ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Números i voluntat. La mentida de l’objectivitat

Manuel Pérez Nespereira
















Fa un parell de dies, el Govern d’Extremadura van treure quelcom que en un començament van anomenar “Balanzas fiscales” i després van dir que era, més o menys, un exercici de creativitat econòmica. Pretenien demostrar el greuge dels extremenys respecte dels habitants d’altres 
Comunitats Autònomes, i òbviament, dels catalans. Vaja, que no només no ens corresponia sentir-nos fiscalment agreujats, sinó que se’ns beneficiava. 

 
Això al final serà una anècdota i una manera de malbaratar diners en informes capciosos, quan no directament falsos. Potser, igual que amb les criatures, hauríem de dir imaginatius en comptes de mentiders. 

 
Però més enllà de l’anècdota, hi ha una qüestió de fons que sovint oblidem, o volem oblidar.Com que som hereus del positivismes, el racionalisme i el materialisme, considerem, jo també he comés aquest pecat, que les xifres, els números, són incontestables. Només mirar les aparicions públiques del Sr. Montoro hauria de valdre per treure’ns de l’engany. 
 
Les xifres menteixen sempre. Llur objectivitat sempre serà subjectiva, i gràcies a aquesta contradicció aparent hom podrà emprar-les per A o pel seu contrari. L’objectivitat no és més que una paraula que usem de complement per donar valor als nostres arguments i, amb aquest 
mateix papu d’objectivitat, els nostres adversaris ens els atacaran fins la desqualificació. 

 
En un procés com el nostre, ben estar cercar arguments. Però no ens confonguem. El màrqueting del sobiranisme no pot amagar la raó del pas que volem donar: la nostra voluntat de ser i governar-nos i la legitimitat que tenim com a Nació. Dit clar i català, volem la sobirania i 
la independència, perquè sí, i deixem-nos de gaites.