Tarragona

Totes les opinions

Mònica Alabart

100 anys del vot femení

Si algú vingués ara i ens digués que les dones, el 52 % de la població, no tenim dret a votar, ens posaríem les mans al cap. Tot i això el dret de les dones a escollir els seus representants no es va assolir fins fa 100 anys.    Des d‘abans del 1900 les dones van començar a lluitar per defensar els seus drets i aconseguir el sufragi igualitari- que no universal- que no va arribar fins uns quants anys més tard.

Jordi Fortuny

La Renda Bàsica Universal, és possible?

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una quantitat de diners pagat per  l’estat, com a dret de ciutadania, a cada ciutadà,  simplement pel fet de ser membre de ple dret. És una renda independent  de que el ciutadà treballi o no treballi, fins i tot tant si vol o no vol treballar.  No es tracta d’una renda que substitueixi l’estat de benestar, és a dir, les prestacions universals de sanitat i d’educació queden a més garantides i no són substituïdes per la RBU.

Pau Ricomà

Només malgastem llum al Jaume I?

Fa uns dies, el grup municipal d’ERC-MES-MDC ens vam preguntar si al pàrquing Jaume I, que ni funciona ni s’espera que funcioni, s’estaria pagant l’energia de les austeres bombetes que l’il·luminen o si, en canvi, estaríem pagant la potència per fer anar en plenitud l’estructura mecànica i l’equip d’aclimatació que hi dorm. Aquesta segona possibilitat equivaldria a llençar els diners.

Xavi Puig

La Rambla que mereixem

La que en un altre temps va ser l’artèria noble i vital de l’eixample de Tarragona, la Rambla Nova, viu hores d’ara un dels moments més decadents dels seus 164 anys d’història. És un símptoma clar de les dificultats que travessa el centre de la ciutat. Adreço la pregunta als lectors veterans: Quan abans havíeu vist la Rambla tan descuidada com ara? I una per tots: Tenim la Rambla que mereixem? El terra que passegem acull tres superfícies inconnexes: la rajola nova -gris al tram històric, rosa al tram nou-, la rajola vella i relliscosa als laterals del tram central i, al mateix nivell, la cobertura asfaltada a l’estil d’una autopista.

Pau Ricomà

La Part Alta per a vianants?

La Part Alta, d’alguna manera, sempre ha sigut meva: la del carrer dels Descalços, on va néixer ma mare; la dels racons més amagats darrera de l’Arc d’en Toda que de la mà del meu amic Campos -el gitano del col·legi- vaig descobrir als 10 anys; la del Seminari, on vaig fer el batxillerat superior; la del carrer Santa Anna, on porto bastant més de mitja vida acompanyant, recollint o anant a veure la meva dona a la feina; la del carrer Cós del Bou, on m’he fet gran amb la meva colla castellera.

Mònica Alabart

La neteja de la ciutat, un bon propòsit per al 2018?

Encetem un nou any i aquest 2018 arriba, com tots, carregat de nous i bons propòsits.   A nivell de ciutat l’any nou també arriba carregat de bons propòsits. Bons propòsits que ens hem de fer els tarragonins per millorar el dia a dia de la nostra ciutat. Els bons propòsits d’una ciutat com la nostra passen, bàsicament, pel benestar dels seus ciutadans i pel bon estat de la ciutat en sí.

Pau Ricomà

Incivisme, la lluita que no es lliura

La degradació de l’espai comú està repercutint en el dia a dia a Tarragona i l’incivisme s’ha convertit en un costós problema. L’incivisme es manifesta en una extensíssima varietat de formes: mobiliari públic destrossat, espais naturals convertits en abocadors, locals comercials buits absolutament abandonats i bruts i un llarguíssim etcètera. Davant d’aquesta problemàtica, que té uns  costos molt alts per a la ciutat, econòmics, convivencials i d’autoestima, el nostre alcalde no té altra resposta que el lament.

Jordi Fortuny

El risc d’acostumar-nos a l’excepcionalitat

Fer un article per publicar l’última setmana d’un any 2017 ple d’excepcions és per mi un exercici al qual espero no acostumar-me. Per una banda em venen moltes ganes de parlar de coses de la ciutat de Tarragona, de coses que hem impulsat des del grup municipal; per repassar i repensar tot allò que tenim pendent i pendent amb urgència.   M’agradaria parlar: del glifosat, Merkel i Tarragona; de la mobilitat del Camp i el taxi.

Mònica Alabart

Per Nadal, comerç local!

Totes les ciutats tenen uns trets que les fan característiques: l'entorn on estan situades, el seu patrimoni, la singularitat d'alguns dels seus carrers i places, l'antiguitat dels seus edificis, la seva gent i el seu comerç. El comerç és un dels trets distintius d'una ciutat, defineix com és la ciutat i el seu entorn, ajuda a generar llocs de treball estables, dóna seguretat als carrers, humanitza les relacions socials en tant que manté un tracte personalitzat, preserva les senyes d'identitat tradicionals, especialment aquell que es dedica a la comercialització dels productes autòctons de la zona.