Bon dia a tothom i gràcies per ser aquí!   Volia dir unes paraules breus en memòria de l’àvia Rosa, en nom meu i del meu germà David.   Ahir ens va deixar una dona forta i una supervivent nata. D’ella sempre recordarem moltes coses: la seva fortalesa, i sobretot les seves ganes immenses de viure, que l’han dut a resistir 94 anys. No va tenir ni una infantesa ni una joventut fàcil, però sempre va ajudar tothom sense demanar res a canvi, i els que la vàreu conèixer ho sabeu.

Motel Sofia, Kampala, Uganda, agost de 1999. Dos antropòlegs catalans, asseguts en una terrassa amb vistes a l’aeroport d'Entebbe, conversen, elucubren, fabulen i desvarien sobre la vida, el futur, el passat, les passions,  les misèries i el “hamster”. El whisky del motel és de qualitat africana però el preu és japonès i cal treure rendiment a la inversió.   L’esclat de la guerra a la veïna República Democràtica del Congo els ha obligat a abandonar el campament de pigmeus bambuti on feien el seu treball de camp.

L’any que ara iniciem, el 2014, te un calendari establert en el procés que ens ha de conduir a la independència, és a dir, sabem, tenim la certesa, de que passaran determinades coses. Ara bé, junt amb les certeses el 2014 apareix carregat d’incerteses ja que moltes de les coses que han de passar, o no, estan condicionades pel comportament i les decisions de uns i altres.   El gener el nostre Parlament ha de decidir l’enviament al Congrés espanyol de la petició de cessió de facultats de l’Estat per poder efectuar el promès i anunciat referèndum sobre el nostre futur.

Segons els antiavortistes, tant bon punt un espermatozou entra dins d’un òvul comença la vida humana. Per això consideren que eliminar aquesta unió d’òvul i espermatozou (el zigot primer, l’embrió després) és un crim. I en aquest sentit va la modificació de la llei de l’avortament impulsada pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón, considerant l’avortament com un tipus d’homicidi.

Si el 2008 el missatge a Nicaragua era apel·lar a la por perquè la gent anés a votar, amb allò del “Si tu no vas, ellos vuelven”. Cinc anys després el seu missatge és brindar amb els espantalls que brandava llavors, però aquest cop per impedir que es vagi a votar.   Llavors ens volien atemorir si no anàvem a votar, i ara perquè hi volem anar.  Ahir feia servir el PP per espantar i avui brinda amb ells per acollonir-nos.

Aquests darrers dies ha estat notícia l’alliberament de les artistes Nadejda Tolokonnikova i Maria Aliokhina, integrants del conjunt musical Pussy Riot, després de gairebé dos anys d’empresonament. A Catalunya no s’hi ha vist gaires mostres d’alegria, cosa lògica ja que tampoc s’hi van veure mostres de solidaritat o indignació quan foren empresonades. Que els cantants més comercials no volguessin pronunciar-se té certa lògica, però el silenci de les velles glòries cantautores, les que patiren la dictadura, o l’encara més tronador silenci dels grups més alternatius i kombatius, disposats a per emprar molts decibels per qualsevol causa justa, no deixa de provocar perplexitat i un punt d’indignació.

Les Jornades organitzades pel Centre d’Història Contemporània sota el títol «Espanya contra Catalunya» han generat una forta polèmica i el rebuig entre alguns sectors. Però no fan més que mostrar uns fets històrics que es repeteixen des de fa tres segles. “Cataluña pide que gobernéis con justicia, que gobernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo más dinero que el que pueden dar buenamente según el estado de su riqueza, para que no veamos infelices labradores abandonar sus tierras, infelices artesanos cierran sus tiendas por no poder pagar lo que pedís.

L’autor, que és un gran lector, ha tingut dificultats per arribar fins al final de la lectura de les memòries de Jordi Pujol, tot i que fins fa poc li era pràcticament impossible deixar un llibre que havia començat. Sortosament, amb els anys, m'he tornat ateu de la lectura, i em permeto tancar sense cap sentiment de culpa un llibre, sobretot si penso que em vol enredar. Als cinquanta-dos anys un no està per orgues.

Aquest diumenge els ciutadans de la Confederació Helvètica han estat cridats a les urnes per a votar sobre una proposta de limitació dels salaris dels directius, l'anomenada iniciativa 1:12 (el sou més alt no pot ser més de 12 vegades el sou més baix). Els catalans d'esquerres han vist amb bons ulls aquesta proposta, i fins i tot ERC la ha portat al Congrés dels Diputats.