El passat mes de setembre de 2013 la comunitat de propietaris de Sant Berger,  va entrar al·legacions contra la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de 30 de juliol de 2013 d’execució de la sentència dicatda pel Tribunal Suprem, al jutjat de Trbunal Superior de Justícia de Catalunya, demanant l’enderrocament de l’Institut de Teià, un equipament de la Generalitat de Catalunya reclamat durant molts anys pels veïns de Teià. No contents amb la sentència favorable que van aconseguir en la demanda anterior, que insta a la Generalitat a efectuar unes obres de canalització complementàries, i paral·lelament, a refer-ne tot el Pla Especial Urbanístic del sector, que va quedar anul·lat per sentència, amb el cost econòmic que repercuteix, d’entrada, directament sobre l’Ajuntament, ara sol·liciten l’enderrocament de l’equipament que deixaria els joves d’entre 12 i 16 anys de Teià sense centre d’ensenyament obligatori al seu poble. Actualment, l’Ajuntament ...

...

Molts dels qui llegireu aquest text coneixíeu l’Oriol Junqueras abans que entrés a la presó. Jo, no. Molts, quan vau saber que tancarien a Estremera l’Oriol Junqueras, enteníeu fins a quin punt era rellevant per al país i per a Esquerra Republicana. Jo, no. L’únic dia que havia pogut xerrar amb l’Oriol va ser la Nit de Santa Llúcia de l’any passat. Em va felicitar per haver sigut Premi Mercè Rodoreda. M’ha dit un ocellet –em va dir—que som veïns. La segona vegada que vaig poder xerrar amb l’Oriol va ser fa unes setmanes: érem a una presó de Madrid, hi havia un vidre entremig, no li vaig poder fer una abraçada i ell parlava a través d’un telèfon. El temps era limitat i a la peixera —des de la qual vèiem Joaquim Forn— érem quatre: els cunyats de l’Oriol, el Ruben Wagensberg i jo. Des de la campanya no havíem pogut, cap dels dos, parlar amb el cap de la llista de la qual tots dos n’érem candidats. La conversa va començar amb el Lluc i la Joana, ...