Tarragona

Totes les notícies

ERC reclama millores d’accessibilitat al cementiri de Tarragona

Els republicans denuncien dificultats d’accés al cementiri municipal en una moció que presenten al plenari d’aquest divendres. ERC-MES-MDC demana que el cementiri de Tarragona disposi d’un pla d’accessibilitat que acabi amb les barreres arquitectòniques que existeixen actualment. ‘Només entrar al cementiri ens trobem un esglaó al llindar de la porta que s’hauria d’eliminar i el paviment interior de l’espai dificulta la circulació amb cadira de rodes’, explica el portaveu d’ERC Pau Ricomà. ‘El cementiri és un espai públic urbà i la Llei d’Accessibilitat de Catalunya  diu que l’Ajuntament ha de garantir l’accessibilitat i el manteniment d’aquests espais’ afegeix el líder republicà qui remarca que ‘és indispensable de fer cent per cent accessible un espai utilitzat per molta gent gran i per altres col·lectius amb dificultats de mobilitat’. Els republicans presentaran una moció al plenari de divendres on s’enumeren altres elements que requereixen una intervenció de millora en aspectes d’accessibilitat. ‘L’accés als columbaris on es dipositen les cendres és mitjançant una escala amb molta inclinació, inaccessible per persones amb mobilitat reduïda, i en tot el cementiri s’haurien de revisar les pendents perquè en alguns casos poden tenir una inclinació excessiva que dificulti la mobilitat’, explica Ricomà. Els republicans reclamen també que el panell electrònic informatiu de l’entrada del cementiri inclogui informació per invidents i especifiqui el recorregut adaptat per a cadires de rodes. Des d’ERC-MES-MDC demanen a l’Ajuntament que insti al propietari del Cementiri de Tarragona a elaborar el seu propi pla d’accessibilitat i que el Consell Municipal de la Discapacitat sigui partícip de la iniciativa fent les aportacions de millora que corresponguin. ‘L’accessibilitat és una assignatura pendent a Tarragona que no podem seguir dilatant en el temps’, lamenta Ricomà qui recorda que ‘a la ciutat no disposem d’un pla d’accessibilitat malgrat que fa 2 anys el ple va aprovar una proposta d’ERC per realitzar-lo’.

[OPINIÓ] 'Que això s'ensorra, que això canvia!'

Quan hi ha la sensació d’una evolució quasi estàtica, de que el temps passa lent, es símptoma de joventut, d’esperança i de que hi ha per venir encara molt. I en aquesta evolució molts podem quedar atrapats en una història circular, com si fos el destí fatal del país. Un destí que em nego a reconèixer i que declaro fals. Totes aquelles frases lapidàries com la d’Albert Camus: “C’est en Espagne que ma génération a appris que l’on peut avoir raison et être vaincu, que la force peut détruire l’âme et que parfois le courage n’obtient pas de récompense”. (“És a Espanya on la meva generació ha après que podem ser justos i vençuts, que la força pot destruir l'ànima i que, de vegades, el coratge no es recompensa"), o com la de Biedma: “De todas las historias de la Historia sin duda la más triste es la de España, porque termina mal”, dites en forma de descripció i conclusió d’uns temps on la fatalitat dels esdeveniments s’imposaven, són els pensaments que no hem d’acceptar com a destí, com història circular. Entenc que és difícil fugir d’un pessimisme fatalista si repassem la història i més quan, de fer-nos creure que és el nostre destí fatal, n’han fet un art. Si seguim pensant que la pobresa és una qüestió d’índole natural i no creada per la tirania i el maltractament entre humans. Si seguim pensant que governar per governar bé és un impossible i que sense remei sempre encarreguem el govern a qui fa mal govern. Si admetem que veure innocents a la presó és quelcom inevitable. Si admetem com a natural la persecució política fins el punt d’haver-se d’exiliar, els hi fem el joc. No és cert. Ni la misèria, ni el mal govern, ni els innocents a la presó, ni la unitat d’Espanya són immutables. No és admissible, ni podem acostumar-nos a veure innocents perseguits políticament a la presó ni a l’exili, ni un Nadal ni un Sant Jordi més. Això s’ensorra. Un govern que amb tota la complicitat de l’estat persegueix el color groc, que arresta el color groc, com intentant amagar la cirrosi que mostra la seva cara, s’ensorra.

[OPINIÓ] 'Tarragona es mereix viure'

Un dels principals problemes actuals de les ciutats europees és la seva degradació. Edificis que tenien un ús industrial, cultural, comercial o administratiu deixen de ser útils per a la seva funció i esdevenen nafres urbanístiques enmig o en les proximitats de les ciutats. Sumem-li l’envelliment dels habitatges, la manca d’unes mínimes comoditats d’accessibilitat i d’ús energètic eficient i tindrem tots els ingredients perquè l’escenari de la pèrdua de valor de l’espai públic, la manca de seguretat i l’incivisme se situï al primer pla de les preocupacions ciutadanes. Fer les ciutats sostenibles és vital pel futur de les generacions que ens seguiran. Les directrius europees i les adaptacions nacionals corresponents són molt clares a l’assenyalar la prioritat de la rehabilitació, regeneració i recuperació en substitució del creixement continuat de les ciutats. Tarragona no s’escapa de l’envelliment. És més que evident que la ciutat històrica, la que baixa des de la Part Alta al Serrallo, pateix tots els problemes de pèrdua accelerada de qualitat dels espais públics, de múscul comercial i d’habitabilitat. També alguns barris creats més recentment, de cinquanta anys ençà, presenten greus problemes. En tots els casos la responsabilitat recau en unes polítiques urbanístiques municipals extremadament estàtiques, marcades pels interessos particulars i mancades d’un compromís social evident. Una “no estratègia urbanística” que pot acabar convertint Tarragona en un immens dònut, foradat pel mig. El Pla Local de l’Habitatge 2012-2018 –pla que aquest any arriba al seu final sense que hagi tingut cap altre utilitat que romandre en un prestatge d’algun armari- situava el nombre d’habitatges desocupats entre quinze mil i divuit mil. Els responsables municipals d’urbanisme neguen aquesta dada que han publicat ells mateixos. Aquesta incògnita es desvetllaria si l’Ajuntament fes un cens acurat dels pisos buits, entre altres coses perquè sense saber això no podrà mai fer complir als seus propietaris l’obligació de manteniment i rehabilitació.

El plenari aprova la proposta d'ERC-MES-MDC per implementar una xarxa d'agents cívics

El plenari de Tarragona aprova la proposta d'ERC-MES-MDC per la implementació d’una xarxa d’agents cívics de proximitat per prevenir els problemes vinculats a l’incivisme i la inseguretat. ‘És necessari impulsar una xarxa d’agents cívics que realitzi tasques de prevenció contra l’incivisme, sensibilització, informació, educació, diàleg, mediació i, si convé, denúncia’, explica el portaveu d’ERC Pau Ricomà. El líder dels republicans assenyala un seguit de problemes a combatre, des de l’excés de soroll, fins la proliferació d’excrements de gos, els abocadors il·legals, el mal ús dels contenidors, les pintades i la inseguretat ciutadana, entre altres. ‘Són problemes que sabem que existeixen i que l’Ajuntament ha d’abordar. La tasca dels agents cívics pot ser crucial per revertir moltes de les problemàtiques derivades de l’incivisme i la inseguretat’, afirma Ricomà. Els republicans aposten per distribuir els agents cívics per parelles per les principals grans àrees de Tarragona (centre històric, eixamples, ponent, nord i llevant) i que aquests es moguin de forma sostenible, a peu, en patins o en bicicleta. ‘Els agents han d’estar a peu de carrer, generant proximitat i possibilitat de diàleg amb veïns i entitats que són els que coneixen de primera mà les problemàtiques dels seus barris’, assevera Pau Ricomà. En aquest sentit, des d’ERC reclamen que aquests agents es reuneixin periòdicament amb les entitats veïnals de la zona per detectar conjuntament els punts problemàtics del barri. La proposta dels republicans s'ha aprovat al consell plenari d’aquest divendres. ‘Creiem que és una bona proposta per Tarragona que pot solucionar moltes queixes dels veïns i alhora donem als tarragonins un mecanisme per fer sentir les seves preocupacions quotidianes’, conclou Pau Ricomà.    

ERC, CUP i PDeCat presenten una moció per tal que l’Ajuntament de Tarragona reclami l’alliberament dels presos polítics

Els grups municipals d’ERC-MES-MDC, CUP i PDeCat reclamen l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats amb una moció que denuncia la deriva antidemocràtica i autoritària de l’estat espanyol. ‘Estem vivint una escalada repressiva quotidiana que en les darreres setmanes s’ha vist agreujada amb l’empresonament de diputats catalans i la presidenta del Parlament, l’exili de Marta Rovira i la persecució contra els CDR’ denuncia el portaveu d’ERC Pau Ricomà.   Ricomà  afegeix que ‘rebutgem de ple l’assetjament absolut que està patint la societat civil catalana i anunciem que no desistirem en la reivindicació pacífica dels nostres drets, tal i com vam demostrar ahir a la manifestació de Barcelona’. El portaveu dels republicans reclama que ‘l’Ajuntament de Tarragona ha d’aprovar aquesta moció perquè la repressió de l’estat està vulnerant també els drets de les tarragonines i els tarragonins’.   Per la seva banda, la consellera cupaire Laia Estrada ha explicat que les tres formacions sobiranistes del consistori han decidit presentar aquesta moció perquè consideren que ‘el món local no pot romandre al marge d’aquesta situació, s’ha de posicionar’. Ha recordat que ‘ja són més de 1000 les persones encausades, comptant amb les empresonades i les exiliades. Som davant una autèntica cacera de bruixes i cal que tot aquell que es consideri demòcrata alci la veu’.   La moció, segons Estrada, ‘denuncia l’acarnissament i la deriva dictatorial del govern de l’estat espanyol’ que, ha remarcat, ‘no només afecta Catalunya, com es pot veure, per exemple, amb el cas dels nois d’Altsasu en el judici que se celebra avui on se’ls acusa de terrorisme per una baralla de bar’. La regidora ha afegit que confien que la moció s’aprovarà, ja que ‘necessitem trencar amb l’intent de normalitzar la persecució política’.    

[OPINIÓ] 'Màtrix per la culata'

Una de les majors amenaces a què actualment està sotmesa la informació política és el que s’anomenen fake news, o notícies falses. És una estratègia comunicativa basada en la mentida i que té la finalitat de manipular la consciència i, en conseqüència, el comportament electoral dels ciutadans. Algú dirà que això és tan vell com la política i potser tindrà raó, el que ha canviat és la capacitat dels mitjans de comunicació, formals i informals, de penetrar a la nostra quotidianitat.   A Catalunya, i per extensió a tot l’estat, existeix un partit que ha fet de la manipulació de la realitat el seu tret existencial: C’s. Aquesta manipulació comença en intentar convertir el seu programa electoral i la seva estratègia política en la diagnosi de la realitat. Recordeu quan Cañas deia “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”? Doncs això, comencen fent una descripció falsa de la realitat i a compartir-la urbi et orbi amb la pretensió de  canviar precisament la realitat. Quan diuen que a Catalunya no s’hi pot viure per culpa de la violència, no descriuen el que està passant sinó allò que estan intentant que passi.   L’expressió que més repeteixen és que per culpa dels nacionalistes –segons ells nacionalista equival a tothom que s’estimi la llengua, la cultura i les institucions catalanes- Catalunya s’ha convertit en Màtrix. Utilitzen Màtrix com sinònim d’un món paral·lel, desconnectat de la realitat. I amb l’objectiu de tornar-nos a una realitat que només existeix als seus somnis s’hi valen totes les mentides: que els mitjans de comunicació públics són obstinadament parcials, que la policia catalana es comporta com una organització política (criminal segons alguna jutgessa), que no tenen la majoria parlamentària que els correspon per culpa del sistema electoral, que els nens catalans no aprenen el castellà a l’escola, que l’economia catalana es va enfonsar els últims anys per culpa del govern independentista i així anant seguint.

Pau Ricomà serà alcaldable per ERC Tarragona a les municipals del 2019

Pau Ricomà encapçalarà la llista d'ERC Tarragona a les eleccions municipals de l'any vinent. L'assemblea local del partit l'ha escollit aquest divendres per un 97% dels vots. Ricomà repetirà així com a alcaldable d'ERC després d'haver entrat com a regidor a l'ajuntament de Tarragona a les passades eleccions, on actualment exerceix de portaveu del grup majoritari a l'oposició. Pau Ricomà s'ha mostrat satisfet del suport de la militància tarragonina i afirma que ' és una responsabilitat que assumeixo amb il·lusió i amb la idea que Tarragona necessita un canvi claríssim'. Per Ricomà 'l'ajuntament ha de fer un gir cap als valors republicans de l'honestedat, el bon govern, l'eficàcia i la confiança amb els ciutadans. Des d'ERC treballarem per fer una Tarragona pensant en tothom'. CV de Pau Ricomà Vallhonrat (Tarragona, 5 de desembre de 1957). Casat, és pare d'una filla i un fill i avi de dos néts. Llicenciat en Història General i Geografia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, també ha cursat estudis de Sociologia a la UNED. Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des de l'any 2000, havent assumit diverses responsabilitats: president de l’executiva local de Tarragona, president comarcal del Tarragonès i conseller nacional. La seva vida laboral ha transcorregut al sector financer. Fundador del Sindicat d'Empleats de Caixa Tarragona, ha estat president del Comitè d'Empresa de Caixa Tarragona i representant dels treballadors al Consell d'Administració, on es va oposar reiteradament a les estratègies de la direcció general. Va formar part del secretariat del Sindicat d'Estalvi de Catalunya. Vinculat al teixit associatiu ciutadà, ha estat president de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, membre del patronat de la Fundació Topromi, és soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, del Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, de la Plataforma per la Llengua, d'Intermon-Oxfam, d’Òmnium Cultural, i de l'Assemblea Nacional Catalana.

[OPINIÓ] 'La Primavera Catalana'

La primavera catalana ja és aquí. Després d’anys i anys de sortir al carrer per defensar el dret a decidir, després de manifestar-nos massivament per reivindicar unes pensions justes, per la igualtat efectiva i real entre les dones i els homes, després de veure com jutgen i empresonen rapers per les lletres de les seves cançons, després de veure com un vaixell que només intenta salvar vides és segrestat “preventivament” en un port italià, després de veure mestres declarant davant del jutge per explicar a classe el 2 d’octubre per què les aules estaven destrossades, després de saber que tuitaires són jutjats i multats per les seves paraules, després de viure l’empresonament d’homes i dones innocents que només han lluitat per defensar un mandat democràtic, després de tot això alguna cosa s’ha trencat.   Amb la proposta d’extradició de Carles Puigdemont, president legítim de la Generalitat mentre el Parlament de Catalunya no n’investeixi un altre, l’estat espanyol ha fet la seva aposta més alta i ha aconseguit tensar tant la corda que s’ha acabat trencant. I aquest trencament ha vingut acompanyat de tanta ràbia, de tant de rebuig, de tanta indignació que ha portat a un canvi en les mobilitzacions. Aquell poble que sempre s’havia caracteritzat per mobilitzar-se de manera festiva i organitzada ha fet un pas endavant, ha passat de portar llaços grocs a anar a aixecar les barreres de les autopistes.    Un canvi de mobilització potser necessari, potser inevitable, que no ens ha de fer perdre el to organitzat i pacífic, de la no-violència que sempre ens ha caracteritzat. Els sectors més repressors de l’estat espanyol han hagut d’inventar una violència que mai ha existit, al mateix temps que han hagut de forçar canvis de posicionament basats en la pressió que volien exercir. No oblidem, per exemple, com el 2012, Pablo Llarena, llavors president de l'Audiència de Barcelona, deia a un diari madrileny que "no es pot pretendre que tota la qüestió relativa a atribuir un espai significatiu a la individualitat catalana i tota la qüestió relativa a la integració de Catalunya a Espanya s'hagi de resoldre judicialment, perquè no ha de ser així".

[OPINIÓ] 'Explotació pública: la millor opció per l'Anella Mediterrània'

L’estudi de viabilitat de les instal·lacions esportives que configuren el conjunt de l’anomenada Anella Mediterrània, presentat recentment  per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, assenyala la dificultat d’afrontar el principal repte que es deriva dels Jocs 2018: la sostenibilitat de les instal·lacions.   El document precisa –com tantes vegades hem dit des del grup municipal d’ERC-MES-MDC- que els equipaments que els Jocs deixaran com a llegat, poden ser un tresor o un regal enverinat per a la ciutat, segons com es gestionin. El mateix treball dóna exemples concrets d’equipaments majestuosos convertits en runa en un temps rècord. Que això no passi a Tarragona ha estat la principal preocupació d’ERC i el motiu de la nostra feina de fiscalització, per la qual el PSC ens ha acusat reiteradament de posar bastons a les rodes.   Si a algunes rodes li hem posat bastons ha sigut a les del desgavell organitzatiu, a les de la desinformació sistemàtica i a algunes molt concretes com l’intent de donar la gestió de les instal·lacions públiques a una empresa amb el nom de Santa Gadea. Recordem els fets: A finals de juliol del 2016 l’equip de govern entra al ple, d’urgència, un projecte de gestió privada pel qual Tarragona havia de pagar 2,5 milions d’euros anuals durant quaranta anys, en total més de 150 milions. Vam obrir una pàgina a Facebook, que encara és visitable, amb el nom de “NO a la privatització de l'Anella Mediterrània” promovent una campanya de sensibilització ciutadana i vam presentar al·legacions al projecte, que els responsables tècnics de l’Ajuntament van considerar absolutament conseqüents. Mesos i mesos va tardar l’equip de govern PSC-PP-Unió en donar compte de l’acceptació de les al·legacions –no podien fer res més davant dels informes tècnics- i de la desestimació definitiva del projecte. Vam aturar un enorme malbaratament de recursos; d’això se’n diu treballar per a Tarragona des de l’oposició.