Tarragona

Notícia

[OPINIÓ] 'Tarragona es mereix viure'

Un dels principals problemes actuals de les ciutats europees és la seva degradació. Edificis que tenien un ús industrial, cultural, comercial o administratiu deixen de ser útils per a la seva funció i esdevenen nafres urbanístiques enmig o en les proximitats de les ciutats. Sumem-li l’envelliment dels habitatges, la manca d’unes mínimes comoditats d’accessibilitat i d’ús energètic eficient i tindrem tots els ingredients perquè l’escenari de la pèrdua de valor de l’espai públic, la manca de seguretat i l’incivisme se situï al primer pla de les preocupacions ciutadanes.

Fer les ciutats sostenibles és vital pel futur de les generacions que ens seguiran. Les directrius europees i les adaptacions nacionals corresponents són molt clares a l’assenyalar la prioritat de la rehabilitació, regeneració i recuperació en substitució del creixement continuat de les ciutats.

Tarragona no s’escapa de l’envelliment. És més que evident que la ciutat històrica, la que baixa des de la Part Alta al Serrallo, pateix tots els problemes de pèrdua accelerada de qualitat dels espais públics, de múscul comercial i d’habitabilitat. També alguns barris creats més recentment, de cinquanta anys ençà, presenten greus problemes. En tots els casos la responsabilitat recau en unes polítiques urbanístiques municipals extremadament estàtiques, marcades pels interessos particulars i mancades d’un compromís social evident. Una “no estratègia urbanística” que pot acabar convertint Tarragona en un immens dònut, foradat pel mig.

El Pla Local de l’Habitatge 2012-2018 –pla que aquest any arriba al seu final sense que hagi tingut cap altre utilitat que romandre en un prestatge d’algun armari- situava el nombre d’habitatges desocupats entre quinze mil i divuit mil. Els responsables municipals d’urbanisme neguen aquesta dada que han publicat ells mateixos. Aquesta incògnita es desvetllaria si l’Ajuntament fes un cens acurat dels pisos buits, entre altres coses perquè sense saber això no podrà mai fer complir als seus propietaris l’obligació de manteniment i rehabilitació.

Dades recents de l’Agència Catalana de l’Habitatge assenyalen que Tarragona té un 5% d’habitatges en estat ruïnós o dolent amb patologies estructurals.  És una dada que hauria d’engegar totes les alarmes. Per fer-nos una idea de la magnitud del problema ho podem comparar amb ciutats pròximes amb els centres històrics envellits: Valls té un 1,4% de pisos en la mateixa situació, Reus l’1,5% i Tortosa el 2,5%. Només hi ha un ciutat de més de 15.000 habitants en tot Catalunya que superi la meitat del percentatge de pisos ruïnosos que té Tarragona.

Només una intervenció pública, potent i amb criteris estratègics pot capgirar aquesta situació. No té sentit continuar amb grans operacions urbanístiques de creixement en extensió mentre el cor de la ciutat se’ns està quedant literalment a les mans.

Pau Ricomà
Portaveu Grup Municipal ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona