ERC Sitges

Totes les notícies


El sector pesquer a Sitges

El sector pesquer a Sitges

És ben segur que des de que els primers sitgetans van ocupar per primer cop aquest privilegiat indret situat entre Les Coves i la Cala Balmins, que una de les activitats que ha estat lligada a la vida quotidiana del poble ha estat la pesca. També podem assegurar sense por a equivocar-nos que aquesta activitat ha estat duta a terme des de sempre amb arts que respecten de la millor manera possible el nostre medi natural i que s’han emprat de forma sostenible. És per això que els sitgetans podem estar orgullosos que, fins i tot avui en dia, malgrat estar tots vivint en una època de sobreexplotació salvatge del planeta, els nostres pescadors es comporten exemplarment i amb respecte per aquesta joia que tenim i que és el mar. Però dissortadament, aquesta delicada joia, l’ecosistema marí sitgetà, pateix contínuament agressions que poden acabar per destruirlo i portar a la ruïna als nostres pescadors. És una llàstima que ningú posi fi a les contínues extraccions salvatges de sorra dutes a terme per administracions alienes als nostres interessos , ni tampoc es posi aturador a les arts destructives de pesca emprades per vaixells de confraries veïnes i als qui no importa gens la subsistència de l’ecosistema marí sinó que tant sols busquen el guany immediat i fútil. De sempre, Esquerra Republicana ha estat en tot el que ens ha demanat la confraria de pescadors de Sitges. De entre els últims serveis, destaca la formulació de queixes, en forma de preguntes al parlament espanyol, formulades l’any 2.007, en que es mostrava el malestar dels nostres pescadors per les extraccions de sorres que el Ministeri de Medi Ambient va realitzar al fons marí davant de la platja de Les Botigues de Sitges durant tota la primera meitat de l’any 2007. També volem destacar la creació de la reserva marina del Garraf, tant necessària per regenerar l’ecosistema marí, i impulsada justament quan Esquerra Republicana estava al govern municipal. Ara toca insistir, no pot ser que es facin malbé les zones de marisqueig del fons marí sitgetà per portar sorra a platges d’altres municipis, no pot ser que d’altres confraries utilitzin barques d’arrossegament que destrossen el nostre fons marí i a sobre se les subvencioni, no pot ser que encara s’utilitzin barques il•legals de pesca amb cadenes.

Ajuntament de Sitges

Crisi? Excusa de malpagador

Quan et deuen diners i et comencen a dir; avui no em va bé, ara estic malament de diners, ja et trucaré…en fi, de seguida penses "aquest no em pagarà". Doncs bé, aquesta és la tàctica del nostre ajuntament, excuses i més excuses no només per no pagar les factures pendents sinó també per no prendre decisions bàsiques i poder a vegades arriscades i gestionar amb coherència els pocs diners de que es disposen. Es pot dir que la crisi va arribar plenament en el 2008, encara que hi havien empreses que ja abans van notar els símptomes, per tant podem entendre que en el 2008 de sobte l’equip de govern es trobés en una situació molt complicada. En el 2009 ja es podia haver fet (i complir) un pressupost amb previsió ja que la crisi la teníem plenament instal•lada, però ara en aquest passat 2010 és imperdonable no haver fet bé els deures. Ja no hi ha excuses, no poden donar les culpes a la crisis indefinidament. Sembla ser que aquest govern no ha entès que no és que ens trobem en una situació de crisi sinó que els paràmetres de comportament han canviat i políticament aquest govern no s’ha adaptat. Què hem fet a casa per combatre la crisi? Ens hem donat de baixa d’allò que no era imprescindible, hem canviat de companyia de telèfon o d’assegurança per buscar preus més econòmics. Hem canviat d’hàbits, potser sortim menys o anem a restaurants més econòmics, en definitiva ens hem adaptat o al menys intentem adaptar-nos a la nova situació econòmica que moltes famílies estem patint. I que han fet les empreses? Doncs el mateix amb l’agreujant que algunes han hagut de rescindir contractes a treballadors que portaven anys dins l’empresa. I malgrat ser decisions difícils s’ha de ser valent en les circumstàncies actuals. Doncs bé, i que fa el nostre ajuntament? Doncs sembla amagar els problemes sota la catifa esperant que el temps ho arregli i sobretot vendre fum i grans projectes per distreure el personal, segueixen sense actuar amb valentia i afrontar els greus problemes de cara.

El Burgmestre Baijet

De ben segur que molts recordareu l’obra de teatre intitulada El retaule del flautista de Jordi Teixidor, que es va estrenar l’any 1970. Per qui no la recordi o per a aquells que no la varen poder veure (alguns perquè eren massa joves i d’altres perquè encara no eren al món), els en faré cinc cèntims. La història va d’un alcalde –burgmestre- que demana els serveis del flautista d’Hamelín, perquè deslliuri el poble de les rates. Un cop aconseguit l’objectiu, el roí alcalde no li va voler pagar el servei. Tot i que la història és ben senzilla, explicada així, l’obra d’en Jordi Teixidor és una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys (crítica dixit). Tan vàlida i aplicable a l’alcalde Baijet perquè l’home viu en una constant contradicció. De fet ell mateix ho ha fet públic en algunes sessions plenàries, ja que reconeix que cada dia quan es lleva té un pensament diferent al del dia anterior i això ho fa “Per Sitges”, sense pensar però, que aquests canvis constants, segons bufa el vent, fan anar la vila de corcoll. L’home és incapaç de mantenir la paraula donada –ara dic sí, sí, ara dic ...- i el que és més greu VOTADA en el ple. La darrere pensada i canviada, que no serà pas l’última, molt ens temem, és un nou canvi de data del ple. Canvi que no ha justificat ni amb un trist i simple correu, tot i que es va comprometre a consensuar els possibles canvis, si era imprescindible fer-los, amb la resta de grups polítics que configurem l’ajuntament. Algú pot pensar que no n’hi ha per tant, només és una simple modificació de data, i certament només es passa del 20 de desembre, al 27, sort que no l’ha posat el 28, o potser hagués estat millor, i així li hauríem penjat una llufa ben grossa. Però des d’ERC sí que creiem que és important aquest canvi, perquè primer el calendari es va aprovar al ple, per tant no en serveix un decret unilateral, és a dir, per reial ordre, encara que sigui l’alcalde, o potser hauríem de dir burgmestre?; segon perquè es va comprometre a informar i a consensuar la nova data, cosa que no ha fet , tercer perquè quan se li va preguntar, el 22 de novembre, si es mantenia la data del 20 de desembre va dir per activa i per passiva que Sí, QUE JA HI PODÍEM PUJAR DE PEUS, QUE NO ES MODIFICARIA i ailas, en girar la cantonada, ja no se’n va enrecordar del compromís i quart perquè no ha donat cap mena d’explicació per justificar els motius, tot i que ens temem que el motiu és perquè no han fet la feina per tenir els documents i els punts del ple a punt per al dia 20, i no els tenen a punt perquè no saben organitzar-se ni mirar el calendari (hi ha hagut un aqüèducte festiu) i també perquè no inverteixen el temps suficient per enllestir la feina, com fem normalment els treballadors i treballadores i s’han trobat que no arribaven a temps.

Eleccions Parlament 2010

D'esquenes a Esquerra

Daltabaix. No ens en amagarem pas, dels resultats obtinguts a les darreres eleccions nacionals. Hem perdut massa vots com per copsar el missatge que els catalans ens han volgut palesar i ara toca reflexionar sobre les causes d'aquesta davallada. Un debat intern s'obre i la societat -n'estem convencuts- n'espera unes conclusions clares i contundents. Catalunya ha cobert un cicle i si a Esquerra li tocava governar durant set anys, ara CiU torna a ser al capdavant i governarà fins que els catalans creguin que el país no avança amb prou força. No debades, des d'Esquerra volem agrair el suport que 695 sitgetans ens van donar el propassat diumenge doncs és l'empenta que avui ens cal per continuar treballant. Esquerra és un partit amb objectius molt concrets i és aquesta seguretat i determinació que -ves per on- ens passa factura. Tornarem a ser forts, que ningú ho dubti: tenir les idees clares mai ha estat sinònim ni de debilitat ni de fracàs, ans al contrari. A Sitges, els militants d'Esquerra ja fa tres anys que sabem treballar des de l'oposició. No haver entrat al govern local malgrat les reiterades invitacions del Sr. alcalde ens està servint per apropar-nos molt més a la gent i per albirar els problemes de la Vila objectivament. La pèrdua de confiança fereix a tothom qui la pateix i Esquerra està dolguda doncs ha perdut molts amics i amigues de cop. Ara bé, eren bons amics, i com a bons amics que erem, des d'Esquerra lluitarem per tornar a guanyar-nos la confiança de tots i de totes defensant les idees que van fer que els nostres camins es creuèssin en el passat i -ho desitgem amb tota la força del món- es tornin a creuar en el futur. Robert Cavaller i Delsing Secretari Comunicació Esquerra-Sitges

"Pancartada" eleccions nacionals 2010

Comença la campanya per a les Eleccions Nacionals

La Secció Local d'Esquerra Sitges ha començat aquest dijous-divendres a les 00.00 hores la campanya per a les eleccions nacionals al Parlament. La tradicional "cartellada" s'ha substituit per una "pancartada" a la Plaça de l'Estació. Podeu consultar el programa d'Esquerra en el següent enllaç: Programa electoral Parlament 2010

Lluís Companys

Homenatge i record al Molt Honorable President Lluís Companys i de Jover

Enguany, a trenc d’alba del 15 d’octubre, fa 70 anys que l’estat espanyol va afusellar el President de Catalunya pel mer fet de ser-ho. Nosaltres, com a catalans i com a demòcrates l’homenatgem i el recordem, perquè continuem essent la seva gent, ens sentim cada dia més a prop dels seus ideals i hem de continuar amb perseverança la seva lluita, per avançar en els drets socials i la llibertat dels pobles. Aquest compromís amb la llibertat feu que Companys fou, abans que polític, un gran defensor dels obrers i camperols al primer terç del segle XX. Després fou un tenaç combatent del feixisme al capdavant d’un Govern d la Generalitat de Catalunya, capaç, com a mínim, amb la seva industria i el seu esforç, de resistir tres anys no de “Guerra Civil”, sinó de guerra contra els militars espanyols revoltats, els feixistes de Mussolini i els Nazis de Hitler. Fou justament la policia militar de Hitler qui el detingué a França i l’entregà a l’estat espanyol. Va ser l’únic president d’un país d’Europa assassinat pel feixisme; per un Estat, l’Espanyol, que també és l’únic d’Europa que, malgrat les lleis de memòria històrica, continua sense voler ni tan sols anular aquelles farses de consell de Guerra, jurídicament aberrants, que les altes institucions espanyoles es neguen a revisar, perquè es senten hereves d’aquells membres de juntes militars que tenien els mateixos cognoms. Mentrestant, nacions com Alemanya han condemnat les barbàries fetes pel nazisme, n’han reparat en tot el possible el mal fet, han condemnat aquells botxins i han combatut i prohibit els comportaments antidemocràtics. La Nació Espanyola mai ha reconegut ni els històrics genocidis per motius d’ètnia religió o llengua, -ans el contrari, fins hi tot ho celebren- , ni els molts sofriments provocats per les seves tiranies nacionalistes espanyoles en forma de dictadures militars exercides des de l’estat amb totes les seves institucions i poders col•laboracionistes.

Aperitiu de la Diada 2010

Un brindis per la Independència

El proppassat Onze de Setembre, la secció local d'Esquerra-Sitges va engegar un nou esdeveniment polític a la Vila amb l'objectiu d'allargar els actes de la nostra Diada nacional al màxim. A la Punta, davant l'Esglèsia, vam voler convidar a una copa de cava i a un mos a totes aquelles persones i associacions que any rere any s'apleguen a l'Ajuntament per fer la tradicional ofrena floral al Doctor Robert. La gent venia i agraïa el cava ben fred que se'ls oferia apaivagant la calor del sol que acostuma a vetllar per la Diada. Tant les croquetes com les truites les va servir l”Avui Qui Cuina?” i com no va quedar-ne res, donem fe que la teca era de primera! La set resolta i la panxa plena, els sitgetans i sitgetanes ens van etzibar sense embuts tot allò que els amoïna i, deien, es quedaven curts. Vam parlar de la manca de senyeres als balcons, de l'oposició de nous partits independentistes, del polç d'Esquerra amb CIU el proper 28 de novembre i fins i tot, ailas, de perquè havíem mudat l'acte de l'ofrena floral al monument d’en Lluís Companys que organitzàvem darrerament (l'ofrena, sitgetans, es farà peti qui peti el dia 15 d'octubre). També vam copsar l'atzucac que l'aparcament sitgetà acusa i vam esgrimir les solucions que des d'Esquerra proposem; vam discutir de la neteja, de la despesa desmesurada d'aquest consistori i de com d'escanyada es troba la Vila pel sobre endeutament que pateix; però el clam per antonomàsia fou com de molt patirem l'any vinent, sense possibilitat de demanar absolutament cap préstec; l'herència de l'actual govern. Els militants d'Esquerra-Sitges també vam fer de relacions públiques amb els turistes que es van voler afegir a l'aplèc; els hi explicàvem la raó de la nostra lluita o el perquè és positiu demanar la independència, i se n’anaven amb una informació que no trigaran a escampar per tot el món. Una experiència, en definitiva, força enriquidora per tothom i un èxit que gairebé no ens atrevíem a formular.

El Parlament aprova l'àmbit de planificació Penedès

La Generalitat ja pot encarregar el nou mapa de Catalunya que inclogui el Penedès. El ple del Parlament del 14 de juliol ha aprovat la llei per crear l'àmbit de planificació Penedès. Probablement ha estat el dia més important pel Penedès en 30 anys de Parlament. Amb l’aprovació de l’àmbit de planificació, el nostre territori ha aconseguit una fita reivindicada des que al 2004 l’Institut d’Estudis Penedesencs va publicar el manifest que donaria lloc a la Plataforma per la Vegueria Penedès i a l’adhesió dels 4 consells comarcals (Anoia, Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès) i 63 ajuntaments que representen el 90% de la població. Esquerra celebra especialment l’aprovació de l’àmbit perquè hem estat l’únic partit que ha mantingut una coherència demostrada en relació al Penedès. Els nostres regidors i alcaldes han aprovat en tots els casos les mocions municipals en favor de l’àmbit i de la vegueria. Però ja des d’un inici, en el debat al mateix Parlament sobre la llei del Pla territorial general de Catalunya del 1995, quan es van aprovar els àmbits de planificació, Jordi Portabella –actual regidor de Barcelona i aleshores diputat– va presentar una esmena per crear l’àmbit Penedès, i CiU la va tombar. De fet, corregim una anomalia històrica decidida per CiU el 1995 que va comportar l’esquarterament del Penedès entre tres àmbits: àrea metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona i Comarques centrals, consolidant la divisió provincial del 1833. En resum, som quatre-cents mil ciutadans que volem tenir una veu pròpia per no ser engolits entre dues àrees metropolitanes en creixement, la de Barcelona i la de Tarragona. L’àmbit de planificació serà molt útil perquè comporta la redacció d’un Pla territorial parcial propi. Ara tindrem l’oportunitat de decidir on posem les carreteres, les autopistes, per on aniran les vies del tren, on col·locarem les grans infraestructures que s’implanten en el nostre territori, quins creixements tindran els nostres pobles i ciutats, quina serà la dimensió final de l’ocupació urbana del territori, on seran els polígons industrials, quins espais naturals haurem de conservar, quines terres d’ús agrari i forestal caldrà preservar o ampliar.

Consulta 20-J: Sitges també parla per la Independència

Més de dos-cents municipis arreu de Catalunya, han vist ja com la ciutadania ha exercit un dels principis bàsics de la democràcia: votar per expressar una opinió. Aquesta ciutadania ha pogut dir lliurament que en pensa d’una qüestió tan important com és el de la possible independència de Catalunya, el de la creació d’un nou estat en la Europa dels pobles. Els estats democràtics no tenen por de preguntar a la ciutadania el seu parer en qüestions importants. Al voltant d’aquestes consultes hem vist atacs de tota mena així com que el posicionament dels partits polítics ha anat variant, tot depenen dels interessos electorals en cada municipi, només Esquerra, en total coherència amb el seu ideari, els seus principis, recolza i treballa des d’un principi per l’èxit de les consultes. És Esquerra qui amb paciència ha portat la qüestió de la independència al carrer, ho ha fet des de la oposició i ho està fent ara des del Govern, fent estat, fent les lleis que mana l’Estatut, lleis de vegueries, de consultes, pacte per la immigració, pacte per l’educació...ajudant a la internacionalització de les nostres empreses, portant Catalunya al Món. En aquests moments és normal parlar-ne i opinar lliurament, som a Europa i el llast d’Espanya ens limita el creixement, i limita que la Generalitat ens doni els serveis de primera que ens podria donar. Qui qüestiona la independència de Catalunya no ho fa per que es dubti de la viabilitat econòmica i social del nou estat, ho fa per la consciència de la pèrdua econòmica que patirà Espanya. En aquests moments el dèficit anual de la Generalitat és d’uns 8.000M€, el famós dèficit fiscal, la quantia dels impostos pagats pels catalans que no retornen, està arribant als 18.000M€, això ens parla d’un superàvit de 10.000M€ anuals, en aquests temps de crisi, amb aquests diners, quines cobertures socials i quins suports a les empreses es podrien plantejar des de la Generalitat? Espanya ens surt cara.