Terrassa

Totes les notícies

educació teresa

Normalitat malgrat la Covid-19

L'adaptació de les escoles i instituts de Terrassa a les mesures extraordinàries per la Covid-19 permet un inici de curs 20-21 en un clima de normalitat a la ciutat.  L’inici del curs escolar comença amb normalitat, dins la nova normalitat provocada per la Covid-19. En aquest sentit, la regidora d’educació, Teresa Ciurana, ha visitat alguna de les escoles per escoltar les demandes dels directors i directores i facilitar tot allò que demanaven i que l’Ajuntament podia oferir. Totes les escoles i instituts de Terrassa han pogut obrir amb normalitat prenent les noves mesures preventives de Covid-19, excepte l’institut i escola Antoni Ubach i Soler a causa d’uns vespers de vespes velutines que ja van ser eliminats, però encara queden vespes que intenten fer-ne de nou i els experts recomanen que de moment romangui tancada. Les escoles, que han estat tancades des del mes de març, és el gran repte de la Generalitat i dels ajuntaments que han col·laborat permanentment per garantir la seguretat dels infants, les famílies i el professorat als centres educatius, així com també el «dret a l’educació que s’ha de facilitar i millorar dia dia a Terrassa», explica Ciurana. A més la regidora d’educació assegura que «les escoles han d’obrir perquè són necessàries i garanteixen drets a tota una generació, ja que l’escola telemàtica no pot substituir l’escola presencial». Ciurana en una de les seves visites a les diferents escoles i instituts de Terrassa. El Departament d’educació ha concedit als centres educatius de tot Terrassa, un total de 197 professionals més, entre els quals s’introdueixen un nou perfil professional que és el de l’educador social. Fins a dotze centres de tot Terrassa ampliaran els seus espais per desenvolupar la seva activitat complint amb les ràtios de 20 alumnes per aula a primària i 30 a secundària. A Terrassa, el 80% de les escoles podran complir la ràtio establerta, mentre que el 100% dels instituts la podran complir.

4 de setembre de 2020

Un 4 de setembre atípic

Esquerra Republicana de Terrassa homenatja els herois i heroïnes que l'any 1713 van defensar la ciutat del saqueig de les tropes borbòniques. Esquerra Republicana de Terrassa i Jovent Republicà han homenatjat als herois i heroïnes que l’any 1713 van defensar la ciutat del saqueig de les tropes borbòniques en un acte simbòlic i íntim amb tant sols sis persones de la formació per complir amb les mesures sanitàries adients. Un record que, com cada any, s’ha realitzat davant la Casa del Poble al carrer Cremat. «Avui recordem aquells herois i heroïnes perquè recordant-los els agraïm i honorem. Perquè recordar és el més bell acte d’amor que podem fer», ha dit Xènia Albà, presidenta d’Esquerra Republicana a Terrassa. A més, s’ha anul·lat la marxa de torxes posterior per evitar les aglomeracions i l'omental serà íntim i sense molta expectació. Tot i les circumstàncies, Esquerra Republicana creu necessari homenatjar als herois i heroïnes que van defensar la ciutat l’any 1713, però no tan sols ells i elles, sinó totes aquelles persones que durant molts anys han defensat la terra catalana acceptant les conseqüències que això comportava com l’exili, la presó i en alguns casos inclús la mort. És per això que aquest també és un homenatge pels presos i preses polítiques engarjolats arran dels fets del passat 1 d’octubre del 2017 i també dels que es van haver d’exiliar per evitar les condemnes que la justícia espanyola promulgava i promulga a tots aquells i aquelles que no compartien la seva ideologia. «Aquest dia ens recorda que no és el primer cop que vivim atacs i repressió. La repressió actual no ve en cavall i crema les nostres cases, però n’és hereva i el mateix esperit opressor segueix viu i ens segueix limitant els nostres drets i llibertat, mentre els privilegiats gaudeixen en llibertat i impunitat», ha dit Albà. «Com els que ens han precedit, resistim i no ens rendim, fem front a la repressió. Des de la presó, des de l'exili, al carrer i a les institucions, a tot arreu.

casals 2020

Els casals d'estiu, un èxit col·lectiu

Els casals d’estiu de tot Catalunya acaben amb unes xifres baixes de contagi de Covid-19 i acumulen tan sols 27 espais on s’han detectat casos positius de les 6.535 activitats que s’han realitzat durant els mesos de juliol i agost. Durant aquests mesos han participat en les activitats 235.000 persones i 36.000 monitors i monitores. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonés, i el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, han valorat molt positivament l’acció dels casals d’estiu i les activitats en el lleure d’aquest estiu. “La campanya d’activitats d’educació en el lleure d’aquest estiu ha estat un èxit de país en temps de pandèmia”, assegura Aragonés. El Homrani i Aragonés consideren que ha sigut un èxit col·lectiu i fruit de la bona coordinació entre departaments, institucions i el sector. Pel que fa a Terrassa, en el marc del +Estiu, s’han organitzat 39 Casals impulsats per l’Ajuntament de Terrassa, 26 al mes de juliol i 13 al mes d’agost, en el que han format part un total de 2.316 infants i joves d’entre 3 i 17 anys (1848 al juliol i 468 a l’agost). Entre el total d’infants i joves participants només s’han detectat sis positius per coronavirus, tres al mes de juliol i tres al mes d’agost, mentre que entre els 369 monitors i monitores (283 al juliol i 86 a l’agost), tan sols han aparegut dos positius, un al juliol i un a l’agost. La regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i Famílies, Ona Martínez, destaca que «aquestes xifres amb molts pocs positius, amb contagis que sempre s’han produït fora dels casals i sense cap cas de contagi entre membres d’un mateix casal, demostren la feina excel·lent portada a terme per les entitats de lleure, associacions sense ànim de lucre, associacions de famílies d’alumnes i associacions de mares i pares que s’han encarregat de l’organització dels casals». A més, la regidora ha volgut destacat «la ràpida detecció dels casos per part dels monitors i monitores que han activat els protocols d’actuació tan aviat com han detectat el mínim símptoma».

Ple de juliol

Ple de juliol - Voluntat de consens

El ple de juliol aprova la modificació del Vapor Ros i també porta acords sobre les oficines de Correos i sobre l’espionatge cap alguns polítics i socials catalans, i dues propostes per l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i per disposar del superàvit de 6 milions de l’Ajuntament. El darrer ple del curs polític a l’Ajuntament de Terrassa ha estat marcat per un to generalitzat del consens, amb la majoria de les propostes i acords presentats per les diferents formacions, aprovats per àmplia majoria i amb un to calmat en el debat. Tot i que les rèmores de la tensió viscuda entre alguns grups polítics s’han fet sentir en algun moment al ple, s’han pogut aprovar mesures tan transcendents com la modificació puntual a l’àmbit del Vapor Ros; la participació a Eurocities; un acord per demanar a Correos que ampliï el seu horari; un acord per denunciar l’espionatge polític; i propostes per sol·licitar l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i per demanar al govern espanyol que deixi tocar als Ajuntament els superàvit. El ple ha aprovat la Modificació puntual del POUM a l’àmbit del Vapor Ros que el converteix en equipament, després que la Generalitat acceptés la seva herència. Els objectius principals de la proposta són, per una part, la preservació de la qualitat ambiental, arquitectònica i de les activitats consolidades de l’entorn i de la nau del Vapor Ros, antiga nau industrial, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill de l’any 1907, inclosa dins el Catàleg de Béns Protegit i per una altra part, revitalitzar l’àmbit, per convertir-lo en el centre neuràlgic cívic i social de la ciutat, modificant els usos actuals per a usos d’equipament i ampliar a usos terciaris i comercials, la planta baixa de la Casa Mariano Ros. En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, ha volgut afegir que des de l’inici del mandat el govern es va comprometre amb “les veïns i veïnes i la Plataforma en Defensa del Vapor Ros a fet tot el que estigués a les nostres mans per preservat l’edifici de l’especulació i les multinacionals”, i alhora ha volgut afegir que per això la Generalitat accepta la seva herència del vapor Ros.

Ple

Ple de juliol - Ampliació de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Vapor Ros i espionatge polític

L'Ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la Modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística en l'àmbit de Vapor Ros i l'espionatge polític, seran els temes més destacats del ple ordinari de divendres 24 de juliol a Terrassa. D’altra banda l’Ajuntament presenta també una proposta de resolució sobre l’ampliació dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on s’insta a la Diputació de Barcelona com a administració gestora del Parc Natural, a que iniciï amb els municipis interessats els treballs de preparació i formulació d’una proposta d’ampliació del Parc Natural i a fer-ne la posterior tramitació a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació. A més, al ple ordinari s’aprovarà provisionalment la Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística en l’àmbit del Vapor Ros. L’àmbit de modificació inclou la finca del carrer del Racó número 15 (nau del Vapor Ros i edificacions auxiliars); edifici del carrer del Portal nou número 11; edifici del carrer del Portal Nou número 15; la Casa Mariano Ros, del carrer de l’Església número 17 i la finca del carrer de l’Església número 15 al barri del Centre de Terrassa.   Al maig del 2020, la Generalitat de Catalunya va acceptar l’herència del Vapor Ros, resultant-ne la propietària principal dels terrenys, juntament ambla Fundació Sant Llàtzer, propietària de la casa Mariano Ros. Els objectius principals de la proposta són, per una part, la preservació de la qualitat ambiental, arquitectònica i de les activitats consolidades de l’entorn i de la nou del Vapor Ros, antiga nau industrial obra de l’arquitecte Lluís Muncunill de l’any 1907, inclosa dins del Catàleg de Béns Protegit i per una altra part, revitalitzar l’àmbit, per convertir-lo en el centre neuràlgic cívic i social de la ciutat, modificant els usos actuals per a usos d’equipament i ampliar a usos terciaris i comercials, la planta baixa de la Casa Mariano Ros.

Ple Pla de Xoc

El Ple aprova el Pla de Xoc

Isaac Albert: "Estem posant mesures perquè el futur es pugui construir. Per tenir quelcom a construir". El ple extraordinari de l’Ajuntament de Terrassa aprova el pla de xoc per la reactivació econòmica i social de la ciutat de Terrassa amb els vots a favor del govern i l’abstenció de l’oposició. El document recull un conjunt de mesures socioeconòmiques per donar una resposta immediata als impactes de la crisi de la Covid-19 a la nostra ciutat. El document contempla des de les primeres mesures de reacció a l’emergència que l’Ajuntament va impulsar al març i durant l’estat d’alarma, fins a les que ja s’estan impulsant durant el progressiu desconfinament i fins a finals d’aquest any. “Aquesta ciutat necessita respostes compartides i visió de futur. Avui en aquest ple el que fem és treballar”, explicava Isaac Albert, primer Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Promoció Econòmica i portaveu d’ERC-MES durant la seva intervenció al ple. Alhora, Albert ha volgut afegir que amb aquest document es “posen les mesures perquè el futur es pugui construir. Per tenir quelcom a construir”. El document doncs, estableix les bases d’un projecte de ciutat que no s’ha de perdre davant la dificultat, ja que hi va el present i el futur de la ciutat. Després d’assentar les bases amb el Pla de Xoc, l’Ajuntament doncs, pretén que es treballi conjuntament en un Pla Estratègic de Ciutat a partir del mes de setembre, on s’ha escoltat i s’escoltarà a tota la ciutat: la seva gent, les empreses, les entitats, els col·lectius, etc. “Som ambiciosos i el pla de xoc recull totes aquelles accions que creiem, amb responsabilitat, que es poden desenvolupar des de l’àmbit municipal per donar aquesta resposta immediata i necessària”, explica Albert. I és que el document recull totes aquelles accions que el govern creu que pot desenvolupar des de l’àmbit municipal per donar aquesta resposta immediata i tan necessària per la ciutadania terrassenca.

Carles Caballero Vapor Cortès

Terrassa impulsa la transformació del Vapor Cortès

L'Ajuntament de Terrassa aprova la Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana de Vapor Cortès que permetrà construir més de 160 habitatges protegits, dos equipaments i nous espais lliures. L’Ajuntament de Terrassa aprova la Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana de Vapor Cortès, situat al barri de Ca n’Aurell, que implica la transformació d’un gran espai degradat de més de 70.000 metres quadrats. La modificació puntual, que es va aprovar a la Junta de Govern del passat 17 de juliol, contempla petits ajustos en l’ordenació d’aquest sector que l’adapten a les noves necessitats normatives, de gestió urbanístiques i de plantejament que, a més, el fan més sostenible econòmicament. La transformació comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i residencials, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler. Un dels objectius principals és dotar al barri de Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. “El republicanisme aplicat a l’urbanisme ha de tendir a posar en mans de tothom el que és de tothom”, explica Carles Caballero, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament. Font: Ajuntament de Terrassa Amb aquest tràmit, doncs, l’Ajuntament inicia el procés que ha de permetre iniciar les obres d’urbanització d’aquest gran espai, on s’havia ubicat l’antic complex fabril del Vapor Cortès. Actualment es conserven 19 nous, algunes d’elles en un deficient estat de conservació i 8 patis, situats entre aquestes edificacions. La proposta de plantejament preveu la conservació i, en el seu cas, substitució, de les naus antigues dels espais, preservant la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’un teixit urbà molt característic de la història tèxtil de Terrassa. Es preveu que gairebé el 52% del sòl es destini a espai públic i el 48% a sòl privat. La transformació d’aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures.

Pla de Xoc infografia

El Govern eleva el Pla de Xoc al Ple de Terrassa

L'Ajuntament de Terrassa celebrarà un ple extraordinari dijous 23 de juliol per aprovar les mesures socials i econòmiques del pla de xoc per fer front a la crisi social, econòmica i sanitària que passa el país. L’Ajuntament de Terrassa celebrarà dos plens per tancar el curs polític abans de l’estiu: l’ordinari previst per divendres 24 a les 9:30 i un d’extraordinari dijous 23 a les 16 hores per aprovar les mesures del pla de xoc, un document que comprèn un conjunt de mesures socioeconòmiques per donar una resposta immediata als impactes de la crisi de la Covid-19 a la nostra ciutat. El document contempla des de les primeres mesures de reacció a l’emergència que l’Ajuntament va impulsar al març i durant l’estat d’alarma fins a les que ja s’estan impulsant durant el progressiu desconfinament i fins a finals d’aquest any. Tancar el curs polític amb el Pla de Xoc permet a l’Ajuntament posar en valor la feina feta fins ara i estructurar de manera comprensible com s’organitzarà l’Ajuntament d’ara fins a finals d’any per reaccionar de manera immediata a una crisi que tot just acaba de començar. Alhora, el document servirà per mantenir les bases d’un projecte de ciutat que no s’ha de perdre davant la dificultat, ja que hi va el present i el futur de la ciutat. Després d’assentar les bases amb el Pla de Xoc, l’Ajuntament doncs, pretén que es treballi conjuntament en un Pla Estratègic de Ciutat a partir del mes de setembre, on s’ha escoltat i s’escoltarà a tota la ciutat: la seva gent, les empreses, les entitats, els col·lectius, etc. El document recull totes aquelles accions que el Govern creu que pot desenvolupar des de l’àmbit municipal per donar aquesta resposta immediata i tan necessària per la ciutadania terrassenca. El Govern municipal ha manifestat que no vol que la mancança de recursos impedeixi fer cap de les iniciatives que s’hi exposen, i per aquest motiu es volen optimitzar els recursos per extreure el màxim potencial i tinguin el màxim retorn a la ciutadania.

Carles Caballero AMEP

Terrassa presenta l'Associació de Municipis per l'Energia Pública

La iniciativa promourà el canvi cap a la sobirania energètica i la producció d’energia plenament renovables des del municipalisme. Més de 40 municipis formen part de l’AMEP. Terrassa presenta l’inici del procés per constituir l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), una entitat que tindrà per objectiu impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, i també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. El primer pas ha estat elaborar un protocol que regula el marc de col·laboració entre els 47 ajuntaments i 2 entitats que han rubricat el document que contempla crear una xarxa de municipis i entitats compromesos amb la gestió pública de l’energia. “Encetem, des del municipalisme, la lluita per la transició i democratització energètica”, explica el regidor de Medi Ambient, Carles Caballero, durant la roda de premsa de presentació del l’associació. El model energètic actual genera grans costos ambientals, socials, econòmics i de salut que, en el context actual d’emergència climàtica, cal modificar per anar cap a una transició energètica que requereix una profunda reforma del model de distribució d’energia elèctrica i on els Ajuntaments són part fonamental. En aquest sentit Caballero ha afegit que l’Ajuntament “és conscient que moltes competències d’energia passen per decisions estatals. Però l’AMEP esdevindrà un lobby que representarà el municipalisme, un marc de treball per desenvolupar iniciatives transformadores del model energètic”. La ciutat de Terrassa defesa aquest canvi i lidera la constitució d’aquesta entitat, amb els treballs preparatoris per a la seva creació, assessorant els municipis que es vulguin adherir i assumint el control i la gestió de l’Associació, fins que aquesta disposi de recursos propis.