Tarragona

Notícia

Fortalesa, debilitat i oportunitat de l'aigua a Tarragona

Jordi Fortuny
Jordi Fortuny
Jordi Fortuny, conseller de Serveis Econòmics i president d'Ematsa

Una vegada superat el trencament de la canonada del CAT a l'Ampolla, la matinada del divendres dia 3 de gener, és oportú fer-ne unes reflexions. El cop d'ariet sobre la població en buidar-se la canonada sobtadament ha resultat un episodi que ens ha d'alertar sobre la fragilitat del nostre abastament d'aigua, fonamental per a la població i per a l'economia del Camp de Tarragona. Tot i això cal felicitar el CAT per la ràpida reparació en temps rècord. Però deixeu-me, abans de res, fer un reconeixement a la fortalesa del nostre sistema d'abastament, que no és altre que EMATSA, els seus treballadors i la ciutadania.

Les actuacions realitzades per garantir l'aigua a Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar, des de divendres i al llarg del cap de setmana, han estat innumerables: les maniobres estratègiques entre dipòsits, la posada en servei de pous i mines que estaven en reserva en temps rècord per part del personal operari i electromecànic, el control de la bona qualitat de l'aigua per part del personal de laboratori a tota hora i intensivament... Tot plegat, gràcies també a treballadors i treballadores que, estant de vacances, van anar al seu lloc de treball sense que ningú els cridés, simplement perquè es van assabentar de l'incident del CAT i van ser conscients de problema.

Els debats del comitè de crisi, en què vaig ser present, van demostrar una gran eficiència per la valoració i el càlcul que calia fer en cada moment, per com i quan calia comunicar a la població la situació i demanar-li un ús responsable, per la col·laboració dels grans consumidors com el Port, i també per les trucades a representants d'entitats veïnals amb cert risc de falta de subministrament, per la implicació del tècnic de protecció civil i del cos de voluntariat preparats per si calia sortir a repartir aigua embotellada en algun indret, per tenir un pla per abastir hospitals passés el que passés, per la col·laboració immediata de FCC i brigada municipal aturant tots els recs. Tot plegat ens ha de fer sentir que estem en bones mans, que hi ha capacitat de resiliència i de resposta encara que sigui insuficient si això s'hagués perllongat més temps. A més a més, però, dissabte al matí vam constatar que el consum havia baixat respecte al que és costum un divendres i dissabte, la qual cosa posa en evidència que la ciutadania ha actuat amb una responsabilitat digna de ser elogiada.

Aquesta capacitat de reacció i resiliència és una fortalesa que tenim i que hem d'incrementar. A la vegada, queda més que palès la necessitat d'executar el pla d'inversions aprovat i dotat de més de 5 milions d'euros i les reclamacions que des de l'Ajuntament anem fent a l'ACA, per incrementar la interconnexió de xarxes i incrementar encara més l'elevat rendiment de xarxes anul·lant les pèrdues. De tota manera, cal ser conscients de la debilitat i de l'amenaça que significa la dependència única del CAT i de no tenir recursos hídrics propis suficients. En definitiva el CAT no deixa de ser una canonada. I que una economia i una població del Camp de Tarragona depengui en exclusiva d'una canonada no deixa de ser un risc. Una canonada que ha estat, durant trenta anys, fonamental per al Camp de Tarragona i que continuarà sentho. Ens cal, però, arribar a conscienciar-nos de la limitació que això representa pel que fa al creixement econòmic des del punt de vista industrial, turístic i també agropecuari, fet que ens ha de fer pensar en la necessitat de superar aquesta debilitat.

Ser-ne conscient és una oportunitat. Una oportunitat per solucionar un problema que porta molts anys ni tan sols plantejant-se com és la recuperació d'aqüífers del Camp de Tarragona i l'increment de les polítiques de la reutilització de l'aigua. No podem seguir extraient aigua de l'Ebre i que només serveixi per consumir i no per recuperar la situació hídrica d'abans dels anys seixanta al Camp de Tarragona. Això és una responsabilitat que cal entomar per sostenibilitat, per optimització de recursos i per respecte al medi ambient.

I per fer-ho, cal posar en joc tots els actors. El pantà del Gaià resulta insuficient per a la indústria, però és un recurs important per abastir un sector de la població. L'aigua que surt de les depuradores pot seguir el camí d'omplir d'aqüífers, del rec de l'ús industrial, però sembla absurd que el seu final sigui l'abocament al mar. També són necessàries, però, les mesures de reducció de consum, la millor eficiència a la indústria, els hàbits d'estalvi d'aigua per part de la població, la millora en els sistemes de rec, entre altres. En definitiva, es tracta de tancar el cicle de l'aigua dins d'un territori per minimitzar la dependència del CAT.