Tarragona

Totes les opinions

Pau Ricomà

Ens estimem Santa Tecla

Que les festes de Santa Tecla vagin acompanyades de les més variades polèmiques no és necessàriament dolent. Reflecteix que són el punt àlgid del calendari cultural i social tarragoní. Tothom hi diu la seva perquè, d’una manera o altra, tothom hi vol tenir un espai, per donar visibilitat a la seva entitat, per perpetuar una tradició, per xalar o per fer caixa. Tan se val, tots els interessos són legítims i tots veuen en Santa Tecla una oportunitat de viure, durant uns dies, la ciutat amb més intensitat.

Jordi Fortuny

L'escola és necessària però no suficient

S’acostuma a carregar sobre l’escola la responsabilitat de solucionar i d’assolir objectius quan la societat no sap com fer-ho. L’educació a l’escola sempre s’ha presentat com la gran medecina, el gran antibiòtic d’ample espectre que pot amb tot. Cal ser conscients que la seguretat vial, la recollida selectiva, la sensibilitat mediambiental, la integració cultural i social i fins i tot el gust per la lectura són objectius on l’escola és necessària però no és suficient.

Pau Ricomà i Vallhonrat

Ens afartarem de ballar "amparitos"

Els brutals atemptats de la setmana passada ens han deixat sensacions molt profundes. La més positiva, sens dubte, un enorme orgull de poble que s’identifica en molts gestos, en moltes paraules escrites o pronunciades. Orgull col·lectiu per formar part d’una societat diversa i generosa que no s’ha deixat manipular. A qui buscava sembrar odi, li hem retornat fraternitat; a qui buscava culpabilitzar les idees i reconduir un moviment històric, li hem demostrat que som perfectament capaços d’escriure la nostra història i de tenir una societat millor que la que ells ens ofereixen.

Xavi Puig

Els avantatges de ser un país petit

Ben aviat els tarragonins tindrem ocasió de respondre si preferim viure al país gran (el Regne d’Espanya) o al país petit (la República Catalana). De vegades es diu que "Catalunya seria un país massa petit i que per tant quedaria condemnada a la irrellevància en cas d'independència". Em proposo rebatre-ho. I ho faré amb un argument bastant poc èpic, però molt pràctic i farcit d’implicacions.

Jordi Fortuny

Un sol taxi al Camp de Tarragona

No avançar cap a la unificació del servei de taxi dins del Camp de Tarragona implica no reconèixer la realitat metropolitana on vivim.   Avui el servei del taxi al Camp de Tarragona es presta a nivell municipal, sent un anacronisme en termes de mobilitat. Les inèrcies institucionals, sumades a una certa mandra a l’hora de crear l’àrea metropolitana del Camp, fan que es perpetuïn dèficits estructurals incompatibles amb la competitivitat al nostre territori.

Mònica Alabart

A Espanya no surt el sol

Tot i que Donald Trump i el cosí de Mariano Rajoy ho vulguin amagar, el canvi climàtic i l’escalfament del planeta són una realitat. No ho dic jo, ho afirma de forma unànime la comunitat científica.   Per combatre aquest problema, en diversos països del món desenvolupat s’ha iniciat la “revolució solar”. Al Regne Unit, per exemple, les inversions en parcs solars han crescut exponencialment els darrers anys.

Pau Ricomà

Tarragona: espai per l'esperança

Després del ple del passat dia 21, en el que el grup socialista va presentar una moció posicionant-se contra el calendari del referèndum i a favor del seu model de reforma constitucional, crec que és interessant fer algunes reflexions. Sobretot a futur.   En primer lloc, valorar molt positivament l’afluència de ciutadans al ple i el seu comportament. Algun xiuxiueig i alguna expressió de disconformitat van ser manifestades sempre amb contenció, sense que entorpissin el desenvolupament correcte de l’acte, per més que algun conseller de l’òrbita del govern tingués ganes de sobredimensionar aquests fets.

Xavi Puig

Ballesteros, l'alcalde popular

Ballesteros sempre ha estat un alcalde popular. Al principi, perquè connectava amb la gent. Després per inèrcia. I ara, per la bona sintonia política amb el seu soci de govern. Diria que s'enyora aquell alcalde de reputació afable i dialogant si no fos pel fet que jo ja no l'he conegut. El pacte de la catifa amb els partits de la dreta i el búnquer des d'on ens governen ha mostrat una cara de l'alcalde desconeguda.

Pau Ricomà

L'equip PSC-PP-Unió suspèn en transparència

Gustavo Adolfo Béquer, revisat, podria rememorar aquesta escena a la cort de Ballesteros: “¿Qué es transparencia?  Dices mientras clavas en mi pupila tu pupila azul. ¿Qué es trasparencia? ¿Y tú me lo preguntas? Transparencia... eres tú.” Això ens faria pensar  que l’Índex de Transparència dels Ajuntaments ha sorprès l’equip PSC-PP-Unió, que potser pensen que algú no està tenint en compte l’enorme esforç que fan.