Tarragona

Totes les notícies

Ens estimem la Part Alta

La Part Alta forma un ecosistema urbà sotmès a una altra pressió. De fet, malgrat la immobilitat dels seus edificis nobles i carrers estrets, és la part de la ciutat que més he vist transformar. La Part Alta de la meva joventut ja havia canviat molt respecte a la de la meva infància i podria dir que els seus usos, hàbits i ofertes de diferents tipus han viscut canvis significatius des que tinc ús de raó. La Part Alta concentra la representació del poder polític i eclesiàstic ciutadà, algunes de les millors referències del nostre patrimoni monumental, els millors museus, entitats cíviques molt arrelades i populoses, iniciatives interessants de creació artística, seus de col·legis professionals, centres docents; i s’ha convertit en l’espai preferit pels tarragonins per passejar i gaudir dels petits plaers quotidians que ofereix una oferta de restauració variada, en alguns casos de gran qualitat, i la concentració de bars i terrasses. Aquesta realitat té molts aspectes positius. El contrapunt, però, és que tenim la  sensació que tot s’ha de fer a la Part Alta. Sembla que no hi hagi més Tarragona. Això provoca que determinades activitats absolutament prescindibles, poc respectuoses amb els drets de la gent que hi viu, prenguin carta de normalitat en aquest espai. És un fràgil equilibri que no se’ns pot escapar de les mans. El dret a viure amb normalitat centra un debat entre veïns, que no ens agradaria que prengués formes abrandades. I aquest dret té un punt d’extraordinària sensibilitat, com és el descans. És un fet objectiu i mesurable que la manca de descans té conseqüències negatives en la salut de les persones. Descans no ha de voler dir silenci absolut, sinó soroll suportable. És obvi que no tots els veïns se senten afectats pel problema del soroll de la mateixa manera. La llàstima, però, és que l’equip de govern de l’Ajuntament no hagi estat proactiu en aquesta qüestió i no hagi posat d’acord la immensa majoria de veïns en aquells punts en què se senten molt pròxims.

D'esquerra a dreta: Gaietà Jové(sec. política municipal), Xavi Puig (conseller ERC), Rosa M.Codines (pres.Òmnium Tgn), M. Cinta Comí (premi Montserrat Bertran), Jordi Fortuny (conseller ERC), Pau Ricomà (portaveu ERC) i Sergi Albarran (pres. ERC Tgn)

ERC lliura el XI premi Montserrat Bertran a Maria Cinta Comí Tono, peixatera del Mercat Central

Homenatge d’Esquerra Republicana de Tarragona a la peixatera Maria Cinta Comí Tono, paradista del Mercat Central de la ciutat durant 52 anys i que enguany es jubila. ERC li ha lliurat el XI premi Montserrat Bertran pocs dies després de la inauguració del nou Mercat, com a reconeixement a totes les dones anònimes que, com la Cinta, han destacat per la seva faceta treballadora en un dels equipaments que aglutina el comerç tradicional de la ciutat. Maria Cinta Comí va abaixar la persiana de la seva peixateria coincidint amb el trasllat dels paradistes al remodelat Mercat Central després de més de mig segle al capdavant del seu negoci. Amb només 14 anys, Maria Cinta va agafar el relleu familiar d’una parada que va obrir la seva àvia i que s’ha mantingut durant tres generacions. Amb el Premi Montserrat Bertran, Esquerra Republicana reconeix la tasca de Comí i posa en valor la causa feminista, la igualtat de drets entre homes i dones i la visibilització i participación social de les dones a la ciutat de Tarragona. A l’acte de lliurament del guardó, celebrat al pati Jaume I de l’Ajuntament, hi han asistit familiars i amics de l’homenatjada, consellers d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona i membres de la secció local, la presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central i la presidenta d’Òmniu Cultural del Tarragonès, Rosa Maria Codines. Rosa M. Codines va rebre el Premi Montserrat Bertran l’any passat i ha participat en l’acte per passar el relleu a Maria Cinta Comí.   El Premi Montserrat Bertran ERC Tarragona concedeix el premi Montserrat Bertran des de l’any 2007 amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Amb el guardó es fa memoria de la pedagoga Montserrat Bertran, una membre molt activa de la vida en la comunitat educativa de l’Escola Normal de Tarragona (de la qual va ser nomenada directora l’any 1936). Bertran va exercir de professora numerària de Pedagogia i la seva història i va estar casada amb el professor i diputat d’ERC al Parlament, Manel Galès.

Tant com 2,5 milions de bombes d’Hirosima.

‘Des que es van començar a utilitzar els carburants fòssils s’ha afegit a l’atmosfera l’energia equivalent a 2,5 milions de bombes d’Hirosima’. Això afirmava la Dra. Manola Brunet, directora del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV, en un dels sopars del Fòrum.   Segurament quan ens parlen d’un augment d’un grau de la temperatura de la Terra no acaba de ser prou significatiu comprendre alguns fets com el desglaç de l’Àrtic, però es fa evident quan pensem en la descomunal quantitat d’energia acumulada a l’atmosfera i al planeta durant les èpoques industrials i postindustrials.   L’escalfament global i en conseqüència el canvi climàtic va de debò i encara avui assistim a l’espectacle esperpèntic negacionista de Donald Trump. Una de les primeres mesures de l’actual president americà va ser l’eliminació absoluta de la web oficial de la Casa Blanca de totes les referències al problema més greu que afecta el medi ambient del planeta i va assenyalar l’eliminació del  “Pla d'Acció per al Clima” del president Obama, no precisament per millorar-lo.   És obvi que revertir aquest problema passa necessàriament per decisions polítiques globals, però també per accions locals i individuals. En aquest marc el Govern de la Generalitat ha aprovat recentment les bases per constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica. Aquest pacte vol ser una aposta per l’autoconsum elèctric i la generació distribuïda, la mobilitat elèctrica i l’eficiència energètica d’edificis i del sector industrial. El Govern marca com a objectiu arribar al 100% d’energies renovables al 2050. Cal que Tarragona participi i estigui amatent a la recent proposta.   El Pla Estratègic Tarragona 2022 ens parla de reduir el consum energètic de la ciutat i implantar la utilització d’energies renovables, a través del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) de la ciutat. Aquesta iniciativa era promoguda, dins del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, per la Direcció General d’Energia de la Comissió Europea per a fer partícips als municipis europeus en l’assoliment dels objectius d’eficiència energètica i reducció d’emissions.

ERC i CUP defensen la sostenibilitat energètica i l’adequació de l'N-340

Els grups municipals de la CUP i ERC-MES-MDC presenten conjuntament, per una banda, una moció per garantir el compromís de l’Ajuntament de Tarragona vers la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic i, per una altra, una moció que insta que s’efectuïn les oportunes millores en la senyalització i accessibilitat de l’antiga carretera N-340 al seu pas pel Llevant de Tarragona per tal de promoure’n la integració urbana, la seguretat vial i promoure el transport públic i sostenible. Concretament, republicans i cupaires defensaran la necessitat de lluitar contra l’escalfament global mitjançant el desplegament del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES), que el consistori tarragoní ja va aprovar al 2008, i que preveu accions municipals que s’han d’assolir abans del 2020. Aquest Pla preveia el desplegament en tres fases de les accions encaminades a assolir els objectius de reducció d’emissions de CO2. Paral·lelament, el 31 de gener d’enguany la Generalitat de Catalunya ha posat les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, amb la voluntat de millorar en l’eficiència energètica industrial i d’edificis. En aquest sentit, Jordi Fortuny (ERC-MES-MDC) i Laia Estrada (CUP) han recordat que els objectius per al 2020 preveien una disminució d’un 20% en gasos d’efecte d’hivernacle, mentre que actualment l’objectiu és assolir el 100% abans de 2050. Per a la portaveu de la CUP, Laia Estrada, la intenció és «reestructurar el PAES per donar-hi marge d’acció a Tarragona. És un pla assumible i necessari», mentre que per al conseller Fortuny «Hi ha els instruments. Ara el que cal fer és aplicar-los i replantejar-los d’acord amb els objectius». Tots dos consellers han desglossat les accions més destacades d’aquest pla, que preveu instal·lar llums de LED per reduir el consum energètic, dur a terme campanyes de sensibilització energètica en àmbits educatius, o seleccionar un edifici emblemàtic (nou o per a rehabilitar) per a aplicar criteris bioclimàtics, amb utilització d’energies renovables i d’emissió zero, entre d’altres.

ERC-MES-MDC proposa mesures per impulsar el vehicle elèctric a Tarragona

  El grup municipal d’ERC-MES-MDC vol potenciar l’ús del vehicle elèctric a la ciutat de Tarragona per tal de reduir les emissions contaminants i millorar l’eficiència energètica. Per fer-ho els republicans demanen un seguit de mesures que van des d’establir una bonificació del 75% de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica per als propietaris de cotxes elèctric, fins a la creació de nous punts de recàrrega a la via pública. ‘Les ciutats on hi ha major implantació del vehicle elèctric són aquelles on es garanteix el subministrament energètic per cotxes i motocicletes elèctriques’, afirma el portaveu d’ERC-MES-MDC Pau Ricomà. ‘Des de l’administració local hem de fer els esforços necessaris per avançar cap a un model energètic més sostenible i respectuós amb el medi ambient’, afegeix Ricomà. En aquest sentit, els republicans insten també l’Ajuntament a elaborar un calendari de substitució gradual de la flota de cotxes municipals per tal d’aconseguir que el 100% dels vehicles del consistori siguin sostenibles i preferiblement elèctrics. ERC-MES-MDC presentarà aquesta proposta en forma de moció al consell plenari d’aquest divendres 17 de març. En relació als punts de recàrrega de vehicles elèctrics, els republicans demanen que els pressupostos dels 2018 i 2019 incloguin una partida que permeti la instal·lació anual de com a mínim 3 punts. El text proposa també que s’estableixin fórmules d’exempció en el pagament de zona blava per aquells vehicles elèctrics que paguin l’impost de circulació a la ciutat de Tarragona.   

ERC alerta que el sobrecost dels Jocs podria arribar als 3 milions d'euros

ERC-MES-MDC mostra la seva preocupació per les incerteses econòmiques que segueixen envoltant els Jocs del Mediterrani. En la reunió de la Comissió de seguiment dels Jocs celebrada aquest dijous, el director executiu Víctor Sánchez ha estat incapaç de concretar cap xifra econòmica. ‘Sánchez no sap encara quants diners s’han de demanar a Madrid per fer viables els Jocs ni tampoc de quines partides sortiran. És molt preocupant la manca de concreció dels aspectes econòmics a la data que estem. Parlem d’una gran quantitat de diners que pot generar molt dèficit per la ciutat i ningú sap d’on han de sortir ’, explica el portaveu d’ERC-MES-MDC Pau Ricomà. El republicà afegeix que en l’exposició de Sánchez ‘no hem pogut veure ni rastre de l’estalvi que van anunciar que farien per tal de pal·liar el sobrecost de l’ajornament dels Jocs. Se’ns ha comunicat que el pressupost de la Fundació per aquest 2017 serà de 5,4 milions d’euros i el cost de l’ajornament de l’esdeveniment podria aproximar-se als 3 milions d’euros. Tot això sense ni un sol document i sense cap especificació de les partides pressupostaries’. Des d’ERC-MES-MDC critiquen  la falta de concreció i transparència en la Comissió dels Jocs, ja que tota la informació es dona de paraula i no es presenta ni un sol document. ‘La Comissió dels Jocs no serveix per res, només per augmentar la nostra preocupació ja que anem en un vaixell sense rumb i a la deriva’, afirma rotund Ricomà. Els republicans critiquen la gestió que està fent el PSC després de l’ajornament dels Jocs: ‘sembla que no hagin aprés encara la lliçó i ens continuen demanant actes de fe’. Lamenten també la ‘falta de coratge de Ballesteros a l’hora de demanar als seus socis del PP que actuïn per concretar l’aportació econòmica del govern central als Jocs’.   

Desestimat el projecte de Santa Gadea que ERC havia titllat de 'pelotazo'

Satisfacció al grup municipal d'ERC-MES-MDC en saber que l'equip de govern fa marxa enrere i desestima el projecte de gestió privada de l'Anella Mediterrània que havia proposat l'empresa Santa Gadea. El projecte contemplava una concessió a 40 anys de diversos equipaments esportius i que l'ajuntament pagués un cànon anual a l'empresa que hauria suposat fins a 152 milions d'euros de deute per Tarragona. El grup municipal d'ERC-MES-MDC va mostrar des del primer moment el seu rebuig frontal al projecte i va presentar-hi un seguit d'al·legacions. 'Celebrem moltíssim que es rebutgi el que hauria sigut una hipoteca insuportable per la ciutat. Els informes tècnics avalen les nostres al·legacions pel que fa al risc operacional i a la fórmula de concessió i conclouen que la proposta de Santa Gadea no és viable', explica el portaveu d'ERC-MES-MDC Pau Ricomà. Des d'ERC-MES-MDC veuen però amb preocupació que l'equip de govern encara no tingui definit el pla de gestió dels equipaments dels Jocs. 'Hem de buscar noves fórmules de gestió que suposin un llegat positiu per la ciutat', afirma Ricomà. Després de les crítiques rebudes per part de Ballesteros per l'oposició d'ERC-MES-MDC al projecte de Santa Gadea, Ricomà ha volgut remarcar que 'des del nostre grup sempre hem treballat pel que creiem que és millor per Tarragona, i aquesta hipoteca de 152 milions no ho era. Quan l'oposició treballa constructivament per la ciutat no es mereix retrets, mereix un respecte'. La notícia de la desestimació del projecte de Santa Gadea s'ha conegut en la primera Comissió de Seguiment dels Jocs celebrada aquest migdia. Un cop finalitzada la comissió Pau Ricomà lamenta la falta de compromís econòmic de l'estat: 'seguim movent-nos en un terreny d'incerteses. Des de l'equip de govern ens parlen de bon feeling amb l'estat però el cert és que falta una important aportació econòmica que no es concreta. No hi ha compromís, ni tan sols per la piscina olímpica que es va prometre en campanya electoral.

Esquerra Republicana eleva al Congrés la demanda històrica de xarxes elèctriques tancades

Esquerra Republicana presenta una Proposició no de Llei al Congrés per tal que l'estat apliqui la normativa europea que permeti la implantació de xarxes de distribució elèctrica tancades. Amb aquesta proposta els republicans donen continuïtat a la demanda que va presentar el grup municipal a l'Ajuntament de Tarragona en forma de moció el juny passat. 'És una demanda històrica del territori que reivindica l'AEQT i el sector químic per garantir la competitivitat de la nostra indústria. Des d'ERC estem fent un front comú en totes les institucions on tenim representació per tal d'implantar les condicions de competitivitat que marca la Unió Europea i que l'estat ens nega', afirma el portaveu municipal Pau Ricomà. Les xarxes de distribució elèctrica tancades estan implantades en diversos països d'arreu d'Europa i permeten accedir al sistema elèctric com un únic consumidor abaratint els costos de les indústries que es relacionen entre sí en polígons concrets. En paraules de Jordi Salvador, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats: 'amb aquest sistema podríem abaratir un 30% el preu de l'energia per al sector industrial i evitaríem deslocalitzacions. A Tarragona tenim 40.000 llocs de treball que depenen de la indústria i per garantir la seva continuïtat és fonamental rebaixar els costos energètics que suporten'. Salvador explica que la Proposició no de Llei es debatrà properament a la Comisió d'Energia del Congrés dels Diputats i apel·la a la coherència de tots els partits polítics a l'hora de defensar els interessos de la química, tant a Tarragona com a Madrid. Des d'ERC afirmen que, si s'aprova la PNL, el següent pas serà fer una Proposició de Llei per aplicar aquesta normativa. Per la seva banda, la senadora d'ERC Laura Castel explica que ha fet arribar la demanda d'aplicar la normativa de xarxes elèctriques tancades a la Comissió Mixta de la Unió Europea al Congrés liderada pel comissari d'Acció pel Clima i Energia Arias Cañete.

Font: Google Maps

Tarragona cobrarà l'IBI a les concessionàries de les autopistes a proposta d'ERC-MES-MDC

Tarragona cobrarà l'IBI a les concessionàries de les autopistes a partir del 2017, el que suposarà un ingrés de 518.000 euros l'any. La mesura arribarà després que el plenari tarragoní hagi aprovat per unanimitat una moció presentada pel grup municipal d'ERC-MES-MDC. La petició s’empara en el RD2346/1998 que modifica determinats aspectes de la concessió a ACESA, establint que a partir del 31 d’agost del 2016 ha de desaparèixer  la bonificació del 95% de l’IBI de que gaudeixen les concessionàries. Fins ara, i degut a aquesta bonificació, l'Ajuntament només ingressava 25.000 euros per aquest concepte.  D'altra banda, des d'ERC-MES-MDC recorden que l’Estat no ha compensat mai els municipis per aquesta pèrdua d’ingressos derivats d’impostos municipals malgrat la Llei d’hisendes locals contempla el supòsit de compensació. És per això que, en el text aprovat per unanimitat al plenari, es reclama també que l’Estat destini els 20,9M€ que han d’abonar les concessionàries durant el període 2017-2021 a compensar els municipis afectats per la bonificació del 95% en l’IBI de les autopistes.