ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Imparables

Antoni Reig, periodista
Catalunya Espanya


















El procés es com una cursa d’obstacles. Acabem de superar la barrera del 8 d’abril amb l’esperat NO del Congrés dels diputats espanyols a cedir la facultat per celebrar un referèndum sobre el nostre futur i ja estem a les portes de la campanya de les eleccions al Parlament europeu del 25 de maig.
 
Es un fet que el procés que ens porta a la consulta del 9 de novembre avança superant obstacles, un darrera l’altra. Portem molts mesos sotmesos al bombardeig diari dels insults i de les amenaces. El poder espanyol ens vol espantar amb un seguit de mentides i advertiments, a quin més ombrívol, sobre les desgràcies que suposaria crear un Estat propi. No obstant, totes les enquestes, sense excepció, denoten un creixement constant de la voluntat independentista del poble català.
 
El procés és com una bola de neu que va creixent a mesura que rodola cap avall. Els poders fàctics, amb els dos principals partits polítics espanyols donant la cara, estan fent servir a fons, com si fos una joguina a les seves mans, el poder judicial. Però de tant manipular-lo han cremat aquest instrument, que hauria de ser respectat per tothom. A Catalunya un dels organismes estatals més desacreditats és el Tribunal Constitucional i ja pot dir missa que la gent no li fa gens de cas.
 
-Argumentaris erronis-
 
En un primer moment els poders fàctics que governen l’Estat espanyol es pensaven que això del procés era una febrada. Ho van definir, a través de la premsa madrilenya, com un suflé. Tan ràpid com puja, baixa. Però el temps s’ha encarregat de fer-los veure que era una anàlisi equivocada, errònia. En els últims anys el procés ha anat creixent a mesura que es desenvolupava. Altra manca de visió ha estat atribuir l’autoria de la suposada febrada al president Mas i el seu partit. No volien veure que era una gran part del poble català que estava  mobilitzada i que empenyia des del carrer el procés polític i condicionava la postura dels partits.
 
En els últims mesos han vist finalment la força de la reivindicació popular i com que no entenen que els dirigents sortits de la societat civil i els organismes que vehiculen el procés (ANC, Omnium i l’AMI, al capdavant) siguin gent independent els hi estan penjant tota mena d’etiquetes. Mas ha passat de ser el manipulador del procés a ser el titella de l’ANC. La guerra bruta, que duen a terme les clavegueres de l’Estat, que en un primer moment va anar dirigida contra les famílies i les persones del president Mas i l’ex-president Pujol, ara es concentra en els dirigents de l’ANC i Omnium.
 
L’últim fracàs dels poders fàctics ha estat el del 8 d’abril. Recordaven el precedent del president basc Ibarretxe, quan el van despatxar amb un solemne NO al Congrés dels diputats i amb això es va acabar la història. Aquesta vegada amb els catalans no s’ha repetit el guió, el procés segueix endavant després del NO solemne de socialistes i populars. No hi ha qui pari la bola de neu, després d’endur-se pel davant les decisions del Tribunal Constitucional i del Congrés de diputats.
 
-Un calendari que no es pot parar-
 
Estem davant unes eleccions al Parlament Europeu que serviran de termòmetre per prendre la temperatura a l’electorat català.  Ningú llegirà els resultats en funció de la política econòmica europea o dels projectes presents i de futur de la Unió Europea (UE) sinó en relació al procés. I, a continuació, s’espera que des de Madrid ens ofereixin una pastanaga, és a dir, alguna cosa susceptible de dividir-nos per tal de que renunciem als nostres objectius. Seria la única manera de parar el procés, provocar la divisió interna. Però per això cal fer una oferta mínimament atractiva per alguns sectors de la societat catalana que ara estan decidits a tirar endavant. Hi ha seriosos dubtes de que el PP i el seu govern tinguin aquesta capacitat de maniobra. 
 
Els nostres dirigents polítics, exceptuats els qui estan al servei dels poders fàctics espanyols, tenen molt clar que no poden pactar res a espatlles del poble perquè seria la seva fi política i la dels seus partits. Vivim un període històric en que el poble català ha adquirit un protagonisme que situa els partits i els seus dirigents a remolc de la seva voluntat, que els hi marca el camí, que sense ni un bri de violència lluita amb il·lusió per un objectiu de llibertat i prosperitat, per obtenir un Estat propi. Després del 25 de maig arribarà la llei de consultes catalana, la convocatòria del 9 de novembre i el 9 de novembre. El calendari no es pot parar i la nostra voluntat col·lectiva de poble que vol ser lliure tampoc.