Tarragona

Totes les notícies

Captura del vídeo que corre per les xarxes socials

ERC demana explicacions a Ballesteros pel desplegament militar pels carrers de Tarragona

La presència de vehicles militars amb personal armat passejant pel centre de Tarragona ha aixecat la indignació entre els membres del grup municipal d’ERC-MES-MDC. Un vídeo difós per xarxes socials mostra imatges d’aquests vehicles amb militars visiblement armats circulant pel carrer Pere Martell. ‘No hi ha precedents d’una demostració bèl·lica d’aquestes característiques a Tarragona, una ciutat compromesa amb la Pau. És del tot inadmissible, més encara en període electoral perquè té un efecte coaccionador per a molta gent’, manifesta el portaveu republicà. Pau Ricomà afegeix que ‘el desplegament de material de guerra dins el casc urbà incomoda i indigna molts veïns’. Per tot això, des del grup municipal d’ERC-MES-MDC demanen explicacions a Ballesteros sobre aquests fets. ‘Volem saber quan se li va informar d’aquest desplegament pels carrers de Tarragona i quina va ser la seva posició com a alcalde. Ens preguntem si va mostrar algun tipus de disconformitat o si va optar per una acceptació acrítica, un ‘facin el que vulguin’’, exposa Pau Ricomà. El líder republicà lamenta la manca d’informació a la ciutadania sobre aquest desplegament pel casc urbà i insta Ballesteros a respondre ‘per què no va explicar als ciutadans que es produiria aquest desplegament de material de guerra pels carrers de Tarragona’.  

[OPINIÓ] 'El 21 D defensem la República. Defensem mestres, metges, mossos...'

Un dels eixos fonamentals de la política sorgida del pacte del Tinell (Acord per un govern catalanista i d'esquerres, 2003) eren les persones. Es concretava en el trinomi enunciat pel President Maragall: mestres i escola; metges, dispensari i hospital; mossos i seguretat a carreteres i carrers.   Per poder desenvolupar polítiques per a les persones es va constatar que l’Estatut del 79 no era suficient. És per la necessitat d’avançar per la via del progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya, que es va proposar un nou estatut el 2006. Aquella aposta va ser anorreada. Tots coneixem la història. Tots sabem que per poder fer les polítiques que alliberin les energies i tot el potencial del catalans ens cal disposar de les eines, eines pròpies, eines fetes amb matriu pròpia: la República   Una República, i no ens enganyem, que no és cap foc purificador ni cap solució definitiva. No és això el que diem. Seríem del tot ingenus si assenyaléssim camins planers i futurs paradisíacs. Una República és, simplement, camí per a la millora.   Em costa comprendre el posicionament del PSC a la banda del 155. Em venen al cap tants socialistes, tantes persones que suaven socialisme i que es van deixar la pell com Marta Mata per la immersió lingüística, "Per una nova escola pública"; com Ernest LLuch per lluitar contra la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos i el no poder estudiar també per falta de recursos. Com és possible estar alineat amb els que ataquen aquests fites? Com és possible estar alineat amb aquells que volen eliminar el que tants socialistes van contribuir a crear?   Em ve a la memòria en Pep Jai. Vendrellenc, pagès, casteller. Pep Jai hagués fet 100 anys el passat 25 d’octubre. Pep Jai, figura històrica del PSC, fundador d’Unió de Pagesos, diputat a Madrid i també senador, escrivia el 1984: “Actualment tenim un fort corrent al partit per recuperar la personalitat, fins i tot un grup parlamentari.

[OPINIÓ] Treguin les seves grapes de la nostra economia

La intervenció del govern central en els comptes de la Generalitat  i l’aplicació de l’article 155 han tingut com a primera conseqüència la involució de la recuperació de l’economia catalana.   Les dades objectives assenyalen rècords en les xifres d’exportacions, d’arribades de visitants i d’inversions estrangeres, abans que el govern central inicià una “insensata” campanya de descrèdit de l’economia catalana. Des del PP, C’s i PSOE(psc) han volgut explicar que el procés ha empobrit Catalunya. Però com els indicadors no deien pas això, el govern espanyol va optar per perpetrar l’empobriment directament, a la brava que diríem. Destaco l’expressió “insensata” perquè per a qualsevol estat és una política suïcida l’empobriment d’un dels territoris que exerceix de motor econòmic.     La campanya per provocar la fugida de Catalunya de les seus socials de les seves empreses és una de les campanyes de desprestigi exercides per un estat, contra una part de la seva mateixa població, més impresentables que s’hagin produït mai. A efectes fiscals, o sigui de repartiment dels impostos generats per les empreses que marxen, el resultat és pràcticament irrellevant, però està clar que la campanya incideix directament en la imatge de les empreses, generant un miratge d’inestabilitat que cap país desitja, i assenyalant l’enorme majoria d’empreses catalanes, que decideixen no sotmetre’s al xantatge del govern espanyol, com a objectius normals de boicot.    La intervenció dels homes de negre, imposats pel Partit Popular, a les conselleries de la Generalitat, ha generat una notable paralització dels projectes i compromisos del Govern Català, que afecten àmbits tan sensibles com la promoció econòmica o el suport al tercer sector. Un bon exemple el tenim en el tancament de les oficines de la Generalitat a l’exterior. Algú es pensa que les inversions estrangeres recauen aquí per esma? Darrera hi ha estratègies ben adreçades i moltes hores de feina.

Pau Ricomà: ‘La Generalitat ha reduït un 83% el deute amb l’Ajuntament de Tarragona des de 2016’

El portaveu d’ERC-MES-MDC Pau Ricomà destaca que ‘la Generalitat ha reduït un 83% el deute amb l’Ajuntament de Tarragona des del març del  2016,  passant dels 5,2 milions d’euros als 900.000’ i explica que ‘a nivell català la reducció ha sigut del 74%, passant dels 595 milions d’euros pendents a l’inici de legislatura, als 150 milions actuals’. Els republicans remarquen que aquesta reducció ‘ve donada per la bona gestió de l’equip de la Conselleria d’Economia i Hisenda que ha permès sanejar les finances de la Generalitat, reduint el dèficit públic, el termini de pagament a proveïdors i posant les bases per a un creixement econòmic que ha assolit valors del 3,5%  del PIB’. Pau Ricomà remarca que ‘l’alcalde de Tarragona es queixava molt quan el deute estava al màxim, queixa que compartíem’ i lamenta que ‘quan Junqueras ha aconseguit una reducció dràstica del deute a Ballesteros no l’hem sentit dir res’. Els republicans recorden també que l’Ajuntament de Tarragona va deixar perdre una quantiosa subvenció de la Generalitat de més de 300.000 euros per a la construcció d’una biblioteca a Camp Clar, i més de 3 milions d’euros per al Pla Integral de la Part Alta. ‘Que Tarragona perdi tants diners de partides que la Generalitat ja tenia previstes és fruit de la desídia i el desinterès de qui ens governa. Exigim a l’equip de govern que es posin les piles i que no deixin perdre ni un euro més’, conclou Ricomà.  

ERC reclama que s’abaixin les tarifes del servei funerari de SERFUMT

Esquerra Republicana a Tarragona reclama que s’abaixin els preus de les tarifes  de l’Empresa de Serveis Funeraris de Tarragona i defensen la municipalització del servei. El portaveu d’ERC Pau Ricomà critica que, ‘malgrat l’empresa registra beneficis que ronden el milió d’euros, seguim tenint uns preus pels serveis funeraris que considerem abusius. És immoral que es faci negoci d’aquesta manera amb un servei públic de necessitat ineludible’. Per tot això, els republicans van votar en contra de l’apujada de les tarifes i del pressupost per al 2018 i defensen una abaixada de preus del servei. ‘Abaixar els preus permetria reduir els costos que han de pagar els tarragonins i alhora faríem més competitiva SERFUM, provocant que les empreses competidores també hagin d’abaratir els seus preus’ manifesta Pau Ricomà. SERFUM compta amb un 49 per cent de capital privat i, des d’ERC, asseguren que ‘entenem que la part privada no estigui d’acord en renunciar a beneficis, però com a representants públics de la ciutat considerem que les defuncions no s’han de gestionar com una font per generar lucre’. Per això des d’ERC aposten per ‘la gestió municipal íntegra de l’empresa que permetria reinvertir els guanys de SERFUM directament en el propi servei i en la ciutat i no en una empresa privada’.  

[OPINIÓ] Que bo fóra que Marta Rovira ens enganyés

Les declaracions de Marta Rovira, respecte a la violència que el govern espanyol estava disposat a exercir, han aixecat una reacció ferotge. Una desproporcionada indignació entre aquells partits, mitjans de comunicació i habituals de les xarxes que de manera recurrent han justificat -i molts d’ells han aplaudit- la violència d’estat dels darrers mesos. La de l’1 d’octubre i la posterior.   Tracten la Marta de mentidera, la volen deshumanitzar en articles plens d’odi, on la presenten com una indocumentada. És contradictori perquè ho diuen els mateixos que reiteradament justifiquen la violència. La pregunta que jo els faria és per què diuen que no ens l’hem de creure? Els sembla que la policia o l’exèrcit no tenen capacitat per fer una cosa així? O els queda una mica de decència i pensen que mai s’hauria d’actuar violentament contra la població civil desarmada? Si és així, m’agradaria saber on posen el límit de la violència que serien capaços d’acceptar? Veure àvies llençades a terra, un noi amb un ull volat per una bala de goma –armament prohibit a Catalunya, per cert- , una xicota magrejada... està dins dels llindars acceptables?   Només cal veure la trajectòria política de Marta Rovira, en contraposició amb els que ara pretenen denigrar-la, per saber a qui creure’ns. Convido a repassar els discursos de la Marta. No hi trobareu una sola expressió de violència, odi ni agressivitat. Tot el contrari, les seves paraules sempre han estat inclusives i a favor de la justícia social. Podeu tirar tan enrere com vulgueu.   Dels que l’acusen de mentidera, també trobareu molts discursos. Tant se val que busqueu molt enrere com ahir mateix. El to bel·ligerant és bastant comú. Entre les declaracions més sonades, la de la ministra de defensa dient que, si calia, estaven preparats per actuar “por tierra, mar y aire”. Altres, com Rivera, demanen condecorar als policies que van intervenir l’1O.   Però, posem-nos que tenen raó, que Marta Rovira està desinformada, o que directament ens enganya.

Pau Ricomà: ‘El pla d’accessibilitat segueix al calaix per desídia del PSC’

ERC denuncia que els socialistes incompleixen el compromís de millorar l’accessibilitat a la ciutat   El portaveu d’ERC Pau Ricomà denuncia que ‘ el pla d’accessibilitat de Tarragona segueix al calaix per desídia del PSC’.  Pel portaveu republicà ‘és prioritari dissenyar una ciutat amable i lliure de barreres que faciliti la mobilitat de tothom, des de persones grans amb dificultats per caminar fins a persones que pateixen qualsevol tipus de discapacitat’.  Ricomà lamenta la inacció de l’equip de govern un any i mig després que el plenari aprovés una moció d’ERC per l’elaboració del pla d’accessibilitat. ‘Els socialistes són incapaços de complir el que ells mateixos han promès en reiterades ocasions. No s’entén la seva manca de sensibilitat amb un problema que afecta el dia a dia de molta gent. Parlem d’un fet tant quotidià com poder pujar una vorera o creuar un pas de vianants amb total seguretat’. En aquest sentit, Ricomà recorda que el PSC va votar en contra de la moció d’ERC al·legant que ja s’estava elaborant el pla i que estaria enllestit a finals del 2017. ‘Malauradament, seguim sense fer cap pas en ferm per fer-ho realitat. Reiterem que és prioritari desenvolupar un pla global que permeti fer una ciutat amable i accessible per tothom’. Des d’ERC recorden que aquesta reivindicació fa anys que està sobre la taula dels socialistes: ‘Entitats com ‘Tarragona sense barreres’ porten anys escoltant les promeses de Begoña Floria. Si tirem d’hemeroteca veurem que ja al 2014 Floria prometia un pla que encara no s’ha desenvolupat’, explica Pau Ricomà. Des d’ERC insten l’equip de govern a dotar de pressupost el Pla d’Accessibilitat per a que sigui una realitat al 2018. ‘No podem acceptar de cap manera que es segueixi dilatant en el temps l’elaboració del Pla. No ens conformem amb petites intervencions inconnexes, volem una actuació global  ’, conclou Pau Ricomà.   

[OPINIÓ] La Platja Llarga, la Budellera i Tarragona

Hi ha un vincle interessant entre la Platja Llarga, la Budellera i Tarragona sobre el qual farem algunes consideracions. I és que el macroprojecte urbanístic de la Budellera ha tornat a escena ara com “la gran oportunitat” per salvar la Platja Llarga. Doncs bé, si per salvar entenem protegir-la de noves edificacions, cal dir que la Platja en principi està salvada. I això és mèrit de la lluita ciutadana -entre d’altres, la Plataforma Salvem la Platja Llarga- i del Pla Director Costaner impulsat per la Generalitat. Legalment, a la Llarga no s’hi pot construir, sigui qui en sigui el titular del sòl. I això és gràcies a la Generalitat i a la gent. Les coses pel seu nom. De fet, devastar la línia prelitoral amb el projecte de la Budellera amb un centenar llarg de blocs de pisos i molts milers de residents implicaria un impacte molt gran sobre els accessos a les platges i l’eix de la Via Augusta. També comportaria una massificació inassumible per la Llarga, ben contradictòria amb la seva recuperació tantes voltes presumida. És fàcil veure que això és exactament el contrari de salvar la Platja Llarga. Llastimosament, si amb el terreny urbanitzat res d’això passés, seria perquè aquest barri de la mida de Torredembarra hauria quedat com un immens solar de ciment amb tot per vendre. I sota el cementiri d’asfalt, el nostre patrimoni natural, arqueològic i paisatgístic. Les dues cares d’una mateixa dissort! Malgrat la nostra oposició al projecte de la Budellera és de concepte -hem d’apostar pel centre de Tarragona i pel Francolí per fer una ciutat eficient, cohesionada i sostenible-, cal advertir que el nou Pla presentat tampoc no obeeix -entenem- la principal prescripció d’obligat compliment que va marcar la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat. Segons aquella, el Pla s’hauria de desenvolupar en diversos polígons. Això permetria, com a mínim, que la urbanització es tirés endavant en porcions equilibrades i assegurant que no es trinxa tot el territori gratuïtament, sinó satisfent una implementació gradual en funció de la demanda real.

[OPINIÓ] 'Produir clor a partir de l’11 de desembre de 2017'

El proper 11 de desembre de 2017 és la data límit, marcada per la UE, per tancar les plantes de producció de clor pel sistema de cel·la de mercuri. Aquest sistema no és una de les millors tècniques disponibles (MTD) per a la producció clor-alcalí, i per tant va suposar que la UE fes una moratòria de 4 anys per reconvertir el sistema de producció que ara expira.   La conseqüència del tancament d’aquestes plantes químiques implica un ERE d’un centenar de treballadors a Catalunya, 28 dels quals són de la planta que ERCROS té al polígon químic sud a Vila-seca. No podem més que indignar-nos per la situació de pèrdua de llocs de treball que es produeix i pel que representa de desmantellament d’una part de la producció química bàsica a Catalunya.   Mentre que Alemanya ha reconvertit més del 90% de la producció del clor, a Catalunya aquesta reconversió és una mica més del 10%. Les inversions empresarials són en base a les expectatives i els nivells de competitivitat que es donen en un determinat territori. En aquests moments hi ha elements estructurals que resten competitivitat a la química i que tots coneixem: la tarifa elèctrica, determinant en la producció de clor i el corredor mediterrani per mercaderies.   Des del grup Municipal d’ERC-MES-MDC vam impulsar una moció (juny del 2016) per l’aplicació de la Directiva Europea que permet la implantació de xarxes de distribució elèctriques tancades a polígons químics i que abaratiria el preu de l’energia elèctrica en un 30%. La moció va impulsar iniciatives parlamentaries al Congrés i al Senat i també en aquests moments a la Comissió Europea a través del Diputat d’ERC Jordi Salvador i la senadora d’ERC Laura Castell, i amb un treball conjunt amb el sector químic de Tarragona.   L’actitud del govern del PP és la de no fer res. Simplement esperar, per desesperació de tots, que la UE, mitjançant el clean energy packet, que està en discussió, digui el que cal fer, és a dir, acabi obligant la implantació de les xarxes.