Els republicans demanaran un ple monogràfic sobre els Jocs del Mediterrani i exigeixen la liquidació de la Fundació Tarragona 2018.   El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, Pau Ricomà afirma que ‘l’esdevenir dels Jocs del Mediterrani, amb el desgavell en la gestió de l’esdeveniment i la mala imatge de Tarragona, és el corol·lari de l’època Ballesteros’. Pel líder dels republicans, ‘els Jocs han estat la festa de comiat de Ballesteros i ens ha sortit caríssima’. Ricomà ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa de valoració de la cita esportiva en que ha volgut fer un agraïment sincer a voluntaris, protecció civil, guàrdia urbana, treballadors del Patronat d’Esports i periodistes locals. ‘En uns Jocs que han estat un desgavell organitzatiu, tot el que depenia de la gent de Tarragona ha sortit bé’, ha afirmat Ricomà. Des d’ERC han advertit que ‘les previsions delirants de venda d’entrades i marxandatge no s’han complert i ...

(Article d’opinió publicat al  Diari MES) Sense estirabots, en silenci, gairebé per no molestar, la Llibreria la Rambla tancarà les seves portes el pròxim 30 juny. Cinquanta anys de comerç llibreter a la Rambla de Tarragona finalitzen. Que les realitats van de debò, que la realitat s’imposa, mai no acostumem a adonar-nos-en a temps. Són molts els comerços que a la Rambla de Tarragona han tancat últimament. Comerços que formaven part de l’escenari de la Rambla, fins i tot del sentit que ha de tenir un espai central d’una ciutat. La llibreria la Rambla és i ha estat una icona que silenciosament se’n va tot just enmig del ressò mediàtic dels Jocs del Mediterrani, enmig de les polèmiques que envolten l’esdeveniment, enmig d’un país que encara ha de protestar i reivindicar la cultura, la seva cultura i que té presos polítics i exiliats. El dia de Sant Jordi de 1968, uns tarragonins amb iniciativa es van aplegar per crear un espai en forma de llibreria. Una ...

Entre els urbanistes actuals s'estén la idea de "repensar" les ciutats. Cal fer-ho? Òbviament. Si estem davant de canvis determinants, no només en les formes de producció sinó respecte als objectes que adquireixen valor, es fa difícil pensar que l'actual model de les ciutats no està en crisi. Quan el coneixement ja no és un instrument productiu, sinó un bé en si mateix, moltes coses han de canviar al seu darrere. Les ciutats actuals acullen ciutadans més intel·ligents que mai, amb més voluntat i més eines que mai per inferir en allò que passa allà on viuen. El moviment constant de persones, moltes d'elles amb absoluta llibertat, altres condicionades encara per raó d'origen; els nous hàbits de compra i consum amb la popularització del comerç electrònic; l'augment de la preocupació per les conseqüències de la petjada ecològica després de dècades de creixement exponencial del malbaratament; les restes d'edificis industrials i administratius abandonats que guarneixen ...