ERC Sitges

Totes les notícies


"Pancartada" eleccions nacionals 2010

Comença la campanya per a les Eleccions Nacionals

La Secció Local d'Esquerra Sitges ha començat aquest dijous-divendres a les 00.00 hores la campanya per a les eleccions nacionals al Parlament. La tradicional "cartellada" s'ha substituit per una "pancartada" a la Plaça de l'Estació. Podeu consultar el programa d'Esquerra en el següent enllaç: Programa electoral Parlament 2010

Lluís Companys

Homenatge i record al Molt Honorable President Lluís Companys i de Jover

Enguany, a trenc d’alba del 15 d’octubre, fa 70 anys que l’estat espanyol va afusellar el President de Catalunya pel mer fet de ser-ho. Nosaltres, com a catalans i com a demòcrates l’homenatgem i el recordem, perquè continuem essent la seva gent, ens sentim cada dia més a prop dels seus ideals i hem de continuar amb perseverança la seva lluita, per avançar en els drets socials i la llibertat dels pobles. Aquest compromís amb la llibertat feu que Companys fou, abans que polític, un gran defensor dels obrers i camperols al primer terç del segle XX. Després fou un tenaç combatent del feixisme al capdavant d’un Govern d la Generalitat de Catalunya, capaç, com a mínim, amb la seva industria i el seu esforç, de resistir tres anys no de “Guerra Civil”, sinó de guerra contra els militars espanyols revoltats, els feixistes de Mussolini i els Nazis de Hitler. Fou justament la policia militar de Hitler qui el detingué a França i l’entregà a l’estat espanyol. Va ser l’únic president d’un país d’Europa assassinat pel feixisme; per un Estat, l’Espanyol, que també és l’únic d’Europa que, malgrat les lleis de memòria històrica, continua sense voler ni tan sols anular aquelles farses de consell de Guerra, jurídicament aberrants, que les altes institucions espanyoles es neguen a revisar, perquè es senten hereves d’aquells membres de juntes militars que tenien els mateixos cognoms. Mentrestant, nacions com Alemanya han condemnat les barbàries fetes pel nazisme, n’han reparat en tot el possible el mal fet, han condemnat aquells botxins i han combatut i prohibit els comportaments antidemocràtics. La Nació Espanyola mai ha reconegut ni els històrics genocidis per motius d’ètnia religió o llengua, -ans el contrari, fins hi tot ho celebren- , ni els molts sofriments provocats per les seves tiranies nacionalistes espanyoles en forma de dictadures militars exercides des de l’estat amb totes les seves institucions i poders col•laboracionistes.

Aperitiu de la Diada 2010

Un brindis per la Independència

El proppassat Onze de Setembre, la secció local d'Esquerra-Sitges va engegar un nou esdeveniment polític a la Vila amb l'objectiu d'allargar els actes de la nostra Diada nacional al màxim. A la Punta, davant l'Esglèsia, vam voler convidar a una copa de cava i a un mos a totes aquelles persones i associacions que any rere any s'apleguen a l'Ajuntament per fer la tradicional ofrena floral al Doctor Robert. La gent venia i agraïa el cava ben fred que se'ls oferia apaivagant la calor del sol que acostuma a vetllar per la Diada. Tant les croquetes com les truites les va servir l”Avui Qui Cuina?” i com no va quedar-ne res, donem fe que la teca era de primera! La set resolta i la panxa plena, els sitgetans i sitgetanes ens van etzibar sense embuts tot allò que els amoïna i, deien, es quedaven curts. Vam parlar de la manca de senyeres als balcons, de l'oposició de nous partits independentistes, del polç d'Esquerra amb CIU el proper 28 de novembre i fins i tot, ailas, de perquè havíem mudat l'acte de l'ofrena floral al monument d’en Lluís Companys que organitzàvem darrerament (l'ofrena, sitgetans, es farà peti qui peti el dia 15 d'octubre). També vam copsar l'atzucac que l'aparcament sitgetà acusa i vam esgrimir les solucions que des d'Esquerra proposem; vam discutir de la neteja, de la despesa desmesurada d'aquest consistori i de com d'escanyada es troba la Vila pel sobre endeutament que pateix; però el clam per antonomàsia fou com de molt patirem l'any vinent, sense possibilitat de demanar absolutament cap préstec; l'herència de l'actual govern. Els militants d'Esquerra-Sitges també vam fer de relacions públiques amb els turistes que es van voler afegir a l'aplèc; els hi explicàvem la raó de la nostra lluita o el perquè és positiu demanar la independència, i se n’anaven amb una informació que no trigaran a escampar per tot el món. Una experiència, en definitiva, força enriquidora per tothom i un èxit que gairebé no ens atrevíem a formular.

El Parlament aprova l'àmbit de planificació Penedès

La Generalitat ja pot encarregar el nou mapa de Catalunya que inclogui el Penedès. El ple del Parlament del 14 de juliol ha aprovat la llei per crear l'àmbit de planificació Penedès. Probablement ha estat el dia més important pel Penedès en 30 anys de Parlament. Amb l’aprovació de l’àmbit de planificació, el nostre territori ha aconseguit una fita reivindicada des que al 2004 l’Institut d’Estudis Penedesencs va publicar el manifest que donaria lloc a la Plataforma per la Vegueria Penedès i a l’adhesió dels 4 consells comarcals (Anoia, Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès) i 63 ajuntaments que representen el 90% de la població. Esquerra celebra especialment l’aprovació de l’àmbit perquè hem estat l’únic partit que ha mantingut una coherència demostrada en relació al Penedès. Els nostres regidors i alcaldes han aprovat en tots els casos les mocions municipals en favor de l’àmbit i de la vegueria. Però ja des d’un inici, en el debat al mateix Parlament sobre la llei del Pla territorial general de Catalunya del 1995, quan es van aprovar els àmbits de planificació, Jordi Portabella –actual regidor de Barcelona i aleshores diputat– va presentar una esmena per crear l’àmbit Penedès, i CiU la va tombar. De fet, corregim una anomalia històrica decidida per CiU el 1995 que va comportar l’esquarterament del Penedès entre tres àmbits: àrea metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona i Comarques centrals, consolidant la divisió provincial del 1833. En resum, som quatre-cents mil ciutadans que volem tenir una veu pròpia per no ser engolits entre dues àrees metropolitanes en creixement, la de Barcelona i la de Tarragona. L’àmbit de planificació serà molt útil perquè comporta la redacció d’un Pla territorial parcial propi. Ara tindrem l’oportunitat de decidir on posem les carreteres, les autopistes, per on aniran les vies del tren, on col·locarem les grans infraestructures que s’implanten en el nostre territori, quins creixements tindran els nostres pobles i ciutats, quina serà la dimensió final de l’ocupació urbana del territori, on seran els polígons industrials, quins espais naturals haurem de conservar, quines terres d’ús agrari i forestal caldrà preservar o ampliar.

Consulta 20-J: Sitges també parla per la Independència

Més de dos-cents municipis arreu de Catalunya, han vist ja com la ciutadania ha exercit un dels principis bàsics de la democràcia: votar per expressar una opinió. Aquesta ciutadania ha pogut dir lliurament que en pensa d’una qüestió tan important com és el de la possible independència de Catalunya, el de la creació d’un nou estat en la Europa dels pobles. Els estats democràtics no tenen por de preguntar a la ciutadania el seu parer en qüestions importants. Al voltant d’aquestes consultes hem vist atacs de tota mena així com que el posicionament dels partits polítics ha anat variant, tot depenen dels interessos electorals en cada municipi, només Esquerra, en total coherència amb el seu ideari, els seus principis, recolza i treballa des d’un principi per l’èxit de les consultes. És Esquerra qui amb paciència ha portat la qüestió de la independència al carrer, ho ha fet des de la oposició i ho està fent ara des del Govern, fent estat, fent les lleis que mana l’Estatut, lleis de vegueries, de consultes, pacte per la immigració, pacte per l’educació...ajudant a la internacionalització de les nostres empreses, portant Catalunya al Món. En aquests moments és normal parlar-ne i opinar lliurament, som a Europa i el llast d’Espanya ens limita el creixement, i limita que la Generalitat ens doni els serveis de primera que ens podria donar. Qui qüestiona la independència de Catalunya no ho fa per que es dubti de la viabilitat econòmica i social del nou estat, ho fa per la consciència de la pèrdua econòmica que patirà Espanya. En aquests moments el dèficit anual de la Generalitat és d’uns 8.000M€, el famós dèficit fiscal, la quantia dels impostos pagats pels catalans que no retornen, està arribant als 18.000M€, això ens parla d’un superàvit de 10.000M€ anuals, en aquests temps de crisi, amb aquests diners, quines cobertures socials i quins suports a les empreses es podrien plantejar des de la Generalitat? Espanya ens surt cara.

El PSC vota en contra de l'avenç de l'ús social del català

El PSC va votar en contra de fomentar l'avenç de l'ús social del català en els àmbits competencials del seu municipi respecte a l'etiquetatge en català. ERC en el Ple de maig va presentar la moció que sota el lema 'A Taula, en català' ens va fer arribar la Plataforma per la Llengua. La moció demanava no res més que el compliment de l’article 30.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística que diu: que les empreses públiques de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d’emprar normalment el català en les instruccions d’ús, en l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin. Una demanda legítima per a un país que té una llengua pròpia, perquè tot i que hi ha hagut un increment notable en els darrers anys, l'etiquetatge en català no es troba en la situació que li correspon. I és que el cas del català constitueix una excepció a nivell mundial, ja que cap llengua d'un país democràtic amb tants parlants com el català (7.500.000 de parlants, segons l'informe 'El català, llengua d'Europa, 2005') i amb el reconeixement oficial establert per a la nostra llengua, té tant poca presència en l'etiquetatge dels productes. Sembla però que el Partit Socialista sitgetà no creu que cal fer un esforç més pe fer assolir el que ells mateixos van votar l’any 1198. Els arguments negatius del portaveu socialista han estat d’allò més surrealista, possiblement perquè no s’ha llegit la moció o bé no l’ha entesa, que també podria ser. Els voldríem recordar, però, la seva adhesió com a partit en aquesta campanya i també com ajuntament, al costat d’ajuntaments com Cornellà, Ribes, consells comarcals com el del Garraf, l’Associació catalana de Municipis, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques o el de Presidència de la Generalitat de Catalunya (governats pel PSC, oi?) i que aquesta adhesió no només comporta figurar en una llista sinó ser part activa i comprometre’s a desenvolupar els continguts que s’han votat.