Torelló

Notícia

Joan Girbau apunta algunes raons per dir no a la incineradora.

ALGUN RAONAMENT PER DIR NO A LA INCINERADORA. (Joan Girbau i Pol)

Després de quatre anys de reflexions, estudis de viabilitat, rendibilitat econòmica i política, de discussions semàntiques sobre si s’ha de parlar d’incineradora o de tèrmica o quin tipus de matèria és la biomassa, la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha decidit aprovar el funcionament de la futura incineradora de Sant Pere de Torelló .


En primer lloc, cal ressaltar que, segons aquesta resolució, la futura central podrà tractar o incinerar (cremar a altes temperatures – només faltaria!) massa forestal, despulles animals, llots de depuradores o gallinassa. D’aquesta manera, es vol convertir la matèria viva en energia, evidentment tèrmica, convertible en energia elèctrica per tal de ser utilitzada com a fins lucratius per a les companyies que monopolitzen aquests serveis. Sembla evident que tota aquesta matèria biològica pot considerar-se biomassa, tot i que cal apuntar que no tota la biomassa té les mateixes característiques. A més, també sembla evident que el procés de descomposició utilitzat en la incineradora és el del tractament a elevades temperatures per produir energia tèrmica. Comento aquests aspectes per intentar ressaltar la importància de la semàntica, fet sovint obviat o mal emprat per algunes persones.
En segon lloc, puc dir que els metges estem acostumats a posar en una balança el què anomenem risc-benefici dels tractaments que hem d’aplicar als nostres malalts. Això vol dir que hem d’intentar que el possible benefici del tractament sigui superior al possible risc del mateix. En definitiva, es tracta d’un principi bàsic de “primer de tot, no fer mal“. Si aquest principi el traslladem al tema que ens ocupa, és a dir, l’aprovació de la incineradora de Sant Pere de Torelló, cal incidir en aspectes tan importants com els següents :
- La massa que es tractarà és matèria viva. Tal i com va dir Lavoiser “la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma”. Per tant, la biomassa la cremarem, però no la farem desaparèixer, ni a altes temperatures.
- Els residus tòxics no desapareixen. Aquests sortiran per la xemeneia i es concentraran en l’aire i aniran a parar a les terres de conreu i productes alimentaris dels quals ens nodrim, tan a través de la menja directa d’aliments contaminats (hortalisses, verdures...), com a través de la menja indirecta a través d’aliments com els ous, la carn...
De les partícules contaminants que s´emeten, algunes son extraordinàriament petites, de manera que no existeixen filtres que les puguin absorbir, Aquestes partícules són les que es relacionen directament amb malalties pulmonars i del cor, així com les causants de l’anomenat efecte hivernacle, produït pel CO2.


Els metalls pesants com el mercuri, residus tòxics de deixalles animals, poden ser millor filtrats a través de les noves tecnologies, però mai descomposats. Per tant, aquests hauran de ser traslladats amb el conseqüent risc mediambiental i per a la salut, ja que la seva toxicitat és molt alta.. Per altra banda, les “famoses” dioxines es descomponen a temperatures superiors als 800 graus centígrads, però en refredar-se, es tornen a formar. Aquests productes tòxics perviuen llarg temps (uns 7 anys) en la massa grassa de les persones i, per tant, una exposició continuada augmenta progressivament el risc de patir malalties secundàries. L’increment de malalties en zones properes a les plantes incineradores, a causa de les toxines que produeixen, està documentat amb una vasta bibliografia i avalat per diferents estudis realitzats per organitzacions com Greenpeace i la O.M.S.(Organització Mundial de La Salut) entre d’altres, malgrat les pressions i silencis de molts governs i poders econòmics Aquests estudis demostren un augment de malalties per alteracions genètiques, que afecten els fetus, nens, adolescents i també adults com poden ser malalties del sistema nerviós com l’espina bífida, diversos tipus de tumors i malalties pulmonars o cardíaques.
Per tant, voldria acabar dient que, sense fer demagògia, les dades sanitàries en relació a aquest tipus d’activitats són concloents: el decantament de la balança del risc-benefici cap al bé comú ha de passar per la no posada en marxa de la Planta Incineradora de Sant Pere de Torelló. El contrari, sense caure en falsos alarmismes, suposaria l’increment de riscos greus per a la salut ciutadana.