Tarragona

Notícia

Pedres per no oblidar

Prop de 6.000.000 de persones van ser assassinades als camps d’extermini nazis. El Museu del Memorial de l'Holocaust de Washington ha elaborat un mapa de 42.500 centres de concentració, aquesta xifra inclou 30.000 camps de treball forçat, 1150 guetos, 980 camps de concentració, uns mil centres de detenció de presoners de guerra, a més d'uns 500 bordells amb esclaves sexuals i milers de llocs on s'aplicava l'eutanàsia a gent gran i es realitzaven avortaments forçats. En total, entre 15 i 20 milions de persones van morir o van estar internades als camps, majoritàriament jueus, però també integrants dels altres grups perseguits pel nazisme, com gitanos, persones amb discapacitat,  homosexuals... Vint mil gitanos alemanys i austríacs van ser presoners d'Auschwitz, els homes, les dones i els nens romanís van ser confinats junts en un camp a part. Prop de 4.000 van ser gasejats en una sola nit, incloent a la majoria de les dones i els nens. 20.000 d’aquests gitanos no van sortir vius del camp.

El 16 de desembre del 1992, cinquanta anys després que el cap de les SS, Heinrich Himmler,  enviés els gitanos als camps d'extermini, l'artista alemany Gunter Demnig va voler recordar les deportacions gravant una part de la seva història en una pedra. Així van aparèixer a Alemanya les plaques Stolpersteine, llambordes per no oblidar. Són unes petites pedres fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó  on hi consta el nom, les causes de la deportació, el lloc i la data de naixement i mort de la víctima homenatjada. Totes comencen dient "Aquí va viure ..." inspirant als vianants a aturar-se i  reflexionar sobre la persecució soferta per aquella persona i sobre totes les víctimes de l’Holocaust. Sovint es troben tres, quatre o més pedres junts, corresponents als membres d’una mateixa família assassinats pels feixistes.

El foment de la memòria històrica és important com a eina de dignificació i record de les víctimes per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus. Crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves.

Des de l'inici del projecte s’han instal·lat més de 60.000 llambordins a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Noruega i també aquí, a casa nostra. En pocs anys ha esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs, i també s’han instal·lat a Sabadell, Igualada, Manresa, Girona i Cervera. Al Camp de Tarragona, concretament als Guiamets, se’n va instal·lar una el 26 de gener de 2018 en honor a la supervivent Neus Català.

Tarragona no ha estat pas aliena al record de les persones que van patir el nazisme. També hi va haver tarragonines i tarragonins morts o empresonats als camps nazis durant la segona guerra mundial. L’any 1984 es va inaugurar el Monument als Morts de Tarragona a Mauthausen i altres camps d’extermini. És per això que proposem donar un pas més i sumar-nos a aquesta iniciativa internacional  instal·lant aquestes llambordes a Tarragona, unes pedres que ens serviran per recordar les víctimes del feixisme de la nostra ciutat.

Mònica Alabart
consellera ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona