I) Institut - Escola del 25 de setembre.

La paralització del projecte Institut- Escola del 25 de Setembre és una mala notícia per Rubí i pel model que representa apostar pels centres integrats dels 3 als 16 anys. Aquesta decisió repercuteix negativament en els següents aspectes:

• Es des-programa anys de feina, de preparació d’il·lusions.


• A pocs dies de la pre-matriculació i en el darrer moment es canvien les regles de joc (tot i la garantia que els alumnes romandran en el mateix centre que estan ara), tenint en compte, a més, que ja es disposava d’un codi de centre únic.


• Amb aquesta decisió, es posa en perill un model que és una aposta arreu d’Europa i que defineix la política educativa del departament.
  
  
  
  • Permet donar una formació integral i continuada.
  
  
  • Equipara la oferta de l’escola concertada i la pública.
  
  
  • Assegura la immersió lingüística en etapes que ara porta molta dificultat.
  
  
  • Evita nous desplaçament en la etapa de secundària.
  
  
  
  

On està ara l’aposta que va fer CIU Rubí reclamant aquest institut escola? Si realment hi ha una prioritat per l’escola, com és que no hi ha recursos davant la prioritat que representa l’educació pel país? Demanem una resposta en aquest sentit.

II) Criteris de barems en la matriculació

Un altre dels aspectes que han sorgit aquests dies ha estat el barem en els criteris alhora de fer la inscripció. El canvi més significatiu ha estat la incorporació de l’obtenció de 5 punts en aquells casos que un familiar de primer grau hagi estat vinculat en un centre amb anterioritat. Davant d’aquesta situació volem fer reflexionar al departament i les conseqüències que això pot portar a mitjà i llarg termini.

Avui, les nostres ciutats són models de convivència, i una de les raons rau en el model educatiu, on el país ha pogut absorbir la incorporació de nou alumnat, amb un sistema que evita crear guetthos i fa conviure tots els nens i nenes d’orígens diferents.

Alguns dels aspectes negatius d’aquesta decisió.

• S’ha pres sense la interlocució amb el sector. Fins ara sempre s’havia fet per consens. Existeixen dubte legals sobre la decisió.


• No hi ha cap fiabilitat alhora d’acreditar que un familiar de primer grau ha estat ex-alumne. Com es comprova això?


• Suprimeix de cop tot l’esforç de la lluita contra els empadronaments fraudulents per tal d’aconseguir punts.


• Posa en perill el consens que fins ara hi ha entre l’escola pública i la concertada.


• Impedeix l’escolarització reequilibrada que evita guetthos educatius i socials. Aquesta mesura permet agrupar-se entre iguals i aïllar-se de la resta. Va més enllà d’una qüestió entre l’escola pública, concertada i privada, és una qüestió de convivència entre persones de cara al futur.

Volem remarcar altes qüestions que afecten a les famílies escolaritzades en el nostre municipi:

• Per la setmana blanca: sembla una mentida que la subvenció sigui d’entre 2 i 3 euros per alumne


• Plans educatius d’entorn: tenim la preocupació de saber si aquesta aposta que va fer Esquerra en el seu moment seguirà endavant.


• Garantia del sosteniment de les escoles bressol municipal: no existeix el compromís, a hores d’ara, de mantenir l’acord que garanteixi la sostenibilitat econòmica de les Escoles Bressol municipals.


• Construcció dels centres pendents i els mòduls necessaris: Esquerra ja va manifestar en el darrer consell escolar municipal aquesta preocupació davant del representant del departament.

Esquerra Republicana de Catalunya, ERC és i ha estat la formació política pionera en la limitació de les despeses electorals (al Parlament) i en impulsar l'aprovació d'una llei de finançament dels partits polítics (a les Corts espanyoles) malgrat les reticències o la desídia de la majoria de formacions polítiques. També ha estat la impulsora de l'Oficina Antifrau, un ens que cada dia es revela com a més necessari i que ha d'exercir una funció preventiva per abordar tota mena d'irregularitats.

Esquerra ha estat pionera, doncs, en la reivindicació d'una transparència que dia rere dia es revela imprescindible per a una major higiene democràtica de les institucions del país.

A Rubí creiem que és indispensable afavorir la transparència absoluta per tal de millorar una possible visió desafeccionada de la política per part dels rubinencs i les rubinenques. Com fem arreu dels Països Catalans, hem posat sobre la taula una sèrie de propostes i mesures per afavorir la transparència a cada municipi i cada ajuntament. Al de Rubí, també. En el darrer ple municipal de dijous 27 de gener tots els Grups Municipals van aprovar aquestes mesures.

En primer lloc, es va aprovar una proposta de la Junta de Portaveus i es va aprovar una moció institucional en la qual s’estableix l’adhesió al Codi de Bon Govern aprovat per la Comissió Executiva de la Federació Espanyola de Municipis.

Pel que fa als acords de la Junta de Portaveus, destaquen la creació de la Comissió Informativa especial de mesures de transparència que treballarà amb el model de declaració als Registres d’Interessos de l’Ajuntament de Rubí, funcionament i publicitat. També treballarà amb i la creació d’un sistema àgil i útil per la ciutadania i els Grups Municipals de cerca de mocions mitjançant el web municipal. A més, s’incorpora als membres de l’oposició als processos de contractació, estudiarà la viabilitat d’un Consell Assessor d’Urbanisme, etc.

Pel que fa a l’adhesió al Codi de Bon Govern, s’estableixen una sèrie de principis que dels quals destaquen:

1. Els electes locals s’abstenen d’exercir les seves funcions per afavorir el propi interès o de terceres persones.

2. No s’acceptaran regals que sobrepassin usos i costums d’una simple cortesia per part d’entitats o persones.

3. Es publicarà detalladament el procediment de concessió de subvencions i ajudes amb la quantia del beneficiari i màxim nivell de transparència en el procés.

4. Creació d’una carta de drets ciutadans respecte el funcionament dels serveis.

5. Els representants locals i membres no electes de la Junta de Govern Local declararan a l’inici i final del mandat, la declaració sobre causes de possibles incompatibilitats, declararan els béns dels mateixos càrrecs, directius i personal de confiança. A més, es traslladaran al Registre de béns i interessos els canvis patrimonials que es produeixin.

6. Es publicaran les retribucions íntegres i compensacions econòmiques que es percebin per la representació ocupada de càrrecs electes, directius i personal de confiança.

7. La democràcia representativa i la democràcia participativa es complementen i es reforcen una a l’altra i es potenciarà des dels municipis.

Des d’ERC a Rubí, doncs, ens alegrem que finalment el consistori rubinenc hagi adoptat aquestes mesures de control que hauran de facilitar la fiscalització de les taques dels regidors i regidores del ple municipal, i la transparència absoluta en els processos de contractació d’obres, serveis i personal a l’Ajuntament.

Amb el canvi de govern hem passat d’anomenar la conselleria d’Educació a conselleria d’Ensenyament. Un fet purament democràtic i legítim però no per això compartit. Quan es va posar per primer cop el nom d’Ensenyament, responia a una visió àmplia d’un sector també ampli del món del professorat i alhora de molts altres àmbits, que entenia que educar va molt més enllà que ensenyar. En aquell moment es parlava d’un concepte d’escola integradora, inclusiva i també una nova manera d’abraçar l’educació dels infants i joves d’aquest país. En una societat complexa com la nostra, es demana cada dia més una escola i uns professionals de l’educació que atenguin aquesta complexitat. Aquesta és transversal a la persona que s’educa, perquè no tan sols és una qüestió d’ensenyar, de transmetre coneixements sinó que és el fet d’educar en uns valors, entre ells el respecte, l’esforç, la diversitat...

Si volem filar prim i perquè no sigui dit, normativament, i segons l’Enciclopèdia Catalana els conceptes Educar i Ensenyar no són iguals. Educar: Formar, ensenyar i instruir als infants, i també als adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat ensenyament. Ensenyar: Comunicar algú coneixements teòrics o pràctics, d’una ciència, un art, donant-li lliçons, explicacions, etc..

A primer cop d’ull veiem que Educar ja inclou ensenyar, instruir i formar, però a part té com a objectiu final el desenvolupament integral de la persona. Per assolir el repte de l’educació cal la participació de tota la comunitat educativa, i en canvi per ensenyar, amb uns professionals que comuniquin coneixements ja es suficient. Així doncs es fa difícil d’entendre perquè es crea la direcció general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa. Potser estem parlant d’una paper secundari d’aquests dos àmbits en el nou model educatiu que es posa en marxa, com que les coses necessiten el seu temps, deixarem el benefici del dubte.

En l’educació hem de ser ambiciosos, cal poder arribar de manera transversal a tot allò que ens fa créixer com a persones, els coneixements en formen part, però també les actituds i els valors. Que cadascú faci la seva pròpia valoració però el futur d’un país passa per l’educació.

Xavier Corbera i Gaju

Aquest article també ha sortit publicat al Diari de Rubí amb data 20.01.11

El govern d’en ZP no para de ficar-se de peus a la galleda amb les mesures que suposadament ens han de fer sortir d’aquesta crisi en la que estem immersos: retallada de sou als funcionaris, augment de l’IVA fins al 18%, retirada del xec nadó i de l’ajuda de 400 euros als aturats, retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys, etc. Cada setmana un anunci que ens fa anar a tots plegats de corcoll intentant entendre quina motivació estranya hi ha darrera de tot plegat. Però, pel què diuen molts dels analistes econòmics, no sembla que aquestes mesures hagin de reactivar l’economia, i encara menys generar llocs de treball.

I ara la nova gran proposta que hi ha a sobre de la taula és la liberalització dels horaris comercials. Aquesta mesura, segons Zapatero, ha de fer que es creïn llocs de treball. Fa servir una equació ben simple, fins i tot per mi que sóc de lletres: si les botigues obren més hores, necessiten més gent treballant. Si necessiten més gent treballant, hauran de fer noves contractacions. Vaja, que queda ben clar, no? Doncs no, l’equació ni és simple ni és real.

Que els comerços puguin obrir més hores òbviament no vol dir que ho puguin fer a la realitat. Per un simple motiu: el 98% dels comerços del nostre país són petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars, que tiren endavant gràcies a l’esforç de famílies senceres i d’algun treballador assalariat. Però la “vaca” no dóna per més. Quan s’han d’obrir dies festius (posem per cas aquests darrers dies de campanya nadalenca), en la gran majoria de casos no es contracta personal de reforç. Sinó que es doblen torns, es fan més hores que un rellotge, i, com que tot queda a casa, doncs potser algun dissabte del més vinent ja ho recuperarem. I es fan esforços extraordinaris perquè són projectes compartits, i que es creen a partir de la il•lusió de molta gent.

Així funciona el comerç de proximitat. Qui no ho sap? Qui no té familiars o amics que hi treballen?

Si obliguem als comerços a obrir 14 o 16 hores daries de dilluns a diumenge per fer front a la competència que tindrien amb els grans centres comercials (aquells que sí que poden contractar més personal) estarem matant al petit comerç. Perquè no sobreviurà a una envestida com aquesta. Si aquesta reforma tira endavant estarem sentenciant aquest comerç de proximitat, on pots trobar pràcticament de tot sense anar massa lluny, en el que pots preguntar als dependents i dependentes l’origen de les pomes que estàs comprant, una bona recepta per fer el peix que t’acabes d’emportar, la millor combinació de colors per vestir ben elegant un dia de festa, quin llibre és el més recomanat per emportar-te de vacances, o quina potència és la més indicada per rentar la roba delicada a la rentadora que acabes d’adquirir.

Aquests són alguns dels trets diferencials del nostre comerç. Però també ho és que dona vida a les nostres ciutats, llums i seguretat als nostres carrers, confiança als nostres infants que comencen a anar sols pel carrer,… I dinamisme econòmic imprescindible per sortir de la crisi. Liberalitzar els horaris només beneficiaria a les grans superfícies comercials.

El nostre comerç necessita que diguem que no. Perquè s’ho val. Per això des d’Esquerra denunciem l’anunci d’aquesta nova mesura, i demanem al govern català que es mantingui ferm: és una invasió de les nostres competències, però, a més, és un atac a la línia de flotació de l’essència i identitat dels nostres pobles i ciutats.

Nosaltres ho tenim clar: estimem el comerç de proximitat i treballem per ell i amb ell.

Arés Tubau i Pomareda

“El Reglament d’ús de la Llengua Catalana

La nostra llengua, la catalana, és un dels símbols més importants de la nostra identitat com país. Però, a més, des d’Esquerra estem convençuts que és una de les armes més potents que tenim per cohesionar la nostra societat.

És des d’aquest convenciment que hem vetllat perquè el català tingui l’ús adequat i que li pertoca en el sí de l’administració. De fet, la Llei 1/1998 de política lingüística estableix al seu article 9 que la Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya “han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells” així com també “l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.”. A més, l’article 9.3 de la mateixa disposa que les corporacions locals i les universitats han de regular l’ús del català en l’àmbit de les seves competències.

Per aquest motiu els ajuntaments han de tenir aprovat un Reglament d’ús de la llengua (RUL), per tal de regular tots els aspectes relacionats amb l’ús de la llengua catalana al consistori.

A Rubí tenim un RUL que data del 1994, i que necessita un revisió per tal de posar al dia alguns dels seus articles, i adaptar-los a la nova realitat social, tecnològica i cultural que ha experimentat la nostra ciutat.

Per aquest motiu des del Comissionat de Política Lingüística, dirigida actualment per ERC a l’Ajuntament, presentarem una nova versió del RUL per tal que sigui aprovat pel ple de l’Ajuntament.

Estem convençuts que, ara més que mai, després de la sentència del Tribunal Constitucional que és implacable amb els drets lingüístics dels catalans, és el moment de posar aquest debat a sobre de la taula, i reafirmar-nos tots plegats sobre la necessitat de regular l’ús que la llengua té en les comunicacions que l’Ajuntament de la ciutat té amb la ciutadania.

Aquesta és la nostra manera de fer: ser valents i valentes en la defensa d’allò que considerem essencial pel futur de la ciutat i del país. I la llengua catalana, és clar, és un pilar fonamental del nostre passat, el nostre present, i, sobretot, del nostre futur com a nació.”

Arés Tubau i Pomareda
http://arestubau.wordpress.com/