Barcelona ha estat molt crític amb la resta de forces de l'oposició per no tenir una actitud responsable de cara a l'aprovació dels Pressupostos de la ciutat. “Seria imperdonable que per motius tàctics, polítics i partidistes la ciutadania no pogués disposar de les eines necessàries per sortir de la crisi”, ha reblat.

Així doncs, Portabella ha anunciat les diferents mesures que ha desencallat amb el govern municipal de CiU per poder votar divendres a favor del Pressupost al Plenari:


1. Es reduirà a la meitat l'increment del preu de les escoles bressol i de música municipals
Una de les primeres coses que es veuran modificades en els comptes, doncs, és la reducció a la meitat de l’increment del 3% que havia previst el govern convergent per a les escoles bressol corresponent al curs 2013-2014 així com també de les escoles de música municipals i el Conservatori de Música. Segons Portabella, el govern havia previst una congelació d’impostos i taxes que se situava per sobre de l’IPC (1,5%). D'aquesta manera, cap preu públic, ni impost ni taxa s’incrementarà més d’aquest 1,5%, la qual cosa implicarà d’entrada una reducció del preu de les escoles així com del Zoo (previst inicialment en un +5%) i del Bicing (+2%).

2. Es crearà una empresa pública d'energia
Portabella també ha anunciat que l’Ajuntament s’ha compromès a introduir una política ambiental de qualitat a través de la creació d’una empresa pública d’energia que serà la responsable del subministrament energètic a la ciutat i permetrà a l’Ajuntament desenvolupar una política ambiental de gran calat. Sense voler donar més detalls per ara, el republicà ha avançat que aquesta empresa seria amb capital privat, però amb majoria públic, i distribuiria energia neta procedent de fonts pròpies de generació d’energia com ara el Fòrum, el Sol, la incineradora del Besòs, etc..

3. Es crearà una “cooperativa de ferralla” per a la reinserció laboral
S’ha tancat l'acord per la creació d’una cooperativa de la ferralla com a alternativa per facilitar la inserció sòcio-laboral i el mitjà de subsistència de les persones de l'assentament del carrer Puigcerdà 127. Portabella creu que “no és gens intranscendent que centenars de persones estiguin vagant pel carrer amb carretons de ferralla” per la qual cosa ja ha demanat a la Delegada del govern espanyol que no miri cap a un altre costat i faci la seva feina: ja sigui tramitant permisos de treball temporal o bé posant solució pels sense papers. 

4. Es faran contractes amb DO Km 0
Portabella ha pactat un nou criteri Km 0 per a l’adjudicació de serveis en concursos públics. A partir d’ara, s’introduiran noves condicions en els plecs de clàusules dels contractes que liciti l’Ajuntament per tal de donar més importància a les polítiques ambientals i de quilòmetre zero, la contractació d’empreses que donin feina a persones discapacitades o la inspecció i seguiment del compliment dels contractes (amb possibilitat de revocació en cas d’incompliment). Aquestes noves condicions ofereixen noves oportunitats a les petites i mitjanes empreses a l’hora de competir per l’adjudicació d’un contracte municipal.

5. Es procedirà a la cessió temporal de pisos buits 
Finalment, també s'ha acordat la cessió temporal de pisos buits  procedents del Sareb (banc dolent) i les entitats financeres per poder ser destinats a lloguer d’emergència social. Precisament en aquest Plenari formularà una pregunta a l’alcalde perquè la inversió pública municipal en habitatge el 2014 sigui, en qualsevol cas, superior a la dels darrers exercicis i així no es condicioni  tot l’habitatge públic a la creació d’una empresa dels aparcaments.

Per acabar, Portabella ha recordat que ERC sempre ha treballat en la línia de facilitar les coses perquè “Barcelona necessita tenir uns pressupostos que donin tranquil.litat als ciutadans, certesa als inversors i que permetin desenvolupar polítiques per sortir de la crisi”. 

....................................................................................................... 



NACIONAL I ARGUMENTARI D'ESTRATÈGIA POLÍTICA







13/11/2013

Intervenció d'Oriol Junqueras a l'acte 'The right to decide: A democratic right', organitzat per l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

 
Fotografia: Tribuna.cat

NO US PERDEU EL VÍDEO DE L'ORIOL JUNQUERAS

http://youtu.be/gNlcIZW1nC8 

...................................................................................................

16/11/2013

Junqueras insisteix en què Brusel.les ha de saber que el procés català no decau
 
Diu que que Catalunya 'no es resignarà'



El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha defensat la seva 'polèmica' intervenció a Brussel·les i ha assegurat que Europa no ha de tenir només el punt de vista de l'Estat i ha de saber que el procés català "no va de baixa". "Quan toqui tornarem a Brussel·les i ens assegurarem que sentin allò que han de sentir perquè és evident és que el que nosaltres no farem és facilitar la feina d'aquells que volen que sentin una altra cosa", ha assenyalat Junqueras des d'Arenys de Munt (Maresme). Paral·lelament, el president d'ERC ha assegurat que Catalunya "no es resignarà" a no poder exercir el seu dret a decidir. "Que sàpiguen que nosaltres defensarem els nostres drets democràtics", ha puntualitzat Junqueras. 

NO US PERDEU EL VÍDEO QUE ACOMPANYA LA NOTÍCIA.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4156572/20131116/junqueras-insisteix-brusselles-saber-proces-catala-decau.html 

....................................................................................................... 

Argumentari d'Estratègia Política 266 (20 novembre 2013) - Monogràfic

No són els pressupostos que voldríem

  • No ens agraden, són els únics possibles amb l’autonomia que tenim: el que ens cal és canviar el marc polític, prendre el control dels nostres recursos per poder fer les polítiques que necessita la gent i el país.

  • Els catalans paguem 61.872 M en impostos (i cal afegir-hi taxes, cotitzacions i preus públics) a l'Estat central (xifra de 2010) i el pressupost total de la Generalitat del 2014 és de 26.000M

  • Els catalans paguem 33.230 M en IVA, Impost de Societats i IRPF (2012). Només ens en tornen poc més de 17000M per fer el pressupost dels Departaments de la Generalitat el 2014.

  • I, a més, l’Estat ens ofega amb la tresoreria: només recaptem 2.677M en impostos, ens espolien 16.543M cada any (2010), ens presten part dels recursos que ens han pres, i a sobre ens cobren interessos. Pagarem 517M en concepte d'interessos del préstec del FLA el 2013.

1. Garantir l'estat del benestar

  • L'objectiu és salvar l'estat del benestar a Catalunya, en un context difícil de deslleialtats.

  • El total de despesa del pressupost 2014, serà el mateix que el liquidat de 2013. Per primera vegada en els darrers cinc anys no baixa.

2. Pressupostos socials

  • Són els pressupostos més socials possibles: El 71% de la despesa serà social.

  • Prioritat per als més vulnerables, volem mantenir la cohesió social:

    a. Serà la Renda Mínima d'Inserció (RMI) més alta de la Història; un augment de 43 milions d'euros , fins a 173 milions d'euros en total.

    b. Beques menjador; un augment de 8 milions d'euros.

    c. Suport a l’habitatge social; un augment de 7,6 milions d'euros per lluitar contra desnonaments.

    d. Programes de xoc de suport a entitats contra la pobresa infantil; un augment de 3 milions d'euros

3. Recuperació econòmica

  • Un augment de 100 milions d'euros en nous projectes d'inversió de PIMEs i emprenedors.

4. Fiscalitat justa

  • S’exigeix un esforç a qui té més capacitat de pagament. Per què així es minimitzen les retallades que ens afecten a tots.

  • Successions: es restituiran els ingressos que va perdre la Generalitat el 2011, i de forma més justa i progressiva que aleshores. Es recapten 110M addicionals, que pagaran en un 80% les herències de fortunes superiors al milió d'euros.

  • Reforma de la llei estabilitat pressupostària, menys pressa a pagar el deute, més prioritat social.

  • Fiscalitat verda: nuclears, gasos contaminants i enlairament d'avions (50 milions d'euros). 

5. Treballem per a que siguin els últims pressupostos autonòmics

  • El marc d’aquests pressupostos és el d’un Estat que ens ofega:

    a. Paguem el 21% dels impostos de l’Estat, rebem 9% inversions i som el 17% de la població, i ens aplicaran 29% de la retallada de totes les CCAA el 2014.

    b. Ens imposen un objectiu de dèficit de l'1% (2.000 M) mentre que ens pertocaria més d'un terç del de l'Estat que és del 5,8%. O sigui, que hauríem de poder ampliar la despesa en 2.000 M més per a les necessitats socialsi per sortir de la crisi.

    ........................................................................................... 

  23/11/2013

Junqueras: “’Vol que Catalunya sigui un estat independent?’ Aquesta és la proposta d’ERC, una pregunta lògica i normal

Junqueras: “’Vol que Catalunya sigui un estat independent?’ Aquesta és la proposta d’ERC, una pregunta lògica i normal” (1)

Junqueras: “’Vol que Catalunya sigui un estat independent?’ Aquesta és la proposta d’ERC, una pregunta lògica i normal” (2)

Vídeos:

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/oriol-junqueras-dilluns-a-lentrevista-amb-josep-cuni/#sthash.NMG50BGY.dpuf

Josep Cuní ha entrevistat el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, a 8 al dia.

Junqueras ha dit que li agradaria que la consulta sobre el futur de Catalunya sigui “com més aviat millor”, amb referència a la data que l’Assemblea Nacional Catalana ha proposat aquest cap de setmana, i manté que s’hauria de fer la consulta l’any que ve. El líder d’ERC defensa que la pregunta ha de ser clara, tal com defensa el seu partit: “Vol que Catalunya sigui un estat independent? És una pregunta lògica i normal, la que la gent vol.” I ha sentenciat: “Hi acabarem votant.”

Oriol Junqueras ha subratllat que defensarà “totes les vies democràtiques” perquè Catalunya pugui exercir el seu dret a vot: “No penso renunciar a cap via democràtica, cal ajudar l’estat espanyol a reflexionar perquè no ens digui que no. Si ho fa haurem de buscar vies per arribar a la consulta.” Ho ha dit amb referència a la proposta que va fer des de Brussel·les de paralitzar l’economia catalana.

Sobre la falta d’acord entre els partits que donen suport al dret a decidir, el president d’ERC ha assegurat que el seu partit “té una proposta clara, si al final aquesta no és la pregunta, és perquè algú no la vol, o encara no la vol”. I ha animat que els partits facin la seva proposta.

Quant a la possible entrada d’ERC al Govern, no l’ha descartada sempre i quan “hi hagi una pregunta, com toca, una data, si el procés sembla encarrilat i el president ens crida”. I ha defensat que els pressupostos de la Generalitat pel 2014 “són els que es poden tenir en aquests moments”.

Per últim, el president d’ERC ha valorat la gestió del Govern de la Generalitat: “Li poso un 7, perquè les circumstàncies són molt difícils.”

A continuació de l’entrevista amb Josep Cuní, els periodistes José Antich, Pilar Rahola iRafel Nadal han adreçat les seves preguntes al líder d’Esquerra. 
................................................... 




CASTELLERS













Felicitats Castellers del Poble Sec!

07/10/2013 Al matí, tota l'atenció a Torredembarra amb la darrera edició del Concurs7 amb l'actual format. Els guanyadors, els castelles del Poble Sec. Els amfitrions, els Nois de la Torre, tercers.

Felicitats Castellers del Poble Sec!

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1624/felicitats-castellers-del-poble-sec#sthash.Na3hGZSO.dpuf


........................................................................................................

Primera tripleta màgica dels Castellers de Sants

Primera tripleta màgica (5de8 3de9f 4de9f) descarregada pels Castellers de Sants. 1 de novembre de 2013, diada de Tots Sants, Vilafranca del Penedès.

Primera tripleta màgica dels Castellers de Sants

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1625/primera-tripleta-magica-dels-castellers-de-sants#sthash.xcIaM6CZ.dpuf


....................................................................................................... 

Darrera crònica castellera de la temporada amb Rafel Lujan

Darrera crònica castellera de la temporada amb Rafel Lujan

Darrera crònica castellera de la temporada amb Rafel Lujan Font: Btv http://www.btv.cat/alacarta/castellers-connexio-barcelona/27484/ 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1632/darrera-cronica-castellera-de-la-temporada-amb-rafel-lujan 

..................................................................................................... 




DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA...










SANTIAGO VIDAL VERSUS
BALTASAR GARZÓN


2/12/2013

La justícia canviarà de dalt de baix en la Catalunya independent


Ho ha explicat el jutge Santiago Vidal, assessor del CATN a Catalunya Ràdio

'Durant el primer període haurem de seguir funcionant amb les lleis espanyoles, però any rere any i paulatinament anirem introduint canvis […] de manera que els processos judicials no s’allarguin i que els ciutadans tornin a confiar en la justícia'. Són paraules del jutge de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, assessor del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), a Catalunya Ràdio. Vidal ha explicat el treball de camp que ha fet el CATN en l'àmbit de la justícia per a preparar els canvis en aquest sector quan arribi la independència. D'aquest estudi es desprèn, segons Vidal, que entre un 25 i un 30 % dels 750 jutges que actualment hi ha a Catalunya 'optaran legítimament per tornar al seu estat d'origen, Espanya.'

És a dir, en quedaran entorn a mig miler dels jutges actuals.  Però és que segons el CATN la Catalunya independent necessitarà mil jutges. D'on sortiran els cinc-cents que manquen?  Per dues vies: 'recuperarem els més de cent jutges interins que han estat exercint aquesta professió durant anys i als quals el ministeri de Justícia va rescindir el contracte el febrer passat; els altres quatre-cents sortiran del Col·legi d’Advocats de Catalunya, cada demarcació proposarà d’entre els seus col·legiats juristes de reconegut prestigi que entrin a formar part del procés judicial per mèrits propis, igual que passa a la justícia britànica, per exemple'.

El Tribunal Constitucional català

Vidal ha explicat que segons l'estudi del CATN, que ell mateix avala, la Catalunya independent també tindria un Tribunal Constitucional. Aquest tribunal, que seria l'última instància judicial, estaria format per un màxim de cinc jutges i seria un tribunal obert, amb magistrats no triats pels partits polítics, per evitar 'la politització que existeix actualment a la justícia espanyola'. 'Els cinc membres serien elegits, cadascun d'ells de diferent manera: pel Parlament, per la professió jurídica, pels síndics municipals, pels ciutadans i pels jutges', ha explicat. 

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4159592/20131202/justicia-canviara-dalt-baix-catalunya-independent.html 

..................................................................................

«La transició nacional cap a la independència: estructures d'estat i eines jurídiques necessàries». Taula rodona 4, realitzada dins el marc de la Conferència Nacional per la República Catalana, el 6 de juliol de 2013, a l'Hospitalet de Llobregat.



Moderada per David Miró, subdirector del diari Ara, hi van intervenir Daniel Albalate, coordinador de la Càtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori de la Universitat de Barcelona; Heribert Padrol, advocat expert en hisenda pública; i Santi Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona.

http://www.youtube.com/watch?v=lC2zr-Tidi8&feature=share&list=PLf6ecSgOlX1ic5hM4Rl-_hrBWqZdQBwFh&index=5

Escolteu el Jutge Santiago Vidal minut: 34:14.
....................................................................

Reclamen un pacte PSOE-IU, llevat que «IU vulgui automarginar-se»

L'exjutge Baltasar Garzón, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press.

El col·lectiu Espacio Abierto -en què s'agrupen l'exjutge Baltasar Garzón i el fill de Santiago Carrillo i rector de la Universitat Complutense de Madrid, José Carrillo- veu una "àmplia possibilitat" d'un pacte entre el PSOE i IU a l'Estat, "llevat que IU tingui la temptació d'automarginar-se", fet que des del seu punt de vista seria "un total despropòsit".

El col·lectiu valora així les conclusions de la conferència política del PSOE d'aquest cap de setmana, en què asseguren que "el PSOE s'ha fet reconeixible per a l'esquerra" i "construeix els eixos d'una alternativa". A més, asseguren que les propostes el PSOE "haurien de generar una fàcil trobada amb CCOO i UGT, amb les ONGs, amb les marees d'educació, sanitat i serveis socials, amb el feminisme i l'ecologisme", i "per descomptat, amb l'esquerra del PSOE i especialment amb IU".

Font: Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/61549/reclamen/pacte/psoe-iu/llevat/iu/vulgui/automarginar-se

.......................................................................................................

 Sense títol

Documental íntegre sobre l'Operació Garzón que Llibertat.cat va publicar en motiu del 20 aniversari de l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona.

L'estiu de 1992 cinquanta independentistes foren detinguts i acusats de pertànyer a Terra Lliure, el jutge de l'operació va ser Baltasar Garzón.

Documental propietat de Llibertat.cat i Zeba Produccions.

No us perdeu els vídeos:

L'Operació Garzón contra l'independentisme català (I) 

http://youtu.be/4yZSkfXeDSM

L'Operació Garzón contra l'independentisme català (II)  

http://youtu.be/HRVldv0bo2c

L'Operació Garzón contra l'independentisme català (III)  

http://youtu.be/OA3PJEPUvoE

L'Operació Garzón contra l'independentisme català (IV)  

http://youtu.be/eAuhifpHKUI

.................................................................. 




La lluita contra el càncer de mama convoca més de 20.000 corredores

DILLUNS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2013

La lluita contra el càncer de mama convoca més de 20.000 corredores

Font: Nació Digital







Els carrers de Barcelona s'han convertit aquest diumenge al matí en l'escenari de la solidaritat de milers de dones amb la lluita contra el càncer de mama. Fins a 20.700 persones han corregut en una cita que, més enllà d'haver-se convertit en un esdeveniment esportiu que creix en popularitat any rere any, serveix per recaptar diners per lluitar contra el càncer de mama. En aquesta edició, s'han recaptat fins a 50.000 euros que la delegació catalana de l'Associació Espanyola Contra el Càncer destinarà a la lluita contra aquesta malaltia, que cada any afecta a 3.907 dones a Catalunya. En relació a l'any passat, hi ha participat 5.000 corredores més.

Segons els organitzadors, fa gairebé un mes que es va arribar a les 20.700 participants i es van haver de tancar les inscripcions perquè aquest era el màxim previst. Si es tenen en compte les inscripcions que s'han fet a totes les ciutats de l'Estat on s'han celebrat curses solidàries amb aquesta mateixa causa, el nombre de participants arriba a 82.000. De fet, aquesta cursa forma part d'un circuït de competicions populars que se celebra a diferents ciutats de tot l'Estat espanyol amb el mateix lema. La primera va tenir lloc al mes d'abril a Barcelona. 
 
A més de per expressar la solidaritat amb la lluita contra el càncer de mama als carrers de Barcelona, la Cursa de la Dona ha servit per recaptar 50.0000 euros, que l'Associació Espanyola Contra el Càncer dedicarà a la investigació sobre aquest tumor del qual cada any se'n detecten a Catalunya 3.907 casos.
 
Les 20.700 participants han fet un recorregut de 6,7 quilòmetres amb sortida i arribada a l'Avinguda Maria Cristina. La guanyadora ha estat Meritxell Galdús, mentre que, darrere seu, han entrat Mari Carmen González i Esther Guerrero. La regidora de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, Francina Vila, ha estat l'encarregada d'entregar el xec amb els 50.000 euros recaptats a la delegació catalana de l'Associació Espanyola Contra el Càncer.

Font: Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/61487/lluita/contra/cancer/mama/convoca/20000/corredores
La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor








DILLUNS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2013

La reacció catalana a la Nit dels vidres trencats. Entre la solidaritat i l’amargor

Joan Pérez i Ventayol - Font: Vilaweb



Una sinagoga cremant-se durant el pogrom.


Entre el 9 i el 10 de novembre de 1938, les divisions de l’exèrcit de Franco ocupaven la serra de l’Àliga després de durs combats i aconseguien tallar la carretera de Gandesa. Móra d’Ebre havia caigut feia unes hores i les tropes republicanes desfetes i desmoralitzades es batien en retirava colpejades pels bombardejos aeris. L’última gran ofensiva republicana arribava a la seva fi i amb ella les possibilitats d’una victòria militar.

Just aquella mateixa nit, però dos mil quilòmetres al nord-est d’aquell escenari bèl·lic, milers de membres de les forces d’assalt del partit nacionalsocialista sortien als carrers d’Alemanya i Àustria per assaltar les sinagogues, les propietats i els negocis dels jueus. L’acció fou maquinada pel ministre de Propaganda nazi com a resposta a l’assassinat d’un diplomàtic alemany a París a mans d’un jueu polonès. A conseqüència dels aldarulls, milers d’hebreus foren perseguits, amenaçats, assassinats o internats en camps de concentració. Moltes de les seves propietats foren arrasades i bona part de les sinagogues incendiades. Tal com afirma Raul Hilberg, un dels historiadors més reconeguts sobre l’Holocaust, el pogrom de la Nit dels vidres trencats posava en marxa el procés cap a la destrucció dels jueus europeus.

Davant la gravetat de la persecució, la premsa mundial es manifestà indignada i el paper de l’Alemanya nazi a l’exterior quedà fortament compromès. La indignació també es deixà sentir a la premsa catalana, com ara a La Publicitat, diari catalanista i liberal, que sota l’epígraf de «La barbàrie teutònica», féu un notable seguiment de les reaccions internacionals davant dels actes perpetrats pels hitlerians. Grans titulars aparegueren a les publicacions catalanes de rereguarda solidaritzant-se amb els jueus i denunciant la bàrbara actuació dels nazis. Es feren explicacions detallades dels principals actes de violència: «Ha començat la persecució antisemita més violenta que mai no s’hagi registrat des de l’adveniment nazi al poder. Assalt i incendi dels temples israelites. Destrucció i saqueig d’establiments i domicilis. Atemptats personals. Gran nombre de jueus detinguts. Escenes de veritable salvatgisme», deia el diari de l’Esquerra Republicana, La Humanitat. Des de La Publicitat s’insistia en què «els recents esdeveniments donen una nova actualitat al problema jueu. És realment aclaparadora la sort d’aquest poble sense territori i al qual ara el feixisme internacional persegueix amb una vesània que fa reviure períodes de la història que hom creia per sempre més liquidats. A Alemanya, a Itàlia i a Palestina, el jueu és acorralat. Hom destrueix els seus temples, saboteja o roba els seus béns i, expulsat del lloc on havia nascut, havia estat contribuent o soldat, simple ciutadà o funcionari, el jueu no sap pas on cercar aixopluc».

Tot i que la denúncia dels fets de la Kristallnacht fou general a les publicacions catalanes, alguns comentaris no s’estigueren de comparar el poc entusiasme internacional a l’hora de condemnar les sofrences dels republicans amb el suport que sí que reberen els jueus alemanys. Per una banda, no hi havia dubtes en censurar l’antisemitisme: «El crim monstruós comès pels agents a sou del nazisme ha aixecat una onada d’horror i d’indignació al món. Ha calgut solament sentir-se persona honrada per a aixecar la protesta més vehement contra els excessos als quals s’han lliurat els nazis en les persones dels jueus de totes les condicions que, per llur dissort, viuen sota la bota de Hitler». Però per l’altra, hi havia la sensació que la denúncia per la violència feixista contra els republicans no havia pas rebut la mateixa consideració, tal com es dolia La Humanitat: «Sembla que la sensibilitat del món es desvetlla. Bé. Ho consignem amb satisfacció, al mateix temps que remarquem, amb pena, que aquest desvetllament dels valors morals no hagi donat mostra més eficient davant la tragèdia espanyola, a la vista del gran crim que es comet amb nosaltres». 

Amb certa amargor, doncs, es lamentava la indiferència amb què l’opinió pública mundial rebia els bombardejos sobre civils en contrast amb les protestes generals contra la violència antijueva. Això, afirmava a La Publicitat, «no ho retraiem com un plany. Al contrari, ens complau que almenys alguna vegada el món civilitzat es revolti contra el crim organitzat i realitzat a sang freda. [...] Fa més de dos anys que davant l’espectacle de la mort i de la ruïna que sembren entre nosaltres els Estats pirates ens preguntem fins quan la sensibilitat humana allí on viu la gent no contaminada per la barbàrie seguirà tolerant aquest crim. I fins ara la resposta era desoladora. ¿Podrem, per fi, obrir el cor a l’esperança? La reacció operada contra la persecució dels jueus sembla, almenys, un indici».

Amb una important presència es difongué el pogrom comès a Alemanya a uns diaris defallits per la prolongació de la guerra i ja molt minvats en planes. Malgrat la manca d’equiparació en el ressò mundial de les dues agressions, la propaganda republicana veié, en la Nit dels vidres trencats, una darrera oportunitat per mirar de copsar l’atenció de les potències democràtiques davant la ja inevitable derrota militar de la República i de la Catalunya autònoma.

Joan Pérez i Ventayol, historiador.

Font:Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4155019/reaccio-catalana-nit-vidres-trencats-solidaritat-lamargor.html

Benvinguda Ona Mediterrània!





DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Benvinguda Ona Mediterrània!









Des del barri barceloní de Sants-Montjuïc, proper al mar com vosaltres, us volem donar la benvinguda!
 
Ona Mediterrània 
és una ràdio compromesa amb la llegua i cultura catalanes.
 
Aquest nou mitjà de comunicació donarà veu a tots els balears, que el govern d’en Bauzà ha volgut silenciar.
 
Us volem desitjar una llarga vida companys i companyes d’Ona Mediterrània, el futur és vostre!
 
Endavant!
 
ERC Sants-Montjuïc



Font: Ona Mediterrània

http://onamediterrania.cat/
Foto o miratge?





DISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2013

Foto o miratge?

Article suggerit per l'Alfred Bou




El fotògraf Robert Ramos ha captat l'illa de Mallorca des de Barcelona en una fotografia que ha corregut com la pólvora per les xarxes socials.


Els avis ens deien que era possible de veure l'illa de Mallorca des del Tibidabo o des dela Mola, al cim del massís de Sant Llorenç. Havia de ser en dies molt clars i ben de matí, abans no es formés la calitja. Amb tot, ens deien, Mallorca es manifestava a l'horitzó amb una ratlleta tan fina, que era gairebé impossible de documentar fotogràficament. Per tant, la visió de Mallorca des de Barcelona era tan llegendària com la conquesta de Jaume I. Si més no, era una experiència que només es podia viure de manera personal i intransferible, i era difícilment comunicable.

Fins que el fotògraf Robert Ramos ens ha sorprès publicant a Twitter aquesta imatge insòlita, que capta de manera nítida sobre la ratlla del mar el contorn de l’illa de Mallorca, a 190 km en línia recta.

Ramos ens diu que va fer la foto dimecres 6 de novembre cap a les 17.45. I afegeix que hauria quedat millor dir que eren les 17:14, però la veritat és que ja eren tres quarts de sis de la tarda. Va quedar entre meravellat i incrèdul, perquè ell també havia sentit dir que en dies clars es podia veure Mallorca des del Tibidabo, però no l’havia vist mai. Aquell mateixa dia havia vist publicada al diari Ara una fotografia feta des de l’Observatori Fabra i va voler comprovar si encara ho podia veure a ull nu. La foto de Ramos té el valor afegit que capta al mateix temps la carena de Montjuïc, amb la ciutat als peus, i un avió que passa.

Teòricament, amb la física a la mà, no s’hauria de poder veure Mallorca, des de Barcelona. En qualsevol cas, només hauria de poder-se besllumar la punta del Puigmajor, el cim més alt de l’illa. En canvi, es veu tota la muntanya i això és degut a la refracció. Què és la refracció?

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4155884/20131114/foto-miratge.html

A la consulta, quina pregunta preferiràs que et facin?







DISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2013

A la consulta, quina pregunta preferiràs que et facin?





Fa una setmana, l’eurodiputat Ramon Tremosa va fer un tuit en què reproduïa les preguntes que s’han fet als darrers referèndums d’autodeterminació. Nosaltres et demanem quina d’aquestes preguntes és la que t’agradaria més respondre amb un. Perquè t’ho imaginis millor, substituïm el nom del país en què es va fer el referèndum per Catalunya, en idèntica posició dins la pregunta (consignem abans de cada pregunta el país de què es tracta).

Pensa-hi. Mantindrem l’enquesta oberta fins al dia abans que es faci pública la pregunta al desembre

Quin tipus de pregunta prefereixes per al referèndum?
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  


Vots totals 179

PS del 16 de novembre: Si vols inserir aquesta enquesta al teu web, la forma de fer-ho és relativament senzilla, com expliquem a “Webmàster, la nostra enquesta, al vostre web”.

PS del 14 de novembre: Atenem un primer comentari de Josep Lluís Salazar, del tot rellevant, que planteja dues qüestions: la inclusió de les preguntes del Quebec i l’afegit d’una opció sobre l’alternativa federal.

Ens havíem plantejat d’entrada la inclusió de les dues preguntes del Quebec; les vam descartar per tres raons:

  1. Eren tan llargues (sobretot la primera) i alambinades que desvirtuaven el conjunt d’opcions del formulari.
  2. No formaven part del tuit de Ramon Tremosa que ens havia impel·lit a muntar l’enquesta.
  3. No s’adequaven a la recomanació del Consell Assessor per la Transició Nacional de formular una pregunta clara.

Val la pena proporcionar als lectors la traducció d’aquestes dues preguntes del Quebec perquè tothom se’n faci el càrrec:

  • 1980 El Govern del Quebec ha fet pública la proposta de negociar un acord amb la resta del Canadà, basat en el principi de la igualtat de nacions; aquest acord permetria al Quebec adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, recaptar els seus impostos i establir relacions internacionals, és a dir, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el Canadà una associació econòmica que implica l’ús d’una moneda comuna; no es produirà cap canvi de l’status polític resultant d’aquestes negociacions si no és per ratificació popular en un altre referèndum; en conseqüència, dóna al Govern del Quebec el mandat de negociar l’acord proposat entre el Quebec i el Canadà?
  • 1995 Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà després d’haver fet al Canadà una oferta formal de relació econòmica i política dins l’horitzó del projecte de llei sobre el futur del Quebec i l’acord signat el 12 de juny de 1995?

I què passa amb la segona qüestió, la possibilitat d’incloure en l’enquesta l’opció del federalisme? Hi havíem donat voltes en dos articles previs al web: “Una pregunta, dues respostes, un mandat”  i “Per què preguntar per la independència i no pel federalisme”. D’altra banda, el mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional ja havia desaconsellat una consulta amb més de dues opcions (per exemple, independència, federalisme, manteniment de l’status quo).

24 multes des de l’aplicació dels nous horaris a botigues d’alimentació al Poble-sec






DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2013

24 multes des de l’aplicació dels nous horaris a botigues d’alimentació al Poble-sec

Font: Btv




Han passat cinc mesos des de l'entrada en vigor de la nova regulació horària a les botigues d'aliments del Poble-sec de menys de 150 m2. En aquest temps d'aplicació, la Guàrdia Urbana ha multat en 24 ocasions 17 botigues que han incomplert la restricció horària que prohibeix obrir entre les 23 i les 7 h.

La regulació d’horaris es va implantar el maig d’aquest any. La mesura va arribar al Poble-sec després de fer-ho a Ciutat Vella i Gràcia. El districte de Sants-Montjuïc va justificar-ho com una eina per limitar les possibilitats de comprar begudes alcohòliques, entenent que el consum d’aquestes begudes al carrer és sovint l’origen de problemes de convivència.

En cinc mesos d’aplicació la Guàrdia Urbana ha detectat i multat en 24 ocasions un total de 17 botigues, algunes de les quals amb dues o tres multes. Pràcticament en totes les ocasions les multes es van produir entre les 23 i la 1 h, és a dir en les primeres hores de la restricció horària.

El decret d’horaris és per a les botigues que venen alimentació i begudes i tenen una superfície inferior a 150 m2. La llei catalana actual de comerç preveu que els ajuntaments puguin ordenar el tancament d’establiments en horari nocturn quan es tracta de raons d’ordre públic.

En el cas del Poble-sec la mesura ha rebaixat les queixes dels veïns però el regidor del districte, Jordi Martí, es mostra prudent amb els bons resultats. Les queixes i demandes d’actuació de la Guàrdia Urbana relacionades amb problemes de convivència al barri del Poble-sec han baixat un 26% respecte a 2012.

Font: BTV

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/11/24-multes-des-de-laplicacio-dels-nous-horaris-a-botigues-dalimentacio-al-poble-sec/

El cartell de la Festa Major de Sants guanya l’American Graphic Design Award







DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2013

El cartell de la Festa Major de Sants guanya l’American Graphic Design Award

Font: Btv




La revista 'Graphic Design USA', una de les més importants del sector del disseny gràfic, ha guardonat el disseny del cartell de la Festa Major de Sants amb l'American Graphic Design Award en la categoria de cartells. El pòster va ser dissenyat pel fotògraf i dissenyador gràfic Alberto March, veí de la Bordeta.

Alberto March, veneçolà d’orígens catalans, ha expressat a BTV que no s’esperava rebre el premi en un concurs a què “s’han presentat 9.000 propostes”Aquest és el 33è premi internacional que reconeix la feina de March, tot i que afirma que “és un dels més importants” dels que ha rebut.

March, resident a la Bordeta des de fa un any, va enviar el disseny a al revista ‘Graphic Design USA’ al juliol, després d’haver estat seleccionat com a cartell de la festa major d’enguany. Abans de traslladar-se a Barcelona va ser reconegut com el millor artista de la dècada de la comunitat llatina de Chicago.

El guardó, que compleix aquest any la 50a edició, ha reconegut altres treballs d’organitzacions com Apple, Coca-Cola, Cisco o la Universitat de Columbia.

Font: Btv
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/13/el-cartell-de-la-festa-major-de-sants-guanya-lamerican-graphic-design-award/

La restauració de les Torres Venecianes s’allargarà pel mal estat en què es troben







DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2013

La restauració de les Torres Venecianes s’allargarà pel mal estat en què es troben

Font: Btv




Les Torres Venecianes estan en un estat més precari del que es preveia abans d'iniciar-ne les obres de restauració. La complexitat dels treballs ha fet canviar les condicions per a les empreses que es volien anunciar a les lones protectores, que només podran fer servir tres de les quatre cares de les torres. Els anunciants potencials han desistit de fer-ho i això podria alentir encara més les obres.

La complexitat dels treballs ha obligat a posar un muntacàrregues en un dels quatre laterals i a prohibir que les lones publicitàries es puguin subjectar en la part superior de les torres malmeses. Aquests condicionants de les bastides faran que només es puguin comercialitzar tres de les quatre cares de les torres. Segons fonts municipals aquests condicionants n’han fet desistir els anunciants potencials i l’Ajuntament no descarta obrir una nova licitació que s’ajusti a les característiques actuals de la bastida. La concessió també seria per més temps per ajustar-se així als calendaris reals de l’obra de restauració.

En un primer moment es va preveure que els treballs de reparació de lesions de les Torres Venecianess’acabarien a finals de gener. Les tasques de restauració van començar a finals de setembre després que les torres han estat anys cobertes per xarxes de protecció per evitar despreniments.

Font: Btv
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/14/la-restauracio-de-les-torres-venecianes-sallargara-pel-mal-estat-en-que-es-troben/

La plaça dels Països Catalans, pendent d’una reforma integral







DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2013

La plaça dels Països Catalans, pendent d’una reforma integral

Font: Btv




La imatge de la plaça dels Països Catalans empitjora. Aquest espai està pendent d'una renovació total des de fa anys, però això no serà possible fins que Adif no acabi les obres de l'AVE.

La plaça dels Països Catalans continua molt degradada. Fa un any l’Ajuntament va invertir gairebé 300.000 euros per millorar-ne el paviment, renovar-ne l’enllumenat i netejar-ne la pèrgola, unes actuacions  que no han millorat l’aspecte de l’espai. Està pendent d’una reforma total, però encara s’haurà d’esperar per veure’n els resultats. Segons l’Ajuntament, l’obra l’ha de finançar Adif i no començarà fins que no acabi les obres de l’AVE.

Vídeo:http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/15/placa-dels-paisos-catalans-reforma-integral/#None

Fa un any es van invertir gairebé 300.000 euros per reformar-la i aquest és l'aspecte que té actualment la plaça dels Països Catalans. A finals de 2012, l'Ajuntament va cimentar aquest espai, va netejar-ne la pèrgola i va renovar-ne l'enllumenat, unes actuacions que alguns veïns troben insuficients. 

JOSEP MARINÉ, veí 
"Són molts diners de la ciutat i està feta un desastre. Els contenidors aquests són horribles per a la ciutat. S'ha d'arreglar. Això (el terra) ho faig jo en quatre hores" 

Els que sí que han notat els canvis de la reforma són els taxistes. Feia temps que demanaven una parada en aquesta sortida de l'estació de Sants i l'Ajuntament hi va accedir. Un any després, valoren molt positivament l'actuació municipal tot i que creuen que es podria millorar. 

ANTONIO PÉREZ, taxista 
"Abans estàvem fora de l'estació i el Guàrdia ens podia denunciar. Ara hi cabem més cotxes. Encara així, trobo que les parades s'haurien de perfeccionar i encotxar a sota del sostre que hi ha a la sortida." 

Des de l'Ajuntament recorden que la reforma integral de la plaça no depèn només d'ells. 

JORDI MARTÍ, regidor de Sants-Montjuïc 
"Hem fet les actuacions que havíem de fer i ens vam comprometre. Ens hi hem gastat una xifra important però evidentment insuficient perquè la millora de la plaça encara s'ha de produir." 

El districte espera que les obres de l'AVE acabin al més aviat possible. Això podria ser durant el 2014. Aleshores Adif, després de signar un conveni amb l'Ajuntament, haurà de finançar la reforma total de la plaça i tornar a aquest espai l'aspecte que tenia quan es va inaugurar, el 1983.


Font: Btv
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/15/placa-dels-paisos-catalans-reforma-integral/#None

El PP demana el tancament dels centres musulmans sense llicència






DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2013

El PP demana el tancament dels centres musulmans sense llicència

Font: Btv



El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, considera que s'han d'augmentar les inspeccions als centres musulmans per evitar que s'hi facin activitats il·legals. Fernández ha denunciat un centre del carrer del Roser, al Poble-sec, que no té la llicència municipal.

Concretament, es tracta d’un Centre Cultural Paquistanès on s’ensenya l’Alcorà i la cultura d’aquest país asiàtic. El recinte de planta baixa no disposa de llicència municipal per exercir aquesta activitat amb les condicions de seguretat necessàries, però els responsables ja han manifestat la intenció de fer tots els tràmits necessaris per legalitzar la situació.

El regidor del Partit Popular, Alberto Villagrasa, ha demanat el tancament immediat de les activitats de l’espai situat al carrer del Roser, al Poble-sec. Fernández considera que aquests centres causen problemes de convivència amb els veïns, a causa de les aglomeracions que es formen a l’entrada, i ha demanat una inspecció a tots els locals.

Font: Btv
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/11/15/el-pp-demana-el-tancament-els-centres-musulmans-sense-llicencia/

Notícies d'Ona Mediterània

DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

Notícies d'Ona Mediterània





Moltes gràcies pel vostre suport.
 
Ara mateix necessitam socis i sòcies per garantir la continuïtat de l'emissora. Si l'organització se'n vol fer, podeu emplenar el formulari a través de www.onamediterrania.cat
 
També vos quedarem agraïts si podeu translladar aquest missatge a la vostra militància.
 
 
Rebeu una salutació cordial,
 
 
 
Equip Impulsor d'Ona Mediterrània
Fuster-Fabra, un advocat de la ultradreta per als mossos







DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

Fuster-Fabra, un advocat de la ultradreta per als mossos

Article suggerit per l'Alfred Bou







Fotografies Vilaweb

Perfil de l'advocat defensor de quatre mossos dels nou encausats en el cas Juan Andrés Benítez
 

Aquest article procura aportar més dades sobre José María Fuster-Fabra, advocat defensor de quatre mossos d'esquadra dels nou que han estat encausats per la mort de Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona. Si diumenge n'explicàvem la vinculació amb Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, avui aportarem més dades trobades fins ara que el relacionen amb la ultradreta, Fuerza Nueva inclosa. Quan li he preguntat sobre el seu passat, Fuster-Fabra m'ha respost 'que no volia parlar de la seva vida privada'. Sí que afirma que 'dóna suport a Albert Rivera i li'n donarà' i que el general Rodríguez Galindo, condemnat per terrorisme, no va ser únicament el seu client: també va ser el testimoni del seu casament, a Sitges, l'any 1999.

Heus-ne aquí les dades:

José María Fuster-Fabra és president fundador de l'entitat militar Asociación de Reservistas Voluntarios de Cataluña (AREVOC), segons que informa el diari ABC, que diu que actualment hi ha uns sis-cents reservistes. N'hi ha que reben periòdicament instrucció militar per poder ser mobilitzats en cas de conflicte bèl·lic. N'hi ha que no. Ell és el president de tots. L'article explica que Fuster-Fabra és tinent reservista de l'exèrcit de terra i l'actual advocat de quatre mossos declara això: 'A l'Associació tenim prohibit de parlar de política, però sí que li puc dir que el sentiment de lleialtat a Espanya, la Corona i la Constitució és una cosa que darrerament s'ha refermat amb més força.'

També al diari ABC trobem, secció vida social, una notícia de fa catorze anys. És el casament de Fuster-Fabra, l'any 1999, amb Roser Navarro Tapias, a Sitges. Hi llegim que un dels testimonis del casament de Fuster-Fabra va ser el general Rodríguez Galindo. Ja sabíem que Fuster-Fabra havia estat l'advocat del guàrdia civil. Ara sabem que eren tan amics que va fer-lo testimoni de noces. Tot just un any més tard, per cert, el seu testimoni de noces entrava a la presó acusat de pertànyer al grup terrorista GAL. Galindo, condemnat a setanta anys de presó, només va passar-n'hi quatre.

Rebo la revista Fuerza Nueva, número 13, de l'any 1981 (pdf) a través d'un lector anònim dels meus articles, Catman (molt agraït!). Aquesta revista era l'òrgan de Fuerza Nueva, el partit nostàlgic del franquisme. A la segona pàgina de la revista s'hi veu la fotografia d'un jove líder de Fuerza Joven, les joventuts del partit i fragments del seu discurs (traduïm): 'Vull portar-vos el missatge d'una Catalunya que estima, que sent i que resa en espanyol.' Catman també em passa una cartapublicada a la mateixa revista Fuerza Nueva on s'insinuen pallisses a independentistes catalans. Tant el jove de la fotografia de la pàgina 2 com el que signa la carta de les pallisses és José María Torrellas Fuster Fabra (si voleu llegir la carta escriviu 'Torrellas' al cercador; és un text llarg i us hi perdríeu). A mi ja m'havia cridat l'atenció que, tot sovint, com en la notícia a l'ABC, Fuster-Fabra es presentés com a Fuster-Fabra Torrellas, tots tres cognoms. Però és que ara ens els trobem canviats d'ordre: 'José María Torrellas Fuster Fabra'.

Truco aleshores a un home que coneix a fons els moviments d'ultradreta, i que vol mantenir l'anonimat. 'Sí, aquest jove de la revista Fuerza Nueva és Fuster-Fabra. El conec. I més endavant es va canviar l'ordre dels cognoms per dissimular una mica el seu passat falangista. Els vostres articles aniran bé per a refrescar la memòria. Perquè, vols que et digui una cosa? Jo crec que els de la Generalitat, amb tot aquest embolic dels mossos, ni tan sols saben qui és en realitat l'advocat que s'ha escollit. Tot just ara ho deuen veure.'

Enrique de Diego, periodista, escriptor i col·laborador habitual d'Alerta Digital, que no fa gaire que va cremar una estelada per la televisió, coincideix amb la meva font. Així, l'any 2007 De Diego animava els participants d'un bloc a acudir a la presentació d'un dels seus llibres: 'Hi intervindrà José María Torrellas Fuster-Fabra, l'ex-candidat del partit de Blas Piñar i defensor del general Galindo, ara conegut com José María Fuster-Fabra' (és un bloc llarguíssim; escriviu 'Fuster Fabra' al cercador; si no us hi perdreu). El diari Público va publicar una fotografia de l'acte on apareixen Enrique de Diego i Fuster-Fabra. Finalment, el diari Minuto Digital és la tercera font que va en la mateixa direcció. Al penúltim paràgraf d'aquesta notícia, s'hi  llegeix: 'El qui en altre temps fou el famós Torrellas, més conegut darrerament com a Fuster-Fabra.'

Segons Enrique de Diego, doncs, 'Torrellas Fuster-Fabra, ara conegut com Fuster-Fabra' va ser candidat del partit de Blas Piñar. El partit de Blas Piñar era Unión Nacional, que agrupava Fuerza Nueva, la Falange Española y de las Jons i alguns altres que volien un retorn a la dictadura de Francisco Franco. I, efectivament, De Diego no mentia: a la web de la Generalitat de Catalunya es veu com Torrellas Fuster-Fabra anava de número 3 d'Unión Nacional per la circumscripció de Barcelona a les eleccions del 1979. De fet, a La Vanguardia de l'època hi havia anuncisper a assistir a mítings del partit falangista de Blas Piñar on havia d'intervenir Torrellas Fuster-Fabra.

Sabent tot això truco al despatx del qui ara es diu Fuster-Fabra i m'atén molt amablement. Parlem dues vegades, dimecres i ahir, i totes dues vegades li demano directament si, amb el nom de Torrellas Fuster-Fabra, va militar a Fuerza Joven, es va presentar per Unión Nacional i per què es va canviar l'ordre dels cognoms. Em diu que va ser una cosina seva, que s'hi va presentar. Li responc que no, que a la llista d'Unión Nacional que arxiva la Generalitat hi surt clarament José María Torrellas Fuster-Fabra. Em respon que no pensa respondre la pregunta perquè'no vol parlar de la seva vida privada i em deixa anar aquesta frase: 'Ja vaig aprendre fa molts anys que és bo deixar part del passat en el misteri.' Sí que em confirma que Galindo va ser el seu testimoni de noces i que dóna suport i en donarà a Albert Rivera, de Ciutadans, 'amb qui m'uneix una amistat'. Tot i no militar en el partit, l'acompanyà a Madrid per presentar-lo, i demà serà una de les estrelles de l'acte de Ciutadans a Barcelona. Molt amablement acabem la conversa.

Un altre lector m'informa que el periodista Xavier Vinader va escriure sobre Torrellas Fuster-Fabra en uns quants articles. Des de l'estranger, per internet, no els he sabut trobar. Podrien ser a la revista Arreu o Primera Plana. Si algú els té a mà, si us plau, que me'ls faci arribar. Potser això ens ajudaria a descobrir encara més detalls d'aquest passat que 'és millor deixar en el misteri'. Potser, qui sap, en els articles s'explicava les pallisses que la carta tan solament insinuava. 

Afegim, per acabar, que Fuster-Fabra té anomenada pel bon tracte personal i que ha de ser un bon advocat. Molt bon advocat. Si més no, té una llarga trajectòria de grans clients. De Galindo a agents del Cesid passant per Julen Elgorriaga, acumula molts casos relacionats amb els cossos de seguretat de l'estat espanyol. Fuster-Fabra també va ser un dels advocats de l'associació de Pilar Manjón de víctimes de l'atemptat de l'11-M del 2004 a Madrid. Fuster-Fabra, i això l'honora, es va negar a acceptar les teories de la conspiració que vinculaven l'atemptat amb ETA en lloc d'al-Qaida. El Mundo en va fer campanya, d'aquesta teoria conspirativa. Fuster-Fabra, en canvi, sempre es va negar a entrar en aquest joc, i per això va rebre elogis. Venint d'un advocat definit pel diari Libertad Digital com 'a membre de la ultradreta catalana' és de destacar. Perquè memòria potser no, però professionalitat sí que en deu tenir.

andreu.barnils@partal.cat

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4157644/20131122/fuster-fabra-advocat-ultradreta-mossos.html

El Govern vol privatitzar pisos socials de l'Incasòl






DISSABTE, 23 DE NOVEMBRE DEL 2013

El Govern vol privatitzar pisos socials de l'Incasòl

Article suggerit per l'Alfred Bou













L'empresa pública té 14.000 habitatges que podria vendre per reduir dèficit, segons 'La Vanguardia'

 

La Generalitat vol reduir dèficit venent-se patrimoni. A més del pla de venda d'edificis públics, la Generalitat es proposa ara vendre els pisos socials de l'Incasòl, que té més de 14.000 habitatges llogats a preu públic, segons publica aquest dimecres 'La Vanguardia'. (1)

L'operació seria similar a les que han fet tant el govern de la comunitat de Madrid com l'Ajuntament de la capital espanyola, que han col·locat diversos lots d'habitatge social a fons d'inversió internacionals.

L'interès d'aquests fons per l'immobiliari català després de la gran rebaixa de preu patida per la crisi, hauria dut la Generalitat a estudiar la venda dels actius, tot i que una portaveu del departament d'Economia va explicar a l'ARA que la privatització dels habitatges de l'Incasòl són només una possibilitat de les moltes que s'estudien per vendre patrimoni. 

Font: Ara.cat
http://www.ara.cat/economia/Govern-privatitzar-pisos-socials-lIncasol_0_1028897292.html

––––––––––––––––––––
(1) El Govern prepara la privatització dels 14.000 pisos públics de l'Incasòl

L'interès dels fons internacionals obre una nova via per reduir el dèficit | L'Incasòl és el major casolà de Catalunya, a més de promotor d'habitatge públic | Els dos fons s'han bolcat a Espanya i estan interessats en els pisos catalans


La Generalitat està estudiant iniciar la privatització de les vivendes socials propietat de l' Incasòl , dins de la seva estratègia de venda d'actius per reduir el dèficit públic el 2014 sense aplicar noves retallades de despeses. Fonts immobiliàries van explicar que el Govern seguiria així les passes de Madrid, on tant la comunitat com l'Ajuntament han venut més de 5.000 habitatges socials aquest any. La Conselleria d'Economia, responsable de l'estratègia de venda d'actius de la Generalitat, no va voler comentar l'operació. Un portaveu va recordar que el conseller Andreu Mas Colell ja va anunciar al Parlament que s'ha creat una comissió d'Optimització d'Actius, un òrgan de treball format per tècnics dels diferents departaments, per a "valorar el que tenim i que rendiment li podem obtenir. Tot està en fase d'estudi i valoració "va assegurar. L'Incasòl és actualment el primer "casolà" de Catalunya: és propietari d'unes 14.000 habitatges socials, la majoria promogudes per ell mateix i que comercialitza a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (l'antiga Adigsa). Fonts de l'Institut Català del Sòl van recordar que aquest organisme promou habitatges de protecció oficial per a la venda, però que tradicionalment ha mantingut una part d'ella en lloguer. L'Incasòl, a més, desenvolupa sòls per promoure habitatges i polígons industrials, uns actius que no obstant això amb la crisi immobiliària són ara molt menys líquids. Fonts immobiliàries van explicar que els fons internacionals estan interessats en promocions acabades, amb habitatges llogats i poc grau de desocupació i de grans dimensions, perquè sigui més fàcil la seva gestió. A diferència de la situació de Madrid, on s'estan venent habitatges a la ciutat, el parc de l'Incasòl està dispers per localitats mitjanes i petites a tot Catalunya, però els fons ho consideren igualment adequat si en cadascuna de les localitats hi ha un comercialitzador local (un agent de la propietat immobiliària, o similar) que gestioni la rotació d'inquilins i el manteniment dels immobles. "La Generalitat està estudiant crear un paquet amb les promocions que puguin ser més atractives per als fons", han assegurat. L'habitatge social s'ha convertit en un dels actius més buscats pels fons immobiliaris a Espanya, que consideren que els preus han caigut a un nivell baix, que permet donar una bona rendibilitat a la inversió, i que la demanda de lloguer és forta (en quatre anys s'ha passat del 10% al 17% de famílies vivint en lloguer) i seguirà a l'alça, impulsada per les dificultats de les famílies, especialment les de baixos ingressos, per obtenir finançament bancari. Els dos fons més actius actualment en la compra d'habitatge social a Espanya són Goldman Sachs i Blackstone, i tots dos han fet arribar el seu interès per comprar habitatges del Govern . A Madrid, on han mantingut una pugna tancada en totes les operacions, Goldman Sachs, associada amb la firma de capital risc espanyola Azora, ha comprat 3.000 pisos de l'Ivima per 201 milions (un 20% més que el preu que va fixar de sortida la Comunitat ), mentre que Blackstone va aconseguir 1.860 pisos de l'Empresa Municipal de l'Habitatge (EMVS) per 128.500.000, en operacions que valoren cada pis en uns 68.000 euros. Les dues firmes liciten ara per comprar altres 1.458 pisos socials de l'Ajuntament de Madrid i 420 que ha posat en venda FCC. Blackstone, que segons Bloomberg s'ha gastat 7.400 milions de dòlars en la compra de 40.000 habitatges als EUA, estudia una operació similar l'Espanya, segons va explicar el director de la seva àrea immobiliària, Anthony Myers, al Meeting Point.

Font: La Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/economia/20131113/54393371000/govern-privatizacion-pisos-publicos-incasol.html

'Volem la independència per fer un país més just', Joan Tardà i Marta Vilalta a Sants-Montjuïc







DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

'Volem la independència per fer un país més just', Joan Tardà i Marta Vilalta a Sants-Montjuïc




 


Els diputats d'ERC Joan Tardà i Marta Vilalta han defensat aquest dissabte la necessitat de convertir Catalunya en una República Catalana per tal de garantir la viabilitat de l'Estat del Benestar. Els republicans han participat en un debat sobre la independència al carrer, davant unes 90 persones, a la Plaça de les Naves (Poble Sec). L'acte s'ha emmarcat dins la jornada de la campanya 'Barcelona pel Sí' de la Federació de Barcelona que, durant tot el matí, ha desplegat 100 voluntaris i 9 parades informatives pel districte de Sants-Montjuïc per explicar als veïns els beneficis de la independència. Finalment, al migdia, les JERC-Barcelona han organitzat una botifarrada popular al mateix lloc on s'ha fet el debat.
 
Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, s'ha mostrat convençut que el procés sobiranista acabarà amb victòria. Davant les preguntes dels veïns del Poble Sec, el republicà ha assegurat que “d'aquí poques setmanes tot el món sabrà la data i la pregunta  del referèndum, això no té marxa enrere”. En aquest sentit, ha emplaçat als dirigents polítics de Catalunya a ser valents “perquè si ho fem civilitzadament i pacíficament, guanyarem”.
 
Al mateix temps, diputat independentista ha defensat que “la independència val la pena si és per fer un país just i més democràtic”. En aquest sentit, Tardà ha explicat que “la República Catalana ens servirà per parar el cop de la crisi, per salvar l'Estat del Benestar”. Però tot seguit ha recordat que “quan arribi el procés constituent és necessari que les esquerres catalanes siguem fortes per garantir que la Constitució Republicana s'escrigui amb tinta social”.
 
Per la seva banda, Marta Vilalta, diputada de les JERC al Parlament de Catalunya, ha defensat que “la millor recepta per solucionar la situació actual del país té un nom: democràcia, democràcia i democràcia”.  Tal i com ha explicat Vilalta, “només una República lliure i socialista ens donarà les eines per poder crear llocs de treball i garanir els serveis socials”. Per acabar, la republicana ha recordat als assistents de l'acte que “la Catalunya independent és econòmicament i socialment viable”.
  
100 voluntaris i 9 parades informatives per explicar els beneficis de la independència
Sota el lema 'La independència és la nostra oportunitat', la campanya Barcelona pel Sí de la Federació de Barcelona ha tornat a sortir al carrer aquest dissabte. Aquest cop ha estat a Sants-Montjuïc, concretament als barris de: Poble Sec, Font de la Guatlla, Marina de Port i Hostafrancs. Durant tot el matí, els voluntaris ha repartit informació sobre els beneficis de la independència en els diferents àmbits que preocupen a la ciutadania: la creació de llocs de treball, l'Estat del Benestar, les pensions, la cultura i la regeneració democràtica.
 
Amb la jornada intensiva de campanya pel Sí a Sants-Montjuïc, ja van 5 jornades intensives d'aquest tipus a Barcelona des que va començar l'any 2013. També s'han fet a Nou Barris, Sant Martí i Horta-Guinardó. El mes vinent, es farà al districte de Ciutat Vella. L'objectiu de la Federació de Barcelona és fer arribar els avantatges de la independència a tots els barris i veïns de Barcelona.

Font: 
http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/11/volem-la-independencia-per-fer-un-pais.html






















































































L'Estat i les clavegueres exigeixen ja mateix resultats als unionistes (I)







DIJOUS 28 DE NOVEMBRE 2013


En diferents cercles unionistes de l'Estat ja hi circulen anàlisis, propostes i estratègies que permetin poder sortir del fracàs i el bloqueig de l'unionisme davant de l'estratègia dels sobiranistes i els partidaris del dret a decidir. L'Estat i les seves clavegueres segueixen no només nerviosos sinó també emprenyats per la manca de resultats de l'ofensiva projectada a tots els nivells en contra la transició nacional de Catalunya.

Manifestació del 12 d'octubre a Barcelona.

Allò que els cercles unionistes i l'Estat no han digerit encara és el fracàs del 12 d'octubre a Catalunya: tot i haver portat de fora 2.500 persones en autobusos, la concentració pacífica a l'entorn de C's i el PP a la plaça Catalunya de Barcelona fou un fracàs. No van passar ni 48 hores després de la concentració quan els serveis de l'Estat més seriosos van fer veure als unionistes que hi havia a la plaça un màxim de 9.000 persones, i a Monjuïc unes 325 --comptant-ne, esclar, els infiltrats dels cossos policials que vigilaven els ultres.

L'Estat, doncs, així com els seus serveis (que han reconegut de manera implítica i explícita que van ajudar a la concentració del 12-O) ja han començat a dir als organitzadors de la propera manifestació del 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, que no volen malbaratar de nou els seus recursos en una concentració fallida. La solució: volen camuflar un possible fracàs fent la manifestació a la plaça de Sant Jaume, la qual amb 5.000 persones es pot omplir a vessar. Aquesta vegada l'Estat exigeix que, per seguir ajudant i per mantenir aquest moviment, hi hagi una veritable mobilització dels militants i votants del PP i de C's.

L'Estat, d'aquesta manera, comença a copsar que el disseny de la campanya en contra la transició nacional de Catalunya ha començat a fracassar i es pregunten, doncs, si el desprestigi de l'opció independentista --l'utopia de la mateixa, la sortida de Catalunya de la UE i tots els mals-- com a argument realment dóna resultats positius o provoca, més aviat, l'enfortiment de les conviccions dels sobiranistes.

Tampoc tenen clar, des de Madrid, que enfonsar el president Mas tingui com a conseqüència acabar amb la transició nacional. A la vegada, l'Estat comença a no entendre el fracàs de la tercera via a Catalunya, una opció que suposadament dirigeixen Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro, ja que aquests segueixen defensant el dret a decidir i una consulta pactada i legal. I l'Estat no està disposat a cedir en ambdós aspectes.

Un darrer punt que ha provocat tots els temors a Madrid ha estat l'operació Movimiento Ciudadano. Per a l'Estat i els seus aparells, C's era una organització simpàtica que els hi feia la feina de frenar el sobiranisme a Catalunya i que alhora posava sota qüestió les bases del PSC i d'ICV, alhora que creava un problema per a la cohesió catalana de totes les seves forces polítiques. 

Però ara Movimiento Ciudadano ja no resulta tan simpàtic. Per què? Perquè ha decidit fer el salt a la resta de l'Estat. Ja veurem si li ho permeten des de Madrid, però, ja que competir amb dues forces hegemòniques, PP i PSOE, i una d'emergent, UPyD, per la idea d'Espanya podria modificar les majories. "¿Estos chicos de C's, catalanes muchos, que se han creido?
Els serveis de l'Estat a Catalunya pensen encetar una campanya de desprestigi en contra de l'ANC, d'Òmnium i de l'AMI"
També preocupa a l'Estat el canvi que s'està duent a terme al si de l'església catòlica: els amoïna la duresa de l'església catalana i del govern de la Generalitat en contra de 13TV i d'Intereconomia (usats per les clavegueres de l'Estat contra la majoria social catalana i sobretot encarregats de propiciar un clima anticatalà a tot l'Estat). Tampoc no estan contents a Madrid amb l'ofensiva desenvolupada pels mitjans de comunicació catalans que pretenien controlar i condicionar.

El Grup Godó ha afluixat tant pel que fa a La Vanguardia com a 8TV --molt menys, però, a RAC1. Això ha provocat que els mateixos que van pressionar el Compte Godó hagin començat ara a fer llistes negres de periodistes i col·laboradors de l'esmentat grup que segureixin mantenint una línia sobiranista. En aquest mateix camp, l'Estat i els seus poders fàctics han començat a elaborar una estratègia pel control d'El Periódico, coneixedors de les greus dificultats econòmiques del grup de comunicació i també sabent-ne de les dificultats d'intentar capgirar la línia editorial d'aquesta capçalera, que encara avui dia és una portaveu oficiosa --més o menys influïda-- del PSC oficial de Navarro, i també d'alguns sectors catalanistes i sobiranistes del PSC i d'ICV.

A diverses reunions a la Moncloa amb la presència dels entorns de Soraya Sáenz de Santamaría --així com diverses personalitats del PP-- s'han analitzat els resultats en les enquestes del PP català i la valoració dels seus principals líders. També s'ha fet una anàlisi detallada de l'impacte de les intervencions d'Alícia Sánchez-Camacho i d'Enric Millo, els quals segons algunes fonts són els causants del baix nivell de valoració del partit. Des de Madrid comencen a sentir-se veus favorables a fer-se canvis radicals: noves propostes a la línia actual del PP a Catalunya que inclourien la substitució dels seus principals dirigents, catapultats cap amunt o cap a Brussel·les.

Amb tot, però, abans que es clarifiqui i es proposi allò que moltes fonts anomenen nou pla per a Catalunya, conegut com a "Reconciliació i bones maneres", els serveis de l'Estat a Catalunya i la seva quinta columna pensen encetar una campanya de desprestigi en contra de l'ANC, d'Òmnium i contra els principals càrrecs municipals de l'AMI. Ja estan recollint, també, informació, persona a persona, de tots els membres que formen part de la plataforma Súmate, la qual reconeixen que és un cop baix del sobiranisme a l'estratègia de l'Estat que els ha sorprès i els ha agafat desprevinguts.

El SIC farà un seguiment de l'organització i desenvolupament de les concentracions i actes del 6 de desembre i també seguirà les noves propostes que, des de la Moncloa i els entorns de Rajoy, es plantegin properament al govern català i a les forces polítiques del país. La pastanaga torna a sortir.

Font: Tribuna.cat
http://www.tribuna.cat/cronica/informe-sic/lestat-i-les-clavegueres-exigeixen-ja-mateix-resultats-als-unionistes-27-11-2013.html 




Sants-Montjuïc dóna la benvinguda al Nadal amb l’encesa de llums






DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Sants-Montjuïc dóna la benvinguda al Nadal amb l’encesa de llums

Font: Sants 3 Ràdio

Una festa infantil a la plaça de Sants va precedir la inauguració dels llums de Nadal que es va fer el passat divendres a la tarda

Sants-Montjuïc dóna la benvinguda al Nadal amb l’encesa de llums

Una festa infantil a la plaça de Sants va precedir la inauguració dels llums de Nadal que es va fer el passat divendres a la tarda. L’encesa representa l’inici de la campanya de Nadal a tots els eixos comercials del districte. En la celebració es va explicar la història de Sant Nicolau adaptada als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. “I per acabar recordeu nens i nenes, pares i avis, avui que les llums encenem estigueu alerta i sigueu savis que això vol dir que comencem festa grossa als nostres barris”, recitava el periodista santsenc Albert Torras, que va explicar tota la història fent rimes.

En la celebració també hi va participar l’escola de ball santsenca La fàbrica dels somnis, mostrant algunes de les seves coreografies. L’acte el va tancar Núria Izquierdo, consellera de comerç del Districte, que va recordar que es tracta d’un acte unitari per tot el districte fet “molt especialment en agraïment als eixos comercials i a les associacions comercials dels nostres barris que dia a dia col·laboren amb nosaltres, amb la dinamització i amb iniciatives que fan que cada vegada estiguem més units”. La consellera va aprofitar per desitjar bon Nadal i bones festes a tots el veïnat.

encesallumsdenadalasants22novembre2013-01 encesallumsdenadalasants22novembre2013-02 encesallumsdenadalasants22novembre2013-03 encesallumsdenadalasants22novembre2013-04 encesallumsdenadalasants22novembre2013-05 encesallumsdenadalasants22novembre2013-06 encesallumsdenadalasants22novembre2013-07 encesallumsdenadalasants22novembre2013-08 encesallumsdenadalasants22novembre2013-09 encesallumsdenadalasants22novembre2013-10 encesallumsdenadalasants22novembre2013-11 encesallumsdenadalasants22novembre2013-12 encesallumsdenadalasants22novembre2013-13 encesallumsdenadalasants22novembre2013-14 encesallumsdenadalasants22novembre2013-15 encesallumsdenadalasants22novembre2013-16 encesallumsdenadalasants22novembre2013-17 encesallumsdenadalasants22novembre2013-18 encesallumsdenadalasants22novembre2013-19 encesallumsdenadalasants22novembre2013-20 encesallumsdenadalasants22novembre2013-21 encesallumsdenadalasants22novembre2013-22 encesallumsdenadalasants22novembre2013-23 encesallumsdenadalasants22novembre2013-24 encesallumsdenadalasants22novembre2013-25

F
ont: Sants 3 Ràdio

http://el3.cat/sants-montjuic-dona-la-benvinguda-al-nadal-amb-lencesa-de-llums/

Miguel Bosé retreu a Joana Ortega que parlés en català






DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2013

Miguel Bosé retreu a Joana Ortega que parlés en català

Article suggerit per en Miquel Pubill











L'incident va succeir a la Gala contra la Sida. Miquel Calçada explica visiblement molest, que "era per aixecar-se i marxar"
Nerea Rodríguez
El cantant Miguel Bosé es va queixar ahir que la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, parlés en català durant la gala per a recaptar fons per la lluita contra el Sida que va tenir lloc a Barcelona. Durant la seva intervenció, Ortega va fer una salutació en castellà i després va realitzar el seu discurs en català, un fet que no va agradar Bosé, que era el presentador de l’acte.

Després que parlés la vicepresidenta, el cantant va criticar l'ús del català. “És una llàstima perquè segurament el que ha dit la vicepresidenta era molt interessant, però com que ho ha dit en català molta gent no ho haurà entès”. Així ho ha explicat el comunicador i comissari del tricentenari del 1714, Miquel Calçada, que hi era present, durant una entrevista a Rac1.

Calçada s’ha queixat que Bosé tingués aquesta actitud quan "ha vingut a Catalunya moltíssimes vegades, parla molts idiomes, entén el català, i fins i tot el podria parlar” i ha assegurat que “era per aixecar-se i marxar, però per respecte a la gent que treballa en això no ho vaig fer”. Alhora ha valorat com “molt trist” el fet que el cantant “no vulgui entendre que la vicepresidenta del Govern de Catalunya s’expressi en la llengua pròpia de Catalunya en qualsevol acte que es faci a Catalunya”. 

“Em va saber greu”, ha confessat Calçada, qui ha afegit que “quan algú parla català davant d’un interlocutor que no parla català no és un acte de mala educació ni de mala fe”. “Però durant tant de temps hem pensat que sí que és molt difícil desterrar-ho”, ha sentenciat.

Font: El Singular Digital
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/11/miguel_bose_retreu_a_ortega_que_parles_catala_97260.php
25 de novembre, Dia internacional contra la violència vers les dones






DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2013

25 de novembre, Dia internacional contra la violència vers les dones

Fotografies: Pepe












El dia 25 de novembre varem sortir a manifestar-nos contra la violència de gènere. Ens va acompanyar la nostra senadora a Madrid, Esther Capella. Els nostres companys i companyes de la JERC havien fet una gran tasca, preparant tot el material de la manifestació.
 
Malgrat que el dia 25 de novembre és la jornada contra la violència de gènere, vull dedicar aquesta breu crònica a la violència domèstica en general i a les seves víctimes.
 
Aquests darrers tres anys, la violència domèstica s’ha disparat, malgrat que les denuncies han baixat, això és degut a la manca de costum de veure la violència domèstica com un fet públic i susceptible de ser castigat i la dependència econòmica  i afectiva de la víctima que fa molt difícil la denúncia.
 
Necessitem recursos econòmics, que ara no tenim per enfortir la lluita contra la violència domèstica i un projecte de llei, que contempli més àmpliament el delicte de violència psicològica .
 
El delicte de violència psicològica es defineix com "actes o paraules repetides amb la única finalitat de produir una degradació de les condicions de vida de la víctima que puguin perjudicar els seus drets i la seva dignitat o causar un deteriorament de la seva salut física o mental "
 
Vull fer èmfasi, que moltes vegades la violència domèstica s’exerceix contra els nens, homes (malgrat que són 9 vegades de cada 10 víctimes les dones) i gent gran.
 
Un any més haurem sortit al carrer per tal de denunciar la violència de gènere, però  m’agrada més parlar de violència domèstica i que..., mentre no disposen de les eines necessàries per tal d’evitar-ho.
 
Aquesta crisi està causant autèntics estralls, atès que molts drames es viuen en silenci per manca de recursos. No poden continuar així, això és insostenible i inhumà.
 
Gràcies PPSOE!



























 
 
 - See more at: http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/article/19711/25-de-novembre-dia-internacional-contra-la-violencia-vers-les-dones#sthash.5yLdaUKI.dpuf
Fins pronte Canal 9!







DIVENDRES, 29 DE NOVEMBRE DEL 2013

Fins pronte Canal 9!









Avui hem assistit al tancament del Canal 9. Acaben de tancar el Canal la RTVV.
 
Un nou cop a la democràcia!
 
Volem cridar amb vosaltres: la RTVV no es tanca!
 
Des de ERC Sants-Montjuïc us volem dir FINS AVIAT!
 
 

opinió
Daniel Camon - Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/article/19519/mes-ramon-barnils
Més Ramon Barnils








DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Més Ramon Barnils

Daniel Camon - Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils







L’any 2002, un grapat de periodistes vam decidir que calia unir esforços per treballar per la nostra professió i canviar determinades inèrcies dels mitjans de comunicació del nostre país. Com a referent vam prendre el periodista Ramon Barnils perquè representava aquell periodisme que preteníem –i encara pretenem- recuperar i estendre: rigorós, crític i fet i pensat des dels Països Catalans.

En aquests més d’onze anys de projectes i realitats, des del Grup de Periodistes Ramon Barnils hem impulsat nombroses xerrades, exposicions itinerants, hem redactat Informes que analitzen el tractament que fan els mitjans de comunicació sobre diferents temes d’actualitat i hem engegat –i ja en van tres- l’Anuari dels silencis mediàtics que impulsem des del portal Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ara, però, després d’haver reivindicat –fent feina rigorosa- la manera de treballar d’en Ramon Barnils, hem cregut que havia arribat el moment d’homenatjar-lo també des d’un punt de vista no estrictament professional.

Per tot això, aquest dimecres, 13 de novembre, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i Edicions DAU hem presentat el llibre Vint i Ramon Barnils, de Laia Altarriba, i el documental Barnils tal com raja, de Laia Soldevila i Albert Lloreta, amb entrevistes a familiars i amics de farra; a intel·lectuals, companys de professió i polítics; a les persones que van viure més de prop en Ramon Barnils... per descobrir, en aquests moments tan decisius per al nostre país, una persona amb les idees molt clares sobre la realitat social i nacional catalana.

Ramon Barnils va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, La Vanguardia, El be negre amb potes rosses, Solidaridad Obrera, la revista Ajoblanco, l’Agencia EFE o el setmanari El Temps. També va participar a Catalunya Ràdio, en programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Va morir l’any 2001, als 50 anys d’edat.
 
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/article/19519/mes-ramon-barnils



Josep Braut
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19514/lendema
L'endemà







DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

L'endemà

Josep Braut





L'endemà de la independència es trobaren casualment, i amb un somriure a la cara s'abraçaren:
 
— Ja som independents, ja em puc morir tranquil!— proclamà satisfet el patriota.

— Ja som independents, ja puc començar a viure tranquil— afegí il·lusionat el demòcrata.



Toti Joanola
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19517/som-don-venim
Som d'on venim







DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DEL 2013

Som d'on venim

Toti Joanola





Dorregai, excel·lent novel·la de Angel Rekalde, hi diu que gairebé tots els bascos han nascut a Dorregai caserio-baserri: un concepte de vida, de valors i, en definitiva, de país. Nosaltres, els catalans, gairebé tots també hem nascut al nostre Dorregai. A diferència dels indòmits bascons que continuen reivindicant i defensant la identitat del seu Dorregai, nosaltres menyspreem i avorrim la nostra pròpia identitat forjada al caliu d’unes relacions humanes, socials i econòmiques que nosaltres mateixos, sense imposició de ningú, ens hem encarregat de desmuntar amb la bandera del progrés i la modernitat.

Cada vegada que una casa de pagès ha de tancar i es veu transformada en una fabulosa i magnífica casa de segona residència, i les feixes de l’hort són reconvertides en fastuosos jardins, hi perdem quelcom més que una necessària activitat econòmica. A ningú li pot passar desapercebuda la radical transformació de les valls del Pirineu i de més enllà. Hem construït un país, o comunitat autònoma, només pensant des de i per l’àrea metropolitana.

Si avui el País Basc és inconcebible sense els prats sempre verds amb les seves ovelles latxas, Catalunya també ho és sense La Molina i les retencions al túnel del Cadí, i aquí continuem amb el mateix no-model de país. Només cal veure l’entusiasme de la Barcelona-Pirineus desplegat pels alcaldes de tots els colors polítics atribuint-hi les magnificiències que aportaria pel territori. No es tracta de fer una malenconia del passat: abans que no ens invaissin cada cap de setmana les hordes de turistes, especuladors i constructors, no és que visquéssim molt bé, perquè afirmar-ho no seria cert. Però la realitat és que no hem acabat de superar l’ensulsiada i la desfeta del 39 que comportà la instauració del caciquisme més extrem conegut mai aquí, a casa nostra, i del qual no ens n’acabem de desempallegar.

Les Veus del Pámano d’en Cabré, queden ben clars els valors dels fills i nets d’aquella desfeta. Tot això treu cap a que no podem desvincular el sector agrari de la construcció nacional i que aquest hi ha de tenir una importància i un protagonisme cabdals. Perquè si aquest desapareix, o es veu comdemnat a l’arraconament social, serem menys país i menys nosaltres. No es tracta tan sols de poder vendre quatre cebes i un parell de cabrits als ciutadans guais i conscients, sinó que en la mesura del possible, totes les cebes, els xais, els cabrits, els vedells, que sé jo... tot el què puguem, sigui produït aquí i per la gent d’aquí.

Tenim la sort de viure en un tros de món immensament divers climàtica i geogràficament, que ens permetria fer i produir gairebé de tot i, a més, de qualitat. És el que deia Voltaire: “Catalunya, si vol, pot prescindir dels seus veïns i del món sencer, però els seus veïns no poden prescindir d’ella” i és que “Els catalans de les pedres en fan pans”, que posava de manifest la nostra perseverança i tossuderia per picar pedra sobre pedra i convertir els erms en feixes conreables. Què ens ha fet canviar tant la nostra manera de ser? Per què coi creiem tan poc en nosaltres? Què ens ha fet tornar porucs, mesquins, i apostar per un model econòmic i social esperpèntic?

Insisteixo: no es tracta de mirar enrera; el temps del contraban, dels passadors i de les trumfes ha acabat, però també ha acabat el temps de les deficitàries pistes d’esquí i de les elitistes mega-urbanitzacions. Ara es temps, doncs, de la biomassa, dels productes de qualitat i del territori fets per la gent del territori. Només ens falta saber quan de temps ens queda per decidir-nos a construir un territori rural viu i combatiu.

Font: Llibertat.cat
http://www.llibertat.cat/2013/11/som-d-on-venim-23716



Antoni Reig
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19527/pp-psoe-es-queden-el-psc-cal-salvar-udc-i-icv
PP-PSOE es queden el PSC, cal salvar UDC i ICV








DISSABTE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2013

PP-PSOE es queden el PSC, cal salvar UDC i ICV

Antoni Reig





L'evolució de la societat catalana en els últims anys, que ha situat en primer pla el procés sobiranista, està clarificant ràpidament el panorama polític. En la marxa cap a la independència, acompanyen al nostre poble CDC, ERC i les CUP. En el camp unionista, s'hi han situat PP i Ciutadans. Enmig, nedant entre dues aigües, PSC, UDC i ICV.

Ara, el PSC ha decidit que el seu lloc està en el camp unionista, a la banda de PP i Ciutadans: deixa satisfets, doncs, el PP i el PSOE, que feia temps que batallaven per obtenir aquest resultat. Els autors més significats d'aquesta nova versió del quadre sobre la rendició de Breda, els qui donen les claus al PSOE (i de retruc al PP), són Pere Navarro, Antonio Balmón i Miquel Iceta i el seu grup de "palmeros" membres del consell nacional del partit.

La decisió de l'esmentat trio dirigent de lliurar el PSC a la voluntat del PSOE ha intensificat les ja fortes tensions internes amb els sectors catalanistes (Avancem i Agrupament Socialista) que, a la llarga o a la curta, es veuen abocats a marxar del partit o a ser expulsats. El PSC efectua així nous i decidits passos cap a la seva autodestrucció.

De ser el partit més votat a Catalunya i el més important de l'esquerra catalana (obtenia el doble de vots que ICV i ERC sumats) durant les últimes dècades, el PSC va camí ara de ser una força política residual. ERC ja li ha passat al davant i en els pròxims comicis ICV pot fer el mateix. La imatge més patètica és la de Navarro absent de la mobilització més gran del poble català, el passat 11 de setembre, i plorant d'emoció davant un miler de socialistes espanyols que li han exigit submissió. 
El poble català demana claredat en els plantejaments polítics i ja s'ha cansat de tants anys de la política de la puta i la Ramoneta"
El que havia estat el principal partit de Catalunya està fent, a gran velocitat, el camí invers a l'efectuat per ICV: està passant de ser un partit nacional a ser un partit amb presència significativa a les dues grans àrees metropolitanes (Barcelona i Tarragona) i absent a la resta del territori.

Necessària clarificació d'ICV i UDC 
Una vegada perdut el PSC, cal centrar l'atenció en ICV i UDC. En el primer cas (ICV) la velocitat del procés sobiranista els obligarà a definir-se sobre si són independentistes o unionistes (federalistes) en un breu termini de temps. Ja tenen la fórmula acordada per sortir-se'n: un referèndum intern per adoptar la decisió de la majoria. Només cal que fixin la data i el procediment. Els seus antics dirigents, avui plàcidament instal·lats en el Senat, són federalistes, i els nous semblen molt més proclius al sobiranisme.

I pel que fa a UDC, el seu problema principal té un nom propi: Duran i Lleida. Està fent un paperot lamentable i perjudica clarament a la coalició de la qual es secretari general, CiU. Gairebé tothom té clar que la seva tercera via és una entelèquia, que aquesta era l'Estatut que van laminar i destruir entre les Corts espanyoles i el Tribunal Constitucional. La seva defensa aferrissada dels interessos de l'establishment i les elits político-econòmiques espanyoles i catalanes li ha suposat un fort desprestigi.

Només cal repassar la història del fundador del partit, Carrasco i Formiguera, o recordar figures com Coll i Alentorn o veure la postura digna de dirigents com Joan Rigol per entendre que el seu moment polític ja està superat i el que cal és que es retiri de la política després de trenta anys de fer i desfer al seu gust en el partit. Catalunya i UDC li ho agrairan (i CDC respirarà amb més tranquil·litat). Segur que trobarà un seient en diverses grans empreses espanyoles i catalanes. 

El poble català demana claredat en els plantejaments polítics i ja s'ha cansat de tants anys de la política de la puta i la Ramoneta. Estem davant d'uns mesos en què el procés patirà fortes sotragades, en què pujarà encara més la temperatura política i en què hi haurà més guerra bruta i més política de clavegueres. Hem de saber qui està al nostre costat i qui hi treballa en contra.

Font: Tribuna.cat
http://www.tribuna.cat/opinio/politica/pp-psoe-es-queden-el-psc-cal-salvar-udc-i-icv-15-11-2013.html



Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19603/tres-anys-tota-una-vida
Tres anys, tota una vida

24 DE NOVEMBRE DE 2013

Tres anys, tota una vida

Manuel Pérez Nespereira




Davant situacions complexes, sovint cal dividir els problemes fins el component indivisible per fer-nos, des d’aquest element, un reconstrucció dels fets. Si, com deia Descartes, no podem anar més enllà del “penso”, arribarem com a conclusió al “ergo existeixo”.

Indiscutiblement els darrers tres anys han estat, pel nostre país, d’una intensitat nacional i social que equivaldrien a vàries vides de diverses generacions. En el procés de simplificació per una anàlisi  entenedora i no confusa , m’aproximaré aquí  només  a l’aspecte social  i, òbviament, econòmic.

Així, des d’una òptica social, actualment els treballadors tenen pitjors condicions laborals que fa una dècada, si més no, i l’Estat del Benestar comença a ser una pàl·lida imatge del que tots i totes, sobretot els que pertanyem als sectors populars de la societat, voldríem. I  al què  penso, tenim el dret a aspirar.

Des del 2010, però en una crisi que duia ja dos anys malgrat des del Govern espanyol es volia aigualir amb termes pietosos, des de la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i popes de diverses religions  l’economia catalana i espanyola han estat condemnades  a patir una febre d’austeritat que, en bona mesura, serveix per justificar tant la disminució dels drets laborals com el desballestament controlat de l’Estat del Benestar.

Cal recordar, perquè la memòria és molt feble, que el nostre Wellfare State no va néixer amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial,  com a la resta de l’Europa Occidental, sinó a partir dels vuitanta del segle passat un cop “superada” la Dictadura per causes naturals. Així, amb unes estructures que es començaven tot just a construir (sistema de pensions just, sanitat universal, accés a l’ensenyament més igualitari, sobretot al superior…) i que, per tant, precisen d’unes primeres inversions molt elevades per posar-lo en marxa des de zero, la crisi del 2008 va tancar l’aixeta pública i va condemnar a la congelació primer i a la  reducció fins la desaparició posterior del que havia estat el  producte més visible de la “democràcia” nascuda de la “Transició”.

Si el fet en sí ja és greu, i encara seria més greu si les estadístiques oficials reflectissin  les “baixes” que aquesta política ha produït en malalts morts, joves sense accés a la cultura superior, o pèrdua del ja minvat poder adquisitiu de les pensions; si això ja és greu, deia,  més dolorós i insultant és encara sentir que aquest sacrifici és necessari pel país i que, en realitat, vivíem per damunt de les nostres possibilitats.

I aquí entra en joc la solució cartesiana de la reducció a l’element irreduïble. Saben vostès que el nombre de milionaris a Espanya ha augmentat durant la crisi que patim la majoria? Sabíem vostès que els principals responsables d’una crisi, que va començar sent  bancària i financera, han augmentat els beneficis, els sous i la capacitat d’influència en els Governs? Sabíem vostès que amb el del deute sobirà les grans corporacions financeres guanyen  entre un 3 i un 5% per prestar   als Estats diners que provenen  dels propis Estats?

Són uns exemples. N’hi ha més. Conclusió cartesiana. Davant la dictadura dels militars, ara  ens trobem davant la dictadura dels mercats, nom que pretén fer anònims als responsables de bona part de la crisi. En segon lloc, divisió estamental de la societat entre persones, unes poques, i gent, la immensa majoria, en situacions desiguals reproduint un esquema medieval pur en l’essència,  tot i que divers a aquest en els accidents (perdonin que faci servir a Aristòtil) I en tercer lloc, i potser el més important, la difusió entre la gent d’un doble missatge: aquest sacrifici és inevitable i de política econòmica només hi ha una possible.

En resum, doncs, en l’aspecte social els darrers tres anys hem assistit a la conversió del ciutadà en un vassall que, a més, des del Poder és tractat com un imbècil.

Font: La Notícia.cat
http://lanoticia.cat/2013/11/17/tres-anys-tota-una-vida/ 



Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19608/una-republica-sense-dictadures
Una república sense dictadures

DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

Una república sense dictadures

Manuel Pérez Nespereira







“Els responsables polítics, econòmics. Intel·lectuals  i el conjunt de la societat no han de claudicar ni deixar-se impressionar per l’actual dictadura internacional dels mercats financers, que amenaça la pau i la democràcia”  Stéphane Hessel

La “fuerza directriz por si sola” (el poder real que manega el món) se ha “deslocalizado” más allá de los confines estatales, volviéndose  por eso mismo intangible, protegida y totalitaria en sus directivas y decisiones; tal “fuerza directriz” se encuentra en el poder bancario (BCE y FMI  en primer lugar), que prefieren colocar al frente de los Estados nacionales subalternos directamente a sus funcionarios, evitando el engorroso problema de la conquista del consenso y del esfuerzo “electoral”” Luciano Canfora


“És el seu un govern a l’ombra, no de catacumbes, sinó  de caixes cuirassades, bons a cinc i deu anys, i interessos a pagar per davant de pensions, subsidis i  medicaments. No contents amb el seu poder a l’ombra, la seva supèrbia els fa  veure’s en forma de salvadors de diverses pàtries, amb una  forma nova de cop  d’estat que ja no ha menester de tancs, sinó que  els mateixos parlaments nacionals  s’obren les venes, com els antics romans, per “garantir” l’herència dels fills.” Manuel Pérez Nespereira

Un ja sabia que no estava sol; un imaginava que al costat de les seves consideracions hi havia moltes altres persones, arreu  del món, que pensaven i escrivien i reflexionaven en termes semblants. Em poso com el darrer perquè, finalment, al costat d’aquests autors jo encara estic al bressol.
Tanmateix, cal retenir un concepte   perquè ens hi juguem el futur, com a grup i com a nació: el que ara s’està posant en solfa ja no és, només, que seria molt, l’estat del benestar. En un sistema democràtic real  allò que un dia perds l’altre el pots recuperar. Però en aquest moment assistim a un canvi de règim, molt més profund que un canvi de polítiques. La democràcia mor per donar pas  a la dictadura dels mercats, i aquesta dictadura ha vingut  amb el desig d’instal·lar-s’hi i romandre.

En bona mesura, la rapidesa amb què a l’Estat espanyol es perden els drets socials té molt a veure amb les condicions amb les que es van començar a  adquirir. Mentre a França l’estat del benestar apareixia producte d’una victòria sobre el feixisme i un pacte entre els grups insurgents, a l’estat espanyol va ser una pacte per mantenir l’statu quo amb maquillatge més o menys intens.  A França, o a Itàlia, o a bona part de l’Europa occidental, la victòria va donar com a conseqüència assoliments socials, van ser conquerits. Aquí la reforma i la transició ens ha deixat amb la sensació de gràcia atorgada, i com a tal, susceptible de ser retirada. Els espanyols, i els catalans, no hem executat mai un rei, ni hem tingut una revolució triomfant; per no tenir no hem tingut ni una Revolució dels Clavells. El poder en bona mesura manté la seva àurea de misticitat, el veiem llunyà, sobrehumà...quan en realitat fins i tot els invisibles i totpoderosos mercats funcionen amb dinàmiques humanes, dirigits per éssers humans. Malauradament aquestes dinàmiques són la cobdícia i, curiosament, la inhumanitat.

Si una virtualitat ha de tenir la construcció de la República Catalana ha de ser el bastiment  del seu sistema de govern sobre materials nous i amb uns criteris nous. Hem de recuperar el ciutadà i colgar el vassall, establir una . En fiscalitat justa, reforçar els sistemes de  protecció de les persones, incorporar la ciutadania  als afers públics, posar l’ensenyament  a construir éssers humans i no mà d’obra dòcil... L’esperança sempre genera més complicitats que la por, i ara que estem tan a prop tenim l’obligació d’imaginar-nos una República al servei de tots i només esclava de la voluntat dels seus ciutadans.

I sisplau, que els meus governant els triï jo, no el FMI o el BCE!
 

Font: Indirecte.cat
http://in.directe.cat/manuel-perez-nespereira-1/blog/11115/una-republica-sense-dictadures


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19609/la-justicia-bornia
La justícia bòrnia

DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

La justícia bòrnia

Manuel Pérez Nespereira









«La justícia, no és cap novetat, mai ha estat igual per a tothom. El problema actual és la nuesa pornogràfica del fet»

Al llarg dels darrers tres anys he estat reflexionant sobre la realitat nacional i social que ens envolta. No  per això sóc  mereixedor de cap premi. Hi ha persones que porten molts més anys, i probablement siguin molt més punyents i profunds del que jo pugui ser. Ara bé, permeti’m  un petit rampell d’immodèstia. Determinats conceptes han estat innovadors si més no al nostre país, i això, en articles de poc més d’una plana té el seu què.

Un dels conceptes del que em sento més orgullós, del concepte no del fet, és la transformació del ciutadà en vassall. Fa uns dies vaig sentir una notícia que anava en aquesta línia i que em refermava en el meu convenciment. Després de la posada en marxa del cobrament en alguns casos i l’encariment en d’altres de les taxes judicials, les demandes privades han minvat mentre es mantenen les promogudes des dels bancs i les asseguradores. Com és fàcil deduir, això implica restringir l’ús “normal” de la justícia a unes elits econòmiques, mentre que, per a la majoria de la població, aquest recurs haurà de ser excepcional i, de vegades, impossible a la pràctica.

De nou, com a la sanitat, l’educació, les institucions públiques, el poder polític, la societat es retrotrau a períodes que un, en la seva innocència, suposava superats. Es divideix en dos segments estancs, i un d’ells assisteix, impotent, a l’apropiació dels beneficis conquerits al llarg de generacions per unes elits que estaven camuflades a l’espera de vents propicis. El ciutadà es troba reduït, com he remarcat manta vegades, a la condició de vassall, de súbdit l’única funció del qual és redueix a alimentar a uns pocs. Analitzin, fredament, aquest fet, més enllà dels atrezzos amb els que ens volen vestir la criatura. Las crisi del sistema financer ha estat pagada amb els nostres impostos, i no es recuperaran els milers de milions esmerçats per “salvar” els bancs; i a més sense demanar cap responsabilitat als seus gestors. Per obtenir aquests milers de milions el súbdit ha vist afeblit el sistema sanitari públic, devaluada l’educació dels fills, minorades les pensions, esmicolats els drets laborals. Mentrestant, els responsables del desastre, que no som ni vostè ni jo, viuen cada cop millor, i són cridats a aconsellar fins quin punt s’han de rebaixar el seu salari i el meu.

La justícia, no és cap novetat, mai ha estat igual per a tothom. A més, en un estat com l’espanyol, construït sobre nacions sotmeses a sang i foc i sobre masses de població a les que se li ha estat negant, durant segles, el pa i la sal, la desigualtat en favor del poderosos sempre ha existit. El problema actual és la nuesa pornogràfica del fet.

La justícia que sempre ens havíem representat com a cega ha resultat ser, en realitat, bòrnia.

Font: Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/opinio/7118/justicia/bornia
 


Jordi Fexas
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19610/la-catalunya-que-es-trenca
La Catalunya que es trenca







DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

La Catalunya que es trenca

Jordi Fexas








Fotografia: Dreamstime

El nacionalisme espanyol, el que està empadronat aquí i el que treballa a l’altiplà,  Cinca enllà. Estem d’acord que no té, no necessita o no vol articular cap mena de discurs on els arguments, les dades, els raonaments i el sentit comú  hi tinguin cap mena de pes quan d’afrontar el “problema catalan” es tracta. Potser perquè no li cal o perquè si els darrers 400 anys ho ha fet així , perquè hauria de canviar.
 
La por, l’amenaça, el menyspreu, l’insult  i en el millor dels casos l’apel.lació a la petrificació constitucional, són els elements més recurrents d’aquest nacionalisme transversal dominant en l’imaginari espanyol. La por i l’amenaça, no ens enganyem, fan el seu efecte, tenen la seva incidència i a Catalunya la seva parròquia.
Recordem si nó aquell “Si tú no vas, ellos vuelven” que va encimbellar el PSC al nirvana electoral l’any 2008.
 
La Catalunya que es trenca, l’expulsió de la UE i l’impagament de les pensions, són segurament els tres elements o amenaces més eficients per cinvertir aquesta por en arma política, i que abasten una bona part i per motius diferents, d’aquells catalans que volen o potser voldrien que Catalunya esdevingués un estat.
 
 La Catalunya que es trenca és segurament l’amenaça més difícil de rebatre, ja que aquesta ha estat una por atàvica de bona part del catalanisme i de molts catalans que sempre han viscut amb angoixa aquesta possibilitat, encara que no hi hagués cap element per pensar que això pot passar. No calia que Aznar ho recordés, que “antes de que se rompa España se romperá Cataluña” a casa nostra ja hi ha que cada dia s’encarrega de regar aquestes pors socials.
 
Catalunya no es trencarà perquè en democràcia no hi ha ni fractures, ni divisions, ni enfrontaments. Hi ha debat, diferències i urnes. I hem d’estar convençuts que la cultura democràtica de la societat catalana és prou sòlida com per afrontar internament qualsevol debat democràtic per més passions que aixequi la qüestió. El que no tinc tan clar és que Espanya estigui preparada per afrontar democràticament aquest debat que li planteja Catalunya.

La Catalunya que es trenca, que s’està trencant de veritat és la Catalunya dels 840.000 aturats. La Catalunya que s’esquinça son aquells casi 4 de cada deu catalans que viuen en la pobresa o en risc d’exlusió social. El país que se’ns esquerda són els centenars de milers de famílies que han de recorre als bancs d’aliments per garantir la subsistència dels seus membres, les 260.000 catalanes que no tenen cap ingrés. La Catalunya que es fractura es aquella que les retallades a la sanitat li empitjoren la seva esperança de vida. La Catalunya que s’engoixa és aquest 45% de catalans que no poden fer front a despeses imprevistes.
 
Aquesta és la Catalunya que s’està trencant, que la esberla la crisi però sobretot un estat que espolia els nostres recursos, ens lamina i ens nega les eines per ajudar a la nostra gent, i unes elits econòmiques que s’ho miren impassibles en el millor dels casos,quan no intenten treuren profit de l’ofegament dels qui més pateixen.
 
Ni la Independència, ni la democràcia no trencaran Catalunya, ans al contrari, seran les eines i el camí per ajudar a la Catalunya que ja s’està trencant.

Font: Indirecte.cat
http://in.directe.cat/jordi-fexas/blog/11118/la-catalunya-que-es-trenca

 
- See more at: http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19610/la-catalunya-que-es-trenca#sthash.cQbD3MiC.dpuf


Daniel Camon - Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19611/per-que-torna-a-fer-vaga-tv3
Per què torna a fer vaga TV3?






DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

Per què torna a fer vaga TV3?

Daniel Camon - Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils









Fa només un parell de mesos mal comptats que es va resoldre l’ERO de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -amb l’acomiadament d’unes 250 persones- i ja hi tornem a ser. Els treballadors de Televisió de Catalunya han aprovat en referèndum un pla de mobilitzacions que anuncia a la ciutadania l’existència d’un nou conflicte als mitjans de comunicació públics catalans.

I per què fan vaga un altre cop? Una nova rebaixa de sou de la plantilla? Un altre pla d’acomiadaments? No. Aquest cop és encara més complex i maquiavèl·lic: El president de la CCMA, Brauli Duart, i el director de TVC, Eugeni Sallent, planegen l’externalització del Departament  Comercial de Televisió de Catalunya i que un grup de comunicació privat –tot apunta que seria el Grupo Godó- el controli.

I això què significa? Quina feina fa aquest departament? El Departament Comercial és l’encarregat de captar la segona font d’ingressos de TVC, la publicitat. Si aquest departament, ara públic, cau en mans d’un grup privat de comunicació, com és el Grupo Godó, una de les dues cames amb que se sustenten els pressupostos de la televisió pública catalana perillaria i, amb ella, tot el model d’èxit de TV3. Privatitzar el Departament Comercial de TVC significa lliurar a la competència la pròpia cartera de clients anunciants i, per tant, la clau per a que un negoci privat se n’aprofiti en benefici propi i no en benefici de la societat catalana.

Però això no és tot. Per a dur a terme la tasca de vendre espais publicitaris als anunciants, el Departament Comercial ha de conèixer perfectament la programació i la seva ubicació a la graella, tant l’actual com la futura. És a dir, cal que conegui l’estratègia de continguts de TVC. Si es privatitza aquest Departament, tota aquesta informació passaria a mans de la competència. Increïble, no? Doncs és ben cert.

Podríeu pensar que mantenir el Departament Comercial és massa car i per això TVC vol vendre’l. Jo us respondria que el cost en comissions per anunci contractat que pagarà TVC a l’empresa privada que el compri resultarà més car que mantenir el Departament. Podríeu pensar que els treballadors del Departament no fan bé la seva feina i per això la CCMA se’ls vol treure del damunt. Jo us respondria que el nivell d’anunciants que ha tingut i té TVC és més que satisfactori i que seran les mateixes persones les que continuaran fent la feina, però amb comandament i objectius privats.

Quan la lògica empresarial en l’àmbit públic no funciona per explicar un fet, cal recórrer a la política per entendre’l. La privatització del Departament Comercial va passar pel Parlament fa pocs dies. ERC va presentar una moció per aturar l’externalització d’aquest departament estratègic de TVC, però només va rebre el suport de les CUP i ICV. CiU va girar l’esquena als que fins ara han garantit l’estabilitat del Govern i es va aliar amb PSC i PP per votar-hi en contra. Amb aquesta votació, la pinça socioppvergent avalava el disbarat empresarial  de la direcció de TVC, una direcció deslegitimada, fruit del pacte CiU-PP de l’anterior legislatura, que ha aconseguit que la plantilla votés en referèndum per la seva destitució amb el 96,5% dels vots a favor i que sembla que no té altre objectiu que desmantellar la televisió pública catalana per pagar favors polítics a empreses privades afins.

Font: Mèdia.cat
http://www.media.cat/2013/11/22/per-que-torna-a-fer-vaga-tv3/



Josep Braut
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19662/decepcions-exteriors
Decepcions exteriors





Decepcions exteriors

Josep Braut



















Aquest diumenge els ciutadans de la Confederació Helvètica han estat cridats a les urnes per a votar sobre una proposta de limitació dels salaris dels directius, l'anomenada iniciativa 1:12 (el sou més alt no pot ser més de 12 vegades el sou més baix). Els catalans d'esquerres han vist amb bons ulls aquesta proposta, i fins i tot ERC la ha portat al Congrés dels Diputats.

Fa sis setmanes els ciutadans de la República d'Irlanda estaven convocats en referèndum per a decidir si eliminaven el Senat. Molts catalans, i molts espanyols, consideren que la cambra alta espanyola és un ens car i inútil, i se'n volen desfer. Hi ha nombroses iniciatives en aquest sentit.

El passat mes d'abril els ciutadans de la República d'Islàndia foren convocats a unes eleccions generals.  Islàndia havia patit una 
greu crisi financera entre els anys 2008 i 2011, que havia portat a la fallida de tots els seus bancs comercials i a la ruïna de milers d'estalviadors. Com el poble islandès va reaccionar, i com d'una manera pacífica i democràtica va canviar el govern i les lleis fou motiu d'admiració entre les esquerres europees. Al carrer i a les xarxes socials sorgiren grups que volien fer també una revolució islandesa a casa nostra.

Totes tres causes, tots tres països, tenien admiradors i emuladors al nostre país, gent que deia «
Hem de fer com ells».

Però vet ací que a la primavera els islandesos votaren els partits de dretes que havien portat el país al col·lapse, que fa un mes i mig els irlandesos decidiren conservar el Senat i que aquest mateix cap de setmana els suïssos han rebutjat la proposta de moderació salarial pels grans directius.
Que s'han begut l'enteniment? Potser sí, però potser som nosaltres, que no hem entès del tot el que passa a cada país, i en quines circumstàncies els seus habitants prenen les decisions que prenen.

Potser ja va sent hora d'enlluernar-nos una mica menys en l'exterior i començar a ser nosaltres mateixos els que fem la nostra pròpia via. Segur que no farem un model perfecte, segur que cometrem errors, però almenys seran els nostres errors. I al ser nostres els errors, n'aprendrem més fàcilment.



 



campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.