Tarragona

Totes les notícies

[OPINIÓ] 'La Primavera Catalana'

La primavera catalana ja és aquí. Després d’anys i anys de sortir al carrer per defensar el dret a decidir, després de manifestar-nos massivament per reivindicar unes pensions justes, per la igualtat efectiva i real entre les dones i els homes, després de veure com jutgen i empresonen rapers per les lletres de les seves cançons, després de veure com un vaixell que només intenta salvar vides és segrestat “preventivament” en un port italià, després de veure mestres declarant davant del jutge per explicar a classe el 2 d’octubre per què les aules estaven destrossades, després de saber que tuitaires són jutjats i multats per les seves paraules, després de viure l’empresonament d’homes i dones innocents que només han lluitat per defensar un mandat democràtic, després de tot això alguna cosa s’ha trencat.   Amb la proposta d’extradició de Carles Puigdemont, president legítim de la Generalitat mentre el Parlament de Catalunya no n’investeixi un altre, l’estat espanyol ha fet la seva aposta més alta i ha aconseguit tensar tant la corda que s’ha acabat trencant. I aquest trencament ha vingut acompanyat de tanta ràbia, de tant de rebuig, de tanta indignació que ha portat a un canvi en les mobilitzacions. Aquell poble que sempre s’havia caracteritzat per mobilitzar-se de manera festiva i organitzada ha fet un pas endavant, ha passat de portar llaços grocs a anar a aixecar les barreres de les autopistes.    Un canvi de mobilització potser necessari, potser inevitable, que no ens ha de fer perdre el to organitzat i pacífic, de la no-violència que sempre ens ha caracteritzat. Els sectors més repressors de l’estat espanyol han hagut d’inventar una violència que mai ha existit, al mateix temps que han hagut de forçar canvis de posicionament basats en la pressió que volien exercir. No oblidem, per exemple, com el 2012, Pablo Llarena, llavors president de l'Audiència de Barcelona, deia a un diari madrileny que "no es pot pretendre que tota la qüestió relativa a atribuir un espai significatiu a la individualitat catalana i tota la qüestió relativa a la integració de Catalunya a Espanya s'hagi de resoldre judicialment, perquè no ha de ser així".

[OPINIÓ] 'Explotació pública: la millor opció per l'Anella Mediterrània'

L’estudi de viabilitat de les instal·lacions esportives que configuren el conjunt de l’anomenada Anella Mediterrània, presentat recentment  per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, assenyala la dificultat d’afrontar el principal repte que es deriva dels Jocs 2018: la sostenibilitat de les instal·lacions.   El document precisa –com tantes vegades hem dit des del grup municipal d’ERC-MES-MDC- que els equipaments que els Jocs deixaran com a llegat, poden ser un tresor o un regal enverinat per a la ciutat, segons com es gestionin. El mateix treball dóna exemples concrets d’equipaments majestuosos convertits en runa en un temps rècord. Que això no passi a Tarragona ha estat la principal preocupació d’ERC i el motiu de la nostra feina de fiscalització, per la qual el PSC ens ha acusat reiteradament de posar bastons a les rodes.   Si a algunes rodes li hem posat bastons ha sigut a les del desgavell organitzatiu, a les de la desinformació sistemàtica i a algunes molt concretes com l’intent de donar la gestió de les instal·lacions públiques a una empresa amb el nom de Santa Gadea. Recordem els fets: A finals de juliol del 2016 l’equip de govern entra al ple, d’urgència, un projecte de gestió privada pel qual Tarragona havia de pagar 2,5 milions d’euros anuals durant quaranta anys, en total més de 150 milions. Vam obrir una pàgina a Facebook, que encara és visitable, amb el nom de “NO a la privatització de l'Anella Mediterrània” promovent una campanya de sensibilització ciutadana i vam presentar al·legacions al projecte, que els responsables tècnics de l’Ajuntament van considerar absolutament conseqüents. Mesos i mesos va tardar l’equip de govern PSC-PP-Unió en donar compte de l’acceptació de les al·legacions –no podien fer res més davant dels informes tècnics- i de la desestimació definitiva del projecte. Vam aturar un enorme malbaratament de recursos; d’això se’n diu treballar per a Tarragona des de l’oposició.

Pau Ricomà: ‘La gestió pública de l’Anella Mediterrània ha estat sempre la nostra primera opció’

ERC-MES-MDC celebra que l’informe d’INEFC avali la proposta que s’ha defensat sempre des del grup republicà   L’informe encarregat a INEFC per determinar la millor fórmula per la gestió dels equipaments de l’Anella Mediterrània avala la proposta de gestió pública dels equipaments que ERC-MES-MDC defensa des d’octubre de 2016. ‘La gestió pública de l’Anella Mediterrània ha estat sempre la nostra primera opció’, afirma el portaveu Pau Ricomà qui recorda que ‘quan l’equip de govern volia optar per l’opció de gestió privada de Santa Gadea ens hi vam oposar frontalment i vam reivindicar el Patronat Municipal d’Esports com a gestor de l’espai en col·laboració amb alguna empresa municipal’. Des d’ERC-MES-MDC lamenten que ‘es demostra un cop més que Ballesteros s’oposa sistemàticament a tot el que proposa Esquerra Republicana i han de venir de fora a fer-li veure que les propostes de l’oposició són les més beneficioses per la ciutat’. Pau Ricomà manifesta que ‘seguim sense entendre per què la primera opció del PSC era donar la gestió de l’Anella Mediterrània a Santa Gadea, un projecte que hauria suposat una hipoteca per la ciutat de més de 150 milions d’euros i que afortunadament vam aconseguir frenar’. Ara que l’informe d’INEFC ha vist la llum, des d’ERC-MES-MDC insten l’alcalde a treballar amb celeritat i diligència per definir el futur de l’Anella Mediterrània. ‘No podem perdre ni un minut més, anem amb un any de retard, i quan acabin els Jocs hem de tenir garantida una fórmula de gestió de l’Anella que sigui econòmicament sostenible’, conclou Ricomà.      

El plenari aprova la petició d'ERC-MES-MDC per disposar de trens regionals directes entre Tarragona i Barcelona

El grup municipal d’ERC-MES-MDC vol que Tarragona compti amb més trens directes a Barcelona aprofitant les freqüències o solcs que deixaran lliures els trens de llarg recorregut a final d’any. ‘Amb l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani quedaran lliures 14 freqüències per sentit que permetrien guanyar connectivitat amb Barcelona’, explica el portaveu d’ERC Pau Ricomà. Aquestes freqüències o solcs ferroviaris són les que quedaran lliures quan els trens de llarg recorregut deixin de fer parada a l’estació de Tarragona ciutat per parar a l’estació de l’AVE. En total són 14 trajectes d’anada i 14 de tornada que, segons els republicans, s’haurien d’aprofitar per connectar amb trens directes les dues capitals sense perjudici que, si les freqüències encaixen, es pugui allargar el trajecte a altres estacions, com Reus o Port Aventura.. ‘La pèrdua de trens de llarg recorregut al centre de la ciutat és una molt mala notícia, però hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinda per disposar de més trens directes entre Tarragona i Barcelona. ’, afirma Ricomà. La proposta dels republicans ha estat aprovada pel consell plenari del mes març per elevar la petició a la Generalitat. La moció ha prosperat malgrat el vot en contra del PSC de Tarragona. El portaveu d'ERC-MES-MDC, Pau Ricomà, assegura que ‘és urgent posicionar-nos de forma diligent i fer partícip el territori en aquesta petició de més freqüències ferroviàries amb Barcelona. Creiem que hi ha suficient demanda per fer viable la incorporació de més trens’. Ricomà remarca que aquesta mesura ‘permetrà millorar la qualitat del servei, sobretot en dies punta quan els trens van plens a vessar’ i reclama al PSC que actui amb diligència per canalitzar aquesta petició recordant que 'Tarragona no pot perdre cap més tren'. 

Unanimitat en la moció d'ERC-MES-MDC per incrementar el nombre de parcs infantils de Tarragona i realitzar millores en els ja existents

El plenari de Tarragona aprova per unanimitat la moció d’ERC-MES-MDC  per a la millora i l’ampliació de les instal·lacions infantils de la ciutat. El text dels republicans posa especial èmfasi en donar sortida a les necessitats del centre en matèria d’equipaments infantils i recorden que l’equip de govern es va comprometre a instal·lar parcs per la canalla a l’entorn del carrer Ixart. ‘És necessari dotar el centre de Tarragona d’equipaments com parcs infantils que el facin atractiu per la gent jove amb fills o amb intenció de tenir-ne. Això contribuiria a rejovenir la població i a revitalitzar la zona’, explica el portaveu d’ERC Pau Ricomà. ‘Fa mesos que des del PSC es van comprometre a instal·lar parcs infantils a l’entorn del carrer Ixart i encara no s’ha fet res’, lamenten els republicans, que recorden que ‘aquesta és una reivindicació que ve de lluny i que lidera l’Associació de Veïns de Tarragona Centre’. Un altre punt on els republicans demanen la instal·lació d’un parc és a l’entorn de la Plaça del Ball de Diables o en un emplaçament equivalent. La moció d’ERC reivindica també la millora i ampliació de diversos parcs infantils de la ciutat, com el de la plaça Primer de Maig de Torreforta. En les accions de millora, els republicans posen especial èmfasi en la necessitat de dotar-los d’elements d’accessibilitat. ‘Les zones infantils han de ser accessibles per tota la canalla, també per aquells amb qualsevol tipus de discapacitat. Reclamem que cada una de les zones urbanes de la ciutat, des del centre fins als diferents barris, disposin com a mínim d’un parc infantil amb accessibilitat universal’, afirma Pau Ricomà. Una altra de les peticions que s’inclou en el text és la de disposar de senyalització unificada en tots els parcs amb la informació i les normes d’ús.    

ERC celebra la complicitat dels comerços amb la campanya ‘No puc esperar’

La campanya facilita l’accés als lavabos a pacients amb malalties intestinals i es va aprovar en plenari municipal el 2016 a proposta d’ERC Satisfacció al grup municipal d’ERC-MES-MDC davant la notícia que els comerços de Tarragona comencen a adherir-se a la campanya ‘No puc esperar’, una iniciativa que facilita l’accés als lavabos a pacients amb malalties intestinals. ‘La complicitat dels comerços de Tarragona serà clau per a que la campanya ‘No puc esperar’ sigui un èxit’, afirma Pau Ricomà, portaveu de la formació que ara fa dos anys va portar la proposta de l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa al plenari municipal.  ‘El 18 de març de 2016 es va aprovar per unanimitat la moció que vam presentar a petició d’ACCU. Va ser un primer pas per fer de Tarragona una ciutat solidària que atengui les necessitats de col·lectius que mereixen la dignitat vital en tots els seus aspectes’, explica Pau Ricomà. Els republicans animen els establiments comercials a sumar-se a la campanya recordant que ‘en dos anys, la ciutat compta ja amb una cinquantena d’espais municipals i 12 centres de salut adherits a la campanya. Ara confiem en la complicitat dels establiments comercials per ampliar aquesta xarxa de solidaritat amb els afectats de malalties intestinals’. La campanya ‘No puc esperar’ va néixer al desembre del 2013 impulsada per l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa amb l’objectiu de facilitar el dia a dia d’aquelles persones que necessiten utilitzar un lavabo de manera urgent degut a un problema mèdic no contagiós. ‘Molts dels afectats tenen por en sortir de casa de no trobar un lavabo quan ho necessitin. La campanya millora substancialment la seva qualitat de vida’, afirma Pau Ricomà. El seguiment de la campanya i els espais adherits es pot fer a través del web www.nopucesperar.cat/ on, a banda dels equipaments municipals i centres de salut, ja hi figuren una quinzena de negocis tarragonins.

ERC Tarragona lliura el XIIè premi Montserrat Bertran a Núria Francino, agent cultural de la ciutat

La llarga trajectòria de Núria Francino en l’àmbit cultural tarragoní l’ha fet mereixedora del premi Montserrat Bertran que lliura ERC Tarragona en el marc de la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Núria Francino destaca per la seva implicació en diverses iniciatives culturals de la ciutat, vinculada al món del cant coral i la pedagogia. Cofundadora i directora de la coral infantil ‘Els Rossinyols de Tarragona’ i membre de la junta directiva del Cor Ciutat de Tarragona, Francino ha col·laborat activament en l’organització de diverses edicions de la Setmana Cantant de Tarragona. Precisament els seus companys del Cor Ciutat de Tarragona no es van voler perdre el reconeixement que li va fer ERC aquest diumenge al pati Jaume I de l’Ajuntament oferint als assistents una petita actuació coral.   El Premi Montserrat Bertran ERC Tarragona concedeix el premi Montserrat Bertran des de l’any 2007 en motiu del Dia Internacional de la Dona, reconeixent figures femenines que han destaquen per la seva tasca de sensibilització envers la causa feminista, la igualtat de drets entre homes i dones i la visibilització i participació social de les dones a la ciutat de Tarragona’. El guardó reivindica la figura de la pedagoga Montserrat Bertran, qui va ser directora de l’Escola Normal de Tarragona l’any 1936. Bertran va exercir també de professora numerària de Pedagogia i va ser una activa defensora de la llengua i les llibertats del poble de Catalunya. Encarregada de les classes de català a l’Escola Normal, Bertran també va ser nomenada Delegada de l’Associació de l’Ensenyança Catalana a les comarques tarragonines. En anteriors edicions del premi han estat guardonades persones com Maria Cinta Comí Tono, peixatera del Mercat Central, i la presidenta d’Òmnium Tarragonès Rosa Maria Codines  

ERC vol més trens directes entre Tarragona i Barcelona aprofitant les freqüències que deixaran lliures els combois de llarg recorregut

El grup municipal d’ERC-MES-MDC vol que Tarragona compti amb més trens directes a Barcelona aprofitant les freqüències o solcs que deixaran lliures els trens de llarg recorregut a final d’any. ‘Amb l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani quedaran lliures 14 freqüències per sentit que permetrien guanyar connectivitat amb Barcelona’, explica el portaveu d’ERC Pau Ricomà. Aquestes freqüències o solcs ferroviaris són les que quedaran lliures quan els trens de llarg recorregut deixin de fer parada a l’estació de Tarragona ciutat per parar a l’estació de l’AVE. En total són 14 trajectes d’anada i 14 de tornada que, segons els republicans, s’haurien d’aprofitar per connectar amb trens directes les dues capitals sense perjudici que, si les freqüències encaixen, es pugui allargar el trajecte a altres estacions, com Reus o Port Aventura. . ‘La pèrdua de trens de llarg recorregut al centre de la ciutat és una molt mala notícia, però hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinda per disposar de més trens directes entre Tarragona i Barcelona. ’, afirma Ricomà. Els republicans presentaran aquesta proposta al consell plenari de març esperant que compti amb el suport de tots els grups polítics per elevar la petició a la Generalitat. Ricomà assegura que ‘és urgent posicionar-nos de forma diligent i fer partícip el territori en aquesta petició de més freqüències ferroviàries amb Barcelona. Creiem que hi ha suficient demanda per fer viable la incorporació de més trens’. Per Ricomà aquesta mesura ‘permetria millorar la qualitat del servei, sobretot en dies punta quan els trens van plens a vessar’.    

L'Ajuntament de Tarragona acorda anul·lar els expedients de depuració a 230 funcionaris tarragonins durant el franquisme a proposta d'ERC

La moció impulsada pel grup municipal d’ERC-MES-MDC per a que l’Ajuntament de Tarragona anul·li els expedients de depuració incoats a 230 treballadors municipals sota la repressió franquista, esdevè declaració institucional en el plenari municipal de Tarragona. Aquests expedients van suposar inhabilitacions, suspensions de feina i sou o sancions de diferents tipus fruit d'un acord del plenari l'any 1939 i cap govern de la ciutat havia iniciat mai els tràmits per anul·lar aquests expedients.‘ Celebrem que per fi es faci justícia i es rescabali la memòria i dignitat dels funcionaris depurats. Amb aquesta acció l'Ajuntament de Tarragona es dignifica com a institució', afirma el portaveu d'ERC-MES-MDC Pau Ricomà.     En el text de la moció convertida en declaració institucional s'explica que, fruit d’un acord del plenari municipal del 20 de gener de 1939, cinc dies després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Tarragona es va exigir una declaració jurada als treballadors municipals on havien de respondre diverses preguntes. ‘Es preguntava  als treballadors els partits polítics o organitzacions sindicals a les que van pertànyer, les associacions   i amistats que freqüentaven, i fins i tot el nom de persones que poguessin acreditar l’adhesió del funcionari en qüestió al ‘Glorioso Movimiento Nacional’’ explica Ricomà. Fruit d’aquestes declaracions es van iniciar expedients de depuració a 230 funcionaris i de resultes d’aquests expedients només un 36% dels afectats van ser confirmats en el càrrec sense sanció, 42 van ser expulsats de la feina  i 104 van patir diferents sancions.