Tarragona

Totes les notícies

ERC aposta per un pla de xoc contra l’incivisme i la degradació de la ciutat

Els republicans demanaran una partida als pressupostos del 2019.  Pau Ricomà, portaveu d’ERC a Tarragona, reclama una partida pressupostària per tirar endavant un pla de xoc contra l’incivisme a Tarragona. Per Ricomà, ‘la lluita contra l’incivisme i la millora de la neteja ha de ser prioritari per l’ajuntament perquè estem davant d’una situació de degradació de la ciutat insostenible’. Els republicans volen que els pressupostos del 2018 incloguin una partida de, com a mínim, mig milió d’euros per fer possible aquest pla. Entre les propostes que hauria d’incloure el pla de xoc els republicans destaquen la necessitat de dur a terme una inspecció i control de tots els contractes, en especial el de la neteja, d’aquelles empreses concessionàries que actuen a l’espai públic. Aposten també per impulsar el reglament de les deixalleries i combatre així els abocadors il·legals, una mesura que ‘malauradament es va aprovar en consell plenari a proposta d’un grup de tarragonins tuitaires i el govern del PSC-PP no ho ha tirat endavant’.  Els republicans demanen implementar dispositius policials que vigilin el compliment de les ordenances i que s’apliquin les sancions establertes davant abocaments i il·legals i altres actituds incíviques i exigeixen també actuar urgentment davant els diferents tipus de plagues, especialment la de rates, que els darrers dies s’estan fent presents arreu de la ciutat.   Els republicans han donat a conèixer aquesta mesura en un esmorzar amb la premsa celebrat aquest dilluns a Tarragona. En el transcurs del mateix, Ricomà ha anunciat que des d’ERC estan treballant per tirar endavant un plenari monogràfic sobre els Jocs del Mediterrani ‘perquè hi ha incerteses i dubtes esperpèntics com el nombre d’entrades venudes o els ingressos per venda de marxandatge’. Per Ricomà ‘és lamentable l’absoluta manca de transparència de Ballesteros a l’hora de donar xifres per fer balanç dels Jocs’.

ERC demana actuar per evitar que Ca la Garsa s'ensorri

Pau Ricomà, portaveu del grup municipal d’ERC  a l’Ajuntament de Tarragona, mostra la seva preocupació per l’estat de Ca la Garsa i demana explicacions al govern després que hagi estat necessari apuntalar l’edifici. ‘L’emblemàtic edifici medieval de Ca la Garsa se suma a una llarga llista d’elements patrimonials de la ciutat que presenten riscos. La Part Alta s’ensorra’, afirma amb preocupació Ricomà.   El líder dels republicans anuncia que el ERC reclamarà a l’equip de govern un informe sobre l’estat de l’edifici i la previsió d’actuacions per la seva consolidació. ‘No ens podem permetre veure com s’ensorra un element patrimonial de tan valor com aquest per la desgana o el desinterès de l’equip de govern’, denuncia Ricomà. El portaveu d’ERC  lamenta la manca d’estratègies de conservació del patrimoni per part de l’equip de govern i afirma que ‘l’estat de Ca la Garsa no és un fet aïllat, es repeteix en moltíssims edificis amb valor patrimonial així com als monuments de la ciutat’. El republicà recorda que recentment ha estat necessari actuar d’urgència a l’amfiteatre per l’aparició de diverses esquerdes. ‘Reivindiquem que l’ajuntament disposi d’un pla de gestió del patrimoni amb especial cura per la conservació dels monuments i edificis singulars’.   Des d’ERC lamenten que, quatre anys després de les obres de consolidació de Ca la Garsa, l’estat de l’edifici hagi empitjorat. Pau Ricomà insta el govern a ‘apostar per la conservació del patrimoni medieval i cumplir amb les promeses de posar en valor el call jueu que van realitzar quan es va presentar l’adequació de Ca la Garsa al 2015’.      

ERC proposa mesures per garantir el cobrament a temps de les subvencions de les associacions

Els republicans demanen una disculpa de l’Ajuntament amb les entitats veïnals El grup municipal d’ERC-MES-MDC vol que l’Ajuntament de Tarragona posi mesures per evitar que es repeteixin els problemes que han patit les associacions de veïns amb el cobrament de les subvencions municipals. Pau Ricomà, portaveu dels republicans, lamenta que ‘diverses associacions, enmig de l’estiu quan proliferen revetlles i festes de barri, han hagut de sufragar les despeses de la seva butxaca o anul·lar actes perquè no han rebut les corresponents subvencions’. Ricomà manifesta que ‘som conscients que es tracta d’una ineficiència de l’administració que no ha estat voluntat de ningú, però com a Ajuntament hem de treballar per a que no es repeteixi’. En aquest sentit, els republicans proposen la creació d’un ‘equip de suplències’ que pugui donar resposta a circumstàncies imprevistes, com baixes laborals o pics de feina, per tal d’evitar que es repeteixin situacions com les que han patit les associacions. ‘L’equip de suplències i de suport, amb personal tècnic polivalent, oferiria ajuda tècnica a les àrees de treball prioritàries que requereixin temporalment suport per excés de feina, baixes laborals o qualsevol altra raó’, explica Pau Ricomà. Els republicans apunten que el problema que han tingut les associacions de veïns és un dels molts que es donen en l’administració local i reivindiquen que ‘cal pensar solucions eficients i estudiar la possibilitat de reforçar la plantilla municipal per acabar amb les disfuncions que es donen en àrees com les tramitacions electròniques, l’assessorament o la gestió de subvencions entre molts d’altres’. ERC portarà aquesta petició al plenari d’aquest divendres amb una moció que demana en el seu primer punt que l’ajuntament es disculpi amb les entitats que s’han vist perjudicades pel retard, l’incompliment i la incertesa del finançament de les seves activitats. ‘La tasca de les entitats socials i veïnals ha de ser un pilar de la participació ciutadana.

[OPINIÓ] "Sobre el mercadet dels dimarts i els dijous"

És una idea molt compartida que la dignificació de la Rambla Nova, el passeig més emblemàtic de Tarragona, necessitava l’alliberament del mercadet dels dimarts i dels dijous. Aquesta mesura necessària no crec que sigui suficient. Cal un major zel en la neteja, en la conservació del mobiliari i l’enjardinat públic, una major exigència sobre els propietaris dels locals buits  i un pla d’usos per no reconvertir també la Rambla i la nova zona per a vianants que pivotarà a l’entorn del Mercat en un monocultiu de bars i terrasses.   El retorn del mercat ambulant a la seva ubicació anterior s’ha de contemplar amb la lògica que regeix ubicacions semblants a la majoria de mercats centrals de les ciutats: la capacitat de les dues activitats de retroalimentar-se. En aquest sentit, he trobat a faltar una major valoració comercial i social de la professió dels venedors ambulants.     La venda ambulant està passant, com altres sectors de la venda al detall, una gravíssima crisi. Crisi propiciada no només pels hàbits de consum sinó pels mateixos canals de venda a través dels quals les empreses fabricants es deslliuren dels seus estocs a preus molt baixos: pàgines web, outlets, xarxes socials i, per què no dir-ho?, grans cadenes que fabriquen les seves mercaderies en països sense drets laborals de cap mena. Només per fer-nos una idea, quan el mercadet es va traslladar a la Rambla Nova, no existia la versió de Facebook en castellà i no cal dir res de la resta de xarxes socials.   Estem d’acord, doncs, que el mercadet ha de retornar a la plaça Corsini, però la pregunta és: Ho ha de fer com si no haguessin passat més d’onze anys? No hauríem de contemplar la feina dels marxants com un instrument més de dinamització de la zona i no com una molèstia inevitable, com a vegades sembla que els tractin? Si ho féssim, ens donaríem tots una oportunitat.   Els responsables municipals de comerç han tingut temps de sobres per estudiar l’adaptació eficaç del mercadet com un element més de dinamització i a l’entendre del grup municipal d’ERC s’hauria de començar per treballar en dues direccions:   1.

Jordi Fortuny i Guinart

[OPINIÓ] "Restringim el pas de camions per l’A7!"

Les restriccions de la circulació de vehicles pesats per la N-340, des d’Alcanar fins a l’Hospitalet de l’Infant i des d’Altafulla fins a Vilafranca del Penedès, és fruit d’una llarga reivindicació dels municipis de la demarcació. L’accidentalitat dels últims anys i l’increment de la circulació fa que aquesta mesura sigui necessària des de fa temps. Com a mínim cal assenyalar una preocupació real per la seguretat viària i la comoditat en la conducció, que cal traduir també al pas per Tarragona.   El nostre grup ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona hem estat ocupats treballant i presentant propostes per millorar la seguretat a l’A7 en el seu recorregut per Tarragona. L’A7 és l’hereva de la N-340 al pas per la ciutat, era la circumval·lació de Tarragona, però avui ha esdevingut una ronda urbana, una via de comunicació entre els barris i nuclis de la ciutat, transformant així la seva funcionalitat inicial.   No en va vàrem presentar una moció al Ple de novembre de 2016 que instava a actuar el Govern de l’Estat per tal d’adequar els accessos de l’A7 que no complien la normativa, ja que haurien de fer més de 125 metres de longitud cosa que no fan. L’Estat va actuar de forma pal·liativa reduint la velocitat a 80 km/h quan aquesta era de 100 km/h i tancant alguns accessos. Es va reduir la perillositat de la circulació, però aquestes mesures encara són insuficients al nostre parer. Si més no, aquesta mesura posa en evidència que ens trobem en un tram d’autovia que no actua funcionalment com a tal.   És per tot això que hem presentat una proposta que ha esdevingut un declaració institucional de l’Ajuntament en el passat Ple. Demanem restringir el pas de camions a l’A7 que fan ruta, desviant-los per l’Autopista AP7. Les raons per fer-ho són obvies.   Són molts els vehicles pesats que acostumen a sortir de l’AP7 per Altafulla i passen per l’A7 fins a l’Hospitalet de l’Infant i a l’inrevés, malgrat que el tram entre Altafulla i Vilaseca sigui gratuït, fet que incrementa el trànsit per la circumval·lació de Tarragona.

Pau Ricomà: ‘Els Jocs han estat la festa de comiat de Ballesteros i ens ha sortit caríssima’

Els republicans demanaran un ple monogràfic sobre els Jocs del Mediterrani i exigeixen la liquidació de la Fundació Tarragona 2018.   El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, Pau Ricomà afirma que ‘l’esdevenir dels Jocs del Mediterrani, amb el desgavell en la gestió de l’esdeveniment i la mala imatge de Tarragona, és el corol·lari de l’època Ballesteros’. Pel líder dels republicans, ‘els Jocs han estat la festa de comiat de Ballesteros i ens ha sortit caríssima’. Ricomà ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa de valoració de la cita esportiva en que ha volgut fer un agraïment sincer a voluntaris, protecció civil, guàrdia urbana, treballadors del Patronat d’Esports i periodistes locals. ‘En uns Jocs que han estat un desgavell organitzatiu, tot el que depenia de la gent de Tarragona ha sortit bé’, ha afirmat Ricomà. Des d’ERC han advertit que ‘les previsions delirants de venda d’entrades i marxandatge no s’han complert i ens deixaran un dèficit important’ i expliquen que ja han demanat els ingressos que s’han obtingut per aquest concepte. Ricomà exigeix a l’alcalde transparència amb els números i anuncia que ERC demanarà un ple monogràfic sobre els Jocs. ‘Esperem comptar amb el suport de la resta de grups de l’oposició. Els tarragonins mereixen el màxim de transparència’. Els republicans lamenten que els objectius plantejats pel PSC amb els Jocs han estat irreals, des de la transformació de la ciutat, fins la generació de llocs de treball o l’impacte econòmic al territori, xifrat pels organitzadors en 900 milions d’euros. ‘Els objectius plantejats eren tan irreals que no es recolzaven en cap estudi rigorós. Quan planteges objectius irreals com a punt de partida el fracàs està servit’, afirma Ricomà. Sobre la futura gestió de l’Anella Mediterrània, Pau Ricomà adverteix que ’ERC s’oposarà a que es canviïn els estatuts de la Fundació Tarragona 2018 per a que gestioni l’espai.

[OPINIÓ] 'Repensar Tarragona per canviar i canviar per prosperar'

Entre els urbanistes actuals s'estén la idea de "repensar" les ciutats. Cal fer-ho? Òbviament. Si estem davant de canvis determinants, no només en les formes de producció sinó respecte als objectes que adquireixen valor, es fa difícil pensar que l'actual model de les ciutats no està en crisi. Quan el coneixement ja no és un instrument productiu, sinó un bé en si mateix, moltes coses han de canviar al seu darrere. Les ciutats actuals acullen ciutadans més intel·ligents que mai, amb més voluntat i més eines que mai per inferir en allò que passa allà on viuen. El moviment constant de persones, moltes d'elles amb absoluta llibertat, altres condicionades encara per raó d'origen; els nous hàbits de compra i consum amb la popularització del comerç electrònic; l'augment de la preocupació per les conseqüències de la petjada ecològica després de dècades de creixement exponencial del malbaratament; les restes d'edificis industrials i administratius abandonats que guarneixen les ciutats; els centres històrics buidats progressivament de veïns que no tenen els serveis que precisen per poder dur a terme una vida normalitzada; la revaloració cívica dels espais compartits; l'augment de les desigualtats, la consciència cada cop més compartida de la necessitat de fer polítiques comunitàries...són alguns dels aspectes que mobilitzen la necessitat de "repensar" les ciutats. Richard Florida, l'autor de "Les ciutats creatives" ens diu que el repte actual és repensar les ciutats per convertir-les en llocs habitables, vibrants, xarxes de diàleg y participació. Només així podran ser motores d'innovació i productivitat. Una acció de repensar sobre la qual trobem abundant bibliografia respecte a grans urbs, però molta menys quan es tracta de ciutats petites. Pel que fa a la nostra, a Tarragona, una ciutat petita, atomitzada internament i no prou ben interconnectada funcionalment amb altres ciutats i pobles pròxims, la bibliografia ens l'haurem de fer nosaltres.

[OPINIÓ] 'La llibreria La Rambla'

(Article d’opinió publicat al  Diari MES) Sense estirabots, en silenci, gairebé per no molestar, la Llibreria la Rambla tancarà les seves portes el pròxim 30 juny. Cinquanta anys de comerç llibreter a la Rambla de Tarragona finalitzen. Que les realitats van de debò, que la realitat s’imposa, mai no acostumem a adonar-nos-en a temps. Són molts els comerços que a la Rambla de Tarragona han tancat últimament. Comerços que formaven part de l’escenari de la Rambla, fins i tot del sentit que ha de tenir un espai central d’una ciutat. La llibreria la Rambla és i ha estat una icona que silenciosament se’n va tot just enmig del ressò mediàtic dels Jocs del Mediterrani, enmig de les polèmiques que envolten l’esdeveniment, enmig d’un país que encara ha de protestar i reivindicar la cultura, la seva cultura i que té presos polítics i exiliats. El dia de Sant Jordi de 1968, uns tarragonins amb iniciativa es van aplegar per crear un espai en forma de llibreria. Una societat que, amb el nom de Llibreria la Rambla, tenia la finalitat estatutària de «fomentar la difusió del llibre i la promoció i estímul d’activitats artístiques i culturals». La llibreria La Rambla sempre ha estat fidel a l’objectiu fundacional des que el desembre d’aquell any obria les portes al públic amb un parlament de l’escriptor de Nosaltres, els valencians, Joan Fuster. Llibreria, sala d’art, cau d’activitats de tota mena: educació i esplai, teatre i música, activisme per la democràcia i les llibertats. No es pot entendre la Tarragona cultural dels anys setanta del segle passat sense l’avantguarda i l’activitat reivindicativa que es coïa a la llibreria. Al llarg dels anys, per la llibreria, ja sigui per presentar un llibre, ja sigui per trobar-se i xerrar, hi han passat Marta Mata, Ernest Lluch, Àngel Colom, Pérez Casado, Josep M. Bricall, Coll i Alentorn, Josep-Lluís Carod Rovira o Josep Maria Recassens, i, també, artistes com Cuixart, Hernández Pijuan, Marcel Martí i Subirachs.

ERC vol que Tarragona es posicioni com a destinació cicloturística dins l’Eurovelo

El grup municipal d’ERC-MES-MDC vol que Tarragona exploti el cicloturisme com una nova forma de turisme actiu i sostenible per posicionar-se dins la Ruta Mediterrània de l’Eurovelo. Els republicans proposen que s’estudiï la implantació de carrils bicicleta que connectin Tarragona amb Altafulla, Vila-seca i Reus, així com els accessos entre el centre de la ciutat i els barris de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. ‘El cicloturisme és bastant desconegut a casa nostra i ens obre les portes d’un mercat nou fins ara. És un nínxol de turisme atractiu que hem d’explotar, de poder adquisitiu mig i alt, amb inquietuds culturals i vinculat a la salut, l’esport i la joventut’, explica el conseller republicà Xavi Puig. Pels republicans, ‘millorar els accessos ciclables de la ciutat seria també un benefici pels tarragonins i pels habitants de pobles veïns ja que afavoriríem la mobilitat sostenible del Camp de Tarragona’. Des d’ERC presentaran la proposta al consell plenari d’aquest divendres mitjançant una moció que demana negociar amb l’estat espanyol per accelerar el canvi de titularitat de les carreteres estatals per tal d’instal·lar-hi carrils bicicleta. Els republicans demanen també emprendre campanyes de promoció turística per fer visible Tarragona com a destinació de la Ruta Mediterrània de l’Eurovelo. ‘Tarragona és un reclam potent, tant pel seu patrimoni romà com pel valor natural de les seves platges, i hem de ser capaços de visibilitzar-nos dins la Ruta 8 de l’Eurovelo que enllaça Atenes amb Cadis’, explica el conseller Xavi Puig. La ruta 8 de l’Eurovelo és una de les 15 rutes que conformen una gran xarxa europea de rutes ciclistes de 45.000 km promoguda per la European Cyclist Federation amb el suport de la Comissió Europea. En la moció que es debatrà divendres, ERC demana també impulsar amb immediatesa el seva proposta de carril bici educatiu que va ser aprovada al maig de 2017 per tal d’unir Sant Pere i Sant Pau i els barris de Ponent, passant pel principal itinerari formatiu de la ciutat.