Terrassa

Totes les notícies

Ple de març: Construir futur                                               

El ple de març a l’Ajuntament de Terrassa torna a mostrar el contrast entre les iniciatives per construir ciutat i les reticències del govern a acceptar la crítica constructiva.   Des del grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa es podria resumir el darrer plenari municipal des d’un vessant estrictament numèrica amb dues de les tres iniciatives pròpies i dos de compartides aprovades i la ratificació definitiva de dues ordenances municipals modificades a instàncies del grup. Parlem d’acords per preparar la ciutat davant la quarta revolució industrial, fer costat a les reclamacions per una nova residència per discapacitats intel·lectuals severes, nous espais de treball contra la segregació escolar, apostar per la cultura de pau a la ciutat, acabar definitivament amb el “prohibit jugar al carrer” o aconseguir millorar els criteris de retorn social a l’hora d’atorgar les subvencions... Plantejaments per construir un projecte de ciutat ben definit (amb projecció econòmica i construcció social), alhora que es defineix una visió clara dels valors que la mateixa representa. Acords adoptats per unanimitat, altres després de negociacions i entesa amb els diferents partits, però sempre sota l’esperit d’aprofitar un cop més el plenari per fer passes endavant. I no obstant això, l’esperit constructiu torna a no ser la notícia. El govern, i més concretament el Partit Socialista i el mateix alcalde van protagonitzar un paper força qüestionable a l’hora d’assumir les crítiques o esmenes de millora a la seva gestió. Davant la demanda d’explicacions sobre la nova organització del cartipàs municipal la resposta va ser nul·la. Des d’ERC-MES, el portaveu Isaac Albert va lamentar que no s’hagués utilitzat els canvis d’organització de l’executiu per prioritzar l’educació com una àrea prioritària de govern i s’hagi canviat d’àrea sense cap argumentació ni objectiu definit. Les explicacions, un cop més, es van limitar al poder de l’executiu de decidir com organitzar-se sense plantejar un projecte que ho sustentés.

Adéu a Apolo Giménez

Des del grup municipal d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres ens sumem a condol per la mort d’Apolo Giménez, un referent de l’activisme veïnal a la nostra ciutat. Activista social, persona de profundes conviccions, demòcrata, antifeixista, lluitador incansable en la defensa dels obrers, les classes i els barris populars, esperem que el seu record perduri i sigui transmès a les generacions futures. Terrassa li va concedir la Medalla de la ciutat l’any 2013 però cap honor és suficient per al seu llegat polifacètic, demostrant-nos a tots des de la lluita per l’Associació de veïns de la Maurina o des de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa el paper indispensable de la implicació ciutadana per construir una visió de futur per un barri, per tota una ciutat. En l’acte d’homenatge que li va fer el consistori, Apolo Giménez va afirmar: “Sin duda habrá que afrontar nuevos retos para assegurar la convivencia i cohesión social ante el actual contexto social, económico y político, y afrontarlos como sabemos hacer en esta ciudad: unidos, reivindicando, exigiendo, dialogando, con la participación de todas y de todos”. Procurarem seguir el consell. Apolo, que la terra et sigui lleu.    

Adéu a Apolo Giménez

Des del grup municipal d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres ens sumem a condol per la mort d’Apolo Giménez, un referent de l’activisme veïnal a la nostra ciutat. Activista social, persona de profundes conviccions, demòcrata, antifeixista, lluitador incansable en la defensa dels obrers, les classes i els barris populars, esperem que el seu record perduri i sigui transmès a les generacions futures. Terrassa li va concedir la Medalla de la ciutat l’any 2013 però cap honor és suficient per al seu llegat polifacètic, demostrant-nos a tots des de la lluita per l’Associació de veïns de la Maurina o des de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa el paper indispensable de la implicació ciutadana per construir una visió de futur per un barri, per tota una ciutat. En l’acte d’homenatge que li va fer el consistori, Apolo Giménez va afirmar: “Sin duda habrá que afrontar nuevos retos para assegurar la convivencia i cohesión social ante el actual contexto social, económico y político, y afrontarlos como sabemos hacer en esta ciudad: unidos, reivindicando, exigiendo, dialogando, con la participación de todas y de todos”. Procurarem seguir el consell. Apolo, que la terra et sigui lleu.    

Indústria 4.0 – Oportunitats i amenaces per Terrassa

El grup municipal d’ERC-MES porta a ple la necessitat d’analitzar la implantació de la quarta revolució industrial a Terrassa i com fer-hi front des de la ciutat.   Isaac Albert: “Terrassa ha d’estar atenta a les oportunitats i amenaces que suposa la revolució de la Indústria 4.0 pel futur de la ciutat”   La Indústria 4.0 o la quarta revolució industrial és una realitat ja en plena consolidació que fa referència a l’aplicació de les noves possibilitats tecnològiques (automatització, sensorització, tractament de dades, impressió 3-D, etc.) i que està portant al món industrial cap a una nova realitat. Malgrat la forta davallada del teixit productiu a Terrassa des de l’inici de la crisi, avui dia aquest suposa un 15% dels centres de treball, un 18% de l’ocupació assalariada i un 10% de l’ocupació autònoma existent a la ciutat. Dades que demostren que el sector industrial és estratègic per a l’economia de Terrassa i també per a la comprensió del nostre teixit urbà i de la nostra identitat com a ciutat. Davant aquesta realitat, el grup municipal d’ERC-MES proposa realitzar una diagnosi global de la Indústria 4.0 en el teixit productiu de la ciutat, complementat amb una proposta de transformació 4.0 de les empreses, les infraestructures públiques de suport empresarial i els dispositius de formació inicial i contínua de la població activa de Terrassa. Una tasca, com ha explicat el portaveu d’ERC-MES, Isaac Albert, que pretén complementar el Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa i preparar la ciutat i el seu teixit productiu de cara al futur. Segons ha explicat Isaac Albert “La indústria 4.0 no ens portarà a curt mitjà termini un futur robotitzat però sí que veurem una profunda transformació dels nostres entorns de treball i de la forma de relacionar-nos amb les fàbriques”. L’ús de la digitalització i de plataformes connectades atorga l’oportunitat de reindustrialitzar el nostre entorn, potenciar la indústria ja existent, retornar la indústria de forma no invasiva a l’entramat urbà o augmentar l’ocupació de mà d’obra qualificada.

Terrassa reivindica la gestió directa de l’Aigua

  Milers de persones surten al carrer per reclamar la gestió pública i democràtica de l’aigua. Ampli suport d’Esquerra Republicana a una marxa ciutadana amb més de 90 entitats implicades.   Isaac Albert: “De concessions n’acaben moltes cada dia. Nosaltres defensem la gestió directa de l’aigua. El Ple és sobirà per decidir”   Prop de 3000 persones han sortit aquest 19 de març als carrers de Terrassa per reivindicar la gestió pública i directa de l’aigua. La mobilització popular pretén refermar el compromís ciutadà per un nou model municipal de gestió directa davant la fi de la concessió a l’empresa Mina després de 75 anys. Els regidors d’ERC-MES, junt amb PSC, TeC i CUP ja han expressat la voluntat del Ple municipal per assumir plenament el servei així com l’oposició a l’actitud reticent de l’empresa concessionària a facilitar la fi de la concessió. La manifestació d’aquest cap de setmana, amb més de 90 entitats adherides i milers de participants visibilitza el suport ciutadà respecte els passos que s’estan donant per la gestió directa. Com deia el portaveu d’ERC-MES, Isaac Albert: “Hi ha qui posa en dubte que el ple municipal pugui decidir el que vulgui en la gestió de l’aigua. El Ple és sobirà per prendre les decisions en nom de la ciutadania de Terrassa”. Aquest acte reivindicatiu també s’ha volgut reivindicar pel què pot suposar que Terrassa, com a quarta ciutat de Catalunya, opti per assumir la gestió d’un bé bàsic com l’aigua i com es pot extrapolar aquesta decisió a altres municipis. En aquest sentit, s’han acostat fins a Terrassa nombrosos líders d’Esquerra Republicana, com el diputat Joan Tardà, el senador, Bernat Picornell, els diputats Marc Sanglas i Eduardo Reyes i els alcaldes de Sabadell i Vacarisses. El diputat comarcal, Marc Sanglas, va afirmar durant la marca que “ningú pot posar impediments a aquest dret democràtic sobre l’aigua. Defensem la gestió directa i així ho plantegem a molts ajuntaments”.

Macroparada a Terrassa - Com vols la República Catalana?

Esquerra Republicana acosta el debat de la República que farem a Terrassa, en el marc d’una ‘macroparada’ sense precedents arreu del país Aquest cap de setmana, Esquerra Republicana a Terrassa se suma a la macroparada del partit amb 140 parades arreu del territori, i n’organitza una el dissabte 18 a la Plaça Salvador Espriu, a partir de les cinc de la tarda. El portaveu del Grup Municipal d’ERC-MES, Isaac Albert, destaca que ‘tant el país com la ciutat viuen un moment clau, ple de possibilitats i de canvis reals’ i que ‘si entre tots i totes ens mobilitzem els assolirem, perquè els canvis que s’han d’esdevenir a Terrassa van lligats als que viurà el país’. Al final, conclou Albert, ‘tots els canvis són una qüestió de sobirania ciutadana. Per això, Esquerra Republicana diu Sí als canvis bons per Terrassa i Sí a la República catalana’. La parada s’emmarca en el cap de setmana del 18 i 19 de març, en què Esquerra Republicana fa un desplegament sense precedents, ni tan sols en campanya electoral, ubicant més de 145 parades de forma simultània arreu del país, incloses totes les capitals de comarca. Aquesta acció, aquesta ‘macroparada’, es desenvolupa dins de la campanya participativa ‘La República que Farem’ que el passat 4 de març va viure el seu acte central i que posa a debat les propostes del partit per la República Catalana. El Vicesecretari general de Coordinació interna, Territori i Organització, Isaac Peraire, com a màxim responsable de la campanya assegura que ‘en aquests moments que la judicialització de la política i els atacs contra la democràcia són més forts i fan alçar la veu en l'àmbit internacional, la nostra millor resposta és seguir endavant, treballar i construir la nova República catalana des de tot el territori’. En aquest sentit, Peraire ha destacat que ‘la macroparada és una de les accions de la campanya ‘La República que Farem’ que recull de manera més gràfica com estem construint la nova República; entre tots, escoltant, reflexionant, amb arguments, amb noves i modernes propostes i des d’arreu del país’.

Jornada “Educació: el futur de la ciutat” - Propostes de futur 

La jornada “Educació: el futur de la ciutat” organitzada per ERC-MES planteja els reptes per situar l’educació al centre de les polítiques públiques.   Isaac Albert: “Tenim l’obligació de posar l’escola al centre de les polítiques municipals per garantir la igualtat d’oportunitats”   Amb més d’una seixantena de participants, la sala d’actes de la Biblioteca Central de Terrassa va acollir una jornada on es van poder plantejar diferents perspectives i experiències d’èxit sobre com abordar l’educació en el marc de la ciutat, alhora que s’obria el debat amb el públic sobre temes tan determinants com la segregació escolar, el treball en l’entorn escolar, les polítiques públiques i la innovació dins els mateixos centres. En la benvinguda a tots els participants, el portaveu del grup municipal d’ERC-MES, Isaac Albert, va explicar els motius d’organitzar la jornada “A Terrassa tenim un gran repte amb l’educació i l’hem de compartir perquè en depèn el futur de la ciutat”. En aquest sentit, va incidir en la necessitat d’un treball transversal més enllà dels centres escolars i posar les escoles al centre de les polítiques municipals per garantir la igualtat d’oportunitats. La primera ponència de la jornada va anar a càrrec d’Eduard Vallory, director de nova escola 21, un projecte que involucra més de 450 escoles a tot Catalunya per treballar per un sistema educatiu avançat i amb el compromís de definir en 3 anys un paradigma de com hauria de ser l’escola en el futur. La intervenció d’Eduard Vallory va focalitzar-se en l’alumnat i com l’educació pot empoderar els nens i nenes de cara al futur: “L’escola determina la societat que volem tenir al futur, perquè és l’avantsala d’allò que passarà”. En aquest sentit, també va expressar l’obligació compartida per repensar l’educació des dels propis centres i revaloritzar-la socialment, sense oblidar que “és un bé comú i la política ha de generar grans consensos per transformar-la.

Presentació de la jornada "Educació: El futur de la ciutat"

El grup municipal d’ERC-MES organitza dissabte vinent a la BCT una jornada oberta per activar el debat sobre el futur de l’educació a Terrassa   Isaac Albert: “L’educació és un debat de ciutat, un debat on hem de participar tots i per això es planteja una jornada oberta a tothom”   Sota el títol “Educació: el futur de la ciutat” el grup municipal d’ERC-MES organitza pel dissabte 11 de març al matí una jornada per abordar la necessitat de construir un projecte de futur sòlid al voltant de l’educació a la ciutat. Davant una situació complexa i la necessitat de fer passos endavant de forma consensuada i decidida, s’ha plantejat una jornada en positiu, on conèixer experiències interessants, obrir debat i aportar idees que ens puguin ajudar en aquesta difícil tasca.  El portaveu del grup municipal, Isaac Albert, ha presentat avui en roda de premsa la iniciativa volent remarcar el seu caràcter transversal i amb ganes d’ajudar a mantenir actiu entre els professionals de l’educació però també en tota la ciutadania un debat clau pel futur de la ciutat. En aquest sentit, Isaac Albert, ha expressat que si bé el debat públic sobre la situació de l’educació a la ciutat es va tornar a obrir arran de l’informe del Síndic de greuges (juliol 2016) que apuntava a Terrassa com la ciutat amb uns majors índexs de segregació de Catalunya,  el debat de futur es troba en tornar a desenvolupar un projecte educatiu compartit per a la nostra ciutat. Albert ha remarcat que “Actualment la ciutat no té un projecte polític definit de futur. I més enllà del debat polític al consistori, cal apostar per crear espais de debat a la ciutat on construir entre tots una visió de futur” En aquest sentit, la jornada s’obrirà amb la intervenció d’Eduard Vallory, del projecte d’innovació educativa Escola Nova 21, que planteja el treball en xarxa de més de 400 centres a tot el territori (13 d’ells a Terrassa) per construir les bases d’un nou paradigma d’escola a Catalunya.

Esport, futur, participació. Resum del ple de febrer

El ple de febrer a l’Ajuntament de Terrassa permet aprovar el compromís del consistori per fer un Pla Estratègic d’esports per Terrassa. Un projecte de futur molt lligat a la participació, un concepte recurrent durant un plenari marcat també pel procés constituent.   Unanimitat. Una paraula que pot sonar estranya en un ple municipal molt tens en alguns moments però que, no obstant això, va aconseguir l’acord de tots al constatar la necessitat d’aprovar la proposta d’ERC-MES: la vida esportiva de la ciutat de Terrassa és envejable, però no hi ha un projecte estratègic de ciutat per explotar tot el potencial de l’esport a la ciutat. El regidor, Pep Forn, va exposar amb claredat l’objectiu d’una proposta pensada i nascuda per superar la gestió del dia a dia que s’està duent a terme actualment a la ciutat en aquest àmbit i fer un treball d’anàlisi i actuació profund de cara al futur. Si el govern va voler centrar el debat en la manca d’equipaments esportius actualment a la ciutat, des d’ERC-MES, Forn va reclamar justament “aprofitar el pla per una visió estratègica que vagi més enllà dels equipaments públics per analitzar com aprofitar equipaments privats, patis d’escoles, espais oberts com l’anella verda, etc.” La proposta també va obtenir consens de la majoria de grups a l’hora de reclamar construir aquesta visió estratègica pensant en l’esport també com a eina d’inclusió social, que ens permeti detectar aquells ciutadans qui per manca de recursos no poden accedir a la seva pràctica, desenvolupar polítiques actives per incrementar la seva pràctica, així com preocupar-se per incentivar aspectes com l’esport femení “No pot ser que només un 30 per cent de les usuàries de les instal·lacions esportives municipals siguin dones”, va tornar a remarcar Pep Forn. Per fer-ho possible, ERC-MES ha proposat un pla pensat i participat per tothom, pel qual s’espera la reactivació del Consell Municipal de l’esport, la creació d’un grup d’experts i el crit a les entitats per dur el projecte endavant.