Torelló

Notícia

La medalla d'or del municipi a Ramon Vinyeta

En Ramon Vinyeta Leyes, ha estat una persona especial, una persona que va anticipar-se en molt anys a l’actual sentiment de reconeixement per l’entorn natural.

Quan en el nostre poble de Torelló, quasi ningú es fixava encara en les característiques de la nostre comarca, en els seus topònims, en la seves característiques geològiques, geogràfiques, en les seves cases de pagès, en els seus ponts, camins, rius, rieres, rierols, en els nostres boscos, en les nostres esglésies romàniques, etc, ell ja portava dies, setmanes, mesos i anys de caminades trepitjant la nostre terra, anant sempre acompanyat d’amics i companys, als quals els ensenyava tots els seus descobriments. No cal dir, que ha en la primera guia de Bellmunt, ja fa especial èmfasi en la “Colla Muntanyenca”.

Ara fa uns mesos, i amb motiu de la seva mort, el Grup Osonenc de Geògrafs, li va dedicar un recordatori-homenatge, que recull bona part el que cal saber d’ell :

“En Ramon Vinyeta és d’aquells personatges que, per l’obra i la trajectòria que té, es mereix el reconeixement i l’admiració de les generacions actuals que ara veiem, amb tota naturalitat, com proliferen guies i llibres de temàtica excursionista i turística. La seva aportació, més enllà de l’extensa obra que va publicar, té el mèrit de desenvolupar-se, sobretot als inicis, en un període difícil, tan políticament com socialment, en què la tasca de publicar no era gens fàcil.”

“En Ramon Vinyeta ens ha deixat un llegat important que descriu i reflecteix, sense pretensions però amb gran minuciositat, la realitat geogràfica d’uns espeis de gran tradició a la nostra comarca en un moment concret de la nostre història, iq ue contribueix a estimular el nostre coneixement i a ensenyar-nos a valorar i estimar el nostre entorn”.

En relació a la seva obra, es important destacar que sempre va ser feta en català, fins hi tot en els moments més durs de la repressió franquista. En aquest temps es va editar la primera guia monogràfica sobre BELLMUNT, amb el “nihil obstat”, aleshores obligatori del censor, Felip Font, Pvre de la Gleva, (7 de maig de 1949), i editada per Gràfiques Marina, s.a, de Barcelona.

Per a conèixer qui era en Ramon Vinyeta, només cal llegir els seus llibres. En la dedicatòria d’aquesta primera guia, hi expressa l’origen de la seva predilecció. Veiem sinó la següent dedicatòria:

“Als meus pares, gràcies als quals la pràctica de l’excursionisme, el meu esport predilecte, radica en els anys inicials de la meva joventut.”

La seva il·lusió per l’excursionisme es complementà perfectament amb una altra, aleshores molt restringida, com era la fotografia i se n’hi podria afegir encara una altre que era el dibuix. Moltes vegades, en no portar màquina de fotografiar, dibuixava les cases, ermites o muntanyes que veia a fi de tenir documentat el moment i les característiques del lloc que visitava.

Els seus pares no sols li permeteren la pràctica d’aquest esport, sinó que de molt petit li regalaren una màquina de fotografiar, i a partir d’aquest moment ja va ser una unió inseparable. La fotografia, l’excursionisme i en Ramon Vinyeta, formen una unió perfecta.
De fet, aquestes dues afeccions, muntanyisme i fotografia han marcat la seva vida. Tots recordarem sempre a n’en Ramon Vinyeta, caminant amb una màquina de fotografiar per la muntanya.

Però, deixem que siguin les seves pròpies paraules, exposades en la introducció d’aquesta “Guia de Bellmunt”, les que ens mostrin el que ell volia transmetre als seus convilatans:

“ ..... Ens mou també l’afany de fer conèixer i propagar les belleses naturals, magnífiques i variades, que enclou aquesta muntanya que per nom ben escaient té el de Bellmunt, el “pulcro monte” dels romans. La tasca que ens hem emprés, certament agradable, de divulgar els atractius de Bellmunt, podrà semblar a alguns potser innecessària. Qui és, diran, sobretot els de la vall del Ges, que no conegui a bastament la nostre muntanya? Qui són, entre els bons excursionistes barcelonins i d’altres ciutats catalanes, que no han petjat en una o altra ocasió el cim del Santuari? No es pas així, però.........

Pretenem fer conèixer Bellmunt, de cap a cap, amb l’afany, més o menys altruista, que ginuin l’avinentesa de copsar-ne íntegrament les meravelles tots els devots i excursionistes, molts dels quals, malgrat tenir-les tan properes, n’ignoren àdhuc l’existència........

Tan de bo que aquest humil llibret esdevingui, per als qui només es complauen en frívoles diversions, un esperó que els mogui a practicar l’escursionisme, mitjançant el qual fruiran la contemplació d’aquestes i altres pariones belleses naturals. Tal seria la nostra satisfacció i el premi més agradable a aquest modest treball. “

En Ramon Vinyeta, no era un excursionista normal, entenent per normalitat aquella activitat pròpia del caminar, és a dir de gaudir de la visió del terreny i de l’activitat esportiva. En Ramon Vinyeta va anar sempre molt més enllà d’aquest aspecte lúdic. Per a poder divulgar als altres allò que ell vivia tan intensament, li va caldre aprendre geografia, geologia, aprendre el comportament del temps, descobrir el territori en el seu entorn humà.

Per tot això, podem afirmar que va ser un extraordinari observador de la realitat en que vivim. I com no podia ser d’altra manera en aquells temps, per a poder fer la seva tasca, va haver de convertir-se en un AUTODIDACTE, és a dir, es va haver d’espavilar i aprendre i indagar les respostes a les seves preguntes i qüestions on més oportú li va semblar perquè no hi havien antecedents d’on extreure’n les respostes als interrogants de les seves preguntes.

Es curiós observar per exemple com en la dedicatòria que fa en la tercera de les guies editades, publicada sota el títol de “LES GORGUES, COLLSACABRA OCCIDENTAL”, i manifeta:

“Al patronat de la Fundació Massot i Palmés, de Barcelona, gràcies al qual els excursionistes són esperonats a endinsar-se en els estudis geogràfics”.

Per valorar la seva feina, es de destacar el que en pensava un gran advocat que fou de Vic, en Joan Anglada, gran excursionista i caminador com ell:

“Llegint les guies d’en Ramon Vinyeta, m’ha anat venint a la memòria els records de tantes caminades, records que ja s’anaven esborrant pel pas del temps. Les bones guies tenen doble virtut: per un cantó desvetllen l’interès dels qui no coneixen el país descrit i per altre serveixen per a fer renéixer el record en els que ja el coneixen i encara descobreixen coses que ignoraven.
Aquesta virtut hi és especialment remarcable en la guia d’en Vinyeta, perquè les seves descripcions tradueixen fidelment l’escalfor interior que l’anima. Es tot el contrari d’un rodamons. Es un observador conscient que amb un esperit obert recull agudament tot el que els paisatge li ofereix en l’ordre del sentiment i en l’ordre merament físic.”

En Ramon Vinyeta ha estat com així ho reconeixen el Grup Osonenc de Geògrafs un pioner en la publicació de guies per a la promoció del turisme rural i cultural:

“ A partir d’un entorn geogràfic concret, Vinyeta recollia tots aquells elements d’interès natural i paisatgístic sense oblidar la presència de l’home al llarg de la història. Des de l’ermita més aïllada dalt de la carena fins al pont de pdera amagat en el congost més feréstec, Vinyeta ressenyava cada un dels valors patrimonials disseminats del municipi o per la contrada....

L’estructura de les quatre guies monogràfiques bàsiques d’en Ramon Vinyeta publicades totes en català i dedicades a Bellmunt, Puigsacalm, els Munts i Les Gorgues tenen la mateixa estructura: uns primers apartats dedicats al medi natural (geologia, hidrografia, vegetació, fauna, clima); un capítol d’història, amb referències sobre elements arquitectònics, monuments d’interés i folklore (cançons pouplars, poesiesm llegendes, etc), i finalment un recull d’itineraris amb descripcions acurdades tan del recorregut en si com dels elements amb què ens trobariem al llarg de l’exercussió com masies, ermites o salts d’aigua. Tot plegat il·lustrat amb dibuixos, gravats, fotografies i mapes. Es tracta per tant, d’un llegat important que descriu i reflecteix, sense pretensions però amb gran minuciositat, la realitat geogràfica d’uns espeis de gran tradició a la nostra comarca en un moment concret de la nostre història, iq ue contribueix a estimular el nostre coneixement i a ensenyar-nos a valorar i estimar el nostre entorn.

La seva capacitat per inventariar el ric patrimoni natural i cultural el va portar a incloure en les seves guies un mapa que ell mateix elaborava i que són un bon exemple de la simplificació d’un mapa topogràfic. Vinyeta prenia la xarxa fluvial i la xarxa de camins i carreteres com a malla bàsica per situar-hi els nuclis de població i les construccions aïllades. Utilitzava les corbes de nivell únicament per ressaltar un turó o una serralada, afegint valor altimètric a un mapa que permetia mesurar distancies a partir de l’escala gràfica. Molts excursionistes i turistes van començar a habituar-se a l’ús del mapa a partir de la simplificació dels dissenys de Vinyeta.

Es de justícia, doncs, que des del Grup Osonenc de Geògrafs fen un homenatge a un autor autodidacte que va ser un dels precursors del foment de la cultura excursionista i geogràfica de la comarca.