Tarragona

Totes les opinions

Pau Ricomà

Turisme: Tarragona a la cruïlla

L’anunci de canvi de titularitat de l’Hotel Imperial Tarraco i el seu tancament provisional coincideix en el temps amb un debat al carrer respecte als inconvenients del turisme. Amb el poc espai que m’ofereix un article no podré fer altra cosa que apuntar algunes qüestions. - Qualsevol activitat productiva comporta beneficis però també conseqüències no desitjades. Això passa amb la indústria, la logística, el turisme.

Mònica Alabart

La vergonya dels Teatres de Tarragona

Tarragona acull, en un espai central de la ciutat com és la Rambla Nova, un dels teatres més especials de Catalunya. El teatre Metropol, un petit teatre modernista amb més de 100 anys d’història que deixa embadalits a tots els que hi entren per primera vegada. Però no és aquesta l’única joia teatral que tenim. L’auditori del Camp de Mart, emmarcat per les muralles amb dos mil anys d’història, ofereix un marc idíl·lic per gaudir de la cultura.

Pau Ricomà

El vot del PSC impedeix obligar a complir els convenis

La crisi econòmica i la reforma laboral han facilitat noves formes d’explotació de les persones. Explotació és abusar. Abusar de la necessitat de la gent per oferir-los treball en unes condicions laborals i salarials indignes. Unes condicions sota les quals el treball no dignifica. Treballes per seguir sent pobre. Treballes sense poder traçar un horitzó d’objectius personals. Però a més de seguir sent pobre, malgrat treballar, la misèria salarial actual es projecta al futur, com a conseqüència de les baixes cotitzacions, en migrades pensions i absoluta misèria.

Jordi Fortuny

Nou país, nous horaris

Qui no reconeix aquesta rutina? Llevar-se a les 7, entrar a treballar a dos quarts de 9, plegar a dos quarts de 2, tornar-hi a dos quarts de 4 fins a dos quarts de 7 i de les 7 fins a dos quarts de 10 a repassar factures i albarans a la botiga o al taller i, en conseqüència, sopar a les 10. Sopar era realment el moment que marcava el final de la jornada laboral. Durant molts anys ha estat així, anys 60 i 70 del segle passat.

Xavi Puig i Andreu

Per un urbanisme al servei de Tarragona

Quan plantegem que cal un canvi en l’urbanisme a Tarragona se’ns plantegen dos tipus d’oposicions. Una és aquella que diu que “aquestes coses més val no tocar-les”, en el sentit que impliquen massa esforç abans d’aconseguir un acord. L’altra diu que “aquestes coses més val no tocar-les”, però ara en el sentit que no s’ha de fer enfadar ningú que sigui massa poderós. El cas és que a ERC-MES-MDC no ens convencen ni la mandra ni la por.

Pau Ricomà

Davant l'incivisme cal gestió, no victimisme

Que Tarragona no està prou neta és una opinió generalitzada entre els ciutadans. Així ho reflecteixen les enquestes que regularment es fan i es desprèn de les converses que tenim amb tarragonins de totes les zones de la ciutat. Quan l’opinió és tan generalitzada, no podem parlar d’anècdota. El nostre grup municipal hem demanat reiteradament una major inspecció del compliment dels grans contractes que actuen en l’espai públic, com el de la brossa i el del manteniment de parcs i jardins, i ens hem trobat sempre amb la negativa per part de l’equip PSC-PP-Unió.

Pau Ricomà

Ens estimem la Part Alta

La Part Alta forma un ecosistema urbà sotmès a una altra pressió. De fet, malgrat la immobilitat dels seus edificis nobles i carrers estrets, és la part de la ciutat que més he vist transformar. La Part Alta de la meva joventut ja havia canviat molt respecte a la de la meva infància i podria dir que els seus usos, hàbits i ofertes de diferents tipus han viscut canvis significatius des que tinc ús de raó.

Jordi Fortuny

Tant com 2,5 milions de bombes d'Hirosima

‘Des que es van començar a utilitzar els carburants fòssils s’ha afegit a l’atmosfera l’energia equivalent a 2,5 milions de bombes d’Hirosima’. Això afirmava la Dra. Manola Brunet, directora del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV, en un dels sopars del Fòrum.   Segurament quan ens parlen d’un augment d’un grau de la temperatura de la Terra no acaba de ser prou significatiu comprendre alguns fets com el desglaç de l’Àrtic, però es fa evident quan pensem en la descomunal quantitat d’energia acumulada a l’atmosfera i al planeta durant les èpoques industrials i postindustrials.

Pau Ricomà

Ballesteros va desestimar una facultat de medicina?

La recent conferència de l’alcalde Ballesteros ens va deixar una confessió força inquietant. Contestant la pregunta d’un periodista, respecte al futur de l’edifici de la Tabacalera, l’alcalde ens va sorprendre dient que havia desestimat la instal·lació d’una facultat de medicina, d’una universitat privada, va esclarir.    Podria ser que la lleugeresa amb què es va manifestar l’alcalde i la ben guanyada fama de poc rigorós en les coses que explica, fossin el motiu perquè no es despertés automàticament un interès extraordinari per conèixer els detalls de la proposta.