Tarragona

Totes les opinions

Jordi Fortuny

Les colònies de gats a Tarragona

Roma ha esdevingut un referent de la gestió de les colònies de gats. Allí es coneix com la gattara a la persona que alimenta i té cura dels gats. La cèlebre actriu Anna Magnani era una il·lustre gattara, i va donar rellevància en el seu moment a aquesta activitat. Ara a Roma la gattara ha esdevingut ecogattara, perquè segueix un decàleg de bones pràctiques que l’Ajuntament romà ha establert per la cura i alimentació de les colònies de gats.

Pau Ricomà

Es pot saber què queda pendent de pagar dels Jocs?

Al grup municipal d’Esquerra Republicana ens han arribat queixes d’entitats i particulars que diuen tenir factures dels Jocs del Mediterrani pendents de cobrar. Els imports d’aquestes factures són considerables. Amb un exercici de prudència elemental, vam demanar a l’alcalde el contrast d’aquesta informació. Ho vam fer de la manera reglamentaria. En aquest sentit, el dia 13 de febrer vam presentar unes preguntes per a què, seguint el que disposa el Reglament d’Organització Municipal, en el ple de dos dies després ens donés resposta: 1.

Mònica Alabart

La nova caiguda de l'imperi romà

Tarragona té un patrimoni històric incomparable. L’any 2000 va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. La nostra és de les poques ciutats catalanes que tenen aquest reconeixement– juntament amb les obres de Gaudí i Domènech i Muntaner a Barcelona i els conjunts arquitectònics de les esglésies romàniques de la Vall de Boí i del Monestir de Poblet-. La nostra història, el nostre patrimoni, és la nostra carta de presentació.

Pau Ricomà

Regeneració i creixement ordenat, el futur de Tarragona

L’habitatge és un element clau perquè les ciutats esdevinguin un marc de convivència, on les persones puguin desenvolupar els seus projectes vitals.  Les ciutats són l’espai més idoni per desenvolupar la sociabilitat i, com a conseqüència, el desenvolupament personal. Sortosament, l’urbanisme actual ha deixat enrere algunes delirants visions futuristes, pròpies del segle XX, tornant a situar la persona com a centre de la seva preocupació.

Pau Ricomà

L'Ajuntament ha de liderar les polítiques d'habitatge

La setmana passada va tenir lloc una taula rodona, convocada per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, en la que els diferents partits vam poder explicar el nostre model de ciutat i les propostes concretes sobre habitatge. És de justícia començar per felicitar al director de la Càtedra, Sergio Nasarre i al seu equip, no només per l’organització de la trobada, sinó sobretot per la qualitat del treball que desenvolupen.

Xavi Puig

De qui és la ciutat?

Cada cop són més les persones que ens pregunten als consellers d’Esquerra sobre el polígon d’autobusos que el govern Ballesteros vol posar a Battestini. Volen saber quines intencions té el govern PSC-PP i per quines raons ens hi oposem els republicans. D’això va aquest article. Tot parteix del suposat bus gratis -que no és gratis-, aquella promesa desesperada que només s’explica pels mals auguris electorals de l’actual alcalde.

Pau Ricomà

Per a què volem la participació ciutadana?

Un dels mantres més repetits pels grups polítics municipals és la participació, un terme que desprèn alegria, però que no s’hauria d’utilitzar alegrement. La participació és un instrument imprescindible per apoderar el ciutadà, per fer-lo protagonista de la gestió de l’espai ciutadà en el que es mou i per aprofitar el seu coneixement quotidià i el seu talent per fer avançar la ciutat.

Pau Ricomà

Per un eixample millor, no al dipòsit d'autobusos a Pere Martell

La pretesa “revolució del bus” de Ballesteros, que de moment s’ha quedat en la reducció d’alguns tipus d’abonaments, duu associades algunes conseqüències indesitjables. Per començar, l’autobús no és gratis i l’hem de pagar d’una manera o altra. Com que els tarragonins ja paguem els impostos més alts de totes les capitals de l’estat i l’ajuntament no els pot apujar, haurà d’invertir menys en coses molt necessàries.

Mònica Alabart

Res és gratis

A tots ens agrada quan trobem una cosa gratuïta. Quan ens arriba un missatge on clicant on botó ens ofereixen algun regal sense cost sempre ho trobem d’allò més atractiu. La veritat, però, és que aquest regal acaba no arribant mai, perquè la veritat és que no hi ha res que sigui gratis. El mateix passa amb els diners públics. Quan alguna cosa es paga des de l’administració ens en alegrem perquè ens sembla que no ho estem pagant nosaltres de la nostra butxaca.