Tarragona

Notícia

[OPINIÓ] IKEA: algunes lliçons

La noticia que IKEA fa marxa enrere en el projecte d’instal·lació a Tarragona, després de gairebé deu anys de tràmits i negociacions de tot tipus, és una bona oportunitat per algunes reflexions que tenen més a veure amb el futur comercial de la ciutat que amb aquest establiment en concret:   
La primera lliçó és que haver forçat la reglamentació comercial, promovent  una àrea urbana consolidada de nova creació –una clara contradicció de termes- amb l’únic objectiu d’atreure una empresa és un error. Tothom sap que posar-se en mans d’un únic “client” en una operació en la que s’han d’assumir molts compromisos i riscos condicionats és una temeritat.
La segona, seria que les grans empreses modifiquen i es desfan dels seus projectes amb molta més agilitat que els ajuntaments. La revolució digital obliga a tothom a adaptar-se i quan una empresa com IKEA, que té un  model d’èxit propi sobre el qual s’han escrit milers d’articles i reportatges, fa un gir tan brusc com el de buscar els centres de les grans ciutats, amb tendes que actuen més com aparadors que com a grans magatzems i potenciant la venda online –una mica com ja fa temps que fa Apple- és un senyal inequívoc que estem davant d’una canvi de paradigma al que l’administració també s’ha d’adaptar. Precisament, en les corrents actuals del planejament urbà es defensen terminis més curts i fàcilment revisables
La tercera, és l’abandonament d’un concepte tronat i que ha esdevingut absolutament contraproduent com el de l’habitatge com a valor segur d’intercanvi. La tesi era molt senzilla: com que l’habitatge mai baixava de preu esdevenia el principal valor d’estalvi i d’especulació, per això com més habitatges podies acumular més seguretat i riquesa tenies i les rendes del mercat immobiliari podien finançar qualsevol operació. Hauríem d’aprendre d’aquesta lliçó que els creixements infinits són impossibles i hauríem d’actuar en conseqüència per situar l’habitatge en l’àmbit que li correspon com a dret de les persones i no com element especulatiu.
La quarta seria sobre el model comercial i la ciutat. Hi ha una premissa que no hauríem d’abandonar: per ser ciutat un poblament no és només un lloc on la gent hi dorm, cal que tingui activitat comercial i cultural, cal que hi hagi espais de convivència, que tingui uns referents simbòlics, monumentals i arquitectònics, que ofereixi una mobilitat amable i segura. La ciutat on valgui la pena viure i doni gust visitar també ha de saber interpretar la competència del comerç electrònic, adaptar-s’hi utilitzant algunes de les seves estratègies, com la generació de bases de dades, la fidelització dels clients, l’agilitat en els lliuraments...i ser capaços de complementar l’oferta electrònica amb aquelles oportunitats lligades a l’atenció professional i a l’experiència personal.
Aquestes lliçons tenen un clar corol·lari, si volem que Tarragona sigui una ciutat pròspera hem de provocar un canvi, que ha de passar necessàriament per una adaptació a la transformació tecnològica i per un urbanisme més dinàmic, orientat a la convivència i al progrés econòmic i social de la majoria de la població.

Pau Ricomà
Portaveu ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona