Tarragona

Notícia

Tarragona ciutat 30

Xavi Puig
Xavi Puig, Puig,
El conseller Xavi Puig

L’actual situació de lluita contra la pandèmia implica un elevat preu en termes socials i econòmics. Però també implica oportunitats. En el terreny de la mobilitat, els vianants necessiten més voreres que mai al temps que les calçades ronden inusitadament buides. I, mentrestant, les bicis i els patins es debaten entre posar en risc els vianants per la vorera o jugar-se-la amb els cotxes a la calçada. Una tensió que sovint resolen desistint de llur intent de circular.

Tarragona necessita un canvi de model en la seva mobilitat si vol posar al centre del seu disseny i el seu batec les persones i la sostenibilitat. Tarragona ciutat 30 és una proposta del govern amb el suport i la complicitat de la majoria de grups polítics de l’Ajuntament, als quals agraïm la seva col·laboració. En essència, què persegueix reduir la velocitat màxima dels nostres carrers a 30km/h, quan abans era de 50km/h?

En primer lloc, reduir l’accidentalitat i la gravetat dels accidents dels nostres veïns. Com apunta un estudi de la OMS, aquesta reducció de velocitat equival a disminuir cinc vegades la probabilitat de morir en un accident o un atropellament. Només així, Pontevedra, una ciutat pionera amb aquesta limitació de velocitat des de l’any 2012, no té cap mort per atropellament des del 2011. I només per això, ja val la pena.

En segon lloc, abaixar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica de la ciutat, pròpies de les accelerades, les frenades i una circulació estressada. Sabem que, amb el degut ajustament de les fases semafòriques, els 30km/h es poden convertir en una circulació més tranquil·la, ordenada i eficient. Doncs cap aquí.

I en tercer lloc, fomentar la mobilitat sostenible. Pacificant la velocitat dels cotxes i establint unes normes de circulació que els protegeixin, els vehicles de mobilitat personal (VMP) i les bicis passaran de no tenir espais de circulació a disposar d’una xarxa que compta amb pràcticament tots els carrers del centre de Tarragona i de cadascun dels seus barris. Permeteu-me que m’hi detingui un moment, per parlar de futur.

Tot això que fem no és el final de res sinó el començament. Tarragona ha de ser una ciutat amb una xarxa de carrils bici segregats ben fets i ben connectats. Exemple d’això n’és el carril educatiu, que connectarà Sant Pere i Sant Pau amb el carril existent a Ponent, passant pel centre de la ciutat. Un exemple paradigmàtic del nostre rumb de govern, fet de cohesió i sostenibilitat.

Òbviament, mentre no hi arribem, farem actuacions d’urbanisme tàctic, com em proposa sovint la meva companya de consistori Elvira Vidal. I moltes altres accions encaminades a implementar una mobilitat sostenible: instaurar aparcaments, pintar carrils de forma provisional, facilitar el lloguer de bicis i patins, fer pedagogia vial... tot amb l’objectiu d’incentivar uns hàbits de mobilitat saludables, econòmics i sostenibles.

Quelcom que revertirà en una Tarragona compromesa amb el benestar de les persones i, alhora, més competitiva econòmicament. En efecte, en una ciutat mitjana com la nostra hom pot fer molts més km de desplaçament al dia en bici o VMP que amb qualsevol altra mitjà de transport. I això tindrà un notable impacte comercial i econòmic, en un moment en que, donada la crisi, toca reinventar-se per recuperar la vitalitat.

Totes les crisis ens fan més forts. En temps de canvi climàtic i pandèmia, Tarragona ha de ser una ciutat capdavantera en matèria de sostenibilitat i salut, també en l’àmbit decisiu de la mobilitat. Per sorprenent que sembli, el futur són les cames dels vianants, els pedals de les bicis i els seients del transport públic. Potser ens quedarà una ciutat una mica menys pels cotxes, però moltíssim més per les persones.