Segarra

Totes les notícies

Sant Guim de Freixenet promou un mural participatiu feminista

En motiu del passat dia 8 de març, dia de la dona, Sant Guim de Freixenet ha engegat una nova acció reivindicativa, l’elaboració d’un mural feminista que es durà a terme mitjançant una acció participativa amb voluntariat i gràcies a la col·laboració d’ Art Sant Guim Vell. El mural constarà d’imarges de dones reconegudes al llarg de la historia en diverses disciplines, i s’ubicarà a la paret d’una antiga granja de totxo vist situada al costat de la benzinera. Segons l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch ‘aquesta acció a més de retre un homenatge a la dona, té una segona intencionalitat, que és reconvertir antics edificis com aquestes granges, per anar millorant-ne l’aspecte i donar un valor afegit al municipi’.  

Torà enllesteix la restauració de la torre de Vallferosa

Després de 15 anys de treballs per rehabilitar l’edifici, una torre de  32 metres d’alçada, la més alta de Catalunya, documentada entre els segles VIII i X i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1949 i que constitueix un dels monuments més emblemàtics de la Segarra.   L’Ajuntament de Torà ha finalitzat aquest mes de març les obres de restauració de la Torre de Vallferosa, després de nou mesos de treball que enllesteixen una rehabilitació que ha suposat quinze anys de treballs. Aquesta darrera fase, que ha estat finançada per l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Torà, amb un cost de 141.772 €, ha permès millorar l’accés, els plafons informatius, la zona d’estacionament de vehicles, l’interior de l’antic poble, deshabitat des de la Guerra Civil, així com també la recuperació d’un dels sostres superiors de l’interior de la torre, les escales originals i l’arc de pedra de la segona planta. També s’han millorat els tancaments interiors i la il·luminació i s’ha dut a terme l’excavació arqueològica de la primera planta.   Cal remarcar, però, que la torre va ser assaltada coincidint amb el tancament de visites arran de la pandèmia de la Covid, i que les portes i cadenes d’accés al camí i a la torre van ser forçades durant la semana anterior a la finalització de les obres.  

El president de la Diputació, Joan Talarn, visita Cervera

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha visitat Cervera aquest dissabte a la tarda on, acompanyat de l’alcalde Joan Santacana, la portaveu del grup d’ERC a la Diputació i regidora a la Paeria, Mercè Carulla, el president del Consell Comarcal de la Segarra i alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, la regidora Meritxell Ramon i la presidenta de la Federació Comarcal d’ERC, Rosa Mas, s’ha reunit amb la militància de la comarca de la Segarra.  El president de la Diputació, Joan Talarn, i davant la preocupació arreu del territori de l’allau de projectes d’energies renovables que s’estan plantejant arreu del territori, ha manifestat que la Diputació de Lleida treballa l’elaboració d’un Pacte Territorial per a donar un impuls ordenat a les energies renovables des de l’àrea de promoció econòmica, ‘és necessari d’establir un marc de regulació que tingui en compte el territori, cal una planificació que permeti l’equilibri i la preservació del territori alhora que garanteixi la transició energètica i la creació d’oportunitats al món local’. Talarn també ha manifestat la necessitat de donar impuls de les comunitats energètiques des del sector públic. D’altra banda, el paer en cap Joan Santacana i les regidores Mercè Carulla i Meritxell Ramon, han explicat el projecte de recuperació de la Farinera, en primer lloc per a l’obertura a l’ús públic de la planta baixa amb equipaments d’atenció ciutadana, i a la vegada iniciar la reubicació del museu del blat i la pagesia i engegar un centre d’interpretació i promoció de l’empresa de proximitat i producció agroalimentària. Aquest projecte es preveu finançar amb una subvenció LEADER i el pla de cooperació municipal de la Diputació de Lleida. Davant la proposta de la regidora Meritxell Ramon sobre la necessitat de millorar el servei ferroviari, Joan Talarn ha informat que properament es preveu que es reuneixi de nou la taula de treball sobre rodalies.

ERC organitza una xerrada informativa sobre la Llei d’Espais Agraris

La Federació Comarcal d’ERC a la Segarra va organitzar una jornada informativa sobre la Llei d’Espais Agraris, que va comptar amb les intervencions d’Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural i les exdiputades al Parlament Irene Fornós i Montserrat Fornells, que van ser membres de la Comissió d’Agricultura del Parlament durant l’elaboració de la llei. A la xerrada hi van assistir diversos electes dels grups d’ERC-InSe-AM i militants del partit de la comarca de la Segarra. L’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda i secretària general de la Federació Regional d’ERC a Lleida, Montserrat Fornells, va introduir la xerrada i contextualitzar-ne l’elaboració ‘la llei d’espais agraris es va començar a treballar durant la XXI legislatura amb la consellera Meritxell Serret, però que la seva tramitació va patir una aturada arran de l’aplicació del 155, i es va reprendre a la següent legislatura’. Fornells va refermar que ‘es tracta d’una llei molt reivindicada, que ha de permetre regular els espais agraris, mobilitzar el màxim de terres i abordar el tema del repoblament’. Per a Irene Fornós, ‘la llei suposa un gran èxit per al sector i per al territori, i té com a objectiu garantir la sobirania alimentària al nostre país, d’acord amb les premisses que estableixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides’. La republicana va destacar que el pla sectorial agrari de Catalunya serà una de les eines d’ordenació de les polítiques que derivaran d’aquesta llei i la seva aplicació pràctica. Irene Fornós va concloure que ‘aquesta llei ha de protegir les terres i garantir que en el futur tinguem agricultura’. Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, va detallar el contingut de la llei, i en va explicar els tres grans eixos de treball, el pla territorial agrari, el registre de terres en desús i l’anàlisi de les afectacions agràries.

El grup Acord x Ribera d'Ondara - ERC denuncia que l’Ajuntament de Ribera d’Ondara incompleix la llei de transparència i el dret d’accés a la informació pública.

La Comissió de Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha estimat la reclamació del grup municipal d’Acord x Ribera d’Ondara-ERC en la que es denunciava l’incompliment per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara de la llei de transparència i el dret d’accés a la informació pública. Així, segons la portaveu del grup d’Acord x Ribera d’Ondara-ERC, Elisabet Jové, va denunciar a la GAIP ‘la manca de compliment de l’obligatorietat de proporcionar la informació que sol·licitem des del grup, requeriments que són preceptius d’acord amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública’. La regidora republicana ha manifestat que repetidament es dóna aquest fet, que no acostumen a rebre la informació sol·licitada i que a més, l'Ajuntament 'argumenta raons que no tenen sentit, ja que en cap cas les nostres peticions són reiteratives, de fet, no excedeixen d’una o dues al mes’. Elisabet Jové ha remarcat que ‘el que realment és reiteratiu és que l’Ajuntament gairebé mai contesta les nostres peticions, i mai ho fa dins del termini que preveu la llei municipal i de règim local’. La regidora de Ribera d’Ondara ha denunciat que ‘l’Ajuntament a més de restringir constantment el dret d’accés a la informació, també restringeix els nostres drets relatius a poder exercir les funcions de seguiment i control de l’activitat municipal en tant que som regidors de l’Ajuntament’, En aquest sentit, la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha estimat la denúncia reconeixent el dret a rebre la documentació sol·licitada i ha requerit a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara per a què la lliuri dins del termini màxim de deu dies i que n’informi oportunament a la GAIP. A data d'avui la regidora manifesta que tot hi haver-se exhaurit el termini fixat per la GAIP l'Ajuntament no ha lliurat la documentació sol·licitada.

El grup municipal d’ERC-AM a Sant Ramon demana a l’alcaldia informació sobre la sentència del TSJC i sobre les despeses de l’Ajuntament en processos judicials

Recentment s’ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència que obliga l’Ajuntament de Sant Ramon a pagar 80.000 € a un veí. D’altra banda, l’Ajuntament de Sant Ramon també té interposats 5 contenciosos contra el Consell Comarcal de la Segarra. D’acord amb el dret d’accés a la informació pública el grup d’ERC-AM a l’Ajuntament de Sant Ramon ha sol·licitat a l’alcalde una còpia d’aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de diversa informació d’aquest expedient. Així mateix, des del grup d’ERC-AM també s’ha sol·licitat informació del despatx o despatxos d’advocats que porten els contenciosos administratius i la resta de processos judicials impulsats pel consistori i l’import de les despeses jurídiques que l’Ajuntament ha hagut de fer front durant els anys 2018, 2019 i 2020 com a conseqüència de la tramitació d’aquests processos judicials. La ciutadania té dret a saber a què es destinen els recursos públics. Ja n'hi ha prou de despeses jurídiques innecessàries!  

El ple de la Paeria de Cervera aprova una moció de suport a Pablo Hasél

El ple de l'Ajuntament de Cervera, celebrat dimarts 23 de març, va aprovar la moció presentada pels grups d'ERC-MES-AM, JUNTS i CUP amb els vots favorables dels grups ERC-MES-AM, JUNTS, CUP i SIF i els vots en contra del grup del PSC.  La moció, promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència, denuncia un cop més les sentències polítiques dels tribunals espanyols que posen en entredit les garanties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia. Així mateix, reitera el compromís del món local català amb la llibertat d’opinió i d’expressió i en la defensa dels drets fonamentals de tota la ciutadania i condemna la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les seves cançons i les seves piulades i fer-li arribar tot el nostre suport. Davant d'aquestes reivindicacions, es pretén promoure una modificació del Codi Penal on es despenalitzin aquest tipus de delictes i on es protegeixi la llibertat d’expressió en lloc de sancionar-la. 

El ple de la Paeria de Cervera aprova una moció de suport a l'amnistia

El ple de l'Ajuntament de Cervera, celebrat ahir dimarts 23 de març, va aprovar la moció presentada pels grups d'ERC-MES-AM, JUNTS i CUP amb els vots favorables de tots els grups excepte els dos vots contraris del grup del PSC.  La moció reclama el lliure exercici dels drets polítics i denuncia que aquest dret tingui com a única resposta la via de la justícia penal. La llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l'elecció de representants o per l'expressió directa d'una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d'una societat democràtica. Igualment, la moció insta a les Corts espanyoles a que aprovin una Llei d'Amnistia que, sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins el moment de l'entrada en vigor de qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efectivitat, aquesta amnistia haurà d'anar acompanyada d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya. La iniciativa dels grups sobiranistes, demana també la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i s’hauran de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.  

El ple de Ribera d’Ondara rebutja la moció d’Acord per Ribera d’Ondara-ERC que sol·licitava l’obertura d’un procés participatiu per debatre l’allau de projectes de parcs eòlics i no dóna tràmit a una altra moció del grup

El dilluns 15 de març va tenir lloc un ple ordinari a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara en el que es va sotmetre a votació la moció del nostre grup, Acord per Ribera d’Ondara – ERC, per a l’obertura d’un procés de participació ciutadana per a debatre la situación davant l’allau de projectes de parcs eòlics al nostre municipi.   La moció, registrada a l’Ajuntament el dia 26 de noviembre, proposava tres acords bàsics: 1. Acordar una campanya informativa. 2. Establir un procés participatiu 3. La ratificació per part del plenari del resultat del procés participatiu.   Tot i que celebrem que s’acceptés de dur a terme la campanya informativa participativa, cal lamentar que l’Equip de Govern desestimés fer un procés participatiu. Creiem fermament que demanar l’opinió dels veïns del nostre municipi i respectar-la no hauria de fer mai por a cap Equip de Govern. A més, pensem que reflectiria transparència i molta confiança.   És important destacar que no va passar per Ple un altra moció registrada pel nostre grup el passat mes novembre anomenada en suport de les energies renovables i per a la modificació del decret llei 16/2019 d’acord amb criteris d’integració paisatgística, protecció agrícola i d’equilibri territorial, criteris socials, mediambientals, i que insta a la paralització de totes les tramitacions fins que aquests estiguin aprovats i publicats.   També cal remarcar, que l’Equip de Govern va desestimar la majoria dels punts de la moció presentada per l’Associació de Veïns de Rubinat. És evident que hi ha molta pressa per implementar aquests projectes eòlic i que les aportacions dels veïns no es prenen en consideració.   La Segarra actualment compta amb dos parcs eòlics que disposen de 18 aerogeneradors i 35 MW totals, un 2,3% de la potència eòlica actual a Catalunya. Tanmateix, dels avantprojectes que s’han presentat, més del 20% es concentren a la comarca de la Segarra, tractant-se d’una quantitat de 150 aerogeneradors i una potència de gairebé 800 MW.