Tarragona

Notícia

Més recursos locals contra el virus

Pau Ricomà i set alcaldes més d'ERC
Pau Ricomà, Tarragona, Ricomà, ERC Tarragona

Comencem aquestes lí­nies amb una emotiva salutació a tots els al­caldes i alcaldesses dels 947 municipis catalans, als seus equips polítics i tècnics, que con-tinuen prestant serveis essencials arreu del país, i sobretot al conjunt de la ciutadania, que està patint les conseqüències d’una crisi sanitària sense precedents.

En situacions com l’actual es torna a fer evident que els ajuntaments som el primer recurs, la primera porta on truquen els veïns i veïnes. Treballar per intentar donar solució als seus problemes ens omple d’orgull, i entenem que en aquests moments de necessitats excepcionals, la resposta que hem de donar també ha de ser excepcional, tant amb actuacions immediates com per afrontar els reptes econòmics i socials que ens vindran els propers mesos.

Ara una part important de la nostra dedicació s’encamina a prendre totes les mesures al nostre abast per evitar l’expansió del Covid-19. Aquests dies esteu veient com ens hi bolquem, conscients que el més urgent és protegir les persones més vulnerables i que, com més capaços siguem d’imposar el confinament, d’evitar contactes i de mantenir les mesures de seguretat, més estarem fent per contenir la cadena de contagis. Ens hi va la salut de tota la població.

Però més enllà dels efectes letals del coronavirus, hi ha les conseqüències socials i econòmiques. Per això l’altre front de les nostres preocupacions és acce­lerar la recuperació, que la devastació no sigui irreversible i que els diferents pobles i ciutats puguin garantir oportunitats vitals i professionals. Per fer-ho necessitem recursos, i no ens referim ja als provinents de l’Estat -aquests haurien d’anar prioritàriament a treballadors, autònoms i empresariat damnificats-, simplement demanem que puguem disposar lliurement dels propis recursos dels ajuntaments. Una petició que sembla òbvia, però en canvi fa massa anys que els ajuntaments ens trobem sotmesos a una normativa estatal que ens obliga a acumular estalvis en lloc de retornar-los a la ciutadania, per exemple, amb la millora dels serveis públics.

Aquesta normativa pretén que les administracions acumulin recursos en períodes de creixement econòmic per poder alliberar-los en períodes de recessió o de grans necessitats sobrevingudes. Doncs bé, indiscutiblement el moment ha arribat. Si bé la política econòmica respon a ideologies, hi ha un consens molt ampli que en situacions de crisis sobrevingudes per escenaris de pandèmies o conflictes bèl·lics, les administracions han de posar tots els recursos al seu abast per minimitzar-ne els efectes econòmics i evitar que esdevinguin estructurals.

En aquest sentit, la Comissió Europea ja ha anunciat la congelació de les regles fiscals, que permetrà que els governs estatals modifiquin les seves normatives per facilitar l’increment de la ­despesa pública, també dels ­ajuntaments. I és que són preci­sament els ajuntaments els que sí que van fer els deures reduint considerablement el deute i generant estalvis.

El darrer decret estatal de mesures econòmiques quantifica en 300 milions d’euros el petit marge per al conjunt de municipis de tot l’Estat, clarament insuficient. Només l’any 2018 van generar un superàvit de 6.000 milions d’euros. I és que per modificar substancialment les regles fiscals a nivell estatal és necessari –i és urgent– abordar la modificació de la llei d’Estabilitat Pressupostària.

Per això, alcaldes i alcaldesses amb qui compartim l’immens honor de representar els nostres pobles i ciutats, us convidem a fer un front comú per instar el Govern de l’Estat a modificar de ­manera urgent aquesta norma­tiva i ens permeti utilitzar els ­superàvits acumulats, sense condicionants.

Aquesta petició no entén de colors polítics: el moment és greu i ningú no entendria que els ajuntaments no poguessin posar els seus recursos econòmics a disposició de la gent. Podem i volem ser un actor important per contribuir a recuperar-nos d’aquesta crisi i continuar garantint l’Estat de benestar.