ERC Sants - Montjuïc

Notícia

Sobre les beques universitàries a Catalunya

Quim Bosch
Beques
Beques


15,6% d’estudiants, 11% de beques, 10% de diners

A Catalunya hi ha el 15,6% dels estudiants universitaris de tot l’Estat, però el govern central només els dóna l’11,0% de les beques que atorga. Són, a més, beques amb menys diners que a la resta de l’Estat, perquè a aquest 11,0% de beques el govern central només hi destina el 10% del pressupost de beques. Aquesta segona dada potser és encara més escandalosa que la primera, perquè les taxes de les universitats catalanes són les més cares de tot l’Estat (el preu a Catalunya és gairebé el doble de la mitjana estatal). Com és possible que tenint les taxes més cares de l’Estat les beques que arriben a Catalunya ho facin amb menys diners que les que van als estudiants de la resta de l’Estat?

En la mesura que una titulació universitària serveix d’ascensor social, les facilitats –o dificultats- que un Estat dóna a la població amb menys recursos econòmics per accedir als estudis superiors ens diu alguna cosa sobre la justícia social d’aquest Estat. Aquests 15,6%, 11,0% i 10,0% són prou eloqüents.



Gràfica: Percentatge d’estudiants a les universitats catalanes (línia blava), de nombre de beques atorgades (línia vermella) i de diners atorgats (línia verda) a estudiants de les universitats catalanes respecte els universitaris del conjunt de l’Estat. Fonts: INE, Idescat, i Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

El conflicte polític

El conflicte entre la Generalitat i el govern central fa anys que s’arrossega. L’any 1994 la Generalitat va interposar al Tribunal Constitucional un recurs de conflicte de competències contra la convocatòria de beques universitàries del ministeri d’Educació. El TC, que per segons què s’afanya prou, va trigar set anys a dictar sentència, però quan ho va fer (setembre del 2001) va donar la raó a la Generalitat. Va dir que, d’acord amb l’Estatut (de 1979!) les beques eren competència de la Generalitat, i va instar el govern central a traspassar-les.

Això va ser al 2001, i encara les estem esperant... En aquests anys hem vist com Pujol i González deixaven de ser presidents, com Maragall, Montilla i Mas –aquí- i Aznar i Zapatero –allà- esdevenien i deixaven de presidents, i com Puigdemont i Rajoy accedien a la presidència. També hem vist com s’aprovava un nou Estatut d’autonomia que, de nou, atorga a la Generalitat aquesta competència. El que no hem vist és al govern central traspassar aquesta competència que –recordem-ho- des de l’any 1979 ja no és seva. Trenta-vuit anys!

Quina política de taxes i beques?

Més enllà del perjudici que això causa als estudiants i les famílies catalanes, l’actual situació no permet –enlloc d’Espanya- fer una política de taxes i beques universitàries. Per què? Simplificant-ho molt, hi ha dos plantejaments possibles: un amb taxes universitàries altes i moltes beques, i l’altre amb tot el contrari: taxes molt baixes però poques beques. Amb el primer plantejament, unes taxes cares fan que “els rics” paguin molt, alhora que s’ofereixen moltes beques per garantir la justícia social, perquè qui no es pugui permetre pagar aquestes taxes també pugui accedir a la universitat.

Amb el segon plantejament unes taxes universitàries molt baixes ja garanteixen que ningú en quedi exclòs per motius econòmics, però si les taxes són tan baixes –o fins i tot gratuïtes- aleshores no calen gaire beques...

Podem dubtar a l’hora de decidir quin dels dos models ens agrada més, però el que és evident és que la política de taxes i la política de beques depenen una de l’altra. No pot ser que una vagi per un cantó i l’altra per un altre... Què passa a Espanya? Doncs que el govern central va transferir a totes les comunitats autònomes –a totes- la competència per fixar les taxes universitàries, però ell es queda la competència en matèria de beques. Així doncs, a tot Espanya la política de taxes la fa un govern –l’autonòmic- i la de beques un altre –el central. No cal ser gaire llest per intuir que així no anem enlloc. Que potser ja és això el que es vol?

Enllaç a la sentència TC/188/2001: http://hj.tribunalconstitucional.es/HJ/it/Resolucion/Show/4484
Fonts: INE; Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Idescat.