EL NOU VAPOR - Octubre 2013
BARCELONA
20.10.2013 . Número 9
actualitat
HUMOR








Acudit suggerit per la Montse Bartomeus

CATALUNYA EMPRÈN EL VOL
Casual, eventual,incidental, atzarós, imprevist, adventici, ocasional, fortuït, accidental, … en tot cas, molt ben trobat.












La Punxa d'en Jap. Joan Antoni Poch
http://www.elpuntavui.cat/canals/acudits.html



L
a Vinyeta. Fer
http://www.elpuntavui.cat/canals/acudits.html

Per Puyal



http://www.tribuna.cat/acudit//per-puyal-30-09-2013.html



http://www.tribuna.cat/acudit//per-puyal-07-10-2013.html



http://www.tribuna.cat/acudit//per-puyal-14-10-2013.html



FEDERACIÓ DE BARCELONA













ERC Barcelona








ERC segona força a Barcelona, segons La Vanguardia





La Vanguardia ha publicat avui una enquesta en la que ERC seria la segona força a Barcelona, si avui se celebressin eleccions municipals, passant dels 2 regidors actuals a un total de 6.

Els resultats indiquen també una tendència a la baixa de CiU (de 14 a 11), PSC  (d’11 a 6) i PP (de 9 a 6), un lleuger increment d’ICV (de 5 a 6) i la irrupció en el consistori de la capital de Ciutadans (4) i les CUP (2). Per tant, malgrat la fragmentació del vot, el creixement d’ERC seria més que notable, triplicant el nombre de representants i gairebé duplicant el nombre de votants.

Una dada que no publica la Vanguardia és que ERC seria primera força en intenció de vot directe.

Pel que fa a la valoració dels líders municipals, Jordi Portabella obtindria un 5,1 i només tindria per davant a Xavier Trias amb un 5,3; el líder republicà és l’únic líder aprova d’entre els grups de l’oposició.

Si bé és cert que les enquestes sempre cal agafar-les com a tals i no com a resultats definitius, aquestes marquen una tendència que es va confirmant amb cada nova dada que apareix. Cal valorar doncs de manera molt positiva la feina feta pel grup municipal republicà a la casa gran i també als districtes; això ens encoratja a seguir treballant amb rigor i il·lusió per fer de Barcelona la capital de la República de Catalunya.


http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/10/erc-segona-forca-barcelona-segons-la.html


L'Ajuntament presentarà un estudi sobre els incompliments de l'Estat amb Barcelona a petició d'ERC





 
L'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha acceptat el prec plantejat per Jordi Portabella(ERC+DCat+RCat) perquè l'Ajuntament presenti urgentment un estudi sobre els incompliments de l'Estat espanyol amb la ciutat de Barcelona. L'objectiu és que aquest llistat s'incorpori al document de greuges presentat per la Generalitat de Catalunya i que els barcelonins siguin conscients que “a Barcelona no li interessa ser una capital de província més”. Trias ha anunciat que el govern municipal ja hi està treballant i que el lliurarà a tots els grups municipals.

Portabella ha explicat que “l'Estat espanyol incompleix sistemàticament els acords adquirits amb Barcelona, arribant a quantitats molt superiors a les que deu la Generalitat a l'Ajuntament”. El grup independentista quantifica en més de 1.500 milions d'euros els incompliments de l'Estat amb Barcelona. I, per exemple, ha denunciat que les estacions de La Sagrera o Sants hagin desaparegut dels Pressupostos de l'Estat pel 2014. També ha desaparegut la partida destinada a “capitalitat”, que tot i estar estipulada per la Carta Municipal, continua situant-se a zero.

Portabella ha volgut recordar que “el govern espanyol ha reduït un 64% la seva aportació als equipaments culturals de Barcelona” (ha passat de 31M€ el 2011 a 11M€ el 2014). Després de recordar que l'Estat espanyol destina 20 vegades més diners al Museu del Prado (39M€) que al MNAC (1,9M€) o que només el Reina Sofía de Madrid (33M€) rep el triple que tots els equipaments culturals de Barcelona junts (11M€). En aquest sentit, el republicà a sentenciat que “és una enorme presa de pèl que vingui una Ministra a anunciar a bombo i plateret un conveni i després no surti reflectit en els pressupostos”.

http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/10/lajuntament-presentara-un-estudi-sobre.html



Portabella reforça el Consorci de Serveis Socials de Barcelona


El Plenari de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposta de Jordi Portabella (ERC+DCat+RCat) per tal de reforçar el Consorci de Serveis Socials de Barcelona garantint-ne la seva autonomia financera. Entre diverses mesures, caldrà convertir el Consorci en els Serveis Territorials de Barcelona Ciutat de la Generalitat de Catalunya. ERC i CiU han votat de la proposició mentre que PP, ICV i PSC s'han abstingut.

La coalició sobiranista i progressista ha volgut posar èmfasi en la defensa dels serveis socials de la ciutat, per això la proposta aprovada a l'Ajuntament insta al govern municipal a:

1 - Garantir que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona disposi de l’autonomia financera suficient per poder fer front als seus compromisos econòmics, així com donar un servei eficient i eficaç. 

2 - Realitzar el traspàs dels recursos residencials d'infància, els recursos residencials per a persones amb discapacitat i els recursos de llar residència per a persones amb discapacitat així com de les competències pendents en matèria de serveis socials d’atenció especialitzada, abans de 2015, garantint-ne el finançament.

3 - Avaluar el traspàs al Consorci de les residències de gent gran de titularitat pública.

4 - Convertir el Consorci de Serveis Socials de Barcelona en els Serveis Territorials de Barcelona Ciutat de la Generalitat de Catalunya.

ERC+DCat+RCat seguirà treballant per enfortir els serveis socials de Barcelona. El manteniment de l'Estat del Benestar és una prioritat pels independentistes que “volem que Barcelona sigui una capital d'Estat líder en la qualitat dels seus serveis socials”.

http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/10/portabella-erc-reforca-el-consorci-de.html

L'Ajuntament farà una campanya per explicar al món que BCN és la capital de Catalunya


El govern municipal ha acceptat el prec d'ERC+DCat+Rcat per tal d'impulsar una campanya internacional que expliqui al món que Barcelona és la capital d'un país anomenat Catalunya. Tal i com ha explicat el regidor Joan Laporta, “arribats al punt actual del procés sobiranista, ara és el moment de llançar una campanya per identificar Barcelona com a capital de Catalunya”.

Pel regidor independentista, “entrar en la marca Espanya no només era un error inútil de l'actual govern municipal, sinó que s'ha fet justament quan aquesta estava en clara davallada”. Ara, “en ple procés constituent, és quan Barcelona ha d'identificar-se amb Catalunya i, Catalunya amb Barcelona”. 

http://bloc.esquerrabcn.cat/2013/10/lajuntament-fara-una-campanya-per.html 



VÍDEOS








Via Catalana - Crònica de la cadena humana valenciana (2013) 

Via Catalana - Crònica de la cadena humana valenciana (2013)

Breu crònica de la cadena humana valenciana que va tindre lloc a Vinaròs el passat 11 de setembre de 2013, dintre de la Via Catalana. Realització i edició: Xavi Manzanet, per a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). El video conta de forma cronològica el desenvolupament dels actes, desde l'arribada dels autobusos amb gent de diferents poblacions al moment en que la cadena humana catalana i valenciana es donen la mà, en les proximitats del riu de la Sénia, per acabar amb les protestes puntuals i les dues úniques detencions per part de la Guàrdia Civil. Realització i edició: Xavi Manzanet / 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1593/via-catalana-cronica-de-la-cadena-humana-valenciana-2013

Intervenció sencera d'Oriol Junqueras al Debat de Política General 

Intervenció sencera d'Oriol Junqueras al Debat de Política General

Intervenció sencera d'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, en el Debat de Política General al Parlament de Catalunya el 26 de setembre de 2013. 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1594/intervencio-sencera-doriol-junqueras-al-debat-de-politica-general

Els comerciants de Creu Coberta, amb vestits medievals i productes artesans 

Els comerciants de Creu Coberta, amb vestits medievals i productes artesans

Coincidint amb la Festa Major d'Hostafrancs, aquest cap de setmana el carrer de la Creu Coberta es converteix en una gran fira medieval. Per vuitè any consecutiu, s'hi poden veure espectacles i recreacions històriques, i conèixer oficis d’època medieval com el ferrer, l'artesà del vidre, el cisteller o els ceramistes. Font: BTV http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/09/28/fira-medieval-comerciants-creu-coberta-festa-major-hostafrancs/ 

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1595/els-comerciants-de-creu-coberta-amb-vestits-medievals-i-productes-artesans

Hostafrancs inaugura nova sala de cinema i bistrot: Zumzeig Cinema 

Hostafrancs inaugura nova sala de cinema i bistrot: Zumzeig Cinema

http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/video/1605/hostafrancs-inaugura-nova-sala-de-cinema-i-bistrot-zumzeig-cinema

Tot i que l'obertura és divendres, aquest dimecres s'ha presentat en societat la sala Zumzeig Cinema, situada al barri d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc. Es tracta d'una sala de cinema que inclou bar i restaurant, i que proposa una programació de cinema d'autor independent i documentals.
L’objectiu del director i impulsor de Zumzeig Cinema, Esteban Bernatas, és desmarcar-se de la resta de cinemes de Barcelona i oferir un espai acollidor amb una proposta nova. De fet, serà l’únic cinema del barri de Sants que projectarà pel·lícules en versió original subtitulada. L’espai, a més, ofereix un lloc ampli on els cinèfils es poden trobar després de veure una pel·lícula i conèixer persones noves. Al bar, a més, s’hi pot trobar productes escollits, com la cervesa artesanal o el vi ecològic. A diferència de les altres cartelleres, el dia 20 de cada mes donarà a conèixer la programació del mes entrant, per tal de facilitar l’organitació. La sala, situada al carrer de Béjar, 53, té 70 localitats i una pantalla de 6,5 metres. Les entrades costaran entre set euros i cinc, si és amb tarifa reduïda. A tall d’anècdota, el nom del cinema descriu el so que fan les abelles o els borinots, el zumzeig.

Font: Btv http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/10/02/hostafrancs-inaugura-nova-sala-de-cinema-i-bistrot-zumzeig-cinema/ 



AGENDA
TEATRE

“1714. Crònica d'un setge”

Descompte del 15% per a l'obra de teatre "1714, crònica d'un setge" . Només fins el 10 de novembre
Promoció exclusiva per a militants d'Esquerra republicana
El Jove Teatre Regina ha obert aquest setembre la seva programació per adults amb “1714. Crònica d'un setge”, un obra que relata en forma de musical els fets de l'Onze de Setembre del 1714, amb la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió.

Una sèrie de personatges que apropen a la quotidianitat de la ciutat durant el setge. Un format que la directora artística, Mariona Campos, descriu com a “teatre musicat” ja que inclou moltes parts de text.

Els militants d'Esquerra Republicana gaudeixen d'un 15% de descompte en el preu de l'entrada (cada carnet dona dret al descompte a 4 persones). El descompte es farà directament a la taquilla del Teatre, presentant el carnet de militant.

Més informació: http://www.jtregina.com/

Lloc: Jove Teatre Regina, carrer Sèneca 22, Barcelona
Preu: 15 euros

1714. Crònica d'un setge

http://joveteatreregina.wix.com/nits#!cartell/cjn9 

De Macià G. Olivella

Música Original de Ferran Gonzàlez

Direcció de Gerard Nicasi i Maria Agustina Solé

“MARIA: Encara que només sigui per la feinada, hauríem de guanyar la guerra.”

La matinada de l’11 de Setembre de 1714 , fins a les 4’30 que començà l’assalt definitiu, un grup de barcelonins, defensors de la ciutat assetjada, esperen l’atac  de les tropes de Felip V, que farà caure Barcelona . En aquesta llarga estona de vetlla, tindran ocasió de reviure els tràngols del llarg setge i les circumstàncies que els han abocat a aquesta situació límit. Cada personatge, procedents tots de diferents indrets i diversos àmbits socials, té la seva pròpia visió , amb unes vivències distintes, que convergeixen en un mateix punt : la defensa dels seus drets com a catalans.

 
 
“IGNÀSIA: Barcelona és com una dona bonica que tothom festeja.”

 

            “1714, crònica d’un setge”, és un musical dramàtic al voltant de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques ara fa tres-cents anys.

            L’espectacle no vol un devessall d’informació. N’hi ha, evidentment, sobretot de causes i efectes, però teatralitzada, resumida , continguda en les diferents escenes.

 

“AGNETA: ....L’anar i venir dels fils entre els meus dits em va fer sentir més forta i més valenta. Hi tenia dret , a perdre la por.”

 

            “1714,...” és, sobretot, un espectacle que vol implicar l’espectador, arribar directament a ell a través de les emocions que bateguen en els diferents personatges, amb amors contrariats, il·lusions, lluita per la supervivència, defensa d’uns ideals, etc.

 

Els vuit protagonistes abasten una àmplia gamma d’estaments socials , des de l’oficial de casa bona a la noia immigrant , des del maulet valencià, provinent de la pagesia, que seguirà lluitant contra la injustícia , fins a la dona emprenedora i avançada al seu temps, passant per un estudiant, la noia idealista, el menestral o la padrina que sempre posa les coses a lloc. Vuit personatges que ens expliquen les seves experiències durant el setge, les seves emocions, els seus dubtes i les seves pors, que viuen la seva història dintre de la història que els hi toca viure.



Repartiment 

 

Mariona Campos

Marcel Clement

Olga Fañanàs

Maties Gimeno

Marc Miramunt

Esther Pérez-Ferrer

Maria Agustina Solé

Xavier Soler

 (per ordre alfabètic):

 

(Agneta, Polític a Utrech)

(Vicent, Pòpuli, Polític a Utrech)

(Ignàsia, Polític a Utrech)

(Florenci, Dalmases, Mariscal, Missatger)

(Ferran, Berwick, Polític a Utrech)

(Maria, Polític a Utrech)

(Magdalena, Reina Anna)

(Quim, Felip V, Polític a Utrech)






Campanya de suport al professorat de les Illes


Correu enviat per l'Alfred Bou - Juristes per la Independència 

CORREU ENVIAT A LES ASSEMBLEES TERRITORIALS I SECTORIALS, AMB CÒPIA AL SECRETARIAT NACIONAL

Companys/es,
 Com molt bé sabeu, els docents de les Illes estan en vaga indefinida des del passat 16 de setembre. Aquesta vaga ha desvetllat un moviment de suport arreu del país, que ha pres forma de concentracions, manifestos i ajuts econòmics mitjançant donatius a una caixa de resistència.

Els i les mestres s’han constituït en Assemblea de Docents de les Illes Balears per protagonitzar aquesta vaga contra la reforma educativa del govern espanyol i contra l’intent d’acabar amb el sistema d’immersió lingüística a les Illes Balears, un sistema que funciona amb un èxit total des de fa més de 30 anys.

Des de l’ANC no podem restar passius en aquesta lluita que considerem també la nostra. Una lluita per l’ensenyament de qualitat i una lluita pel català, la llengua pròpia dels Països Catalans.

Una vaga indefinida és molt dura, tant des del punt de vista econòmic com també del personal i sentimental.  Des de l’ANC no podem restar passius i creiem que  hem de donar tot el nostre suport al professorat en lluita de les Illes. Un suport que ha d’anar molt més enllà d’un simple comunicat o d’un puntual ajut econòmic.

De comú acord amb l’Obra Cultural Balear hem decidit posar al servei de l’Assemblea de Docents la nostra infraestructura pel que fa al marxandatge. Ens encarregarem de fer les samarretes verdes, símbol de l’Assemblea de Docents, que distribuirem de manera similar a com hem fet recentment amb les samarretes de la Via Catalana.

Les samarretes es vendran a un preu de 10 euros. La diferència entre el preu de venda i el de cost s’ingressarà a la caixa de resistència creada per donar suport a la vaga indefinida. No hi haurà cap cost econòmic per a l’ANC.

Les Assemblees Territorials i Sectorials que vulgueu col•laborar en aquesta campanya de suport, podeu demanar samarretes directament al correu de marxandatge@assemblea.cat. El preu que haureu de pagar serà de 10 euros, ja que no hi ha d’haver cap guany ni per a l’ANC, ni tampoc per a les AT o AS. Es tracta d’un acte de solidaritat amb el professorat en vaga,. L’import de la comanda l’haureu d’abonar en metàl•lic en el moment de recollir les samarretes.

La caixa de resistència funciona amb el número de compte 2056-0009-74-4102003418, Caixa Colonya a nom de l’Obra Cultural Balear. Les seves prioritats són:

1.    Pagar totes les despeses que es generen de l’organització de la vaga.
2.    Fer front a les despeses per assumptes legals o de defensa jurídica
3.    Per ajudes econòmiques a vaguistes que ho puguin necessitar

Us animem... us encoratgem a participar de manera activa en aquesta campanya de suport al professorat de les Illes.
 Junts podem! Bona feina!

Jaume Marfany

CAMPANYA TREBALL A L'HIVERN 2013


Si ets jove i busques feina, estigues al cas! Arrenca la campanya "Treballar a l'hivern". Durant els mesos d'octubre i novembre, la Xarxa de Punts d'Informació Juvenil de Barcelona, en col·laboració amb Barcelona Activa, t'oferim informació i recursos laborals, ofertes de temporada, xerrades i tallers per trobar feina, sortides per lliurar currículums a les empreses, clubs de feina, etc. Fes un cop d'ull al webwww.bcn.cat/infojove i inscriu-te a les activitats que t'interessin! Són gratuïtes amb inscripció prèvia i places limitades.

La inauguració de la campanya serà aquest dijous 26 de setembre a les 18 al Centre d'Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ).

Els tallers i xerrades que realitzarem al PIJ Calàbria del programa "Per trobar feina, Jo ja m'he activat" durant l'octubre són a les 11.00 del matí i amb una durada de dues horesT'hi apuntes?



 
A més, t'oferim el divendres 25 d'octubre a les 12h, la xerrada "Europa sense fronteres", amb tota la informació i recursos de les feines de temporada arreu d'Europa, les diferents tipologies i els requeriments d'accés. L'activitat anirà a càrrec del Servei Eures - Barcelona del Departament d'Emrpesa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
 

Bona recerca de feina! 

Font: Agència Catalana de la Joventut
http://www.infojuvenil.cat/2013/09/campanya-treball-lhivern-2013.html 
Comissions Consultives 2/10/13 - Districte de Sants Montjuïc


Benvolguts, Benvolgudes,
 
 Em plau convocar-vos  a les següents Comissions Consultives de Govern:
 
-       MEDI AMBIENT, URBANISME i OBRES
-       SERVEIS A LES PERSONES i BENESTAR SOCIAL
-       VIA PÚBLICA, SEGURETAT, MOBILITAT i SERVEIS MUNICIPALS
 
Les quals tindran lloc de manera consecutiva, el dimecres 2 d’octubre les 18h, a la sala de cadires vermelles, 1ª planta de la seu del Districte ( Creu Coberta nº104 ), amb el següent ordre del dia provisional que, si s’escau, haurà de ser aprovat en reunió de Junta de Portaveus que serà el proper dimarts 8 d’octubre.
 
TEMES DECISORIS:

INFORMAR FAVORABLEMENT denominar carrer 27 del BZ i carrer 28 del BZ, respectivament, a les dues vies públiques de recent urbanització situades entre l’avinguda 6a del BZ i l’avinguda 8a del BZ de la Zona Franca, al Districte de Sants-Montjuïc.
 
INFORMAR FAVORABLEMENT canviar la denominació actual del passatge de Saleta per passatge d’Elena Girol per a la via pública situada entre l’avinguda de Madrid i el carrer Vallespir, al Districte de Sants-Montjuïc.
 
INFORMAR FAVORABLEMENT canviar la denominació del tram d’orientació Nord-sud paral·lel al mar de la Ronda del Far per carrer de Simó Ferrer, al Port de Barcelona, al Districte de Sants Montjuïc.
 
INFORMAR FAVORABLEMENT canviar la denominació del carrer V per carrer d’Agustí Mauri, al Port de Barcelona, al Districte de Sants-Montjuïc.
 
INFORMAR FAVORABLEMENT assignar la denominació de Jardins de Viena a la zona enjardinada de 85.093 m2 aproximadament, situada a la muntanya de Montjuïc, entre la plaça de Dante, l’avinguda de Miramar, la carretera de Montjuïc, la plaça de la Sardana i el carrer dels Tarongers, al Districte de Sants-Montjuïc.

TEMES INFORMATIUS:

-       Lleialtat Santsenca.

Cordialment,
 
  
Regidoria Districte de Sants-Montjuïc
Creu Coberta, 104 3a
08014 Barcelona
Tel. 932916336
 

Els comerciants de Creu Coberta, amb vestits medievals i productes artesans

Font: Btv

La Fira Medieval de Creu Coberta és una activitat pionera a Barcelona pel que fa als mercats medievals. Des de fa vuit anys, els comerciants del carrer, caracteritzats amb vestits d’inspiració medieval, i també artesans provinents d’arreu de Catalunya recreen la baixa edat mitjana per impulsar-hi l’activitat comercial.



L’ambient festiu dels músics, malabaristes i bufons amb La Torna, que passegen amunt i avall del carrer, animen els visitants a participar de la festa medieval. A més, el grup Pendragon recrea un espectacle sobre la història del rei Jaume I i Violant d’Aragó. Tampoc no hi falten malabars amb foc i una exposició d’objectes de tortura medieval, que tant joves com grans els poden provar gratuïtament.

Com cada any, la Fira Medieval de Creu Coberta ofereix als visitants una oferta gastronòmica que aposta pels productes amb denominació d’origen i d’altres productes artesanals, com formatges, mel i embotits.  A la fira gastronòmica s’hi podran continuar degustant productes artesans, acompanyats de vins i caves catalans, al solar buit del número 26 de la Creu Coberta, fins que acabi la Festa Major d’Hostafrancs, el 5 d’octubre.

Font: Btv
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/09/28/fira-medieval-comerciants-creu-coberta-festa-major-hostafrancs/

'Sóc madrileny, vaig votar el PP però ara sóc independentista'


El col·lectiu Súmate comença a recollir testimonis a la seva web de castenalloparlants independentistes

El col·lectiu Súmate, que ahir es va presentar en societat en un gran acte al Centre Cultural de Bellvitge, que es va omplir a vessar, ha començat a recollir testimonis a la seva web de catalans d'origen espanyol que han esdevingut independentistes. Avui s'hi ha apuntat el testimoni de Fernando Corominas, el primer després de la presentació d'ahir. Corominas és madrileny resident a Sant Cugat del Vallès i va votar el PP en les darreres eleccions. Aquest Onze de Setembre, però, va participar a la Via Catalana i es declara independentista. Heus ací el seu escrit a la web:

'Sóc madrileny i català d'acollida. Vaig contraure matrimoni amb una catalana i vaig venir a viure a Barcelona als 27 anys sense saber català. Ara tinc tres fills que el parlen perfectament. Els meus pares i germans viuen a Madrid. Vaig votar el PP en les últimes eleccions, però ara sóc independentista per sentiment i convenciment. Vaig participar a Tarragona a la Via Catalana amb tota la meva família.

Fernando Corominas (Sant Cugat del Vallès)'

Súmate omple el Centre Cultural de Bellvitge

El Centre Cultural de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, es va omplir a vessar ahir al vespre en la presentació del col·lectiu, que aplega ciutadans castellanoparlants que volen la independència de Catalunya. 'Farem un estat més petit, però entre tots', va dir Lluís Cabrera, president de l'entitat Altres Andalusos, un dels convidats a l'acte.

En un ambient festiu i clarament reivindicatiu, Eduardo Reyes, president de l'entitat d'origen cordovès, va remarcar que s'havia d'actuar 'tots junts, com un sol poble' per una raó que va exposar sense embuts: 'Catalunya és putejada, i quan putegen Catalunya, ens putegen a tots'. Reyes va arrencar aplaudiments del públic, majoritàriament format per catalans d'origen espanyol, unes quantes vegades.

Entrevista a Eduardo Reyes, president de Súmate: 'No havia estat mai independentista, però ara no permetré que ens espoliïn'

A banda de Reyes i Cabrera, també va parlar Manolo Ortega, vice-president de l'entitat. Tots tres van voler posar èmfasi en el fet que les classes populars de l'àrea metropolitana serien decisives en un referèndum. I per això van demanar que el procés de construcció nacional inclogués tothom, amb cap 'identitat congelada, i menys la catalana, construïda a partir del mestissatge', en paraules de Cabrera.

Hi van assistir el diputat d'Esquerra al congrés espanyol, Joan Tardà, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i la diputada i dirigent de CiU Meritxell Borràs. L'acte es va acabar amb el públic cantant, espontàniament, 'Els Segadors'.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4147992/20131004/soc-madrileny-vaig-votar-pp-soc-independentista.html

Un miler de persones es manifesten per la despenalització de l’avortament

Font: Btv

Amb motiu del Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, ciutats de tot el país s'han manifestat contra el govern central per voler modificar la llei de l'avortament. A Barcelona, unes 1.300 persones s'han concentrat a les 18 h davant de la Delegació del Govern espanyol per defensar el dret de la dona a decidir sobre el propi cos.

La mobilització de Barcelona ha començat a les 18 h davant de la Delegació del Govern al carrer de Mallorca. Després han iniciat una manifestació pels carrers del centre de la ciutat. En la marxa hi han participat unes 1.300 persones, segons les xifres de la Guàrdia Urbana. Els manifestants s’han desplaçat sota el lema “Jo decideixo, jo desobeeixo” pel carrer de Mallorca, EL passeig de Gràcia i la Rambla fins arribar a la plaça de Sant Jaume.

Durant tot el recorregut, que ha tingut un caràcter festiu, s’han sentit clams i consignes en contra de la penalització de l’avortament i del govern del Partit Popular i a favor dels drets de les dones. La protesta ha finalitzat a la plaça de Sant Jaume amb la lectura d’un manifest a càrrec de Gemma Lienas.

 

Arran de l’anunci del govern central de reformar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva aprovada l’any 2010, aquesta setmana, la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït ha presentat una proposta per a la defensa dels drets sexuals i reproductius (DSiR) a Catalunya. Consideren que amb la reforma de la llei, el govern del Partit Popular està fent un retrocés en el paper que tenen ara les dones per decidir si volen tirar endavant l’embaràs o no. Amb la proposta presentada a tots els partits polítics amb representació parlamentària, demanen al Parlament de Catalunya i al Govern de Catalunya que s’hi comprometin amb un posicionament clar en defensa dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones.



El 28 de setembre se celebra el Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament. Una jornada que cada any els col·lectius femenistes aprofiten per reivindicar el dret a les dones a decidir sobre el seu cos. Avui però a la concentració davant la delegació del govern s'hi han sumat altres entitats, sindicats i persones anònimes davant l'anunci del Govern del PP de reformar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, que diuen suposarà un greu retrocés en els drets de les dones. 

BETLEM CAÑIZAR, portaveu de la Campanya pel Dret a l'Avortament 
"Estem en un risc molt greu, una amenaça molt seriosa de d'un retrocés impressionant que ens posaria a la cua d'Europa." 

JAVIER MEDINA 
"Trobo que és indecent que amb tots els problemes que tenim actualment tornem una altra vegada a crear problemes que ja haurien d'estar superats." 

ESTHER SÁEZ 
"I ara el que no podem fer és permetre que s'acabi aquesta opcionalitat que és un dret i una llibertat." 

Des d'Iniciativa, Ricard Gomà s'ha sumat a aquesta defensa dels drets de les dones i ha criticat el govern municipal. 

RICARD GOMÀ, president del Grup Municipal d'ICV-EUiA 
"Ens hauria agradat molt que avui aquí hi hagués estat la regidora de dones de l'Ajuntament de Barcelona, avui la senyora Francina Vila hauria d'estar aquí al costat de les dones." 

En la concentració hi han participat centenars de persones que després han iniciat una marxa pels carrers del centre de la ciutat. Al llarg de la manifestació s'han sentit clams a favor dels drets de les dones i contra el PP. El recorregut ha finalitzat a la plaça de Sant Jaume amb la lectura d'un manifest. 

A banda de la manifestació a Barcelona també s'han fet concentracions a diferents delegacions del govern i seus del Partit Popular a altres ciutats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

Font: Btv
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/09/28/centenar-de-persones-es-manifesten-per-la-despenalitzacio-de-lavortament/#None

Visita d’en Jordi Portabella i Agnès Russiñol a la Fira Medieval d’Hostafrancs

Avui hem gaudit de la visita d’en Jordi Portabella i de l’Agnès Russiñol a la Fira Medieval d’Hostafrancs.



 
La Fira Medieval d’Hostafrancs ja té vuit anys. Els comerciants de  Creu Coberta surten al carrer per tal de recrear els oficis de l’època medieval com ara el ceramista, el cisteller, el llauner, l’artesà del vidre i el ferrer...














 
Tot Creu Coberta es converteix en una festa i es poden veure tots els comerciants amb els seus vestits d’època.
















 
En Jordi Portabella i l’Agnès Russiñol han estat acompanyats pel nostre conseller en Jordi Sunyé, el president del Casal en Pepe, el president de la Federació Catalana de Críquet Robert Masih Nahar i agrair la presència dels nostres companys de la Federació de Barcelona: Carla i Jordi Isabal.
 
En Jordi Portabella ha estat entrevistat per l’Oleguer Forcades de Sants 3 Ràdio.






 
Posteriorment ha felicitat a l’Albert Torra, l’autor del llibre “La Festa Major d’Hostafrancs”. El preu del llibre és de 6 € i es pot adquirir al Rebost d’en Triadó, carrer Rector Triadó, Quiosc Bambú i al Casal Artesà d’Hostafrancs del carrer Sant Roc, 26-28, 1r pis – horari de 17 a 20 hores)




 
Posteriorment s’ha afegit el president de l’Eix Comercial de Creu Coberta, qui ha fet de guia mentre es feia la visita a la Fira Medieval.
 
En un solar buit del número 26 de Creu Coberta s’ha habilitat el KILÒMETRE ZERO, una oferta gastronòmica, on es poden degustar productes amb denominació d’origen, com ara formatges i embotits, acompanyats de vins i caves catalans. En Lluís Llanas fou promotor d’aquest Kilòmetre Zero, que serveix per conscienciar als veïns i veïnes que disposen de productes de qualitat però de proximitat.


 
Tot el grup que acompanyàvem ens hem endinsat al Kilòmetre Zero, on s’ha encetat un autèntic debat sobre el futur de l’eix comercial de Creu Coberta.






 
En Lluís Llanas ha plantejat els seus neguits als nostres companys, demanant recolzament a l’administració, atès que el comerç de proximitat està patint molt aquests darrers temps, arran de l’espoli fiscal que pateix el nostre país.


 
Tot el grup ha rebut una lliçó magistral de les D.O catalanes per part d’en Jordi Alcover Mestres, autor de la Guia de Vins de Catalunya http://www.guiadevinsdecatalunya.com/equip/19-equip-de-la-guia-de-vins-de-catalunya/2-jordi. De fet la conclusió és, que cal lligar el vi al territori, perquè el vi és cultura. Moltes gràcies Jordi Alcover per la gran tasca que esteu fent!
















 
Posteriorment, s’ha plantejat treballar conjuntament en un projecte de caire turístic, aquesta idea és adaptar un espai a l’entrada de Creu Coberta per al lloguer i la recàrrega de vehicles elèctrics, que també serviran per organitzar rutes. Tot està encarat a oferir una ciutat sostenible. El nostre company en Jordi Isabal (tècnic d’urbanisme) s’ha compromès a donar un cop de mà en aquest sentit.










 
En Jordi Portabella ha argumentat que en tot moment Creu Coberta rebrà el suport del nostre grup municipal. Ha encoratjat en Lluís Llanas dient que s’aprofitarà el fet diferencial de Barcelona, com una de les ciutats firals més importants d’Europa per portar un turisme de qualitat a Creu Coberta. A tall d’exemple ha exposat que s’ha parlat amb els propis organitzadors del Mobile World Congress i estan molt interessats en ajudar a promocionar el comerç de Creu Coberta. Aquesta és una bona notícia, atès que és una aposta clara per un turisme de qualitat.
 
S’ha dit que necessitem guies oficials, que aportin un turisme de qualitat, tot evitant l’intrusisme, que està apareixent darrerament arran de la crisi. L’intrusisme rebenta els preus, de fet, si volem un turisme de qualitat i amb un valor afegit cal trobar un equilibri entre la qualitat i el preu. Un guia cal que tingui un coneixement del territori en aquest cas del barri i que com a mínim parli un parell de llengües.
 
S’ha parlat també, que el fet que moltes botigues tanquin, fan que l’espai es degradi i cal evitar-ho.
 
En Lluís Llanas ha plantejat que Creu Coberta s’ha obert a la ciutat, tot integrant: el centre comercial Les Arenes, Sants, però cal evitar les grans superfícies, que no aporten cap valor afegit, ans al contrari trencarien aquest equilibri intern que s’ha aconseguit annexant aquests diferents tipus de petit comerç.
























 
Una reflexió que s’ha fet: “la ciutat de Barcelona es comença a fer des dels barris”
 
El sentit de l’humor també ha acompanyat la jornada en Lluís Llanas li ha dit en Jordi Portabella “sembles la llibreta dels encàrrecs”
 
Ens acompanyava també, el director de cinema i realitzador multimèdia: Joan Riedweg. En Joan és un professional que ha tocat tots els camps del món de la comunicació audiovisual. i és pioner en el país de les noves tecnologies com ara el HD 1080, el cinema digital en 4K i la gravació en 3D. Cal destacar: Xtrems, una pel.lícula catalana dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg estrenada l’any 2009 i la seva darrera producció: “Pol Sud 1911-2011, dos homes un objectiu http://www.albertbosch.info/ca/minisite/29/409/. En Jordi Portabella ha felicitat efusivament en Joan Riedweg per aquest meravellós documental.






 
Felicitar a tots els veïns i veïnes d’Hostafrancs i desitjar tots els èxits als comerciants i organitzadors de la Fira Medieval de Creu Coberta!












Adéu a un gran music de casa nostra, en Josep Fortuny!



Adéu a un gran music de casa nostra, en Josep Fortuny!

 
Josep Fortuny, els companys i companyes dERC Sants-Montjuïc et volem desitjar un bon viatge a Ítaca i donar-te les gràcies pel teu gran compromís amb la música catalana i per la teva valentia!
 
Donem el nostre condol i suport als familiars d’en Josep Fortuny!
 
Rebeu el nostre sentiment de dolor pel traspàs d’en Josep Fortuny, us acompanyem en el sentiment i us encoratgem a continuar endavant!
 
Salut
ERC Sants-Montjuïc 
'Sóc madrileny, vaig votar el PP però ara sóc independentista'
Font: Vilaweb



El col·lectiu Súmate comença a recollir testimonis a la seva web de castenalloparlants independentistes

El col·lectiu Súmate, que ahir es va presentar en societat en un gran acte al Centre Cultural de Bellvitge, que es va omplir a vessar, ha començat a recollir testimonis a la seva web de catalans d'origen espanyol que han esdevingut independentistes. Avui s'hi ha apuntat el testimoni de Fernando Corominas, el primer després de la presentació d'ahir. Corominas és madrileny resident a Sant Cugat del Vallès i va votar el PP en les darreres eleccions. Aquest Onze de Setembre, però, va participar a la Via Catalana i es declara independentista. Heus ací el seu escrit a la web:

'Sóc madrileny i català d'acollida. Vaig contraure matrimoni amb una catalana i vaig venir a viure a Barcelona als 27 anys sense saber català. Ara tinc tres fills que el parlen perfectament. Els meus pares i germans viuen a Madrid. Vaig votar el PP en les últimes eleccions, però ara sóc independentista per sentiment i convenciment. Vaig participar a Tarragona a la Via Catalana amb tota la meva família.

Fernando Corominas (Sant Cugat del Vallès)'

Súmate omple el Centre Cultural de Bellvitge

El Centre Cultural de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, es va omplir a vessar ahir al vespre en la presentació del col·lectiu, que aplega ciutadans castellanoparlants que volen la independència de Catalunya. 'Farem un estat més petit, però entre tots', va dir Lluís Cabrera, president de l'entitat Altres Andalusos, un dels convidats a l'acte.

En un ambient festiu i clarament reivindicatiu, Eduardo Reyes, president de l'entitat d'origen cordovès, va remarcar que s'havia d'actuar 'tots junts, com un sol poble' per una raó que va exposar sense embuts: 'Catalunya és putejada, i quan putegen Catalunya, ens putegen a tots'. Reyes va arrencar aplaudiments del públic, majoritàriament format per catalans d'origen espanyol, unes quantes vegades.

Entrevista a Eduardo Reyes, president de Súmate: 'No havia estat mai independentista, però ara no permetré que ens espoliïn'

A banda de Reyes i Cabrera, també va parlar Manolo Ortega, vice-president de l'entitat. Tots tres van voler posar èmfasi en el fet que les classes populars de l'àrea metropolitana serien decisives en un referèndum. I per això van demanar que el procés de construcció nacional inclogués tothom, amb cap 'identitat congelada, i menys la catalana, construïda a partir del mestissatge', en paraules de Cabrera.

Hi van assistir el diputat d'Esquerra al congrés espanyol, Joan Tardà, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i la diputada i dirigent de CiU Meritxell Borràs. L'acte es va acabar amb el públic cantant, espontàniament, 'Els Segadors'.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4147992/20131004/soc-madrileny-vaig-votar-pp-soc-independentista.html

Pilar Rahola: 'Preparem-nos per a la suspensió de la Generalitat'

Article suggerit per l'Alfred Bou

Entrevista a la periodista, escriptora i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional · Avisa d'una batalla dura els pròxims mesos i de la necessitat de preparar-se per resistir.



Filòloga de formació, escriptora i periodista de professió, persona mediàtica per excel·lència i polemista bregada en debats televisius, Pilar Rahola forma part del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Fa exposicions contundents i defensa apassionadament cada idea amb una mirada heterodoxa i incisiva. En aquesta entrevista, avisa de la duresa que prendrà el procés cap a la independència i demana que ens preparem per resistir. 'Espanya no deixarà perdre el 22% del PIB estatal alegrement. La batalla serà molt dura. Molt dura.' I vaticina que l'estat optarà per suspendre l'autonomia com a única via d'evitar les eleccions plebiscitàries. El misteri acapara la conversa quan parlem de la intervenció d'Israel en favor de la independència de Catalunya.

Arriba l'hora de la veritat. Esteu convençuda de la victòria de la independència?
—En aquests moments tinc la convicció que no ens queda cap més alternativa. I cada dia amb més rotunditat. El camí és atzarós i complex, entrem en un terreny desconegut i haurem de ser molt rigorosos, però també és cert que ja hem tastat què significa quedar-se a Espanya i el pa que s'hi dóna. Quan un poble ha arribat a la conclusió col·lectiva molt majoritària que ha d'explorar un camí arriscat perquè no hi ha cap més alternativa, perquè si no passaríem de pobres a misèrrims, no hi ha més opció que fer un pas endavant. Si no tenim més opcions i hem arribat a aquesta conclusió col·lectiva, certament hi ha una immillorable possibilitat històrica de guanyar. És la primera vegada en la història que realment tenim possibilitat de guanyar. Aquesta situació no s'havia produït mai.

Quins són els riscs principals que poden fer perillar la independència?
—No hi ha cap perill de fractura interior catalana, per bé que ho intenten des d'Espanya amb tota la força. Una de les batalles que Espanya fa contra Catalunya és l'intent de fraccionar-nos com a nació. Ho fan mitjançant totes les eines d'estat que tenen a disposició. Però no se'n sortiran. L'exemple més rotund ha estat la llei Wert i totes les campanyes que han fet des de fa anys contra la immersió lingüística, que no aconsegueixen tenir ressò. Catalunya és un país quallat, amb una societat quallada, que, amb tota l'heterodòxia i diversitat internes, té un sentiment de pertinença col·lectiu. Aquest risc el podem considerar resolt.

Hi ha més riscs oberts.
—Sí, per exemple el de l'ofec econòmic. Aquesta estratègia fa molt de temps que la van començar. De fet, hi ha una estratègia deliberada i permanent d'empobriment de Catalunya. Estan convençuts que un dels motors més importants de la sobirania catalana són les classes mitjanes. Això ja va passar amb el desmantellament de les energètiques catalanes, amb el procés contra el poder financer i el model de caixes, amb l'enorme càrrega impositiva sobre la classe mitjana, amb determinades lleis contràries a l'economia productiva, amb la llei d'unitat de mercat, que és una autèntica LOAPA contra la poca sobirania econòmica de Catalunya, etc. La divisa espanyola és 'si no els podem dominar, empobrim-los'. Cal dir amb tota rotunditat que l'estat espanyol empobreix Catalunya deliberadament.

I veieu cap amenaça política o jurídica?
—El tercer gran risc és l'ús autoritari i despòtic de les lleis. És a dir, que l'estat espanyol segresti la llibertat en nom de la constitució. Dels usos que l'estat pot fer de les lleis, un dels més obvis és empresonar el president Mas i els polítics que fan el procés d'independència. Però penso que això no passarà, perquè no crec que els serveis d'intel·ligència espanyols aconsellin de crear màrtirs. L'estratègia contra els líders és precisament la contrària: embrutar-los i degradar-los amb tota mena de campanyes de difamació. Fins ara ho han fet amb informes elaborats per equips policíacs de les clavegueres de l'estat. Per tant, l'empresonament dels màxims dirigents no el trobo plausible, tenint en compte que formem part de la Unió Europea. En canvi, tenen més a l'abast –i penso que ho tenen damunt la taula– la suspensió de la Generalitat.

Ho sabeu de bona font?
—Per la reflexió que jo faig i per les informacions que m'arriben d'alguna gola profunda de les entranyes de l'estat, cal tenir en compte que ja s'han decidit coses. I quan parlo d'estat no vull dir tan sols el govern del PP, sinó també el PSOE, UPyD, determinants capitostos dels mitjans de comunicació i el poder espanyol. Aquest poder ha decidit dues coses amb molta claredat: que no hi ha d'haver marge per a negociar res que s'assembli a una consulta a Catalunya –que seria un reconeixement a la sobirania com a nació–; i que de cap manera no es pot reconsiderar el sistema de finançament. Espanya ha decidit d'accelerar la confrontació. Tenen clar que impugnaran la llei de consultes no referendàries catalana al Constitucional, que no permetran la consulta i no tindrem més remei que fer unes plebiscitàries. L'única manera que tenen d'aturar unes plebiscitàries és suspenent l'autonomia.

El preu de suspendre l'autonomia seria molt alt.
—Però saben que si guanya rotundament el sí amb una bona participació en unes plebiscitàries, tindran una validesa i legitimitat internacional indiscutible. Quan en Belloch parlava de la suspensió de l'autonomia no deia cap bestiesa. No oblidem que Belloch forma part del cos troncal del socialisme espanyol. No és un perifèric com en Bono o en Leguina. És eix central i medul·la òssia del socialisme i ningú no l'ha desmentit. Rubalcaba no ha sortit pas a desautoritzar-lo. La retòrica i les justificacions de l'estat per a justificar la suspensió de l'autonomia pot ser la que vulguin. Poden dir que ho fan per salvar els ciutadans de l'ofec econòmic o per la defensa dels seus drets. Però és una possibilitat que els catalans hem de tenir present i diria que no ens hem preparat per encarar-la.

La suspensió de l'autonomia ens portaria a un conflicte obert i descarat.
—He demanat als màxims dirigents polítics, a Oriol Junqueras i al president Mas: 'Si ho fan, si suspenen l'autonomia, quina serà la nostra resposta?' I em fa l'efecte que no tenim la resposta preparada. Hem de començar a elaborar-la. Cal que ens preparem. És cert que hem de treballar amb la idea que farem la consulta. I crec que abans de cap d'any tindrem tres coses: data, pregunta i entrada d'ERC al govern. Però també podem tenir-ne una altra, el no d'Espanya. Hem de preveure les nostres reaccions per no haver d'improvisar. L'estat permetrà unes eleccions plebiscitàries a Catalunya? No ho crec. Pot evitar la convocatòria d'unes eleccions quan el president Mas és qui en té la potestat? No. De quina manera les pot aturar? Suspenent l'autonomia o intervenint-la i prenent el control de la Generalitat.

Conflicte internacional activat...
—Si això passés, tindria una dimensió política tan gran i seria un escàndol tan monstruós que parlaríem d'una confrontació seriosa. Com ja hem dit, l'estat vol portar el cas català cap a la confrontació més dura. Hem de tenir ben present que Catalunya és Escòcia, però que Espanya és Sèrbia. I vol que nosaltres siguem Kossove i no Escòcia. I nosaltres cerquem desesperadament Anglaterra i ens trobem amb Sèrbia.

I si, sorprenentment, ens deixessin fer la consulta?
—Si podem fer la consulta –cosa que em sorprendria molt gratament– o les eleccions, penso que augmentaria molt la pressió violenta de l'extrema dreta, com ja hem començat a veure, i l'estat actuaria per la via del sabotatge econòmic o electrònic. Per exemple, provocant una caiguda del sistema de dades de les administracions que portaria a una greu alteració de la normalitat i la vida quotidiana. Això crearia una situació de caos que demanaria una intervenció urgent i valenta per part nostra. Cal preveure tots els supòsits si volem fer aquest pas amb garanties d'èxit. Que tothom tingui ben present que Espanya no deixarà perdre el 22% del PIB alegrament. La batalla serà molt dura. Molt dura.

Estem preparats per a aquesta batalla tan dura?
—Diria que anem una mica amb el lliri a la mà. I hem decidit que 'amb el somriure, la revolta'. Sortim al carrer, i cantem, i fem cançons, i pensem que, com que hi tenim dret, tot anirà bé. Em fa l'efecte que no estem pas preparats per a una batalla tan dura. I hem de posar fil a l'agulla.

Coneixeu de prop el president Mas. Hi ha res que el pugui fer desistir del compromís amb l'estat propi?
—En absolut. El president Mas ha cremat les naus. No té retorn possible. Culminarà la seva carrera política en aquest procés: aconseguint de ser el president que ens ha menat –juntament amb més dirigents– a la terra promesa i que ha portat la llibertat, o essent qui ho ha intentat fins al darrer alè i no se n'ha sortit. És absolutament impensable que Artur Mas es faci enrere. A més, si ho fes, no podria sortir al carrer. No li ho perdonaria ningú.

La pèrdua de suport electoral a les enquestes tampoc no el faran repensar?
—No. Ell és l'artífex de la creació d'una il·lusió col·lectiva –acompanyat d'Oriol Junqueras i alguns altres– perquè ha fet fer un tomb a l'eix central catalanista per portar-lo a posicions de ruptura. Un home que fa això i que, tenint una majoria folgada, convoca unes eleccions per ratificar aquest canvi de direcció a les urnes i posa en joc la seva pròpia credibilitat política, no ho fa per després repensar-s'hi. La velocitat que ha posat al seu vaixell tampoc no li permet de fer marxa enrere. I també cal observar que ha portat la relació amb Unió a una situació delicada i de no-retorn. L'home que jo conec –no tan sols el polític– no me l'imagino traint la seva paraula un cop l'ha donada públicament.

Quan es va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional, el vostre nomenament va sorprendre més d'un i va rebre algunes crítiques.
—No em correspon parlar de mi. Al consell signem tots els informes per unanimitat i ningú no ha de tenir més protagonisme. Si l'ha de tenir ningú és el president Viver i Pi-Sunyer, que fa una tasca excel·lent, i, no cal dir-ho, el president de la Generalitat. Sóc una persona amb molta presència pública i això sempre suscita polèmica entorn del meu nom. En aquell moment hi va haver crítiques i elogis, tants a tants. Al llarg de la vida he après a destriar la crítica raonable de la que no ho és, així mateix amb els elogis desmesurats. Si el president Mas i el president del Consell van considerar que jo hi havia de ser, devia ser perquè pensaven que alguna cosa hi podia fer.

Però quina és la vostra aportació d'experta?
—Dels més de cinquanta anys que tinc, en fa més de trenta que em dedico a l'anàlisi política. No és únicament que participi en debats i tertúlies i escrigui articles, sinó que em dedico a l'anàlisi i he format part de la gent que hem articulat un pensament sobre el catalanisme i la nació catalana i el seu futur, juntament amb en Culla, en Cardús o en Villatoro, des de les èpoques d'Acta, de la Universitat Catalana d'Estiu i de les Jornades sobre Nacionalisme... A la mirada de l'expert jurista o de l'economista, hi aporto la mirada del qui fa l'anàlisi política de tot plegat. I el fet és que tant en Salvador Cardús com jo mateixa, que seríem potser els menys especialistes en qüestions jurídiques o tributàries, aportem debats molt intensos en el consell perquè tenim la mirada més global del qui fa trenta anys que reflexiona sobre qui som i cap on anem com a poble. Però en realitat jo no sóc qui ha de dir què hi aporto jo. En aquest sentit, per mi, la pregunta és fútil. Només puc dir que ser en aquest equip és un honor sense esquerdes, complet. Aquesta experiència em completa una vida sencera. És la culminació de moltes coses i per això hi vull aportar la part millor de mi mateixa. En definitiva, quan et fan un honor com aquest, no demanes per què. Tan sols l'agraeixes.

M'han dit que sou l'enllaç del president Mas amb el govern i l'estat d'Israel. Què poden oferir els israelians a Catalunya?
—La millor resposta que us puc donar és que no us la dono. Permeteu-me que aquestes coses quedin en el terreny de la confidencialitat. No ensenyarem pas totes les cartes.

Entenc que sí que s'hi treballa.
—Tothom treballa perquè el dia que correspongui tinguem una projecció internacional important. I si tenim alguns amics al costat, encara millor. M'imagino que tots actuem d'acord amb els nostres contactes. No em vull fer la interessant, sinó que hi ha informacions que són massa sensibles per a donar-les. Sí que us dic que seria molt interessant i molt bo que un dels primers països que ens reconegués fos Israel. Per dos motius: perquè és un país amb un pes específic indiscutible internacionalment, que és enormement avançat en l'àmbit tecnològic i seria un bon aliat, i perquè és la porta d'entrada dels Estats Units. Per tant, en aquest camp, hi treballem molt i en parlem poc.

On no es parla poc, sinó que fins i tot s'hi crida, és als debats aquests de les televisions espanyoles. Per què hi aneu?
—Això és com quan em demanen per què no escric a diaris sobiranistes i, en canvi, escric a La Vanguardia. I és que penso que escriuria per als convençuts. Sobre les televisions de Madrid, m'han ofert d'anar mil vegades a 'El gato al agua' i a 13 TV, però sempre he dit que no perquè no vull ser la coartada catalana de la catalanofòbia. També m'he negat sempre a participar en debats amb feixistes. Perquè penso que els feixistes se'ls ha de combatre, però no s'hi pot debatre. A partir d'aquests principis, tinc molt marge per a participar en tota la resta de debats amb qui calgui. Sovint hi ha debats que me'ls podria haver estalviats. De vegades hi vas perquè t'han dit que es parlaria d'una cosa i s'acaba parlant d'una altra de ben diferent. I algunes vegades n'he sortit molt descontenta. En canvi, estic molt satisfeta de participar en aquests debats que fan sobre Catalunya, perquè aleshores no parlo per als catalans que ja ho tenen clar.

La idea és arribar als catalans que no miren TV3?
—Exacte. Aleshores parlo per a una franja de població catalana, que viu i actua a Catalunya, i que votarà, que mai no mira TV3. I jo hi aporto capacitat d'influència i argumentació. La Isona Passola em deia un dia: 'Quan et veig en aquests debats penso que ets com un cristià davant els lleons.' Em va semblar molt divertida la comparació. No tinc cap dubte que hi he d'anar. Cal anar en aquests fòrums on sí que sempre hi ha els Riveres i les Camachos. Quan hi sóc no penso a convèncer aquells amb qui em toca discutir; penso que m'escolta el meu amic Manolo de Badalona.

Per acabar, quin consell doneu als independentistes que dubten si ens en sortirem?
—Els catalans som desconfiats per naturalesa. Tres-cents anys de dictadures, absolutisme i repressió, al capdavall t'han de fer tornar desconfiat. En conseqüència, és lògic que ens fem preguntes constants i dubtem si aquest o l'altre s'espantaran i no faran allò que han dit. Jo no sóc qui per donar consells, però demanaria a la gent que reforcés la confiança. Aquest país s'ha posat a caminar. I ho ha fet d'una manera extraordinària. Donant una lliçó al món. Amb una força ciutadana que ni ens imaginàvem. Encara estem sorpresos de nosaltres mateixos. Cada dia ens hem de llevar pensant: 'Caram! Aquest país que havia d'haver desaparegut tantes vegades en el curs de la història, com és que és aquí i és capaç de fer sortir dos milions de persones al carrer?'

Però no serà gens fàcil.
—També donaria un altre consell. Ens hem de rearmar de paciència perquè això serà molt dur. Ens ho faran molt difícil, no serà gens fàcil. Els qui creguin que hem menat un procés que guanyarem alegrement, somrient i cantant, s'equivoquen amb la història. Repeteixo: Espanya és Sèrbia. Espero que no per l'ús de les armes i els tancs, però sí en la concepció imperialista i en el fet de no reconèixer els drets dels pobles. Espanya ens ho farà molt difícil. Molt! Haurem de tenir una gran capacitat de resistència. Si no, no guanyarem. Amb el somriure, la revolta, sí; però també amb la convicció que caldrà una resistència valenta i intel·ligent.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4149369/20131014/pilar-rahola-preparem-nos-suspensio-generalitat.html

Declaració dels grups municipals de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC a Sants-Montjuïc sobre el 12 d'octubre
Font: Sants 3 Ràdio

 


Els grups polítics sotasignants, representats en el Consell del Districte de Sants-Montjuïc, a través dels seus respectius portaveus, volen expressar una vegada més el seu rebuig a qualsevol acte que atempti contra la convivència, la tolerància i que generi o fomenti actituds violentes. Per això, davant de la concentració del 12 d’octubre d’enguany a Montjuïc de grups que, habitualment, exhibeixen elements de simbologia clarament anticonstitucional i provoquen situacions de violència i agressions, és que els esmentats grups polítics manifesten la seva adhesió a la declaració de CiU, PSC, ICV-EUiA i UpB a l’Ajuntament de Barcelona i que es reprodueix a continuació: Barcelona ha mostrat i ha exercit sempre una acció decidida i convençuda a favor de la convivència i el respecte a les idees i a les diferents formes de viure. Alhora ha estat capdavantera en la denúncia i la lluita contra les actituds excloents i violentes de totes aquelles persones i grups que han volgut fer servir la nostra ciutat com a espai de visualització i de pràctica de postures i accions violentes, feixistes, xenòfobes i contràries a la llibertat i a la democràcia. S’ha convocat una manifestació, per part de diversos grups i partits de caràcter feixista i neonazi a la ciutat de Barcelona, en ocasió del 12 d’octubre d’enguany, que pretén confluir amb una trobada de nostàlgics del franquisme que també es celebra a la muntanya de Montjuïc en aquesta mateixa data, tot i el canvi de recorregut que el Departament d’Interior ha anunciat que forçarà. Els convocants són els mateixos que van protagonitzar l’assalt a la llibreria Blanquerna, a la ciutat de Madrid, el passat 11 de setembre. La seva actitud i intenció violenta és molt evident, i no fan cap esforç per amagar-la. És motiu de preocupació, per tant, la celebració de la manifestació i la concentració abans esmentades, pel que fa a la garantia de la llibertat i la seguretat dels veïns i veïnes de la ciutat. Ja l’any 2004 el Parlament de Catalunya va presentar una proposició al Govern d’Espanya, per interessar que es prohibissin les concentracions feixistes i totes aquelles que facin apologia de la violència ,la xenofòbia i l’homofòbia. Durant aquest mateix mes de setembre, el Parlament de Catalunya ha reiterat la seva oposició a les organitzacions que enalteixen el franquisme, el feixisme o el nazisme, demanant a més expressament que s’emprin les eines de què disposa l’Estat de Dret per prohibir aquelles organitzacions feixistes o nazis que defensin obertament idees antidemocràtiques o que facin ús o apologia de la violència. Combatre el feixisme i el racisme és responsabilitat de tota la ciutadania i s’ha de fer de forma activa des de tots els àmbits de la societat, però les institucions han de ser agents actius en la defensa de la llibertat, a més de proposar mesures concretes serveixen per fer pedagogia social a la ciutadania, per estendre una profilaxi democràtica contra les idees de l’odi a la diversitat. Per tot això els Grups Municipals de Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa i Unitat per Barcelona signants, subscriuen la següent: DECLARACIÓ DE GRUPS Declarem: - La nostra més ferma oposició a la celebració de qualsevol marxa convocada o integrada per grups de caràcter feixista, nazi o xenòfob a la ciutat de Barcelona, tot sol·licitant al Ministeri Fiscal i al Departament d’Interior que vetllin perquè manifestacions o concentracions d’aquest caire no tinguin cabuda a la nostra ciutat, petició que s’adreça també específicament i concreta a les convocatòries del 12 d’octubre d’enguany. - La nostra més ferma determinació en la defensa de la realització de l’ideal democràtic en una societat oberta, diversa i pluralista, front a les agressions que pateix per part de sectors socials minoritaris que estan disposats a violentar, fins i tot físicament, la nostra convivència. Grups municipals de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC a Sants-Montjuïc,

Font: Sants 3 Ràdio
http://www.el3.cat/noticies/opinio.php?p=6651

73 è aniversari de l’afusellament del President Companys
Fotografies: Pepe










Aquest matí a les 6 ha arrancat la marxa de torxes fins al Castell de Montjuïc, on fa 73 anys, el President Lluís Companys fou afusellat.
 
S’ha fet una ofrena floral  a la tomba del President Companys.


 
Posteriorment s’han fet tot un seguit de parlaments. Cal destacar que la presidenta d’ERC-Barcelona Patrícia Gomà ha recordat que el 15 d’octubre de 1940 mataven al President, però no allò que representava, perquè Catalunya no moria!

El nostre diputat al Parlament de Catalunya, l’Oriol Amoròs ha fet referència al viatge del nostre diputat al Parlament Espanyol en Joan Tardà a l’Argentina per denunciar tots els crims del feixisme espanyol.
 
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals ha esmentat que la millor relació que podem tenir amb Espanya és la de veïnatge.
 



Què passaria si intervinguessin o dissolguessin la Generalitat de Catalunya?
Article suggerit per l'Alfred Bou

 

Creix el debat sobre les reaccions a una possible intervenció directa de l'autonomia per part del govern espanyol
 

El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntament i els ciutadans? I els mossos d'esquadra?

Els darrers dies han crescut els rumors i les opinions sobre la possibilitat d'una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. En parlava Pilar Rahola en una entrevista dilluns a VilaWeb, i dimecres, després de l'avís de Duran sobre la possibilitat d'una declaració unilateral d'independència, es van sentir moltes veus a Madrid que es referien a la dissolució de l'autonomia catalana. Però és possible, això?

Molt poc fonament jurídic

L'autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret d'autonomia és consagrat a l'article 2 de la constitució i els estatuts autonòmics formen part del marc constitucional. Tenen la constitució per sobre, però no són simples lleis com les altres.

El govern espanyol ha insinuat dues possibles vies d'intervenció. La més habitual és la de l'article 155, però també podria aplicar el famós i polèmic article 8.

L'article 155 diu '1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.

2. Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.'

I l'article 8 diu: '1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional.'

Tindria valor jurídic una suspensió de l'autonomia?

Fa de mal saber. La justícia espanyola té forts lligams amb el poder polític i, per tant, és probable que validés l'actuació del govern. Però, així i tot, l'argument jurídic seria molt feble. L'article 155 parla de 'compliment forçós' per part de les autoritats autonòmiques i diu que el govern espanyol donaria instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Fet que descarta, òbviament, de substituir-les o de dissoldre les institucions. Aquesta mesura només es podria aplicar a partir d'una interpretació molt abusiva, i per tant molt discutible, de la constitució.

Pel que fa a l'article 8, l'actuació de l'exèrcit és evident que significaria un trasbals enorme a escala europea, impossible d'acceptar per la Unió. De fet, els tribunals europeus, que com s'acaba de veure en el cas de l'edifici de la PAH a Salt, poden interpretar les lleis espanyoles i paralitzar decisions. Podrien intervenir també en cas de suspensió o dissolució de l'autonomia. Caldria, però, demanar-ho.

Dissolució o substitució?

El buit legal suscita el dubte respecte de les conseqüències d'una intervenció de l'estat sobre l'autonomia. Només hi ha dues possibilitats plausibles:

—La substitució del president de la Generalitat per un president triat des de Madrid i que no hagi passat per les urnes,

—La dissolució completa i la liquidació de la institució.

La liquidació sembla molt difícil. Deixant de banda els debats institucionals –perquè paralitzaria completament la vida quotidiana al Principat–, la Generalitat té el paper clau de l'ordenació i prestació de la majoria dels serveis que reben els ciutadans. Dissoldre-la implicaria trobar-se amb dificultats operatives molt grosses. Els mestres, per exemple, són funcionaris de la Generalitat. I els metges, del Servei Català de la Salut. Passarien automàticament a ser funcionaris de l'estat? Com en controlaria les plantilles l'estat? Quina cadena de comandament i decisions improvisaria?

Jurídicament, a més, la dissolució de la institució implicaria greus problemes també. Les autonomies són estat, juntament amb les institucions 'centrals' i les municipals. I tots els territoris tenen autonomia. La constitució no preveu un territori sense autonomia. Ben al contrari, car l'article 2 'reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes'. 

Substituir el president per un president titella, l'opció més probable

La sortida més probable, doncs, seria de substituir el president de la Generalitat i els alts càrrecs per persones escollides directament a Madrid. Seria un fet evidentment greu i també portaria dificultats importants, però no tant com la solució anterior.

El maldecap més gros seria trobar un polític o una personalitat pública, un banquer famós o un empresari de prestigi, que s'avingués a substituir, emparat per la força de l'estat, el president de la Generalitat. No és difícil d'imaginar que les conseqüències personals per a ell i per a l'empresa o associació que representés serien molt greus. I això comptant encara amb la possibilitat que el seu nomenament fos efectiu. Perquè la segona part de l'equació és la reacció de la Generalitat a un decret de dissolució. I segurament no ho faria fàcil.

La insubordinació institucional

El fet més sorprenent de les opinions que arriben des de Madrid és que consideren cosa feta que un decret d'intervenció de la Generalitat seria respectat submisament per Catalunya. I aquí la pregunta és molt simple: què passaria si no fos així?

Imaginem-nos la situació. El govern espanyol decreta la intervenció de la Generalitat, però el president es nega a abandonar el Palau i referma solemnement la seva autoritat. Els diputats continuen reunits al parlament. I els mossos patrullen pels carrers. I els mestres van a les escoles. I...

Imaginem-nos que immediatament després reaccionen els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les associacions de tota mena, empreses, clubs, etc., que aproven mocions proclamant solemnement que només reconeixen l'autoritat del govern i el parlament legítims i que rebutgen la intervenció espanyola. 

De què valdria, en aquestes condicions, un decret signat a Madrid nomenant un president diferent i desautoritzant el president escollit? El precedent d'Itàlia, que invoquen alguns polítics espanyols, on la Unió Europea va imposar un president no votat, és clarament diferent: allà els partits polítics ho van acceptar. Però no sembla que la majoria del Parlament de Catalunya avui estigui disposat a acceptar una proposta d'aquest estil.

El xoc de trens

Amb això aniríem, doncs, de cap al xoc de trens. Dues legitimitats confrontades. La Generalitat podria invocar la constitució espanyola i el govern espanyol també. Tindríem un president amb el suport de la societat, amb la legitimitat democràtica d'haver estat votat i amb una possible interpretació de la constitució a favor i un altre president abonat pel govern espanyol i amb una legitimitat que farien recolzar sobre una altra interpretació de la mateixa constitució.

Com es podria resoldre la qüestió?

El xoc de trens presentat així tindria tres components ineludibles, que decidirien quina de les dues legitimitats s'acabaria imposant en un termini que tot fa pensar que seria més aviat curt:

—la reacció popular,

—les finances de les institucions catalanes,

—la reacció de la comunitat internacional.

En l'era de la informació global i de les imatges instantànies, el comportament de la ciutadania tindria una gran importància. Un conflicte d'aquestes dimensions faria aterrar a Barcelona una part substancial dels mitjans de comunicació globals i allò que es veiés al carrer faria la volta al món. Des de manifestacions a barricades, el ventall de possibles situacions és gairebé infinit.

Les finances són un aspecte clau. La Generalitat haurà de resistir si més no unes quantes hores i segurament uns quants dies. És evident que la primera maniobra que farà el govern espanyol, si no la fa ja ara, serà l'ofec econòmic. Com es poden aconseguir els diners per a resistir és la principal qüestió per resoldre. Que l'agència catalana recaptés els impostos seria la millor via: simplement no enviant els diners a Madrid la qüestió quedaria resolta. Però això sembla que no arribarà a ser realitat en el període de temps necessari.

El reconeixement internacional, factor clau

Així doncs, l'única solució, i definitiva, va vinculada amb el tercer component: el reconeixement internacional. Si hi ha reconeixement internacional, no unànime però sí per part d'uns quants països, no serà gens difícil de vendre deute i finançar-se en el mercat internacional. Però això passarà?

Perquè s'esdevingui la reacció internacional s'han de complir dues condicions. Primera, que el govern català la demani i segona, que es proclami la independència, car altrament el conflicte no deixaria de ser un afer interior entre dues administracions espanyoles, tan greu com es vulgui però un afer interior en definitiva.

Així doncs, la intervenció espanyola sobre la Generalitat podria acabar essent, a la força, el disparador de la proclamació unilateral d'independència. Un efecte segurament no desitjat però alhora difícil d'evitar si es desencadena la successió previsible de fets. Per això, els contraris a la intervenció sobre la Generalitat adverteixen a Madrid que s'hi pensi molt abans de fer el pas, perquè si el fa aleshores no hi haurà marxa enrere ni per als uns ni per als altres.

Font: Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4150586/20131018/passaria-intervinguessin-dissolguessin-generalitat-catalunya.html

¿Salimos de la crisis? La economía Europea en 10 puntos





Article suggerit per l'Eduard Porta








Por Jorge Fabra, miembro de Economistas Frente a la Crisis

Después de 6 trimestres de crecimiento negativo, la Zona Euro observó durante la primera mitad 2013 un tímido avance de su PIB . Algunos indicadores adelantados y de sentimiento económico y empresarial empiezan a mostrar que, a nivel agregado, Europa ha podido dejar atrás la dramática caída de sus macromagnitudes.

Con el objetivo de identificar las fortalezas y debilidades que presenta la economía de la zona euro, hemos resumido en diez puntos, sin ánimo exhaustivo, este nuevo escenario.

ELEMENTOS POSITIVOS

1.    El riesgo de ruptura de la zona Euro ha disminuido sustancialmente respecto del año pasado.

“Haremos lo que sea necesario para salvar el Euro”. 9 palabras que cambiaron la tendencia en el verano de 2012. Es el poder de la credibilidad. Pero esa credibilidad es mucho mayor cuando se tiene una potencia de fuego, como podría tenerla el BCE llegado el caso, capaz de mantener en niveles sostenibles el coste de financiación de los países de la zona euro.

Otros avances en el diseño institucional de la gobernanza económica europea y la recapitalización del sistema bancario de algunas economías vulnerables también han contribuido a relajar tensiones, pero de nada hubiesen servido sin la amenaza de intervención en los mercados de deuda de Draghi y su programa de compras de bonos soberanos a corto y medio plazo (Outright Monetary Transactions -OMT-)

rentabilidad ES IT

2.    Hemos dejado atrás la recesión técnica en la UE28 y la zona euro.

A pesar de que las previsiones coinciden en señalar que la Zona Euro cerrará el año con un crecimiento anual todavía en tasas negativas, la economía europea salió de la recesión técnica el segundo trimestre de 2013, con un crecimiento intertrimestral del +0,4% (UE27) y del +0,3% (Z€).

Salir de la recesión, sin embargo, en absoluto significa haber dejado atrás la crisis. Con más de 19 millones de desempleado en la zona euro (6 millones de ellos en España) sería inmoral hablar de salida de la crisis. Recesión, crisis, depresión, son todos conceptos económicos cási intercambiables.

gdp gROWTH

3.    El acuerdo sobre la Unión Bancaria y la disposición del BCE a intervenir favorecen la estabilidad del sistema financiero.

A pesar de las carencias con las que nace, se han realizado avances en torno a la Unión Bancaria, incluyendo iniciativas legislativas para la puesta en marcha del Mecanismo Único de Supervisión y el Mecanismo Único de Resolución (pendiente de ratificación por el Consejo Europeo). También se pueden constatar progresos en torno a la armonización de las normas que recogen los acuerdos de Basilea III para fortalecer el sistema financiero tras la crisis de las hipotecas subprime. El acuerdo político en torno a la recapitalización directa de la banca por parte del Mecanismo Europeo de Estabilidad(MEDE) y la puesta en marcha del supervisor único son buenas noticias. Sin embargo, quedan importantes retos por delante. ¿Habrá un Mecanismo Único de Resolución o serán los estados miembros los que hagan frente a posibles resoluciones bancarias? ¿Tendremos un Fondo Único de Garantía de Depósitos o Alemania no lo permitirá?

pilares BU

4.    El esfuerzo fiscal se ha moderado y se han extendido los plazos de consolidación fiscal para algunas economías, incluida la española.

La política fiscal de la Zona Euro ha sido procíclica y contractiva, afectando de manera negativa al crecimiento potencial y al empleo. En un contexto como el vivido hasta ahora de output gap crecientes (diferencia entre el PIB real y potencial) y reducción del gasto público en inversión y otras partidas del Estado del Bienestar, así como la disminución de los ingresos asociados al ciclo, la política fiscal impulsada por la Comisión Europea y por el Consejo han profundizado las consecuencias negativas de la crisis. Esta política fiscal impide alcanzar los objetivos prefijados de reducción del déficit y de la deuda. La extensión de los plazos de consolidación fiscal en algunas economías es por tanto una decisión en la  dirección correcta.

Desde Economistas Frente a la Crisis queremos insistir en la necesidad de llevar a cabo políticas contracíclicas como mejor medio para fomentar el crecimiento y, multiplicadores fiscales mediante, reducir el déficit, controlar la deuda pública y alcanzar los compromisos en el marco del Procedimiento de Déficit Excesivo cuya evaluación corresponde a la Comisión Europea

saldo publico estructural

5.    Se ha producido un reajuste de las balanzas por cuenta corriente entre la periferia de la zona Euro y el centro, aunque este progreso es todavía incompleto y asimétrico.

Con una demanda todavía muy débil y, hasta cierto punto, una mejora en las exportaciones, fundamentalmente en los países de la periferia europea (IT, ES, PT, EL, IE), el superávit por cuenta corriente está aumentando. Cabría esperar, sin embargo, un mayor esfuerzo por parte de los grandes países superavitarios para impulsar su demanda doméstica, reducir el desequilibrio en su sector exterior y así contribuir a la recuperación de las economías europeas.

Cabe preguntarse si la mejora en la Cuenta Corriente de países como España se explica fundamentalmente por causas estructurales o si, por el contrario, el mayor peso del ciclo hará que esta mejora no sea permanente.

Cuenta corriente

ELEMENTOS NEGATIVOS

1.    El crecimiento de la zona euro será anémico en los próximos años y la caída del crecimiento potencial dificultará la recuperación en los países del Sur de Europa.

La salida de la recesión, sin embargo, no significa que la crisis haya quedado atrás. Estamos instalados en una profunda depresión. La recuperación que se observa en algunos indicadores es todavía muy frágil. La inversión y el crecimiento económico permanecerán en niveles reducidos, ante el fracaso para solucionar definitivamente la fragmentación financiera y generar la confianza que los inversores requieren.EU GDP GROWTH

2.    El desempleo continua(rá) siendo inasumiblemente elevado, con grandes disparidades entre los Estados Miembros.

La tasa de paro de la Zona Euro se sitúa en el 12% de la población activa. Más de 19 millones de europeos están en paro. Las últimas previsiones publicadas por el FMI indican que el desempleo en la zona euro continuará por encima del 12% durante 2014.

En España, con una tasa de paro juvenil del 56%, corremos el riesgo de perder una generación entera. El drama social de este dato es innegable. Pero tiene unas consecuencias económicas devastadoras: (i) reduce los ingresos públicos impositivos, (ii) aumenta el gasto público asistencial ligado al ciclo, (iii) descapitaliza a buena parte de la población con los consiguientes efectos sobre la productividad y la competitividad y (iv) reduce el crecimiento potencial futuro de la economía española.

EU U

3.    El ratio de deuda pública sobre PIB es casi insostenible en algunos países y la deuda privada dificulta las decisiones de consumo e inversión: Tendrá que haber una restructuración de la deuda.

Los datos que proporciona la Comisión Europea no dejan lugar a dudas. La deuda privada es uno de los principales desequilibrios a los que se enfrenta la economía española. Durante la década que siguió a la introducción de España en el Euro, el flujo de crédito al sector privado fue de tal magnitud que el stock de deuda privada alcanzó el 227% del PIB en el año 2010. Al finalizar 2012 solo se había reducido hasta el 213% del PIB. Esta enorme carga nos fuerza a un desapalancamiento que repercute negativamente en la demanda doméstica y en el crecimiento económico.

La dificultad para repagar las deudas, en un entorno recesivo, se ha traducido en decenas de miles de millones de euros en activos impagados o de dudoso cobro, no solo concentrados en torno a los grandes promotores inmobiliarios, sino también en las familias y pymes. La dificultad para acceder al crédito, la recesión de demanda y las lúgubres perspectivas para los próximos años auguran un negro futuro con los consiguientes efectos de segunda ronda para el conjunto del sistema financiero español. Serán necesarias nuevas transferencias de activos al banco malo SAREB y tal vez nuevas inyecciones de capital en la banca. Las normas europeas de funcionamiento del MEDE deberían ser lo suficientemente flexibles para utilizar los fondos de manera inteligente y actuar de manera preventiva.

deuda UE

 4.    El flujo de crédito continúa seco.

La fragmentación financiera y la debilidad del balance de los bancos continúan dificultando la transmisión de la política monetaria acomodaticia del BCE a través de un canal de crédito disfuncional. Este fallo del mecanismo de transmisión se hace más evidente en los países de la periferia, impidiendo una bajada significativa de los tipos de interés al que prestan los bancos y limitando la financiación a las unidades productivas.

En España persiste el descenso del crédito de las entidades financieras, un 13% menos en julio de 2013 respecto de 2012. El aumento de la tasa de morosidad de dichos créditos no se ha interrumpido, aproximándose al 12% en junio de 2013.

El problema del crédito no se arregla ignorando el problema, ni negándose a la extensión del programa a la banca española, decisión motivada fundamentalmente por cuestiones de conveniencia política.

Habrá que esperar a la Revisión de la Calidad de los Activos que realizará en los próximos meses la Comisión Europea para ver las necesidades de capital del sistema financiero español.

No obstante, el elemento clave para el flujo del crédito hacia las unidades productivas es el crecimiento. Mientras que no tengamos un crecimiento sostenido y vigoroso, los balances se seguirán deteriorando y el crédito no fluirá a las familias y empresas.flujo de creditofragmentation

5.    El diseño de la Unión Bancaria genera dudas y podría ser contraproducente a corto plazo.

En el diseño de la Unión Bancaria ha primado de nuevo el interés de Alemania. Los elementos que de facto suponían una mutualización del riesgo, como la recapitalización directa de la banca por parte del MEDE, el establecimiento de un Mecanismo de Resolución Único o el Fondo de Garantía de Depósitos Común, se han pospuesto en el tiempo y su implementación solo se realizará una vez se hayan adoptado otras medidas. En concreto, la medidas que contribuirán a una diferenciación del sistema financiero europeo, se implementarán en primer lugar. Hay que destacar en este grupo la Revisión de la Calidad de Activos (Asset Quality Review, en su terminología inglesa), la aplicación de los criterios de Basilea III y las distintas pruebas de resistencia a la banca. En el corto plazo, prevemos que la aplicación de estas medidas, fundamentalmente la Revisión de la Calidad de los Activos, hagan el flujo de crédito incluso más procíclico. No obstante y como hemos insistido en Economistas Frente a la Crisis, es imprescindible que se aplique sin mayor demora  luz y taquígrafos sobre la situación real del balance de los bancos.

feedback loop 

Dos bises:

  • Negativo: El nuevo, aunque antes de su inicio ya viejo, Gobierno Alemán continuará con el tradicional ordoliberalismo germano. Nada de eurobonos, nada de presupuestos europeos con mayor capacidad estabilizadora, nada de corrección del superávit por cuenta corriente. Nada nuevo, en definitiva. Si esto se produjese bajo la connivencia del Partido Socialdemócrata Alemán, el golpe para la izquierda socialdemócrata europea podría ser casi definitivo.
  • Positivo: Quedan poco más de 6 meses para que cambie el Colegio de Comisarios de la Comisión Europea. Esperemos que figuras como el Presidente Barroso y el Vicepresidente Oli Rehn dejen paso a políticos con mayor coraje y sentido de la solidaridad intraeuropea.

 
Font: Economistas frente a la crisis
http://www.economistasfrentealacrisis.com/
 
- See more at: http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/article/19216/salimos-de-la-crisis-la-economia-europea-en-10-puntos#sthash.D7FIKzuP.dpuf

Enguany loteria catalana per Cap d'Any
Escrit enviat per l'Eduard Vidal



Benvolguts/des
 
Suposem que sou al corrent que enguany la Generalitat ha posat en marxa una loteria nova, la “Grossa de cap d’any” i que sota el nostre punt de vista ha de substituir la loteria “Nacional” espanyola, que any rere any recapta de Catalunya molts diners que van directament a Madrid perquè els redistribueixi segons el seu criteri, que hores d’ara tots sabem que no ens és mai favorable ni equitatiu.
En canvi la Grossa és una loteria que destinarà tot els beneficis a fins socials pels Catalans i en concret enguany a programes d’infància.

El funcionament de la loteria és sensiblement diferent a la del sorteo de Navidad, però els tres primers premis tenen el mateix import que aquesta i per tant té un al·licient similar. Si voleu més informació del funcionament del sorteig podeu consultar la presentació que s’adjunta.

Des del CCN us animem a substituir la loteria espanyola per la loteria catalana com a mesura de normalitat per un país que construeix les seves estructures d’Estat i de fet el sistema de loteries n’és un més a tenir en compte. Per fer-ho, podeu adquirir les butlletes a qualsevol punt habitual de venda de la loteria catalana o si preferiu a través nostre, sempre i quan la quantitat a jugar sigui superior a 100€. En aquest cas, us tramitarem la venda de les butlletes però les haureu d’anar a recollir a la seu de loteries, al C/ Via Laietana, 60 de Barcelona. Sapigueu que tot el que compreu a través nostre ens retribueix un 6% de comissió, inclosa a la quantitat que vosaltres pagueu i que per tant no redueix la quantitat jugada.

Tots aquells que hi tingueu interès, sisplau envieu el més aviat possible un correu a 
secretaria@ccncat.cat i us explicarem com actuar.

Molt atentament,

 

Correllengua 2013
Fotografies: Pepe



Un any més, el lema del Correllengua és Llengua, Cultura i Llibertat ja que recull perfectament el missatge que vol transmetre el moviment.

Com cada any, el Correllengua serveix per recordar la figura i l’obra d’un personatge de prestigi, ja desaparegut, i que s’hagi significat per
la seva estima envers la llengua i el país. Enguany, i en commemoració del 10è aniversari de la seva mort, la CAL dedica el Correllengua 2013 al poeta i escriptor MIQUEL MARTÍ I POL i per
aquest motiu, l’inici del Correllengua se celebra a Roda de Ter (Osona), la seva vila natal. Martí i Pol és un dels principals poetes del país, la seva obra està marcada per uns trets definitoris: el lligam amb el poble nadiu, la seva condició obrera, les conseqüències de la seva malaltia, i el compromís envers el seu país i la seva llengua. En conseqüència, animem a tots els Correllengües a dedicar-li alguns dels actes programats, com ara xerrades, conferències, lectures de poemes, passis de documentals... També des de la CAL oferim diversos recursos relacionats amb l’autor. Igualment, al 2013 es recorda la figura de Salvador Espriu (100 anys del seu naixement) i Vicent Andrés Estellés (20 anys de la seva mort) i animem a recordar-lo també als actes de Correllengua.

animem a recordar-lo també als actes de Correllengua.




 
El dissabte dia 19 d’octubre es va fer el Correllengua del 2013 a la Plaça de Sants.
 
L’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta varen muntar les seves carpes, es varen fer festes infantils, titelles, conta contes, un recital poètic, concursos, un dinar popular, l’actuació dels castellers no va faltar, així com la participació dels diables i gegants.
 
A les 20:30 hores, lectura del Manifest del Correllengua 2013. Salutació de Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat, i Jordi Martí, regidor de Sants-Montjuïc. Parlament de Miquel Strubell, sociolingüista i professor de la UOC:

 

















MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2013
 
Hi ha moltes coses que sabem segur: sabem, per exemple, que s’aprèn a parlar en el si d’una comunitat que és la que ens dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat. I sabem també que la llengua no és només un mitjà de comunicació sinó que és el medi en què els humans creixem i les cultures es construeixen.
 
Per això la llengua és un bé tan preuat, tan irrenunciable, tan definitiu. Gràcies a la llengua esdevenim humans capaços de parlar i pensar, capaços de somiar i d’imaginar, de tenir sentiments i consciència, d’entrar en diàleg amb altres i de comprometre’ns amb
ells i a favor seu.
 
Els catalans –antics o nous, arribats de ben a prop o de ben lluny– podem discutir i discrepar, però si ho podem fer és perquè compartim una llengua que ens ajuda a entendre’ns i, fins i tot, a entendre que de vegades no ens entenem. Com que és la llengua la que ens permet fer això, no podem discutir sobre la llengua. La llengua és
indiscutible, és bàsica. Sense ella, no seríem capaços d’acceptar-nos tal com som.
 
I per això rebutgem amb decisió qualsevol atac contra la llengua, que acostuma a ser un atac o bé ignorant o bé malintencionat. Perquè, ¿quin mal ens ha fet aprendre la nostra llengua? ¿Quin mal li pot fer a ningú aprendre-la? Cap, ben al contrari. A cada país passa el mateix, i a Catalunya també: quan algú rebutja o ataca la pròpia llengua vol dir que no s’accepta a si mateix, que no es troba a gust en el seu país, amb les persones amb què, teòricament, conviu. Recuperar l’amor i l’interès per la llengua és recuperar l’autoestima. I és ben clar que, quan ens respectem a nosaltres mateixos, també és més
fàcil que ens respectin els altres.

La llengua només pot ser element d’unió, de creació, de dinamisme, d’afecte, d’autoestima. Que en aquest Correllengua 2013, la força i la vitalitat de la llengua catalana corrin per carrers i places de tots els Països Catalans. No podem cedir cap racó, ni un pam de terra ha de quedar abandonat: la llengua que ho omple tot, ho fa per omplir-nos a nosaltres, per fer-nos més cultes, més civilitzats, més lliures. Amb gent de molt diversa procedència, passem les hores en amable conversa. Que ningú no se senti sol. Parlem d’un en un i, si cal, tots alhora. Per defensar la llibertat urgent de la llengua i del país, sovint maltractats per intents indignes d’opressió, de reducció, de supressió.
“No exagereu?”, preguntarà algú. “Doncs no, gens no exagero, només cal que mireu al voltant vostre.”
 
Visca el Correllengua!
Visca el Països Catalans!
Visca Catalunya lliure!                         
Josep-Maria Terricabras
 
21.30 hores actuaren la Colla de Diables i Tabalers de Sants














Foto

Foto

Foto

Foto

Foto

Foto

Foto

Foto

Foto

Foto

Foto


 
Posteriorment a les 22:00 hores va començar el concert dels grups SPLAC i KUMBES DEL MAMBO.

 
Josep Fortuny, in memoriam


Germà ànima + emoció

   

Potser pel seu caràcter, el més racional de tots els germans Dharma, ell mateix em definia la seva vocació artística amb un símil matemàtic: música = ànima + emoció. La pròpia natura dels components de l'equació, però, conduïa Josep Fortuny a negar la validesa de la fórmula. "No hi ha ciències artístiques, ni cap art exacta". I rere les ulleres que li pintaven una capa d'intel·lectual beat a la seva espurna infantil, no podia amagar la seva fascinació per les paradoxes.

Érem als camerinos del Festival Rock in Rio, l'any 2001, intentant justificar per què quatre mil brasilers ballaven com si coneguessin de tota la vida La presó del rei de França o l' Stella splendens , del Llibre Vermell de Montserrat. El Josep, lluny de perdre's en l'eufòria del moment, jugava a analitzar-ho: "Als anys 70, a Madrid i a tot Espanya, el públic reaccionava amb aquest mateix entusiasme. Érem el grup amb més bolos de l'Estat juntament amb Triana. A partir dels 80, acabada la Transició, ja no hi ha hagut manera d'arribar a Aragó. Per tocar fora hem hagut d'anar a Copacabana…" Sempre la paradoxa. Ell mateix era el més gran defensor de la cultura mediterrània i alhora el més gran admirador de la nòrdica. El seu món mental estava ple de reflexions culturals, humanes i estètiques. D'idees, en tenia moltes i necessitava imperiosament materialitzar-les en un disc o un espectacle. Cadascun, per ordre seu, havia de seguir un concepte, clar i definit. I al final de la creació, imprimir-hi una pàtina de poesia. Els seus versos. Aquelles paraules vestides d'utopia que mai cantava la Dharma, sinó que les recitava ell des del seu micro, assegut a la bateria-motor del grup, la que donava empenta al ritme festiu i popular d'un so que mai ha pogut ser confusible. Ell va ser, en el grup instrumental amb més hits cantats de la història, qui va verbalitzar l'emoció. Qui va donar importància a les paraules, tot preservant-les de l'excés. Només les justes, disfressades dels seus sentits poemes o, si convenia, manllevant-les de Papasseit i altres pintors de la nostra llengua.

Els dies i les hores compartits en aquell viatge a Rio van ser el punt de partida d'una amistat que em va ajudar a conèixer una mica més l'home, més enllà de l'artista. L' exhippie desencantat pel fracàs de les comuneshippies , escèptic davant l'amor lliure i eternament adolorit per la insuperada buidor per la desaparició del seu millor germà-músic-amic Esteve. L'artista posseït per un infant que mai es cansa de lluitar pel que vol, però també el vell savi orgullós que coneix bé quin és el seu tresor i sap que cal conservar-lo. Perquè el Josep era el garant de l'ànima de la Dharma. Qui advocava per mantenir els vincles musicals entre germans com a mínim durant quaranta anys. El que justificava no perdre el sentit de ser ni les arrels sonores catalanes desacomplexades de la banda. Qui recordava contínuament d'on venien i qui demanava escapar-se'n convençut que la millor fugida era tornar-hi.

Així, perseguit per la paradoxa, és com el sento ara mateix. Donant la cara des del darrere (del bombo), deixant de cantar amb una cantarella de rapsode única i irrepetible, amb l'arma del cor que ara li ha fallat i que, quan hi penso, em provoca el mateix nus a la gola amb què l'escoltava. Gràcies, Josep.

Font: Ara
http://www.ara.cat/premium/cultura/Germa-anima-emocio_0_1003699655.html


opinió
Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18957/rajoy-la-miseria-moral-com-a-ensenya
Rajoy. La misèria moral com a ensenya.


Hi ha circumstàncies i persones que posen en valor versos vells de cinc-cents anys. Una d’aquestes persones és Mariano Rajoy Brey. Els versos pertanyen a l’himne nacional de Catalunya. “Endarrere aquesta gent tan ufana  i tan superba”. Jo afegiria, i tan inútil.

No se quina era la imatge que de si mateix se’n feia Mariano Rajoy a la seva joventut. Imagino que es veia com un ésser superior a la mediocritat que l’envoltava i es permetia escriure en contra dels eslògans igualitaris de l’esquerra. Òbviament quan un escriu en contra de l’igualitarisme  sens dubte és  perquè es veu  per damunt la resta del món, o si més no, entre la minoria privilegiada, una mena d’elit escollida un no sap ben bé per què o per qui.

Aquesta segona part del dubte li va ser resolta ben aviat a en Mariano. Qui va determinar el seu futur havia de ser un altre il·luminat, reivindicador de la  llibertat de beure, pactador de guerres a les Açores, com era en José Maria Aznar. Posteriorment, encimbellat  dalt del Partit Popular per un  sistema tan i tan modern com el sistema digital, no va tenir cap importància  que perdés dues eleccions generals perquè el convenciment en la seva superioritat damunt la resta de mortals patís cap esquerda.

Un cop aconseguit el poder, més per la manca de rival, la crisi i les promeses a dojo que per actuacions dignes de ser recordades, li va faltar temps per mostrar a ulls de la humanitat totes les seves indiscutibles virtuts. I no, no m’equivoco  quan parlo de la humanitat i no només dels espanyols que assistien esparverats a l’arrecerament de totes i cadascuna de les seves promeses. Si aquests segons van haver de patir retallades pels febles i concessions sense mida pels poderosos, els altres, la resta del món civilitzat, veieren en estat pur la cara de la supèrbia, la fatxenderia mancada del més mínim pudor. Recorden vostès, imagino que sí, allò de “si alguien ha presionado he sido yo” quan els socis europeus van posar el diners per salvar la banca dels amics del senyor Rajoy?  Recorden que som tots nosaltres qui paguem aquesta salvació, això sí, sense premis addicionals?

Al costat de la supèrbia, la inutilitat com a  animal polític. Ni sap ni se l’espera en una resposta al problema català. Davant milions de persones que busquen una via per sortir d’Espanya, ni està ni se l’espera. En comptes de respostes que aturin el procés, per exemple una proposta de creació de comissions que es dividirien en sub comissions i allargarien  el conflicte a les calendes gregues, envia a Mas una carta, tant estèril  i inútil com qui l’envia. Davant el pacte fiscal que podria haver aturat el procés el 2012 i haver donat una sortida digna a Mas, no i prou. No és que no tingui cintura. Dubto que sàpiga què vol dir.

Del cas Bárcenas ja ni parlo. Només agrair que, un cop llegides les col·leccions  complertes de Tintin i Astèrix, m’hagi proporcionat culebrot gratis per tot l’estiu, i el que ens falta.

Jo al final no sé si condemnar o encomiar aquest individu. Quan el  veig   i  veig l’equip ministerial que l’acompanya, tots i cadascun d’ells més miserable encara que el propi Rajoy, el meu dubte no és quan sortirem d’aquest Estat. El meu dubte és com podem trigar tant i com  podrem ajudar a la pobra gent que hi restarà.

Font: El Triangle


Manuel Pérez Nespereira
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/18958/la-revolucio-tranquil.la
La revolució tranquil.la








«La gent ja ha interioritzat i visualitzat el futur del país. No ha estat un procés producte de tres mobilitzacions, o de quatre desenganys»


En aquest país nostre ens trobem immersos en un procés polític de connotacions revolucionàries. No és una afirmació gratuïta. Només cal que mirem al nostre voltant: les estelades i senyeres al carrer, les converses, les mobilitzacions. Hi ha tot plegat un pòsit d’il·lusió col·lectiva com feia temps, gairebé generacions, que no s’hi vivia.

Sense haver arribat encara un 14 d’abril la gent, tots nosaltres, ja celebrem els actes d’afirmació pública de la nostra voluntat com a poble des de la joia i la concepció de nació en marxa. Sovint, perquè els llibres només expliquen els fets més cridaners o emblemàtics, tenim la impressió que els processos són sempre explosius. Un dia, un no sap ben bé perquè, la gent surt al carrer i assalta les Tulleries, proclama la República, conquesta el palau d’Hivern o li talla el cap a un rei. Ve a ser com allò d’explicar la Reconquesta de 800 anys (per cert, reconquesta damunt pobles que portaven segles vivint-hi!) en 10 planes del llibre de ciències socials.

Les revolucions són molt més complexes, i sobretot, processos de llarga durada. Només referint-nos al nostre país, no es pot entendre el triomf del 14 d’abril sense la tasca que des de mitjans del segle dinou duien a terme els casinos, ateneus, cercles republicans i demòcrates; sovint prohibits, ocasionalment destruïts, mantenien una llum en un període de foscor que, afegides unes a les altres, va donar lloc a l’esclat del dia concret. La gent no es va allitar monàrquica i es va llevar republicana. La gent feia temps que havia interioritzat el seu republicanisme. La llavor només precisava de l’ambient i l’ocasió favorables.

En aquest moment, la gent ja ha interioritzat i visualitzat el futur del país. No ha estat un procés producte de tres mobilitzacions, o de quatre desenganys. Com l’aigua a la pedra, ha anat fent formes que ja no són les primitives, han construït un nou escenari i marxar enrere esdevé, potser no impossible, però si, i molt, improbable.

Només hi ha una feblesa en aquest procés, que hem de tenir clara. No hi ha en aquest moment al davant del país un Macià, un Lenin, un Robespierre o un Cromwell. Hi ha l’Artur Mas. I hom es pregunta fins quin punt lidera res, o si, simplement, ha pujat en una onada que no s’esperava, que cada cop li ha superat. Estar al capdavant d’un procés com el nostre requereix una idea de país prèvia i anterior que sintonitzi amb les desitjos del poble que es mobilitza. Quan el lideratge consisteix en  pujar  al carro en marxa, no es pot parlar de líder, sinó d’aprofitat o arribista. I espero, de tot cor, anar errat. Ens hi va el futur del país.

Font: Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/opinio/6766/revolucio/tranquil 


Josep Braut
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19109/les-oportunitats-del-cap-de-setmana
Les oportunitats del cap de setmana



Es veu que els manyos aprofiten el dia 12 per a fer
feng-shui

Aquest cap de setmana del 12 d'octubre (a Barcelona) i 13 d'octubre (a Tarragona) ofereix bones oportunitats, a grups ben oposats (i, potser, també diferents). Resumidament.
 
1. Espanyolisme civilitzat. Ciutadans, UPyD i el PP tenen una oportunitat d'or per demostrar que no són fatxes. El ministre de l'interior, català i del PP, Jorge Fernández Diez pot aturar els autobusos abans no arribin a Catalunya. I pot passar informació útil al seu homòleg català per a que pugui identificar i controlar els grups perillosos.
La PxC pot intentar jugar a fer la puta i la ramoneta en versió espanyolista, arrambant-se a C's i la Falange simultàniament. És difícil, però no impossible. CiU ho ha fet durant dècades, però en versió catalanista.
 
2. Espanyolisme salvatge. A molts us haurà semblat que l'expressió espanyolisme civilitzat és un oxímoron  (i espanyolisme salvatge una redundància), acostumats com estem als ultres de sempre. Si el passat onze de setembre militants de grups diferents (AN, FE, NPE...) foren capaços de coordinar-se per anar a atonyinar catalans, aquest dotze d'octubre poden mirar de superar les seues tradicionals disputes i unir-se en un front comú. Ja se sap: l'enemic extern uneix molt. I hores d'ara Catalunya ja és més un enemic extern que un enemic intern.
 
3. Càmping gas. L'independentisme revolucionari i l'extrema esquerra més combativa tenen una oportunitat d'or per a quedar-se tranquil·lets i no fer res. Quedar-se a casa, o anar a collir bolets lluny de Barcelona (el dia 12) i de Tarragona (el dia 13) és una bona opció. També es pot anar al Festival de Cine de Sitges, al del Porno de Barcelona, a la Fira de la Ceràmica a El Vendrell o a la VI Diada de l'Arròs de Caldo a L'Ampolla (tots quatre esdeveniments venen a ser la mateixa cosa).
 
En tot cas, el més important de tot, NO ANEU A CAP MANIFA ANTIFEIXISTA A BARCELONA (12) O TARRAGONA (13).
No volem que ens acusin de violents. I siguem realistes, els feixistes aprofitaran per agredir els antifeixistes, i una agressió porta a l'altra.
 


Daniel Camon
»
http://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/opinio/19165/benvinguts-a-la-catalunya-real
Benvinguts a la Catalunya real!


Diuen que tothom necessita un culpable a la seva vida i la plataforma Som Catalunya, somos España, el Partit Popular i Ciutadans busquen ara els culpables pel seu fracàs d’assistència a la concentració espanyolista del 12 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. Lluny de fer autocrítica, es queixen de tot i de tothom. Ataquen el Partit dels Socialistes de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya per no anar-hi i titllen els mitjans de comunicació de manipuladors i adoctrinadors per no donar cobertura a la convocatòria del nacionalisme espanyol.

Una de les queixes que més hem escoltat dels convocants del 12O és la diferència de tracte que han rebut per part dels mitjans de comunicació, respecte a la Via Catalana de l’Onze de setembre d’enguany. I sí, segurament tenen raó en afirmar que la premsa catalana –no pas l’espanyola- va donar més cobertura als preparatius de la Via Catalana que als preparatius del 12O, però cal tenir en compte que els mitjans de comunicació es belluguen depenent de la quantitat de gent que s’ha mobilitzat en anteriors crides i, malgrat els pesi, la diferència era més que notable. Segons fonts policials, mentre els espanyolistes havien aglutinat poc més de 6 mil persones a la seva manifestació del 2012, els independentistes havien tret al carrer al voltant d’1 milió i mig de persones. Tothom hauria d’entendre, doncs, que en termes futbolístics seria com comparar un Hospitalet-Espanyol B de la 2a divisió B, enfront d’un Barça-Manchester United de la Champions League. Òbviament, la premsa esportiva farà més cas al segon partit que al primer.

El trio format per José Domingo, Alicia Sánchez-Camacho i Albert Rivera faria bé de revisar els paràmetres de la seva convocatòria abans de culpar els mitjans de comunicació del fracàs d’assistència que pateix el nacionalisme espanyol per segon any consecutiu. Hi ha molts motius que poden fer que algú que se sent espanyol opti per l’opció independentista en comptes de fer-ho per l’espanyolista. Per exemple, que José Domingo, el portaveu de la suposada “plataforma ciutadana” organitzadora de la concentració sigui en realitat exdiputat de Ciutadans i redactor del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de l’any 2006. O que la convocatòria estigui feta per partits polítics i plena de simbologia partidista, com banderes carlistes, adhesius de Ciutadans o samarretes del PP.

Per a una societat mínimament democràtica, el fet de manifestar-se per prohibir que la gent voti no és massa llaminer. I si, a més, et rodeges de partits xenòfobs, com Plataforma per Catalunya, partits feixistes, com Falange Española, o moviments directament nazis, com el Casal Tramuntana, tots tres convocants a Plaça Catalunya al costat de PP i Ciutadans, el resultat és que amb prou feines omples plaça Catalunya i alguna columna a la premsa internacional, mentre els teus adversaris polítics treuen 1 milió 600 mil persones al llarg de 400 kilòmetres del país i són notícia destacada a bona part dels mitjans de comunicació més influents del món. Senyors i senyores del nacionalisme espanyol, els mitjans de comunicació no són els culpables del vostre fracàs. Ara sí, i amb les xifres a la mà, sigueu benvinguts a la Catalunya real.

Font: Media.cat
http://www.media.cat/2013/10/14/benvinguts-a-la-catalunya-real/



Jordi Fexas
»
#Viacatalana tram 380 l'Ordal: “Són les actituds estúpids”, que deia aquell.


Jordi Fexas: Tal vegada allò substantiu, allò que ho mou tot en la vida , en la història que anem teixint les persones i els pobles, són precisament les actituds.


L’Enric té 83 anys, ben portats, però 83 a la fí. I portem dies intentant convence’l que es pot quedar a Barcelona encara que no hi estigui apuntat.
 
-Pare, la cadena passarà a 50 metres de casa i tampoc cal hagis d’anar amb nosaltres en autocar.
 
-No Jordi, la meva generació potser vàrem salvar els mots, en silenci i amb molta por, però ho vam fer. I avui aquells que encara no hem “desfilat” cap allà dalt, hem de fer costat de la vostra en el sacrifici  i l’esforç de la victòria.
 
La Cristina també hi vol ser. La família li diem que anar amunt i avall amb la cadira de rodes a l’autocar per canviar el carrer de Sants per la N-340 no té massa sentit. Que ningú li demana que faci aquest esforç.
 
-No Jordi, jo puc ser disminuida i sempre ho seré, vaig néixer així. Però el meu país  no va nèixer  disminuit i no hi ha cap raó perqué ningú al SXXI l’obligui a ser-ho. El que res no costa, res no val . El meu esforç i la meva il·lusió  és allò que m’ha permès tirar endavant a la vida i també és la metàfora del meu país.
 
Jo no puc correr germanet, però també tinc pressa

Som 400 santsencs i santsenques que vivim al bell mig d’on passa la cadena, i que malgrat tot hem decidit cedir la nostra plaça als menys convençuts, als més mandrosos, als menys militants,i  també, és clar, a aquells que si no ho fan davant de casa no podríen fer-ho en un altre lloc. Per fugir, capital enllà, on diuen que se’ns necessita més.

Són les dotze, plovisqueja i els núvols abracen els turons de la ciutat. El dia s’ha llevat mandrós i gris i sembla que els de dalt, els de dalt de veritat, els costa obrir la cortina  per il·luminar-nos aquesta diada que volem històrica.
 
Els autocars ens recullen a les 13h.15min per portar-nos i deixar-nos en algun revolt isolat de la carretera de l’Ordal. El glamour i l’èpica doncs, convindrem que vindrà de la mà dels desplaçats i no pas de la seva ubicació.
 
 Sé que algú em dirà que son la meva família. Que segur que són de la bombolla de la “ceba”. Que no representen el “català real”. Que són una anècdota en el magma majoritari de les Catalunyes i silencioses i “comodones”.
 
Jo no sé si son la Catalunya real, per sí la que s’ho val.
 
La Cristina i l’Enric no son millors que ningú, i potser tampoc cal que siguin exemple de res. Però ahir al tram 380 de la N-340 més enllà de les anàlisis polítiques, que potser són les que tocaven avui. Em disculpo. Vaig pensar que tal vegada allò substantiu, allò que ho mou tot en la vida , en la història que anem teixint les persones i els pobles, són precisament les actituds.
 
I la lliçó d’ahir, més enllà de la política, dels discursos, de les conjuntures i de la dialèctica, anava d’això.
 
“Són les actituds estúpids”, que deia aquell


Font: Directe.cat
http://www.directe.cat/noticia/316335/viacatalana-tram-380-l-ordal-hi-volem-ser


campanyes

El Nou Vapor
Olzinelles, 116-118
08028 BARCELONA
T.