Segarra

Notícia

Un arc de Sant Martí a cada balcó

Passos de vianants pintats amb l’arc de Sant Martí. Balcons amb banderoles multicolors. Motius diversos que, amb imaginació, simbolitzen el compromís amb els drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI. Motius que, enguany, també denuncien la repressió a l’estat espanyol.

Fa poques setmanes es coneixia la resolució del tribunal Suprem que sentenciava que exhibir banderes no oficials a l’exterior dels edificis públics és il·legal, “encara que no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d’Espanya i les altres legalment o estatutària instituïdes”. Res de nou. A Catalunya ja sabem per experiència, que això de les banderes, banderoles o cartells reivindicatius no agrada. És allò que ja fa temps denunciava l’Ovidi Montllor, hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense. Perquè molt sovint, per molt que els missatges siguin un clam a la democràcia, en defensa dels drets i les llibertats, la intolerància, que no té parles, colors, ni accents, actua purament amb voluntat repressora i odi a la diversitat.

Aquest 28 de juny, 51 anys després dels fets d’Stonewell, en què un 28 de juny de 1969 la policia va irrompre a un punt de trobada habitual del col·lectiu a Nova York i es van desencadenar un seguit de revoltes, data que va esdevenir el moment fundacional del moviment LGTBI, la bandera de l’arc de Sant Martí, ha onejat més que mai. I si durant dècades les mobilitzacions i reivindicacions del col·lectiu de lesbianes, gais, trans i bisexuals han servit per avançar en la conquesta de drets i llibertats, enguany també ha lluït com a denuncia de la repressió contra tots els drets i llibertats, més enllà d’aquest col·lectiu.

Però si ens centrem en les reivindicacions del 28 de juny, al nostre país malauradament es visibilitza una realitat, i és que encara queda molta LGTBIfòbia. La discriminació i la violència que pateix aquest col·lectiu és ben palesa a la nostra societat i és per això des d’Esquerra Republicana cada any ens sumem a la mobilització, en record dels fets d’Stonewall, per reivindicar el compromís en la lluita contra la discriminació i l’estigma que pateixen les persones a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere, per denunciar la repressió i la violència que pateixen les persones LGTBI, per visibilitzar el col·lectiu LGTBI i perquè, en definitiva, creiem fermament que hem d’avançar cap a una República respectuosa amb la diversitat sexual. La realitat és la que és, i hem de ser conscients que ens queda molt camí a recórrer en diferents àmbits com el de l’educació, l’esport o els col·lectius més vulnerables davant la discriminació. Hem d’insistir en reivindicar una societat que garanteixi l’exercici dels drets i eradiqui actituds discriminatòries de qualsevol mena, també vers el col·lectiu LGTBI.

Perquè tenim clar que una República catalana justa, serà la que doni els mateixos drets i oportunitats per a tothom, que sigui respectuosa amb la diversitat i llibertat sexual i de gènere, lliure d’homofòbia i transfòbia, i on el dret d’estimar com es vulgui i de constituir una família, sigui quina sigui, formi part del seu ADN. El respecte a la diversitat ens farà més lliures, i ens donarà l’oportunitat de ser un millor poble.


Mercè Carulla i Castells, regidora a la Paeria de Cervera i portaveu del grup d’ERC a la Diputació de Lleida, Verònica Serrulla i Lorente, regidora a l’Ajuntament de Guissona i secretària de la dona de la Federació Regional d’ERC de Lleida i Rosa Mas i Fustà, presidenta de la Federació Comarcal d’ERC de la Segarra.

La Segarra, 28 de juny de 2020